Fent de Buzz

Fent de Buzz Ligthyear pels carrers de la Colònia Güell.

Autonomia

El peque està trobant el gust a fer les coses ell sol.

Per exemple...
Es posa i treu les sabatilles i les sabates -les de velcro- i les endreça al seu calaix.
Es treu la jaqueta, el gorro i la bufanda i les entafora a l'armari del rebedor.
També es desvesteix per entrar a la dutxa, però a vegades té problemes amb les samarretes i treure el cap.
Es prepara el tamboret, la tapa del WC i s'abaixa els pantalons a l'hora de fer pipi i quan acaba en sentit invers. També es posa el reductor si té caca i es frega el cul (això s'ha de supervisar!).

Agafa el mando de la tv i l'encèn i apaga -però només es posa el super3!

I el que ha començat a fer aquesta setmana és caminar tot sol fins a la porta d'entrada a l'escola (que és enmig del parc, sense cotxes perillosos).
Em fa un petonet i em diu que "jo sol".
Llavors va pujant tot cofoi, girant-se, saludant-me, fins arribar a la porta.
I jo me'l miro, somrient com una bleda...

(però en el menjar segueix tan "cansino" com sempre...és el nostre cavall de batalla!)

Tocar la neu

Diuen que nevarà aquesta nit. Nosaltres vem tocar neu la setmana passada.
A uns quaranta minuts de casa tenim muntanya amb neu, així que dissabte a la tarda ens hi vem acostar.
El peque s'havia adormit al cotxe i en despertar-lo no estava gens d'humor.
El meu home se'l va posar a les espatlles i ens vem atrevir a xafar la neu que hi havia a la falda de la muntanya. Error! El meu home, amb les seves bambes de còrrer, va relliscar i va caure de genoll. I jo, impotent, vaig veure a càmera lenta com el meu fill s'apropava al terra i picava de morros a la neu gelada. Quina mala estrena amb la neu! Sang i tot! Després de plorar una estoneta i amb el nas una mica pelat, vem aconseguir passar-nos-ho bé tirant boles de neu.

La moraleja de l'aventura és que el proper cop segur que anirem ben preparats de peus, amb les botes de muntanya -que m'he de comprar- i el que calgui!

La pregunta incómoda

"I el germanet, per quan?".
Sovint em fan aquesta pregunta i normalment somric i dic alguna vaguetat del tipus "Sí, sí, aviat".
Els meus propers ja saben del nostre problema i amb ells no em fa res de parlar-hi. Però els coneguts o companys de feina...ja els hi explicaré si em ve bé.
 
La gent no és conscient de que hi ha parelles amb problemes de fertilitat. Som un percentatge petit (15-17%) però gens despreciable. I la pregunta no es fa de mala fe. Ja ho sé que el normal és poder posar fills al món i bastant fàcilment -per això nosaltres som aquí ara mateix- però resulta que nosaltres dos som "rarets".

Confesso haver sentit molts cops una punxada d'enveja a l'assabentar-me que fulanita o menganita estan o tornen a estar embarassades, sobretot si són de la meva edat. Clar, penso, el temps corre i si no s'afanyen no hi seran a temps.

Descartat tornar-me a posar en mans de metges, m'he de concentrar en el fill que sortosament tinc i en gaudir-lo al màxim.

Però no sé si mai perdré l'esperança de que ens toqui la loteria de la fertilitat...

Embolcall origami

Dilluns va ser el cumple de la meva veïna i com és tan maca li vaig fer un panda de feltre a mode de penjoll.

I per embolicar-lo vaig estar surfejant pel pinterest i vaig trobar aquest tutorial per fer una capseta. Amb paper de diari vaig seguir tots els passos i vaig ensortir-me'n! Quina sensació de triomf!(quina xorrada, pensareu!).

Bé, aquí teniu algunes fotos. I proveu de fer la capsa: original i ben barata!

Entrevista amb la mestra de P3

Vem fer la primera entrevista de P3 amb la mestra del peque, la Rosa.

La Rosa va ser mestre meva de català i francès de 6è a 8è. Recordo que ens portava tots ben rectes! Els seus mètodes no eren especialment innovadors. Recordo els exercicis repetitius de francès, escrivint moltíssim, repetint les mateixes frases canviant subjecte o complements: avorrits o no em van servir per interioritzar les conjugacions dels verbs francesos abans dels 13!

Ens va explicar que amb la implantació de la ESO li van donar l'opció de passar-se a l'institut i ella, veient com pintaven les coses i com pujaven els nens, va retrocedir amb els més petits. "Els darrers cursos que vaig fer a 7è i 8è ja rebia unes respostes i unes actituds que no m'agradaven gens".
Remarco que està parlant de 3 cursos per sota del meu, és a dir, dels nascuts a començaments dels 80. La cosa es remunta a fa uns quants anys!
 "A mi que no em diguin que el fracàs és escolar, el fracàs és de la societat!". Coincidim totalment amb ella. "Amb els petits m'ho passo genial i encara creuen".

Diu que la classe del peque és molt maca, que s'hi treballa molt bé. Que el peque és tímid però que quan ha de parlar, parla i que quan necessita alguna cosa, la demana. Que és treballador i que gaudeix aprenent i escoltant. Que té amics i que quan hi ha alguna "juergueta" també s'hi apunta i que ja està bé. Que al ser dels petits de la classe i petitet de mida, sembla més indefens del que realment és i s'espabila prou bé tot sol.

O sigui que amb el meu home vem babejar molt. I que duri!!!

Carnaval descafeïnat

Doncs aquest any m'ha tocat un Carnestoltes descafeïnat: què hi farem, l'any vinent segur que serà millor!
Resulta que vem arribar al punt de partida una mica tard i vem estar col·lapsats entre milers de persones en un creuament de camins. Després d'una hora sense arrancar, jo agobiada per les empentes i amb el nen a coll per por que el xaféssin, decideixo sortir d'allà i reunir-me amb la colla a una plaça propera quan la rua ja estés en marxa.

Fem tota la volta per carrers poc transitats. Quan els espero, el nen em demana braços per veure millor la desfilada. I se m'adorm!! El vaig dur a casa i després vaig anar a la recerca dels vaquers però l'aglomeració de gent era increible i jo sense mòbil, vaig optar per esperar a que passéssin. El fred em va fer desistir i me'n vaig tornar cap a casa a entrar en calor. Un altre any serà...

Pissarra magnètica

El peque em va sorprendre l'altre dia reproduint una imatge a la pissarra magnètica.
És el primer cop que per iniciativa pròpia tria una targeta i la fa.

Abans li havies d'anar fent que s'hi fixés o bé jugava amb les peces posant-les com ell volia (cosa que va fer una estona després) i després interpreta el dibuix que ha fet "mira mama, un elefant" per exemple.


Cada cop m'agrada més aquesta joguina!