Rebossats en terra

El peque és una mica finolis en temes d'embrutar-se.
Molts dies no hauria pas de canviar-lo de roba perquè no s'embruta. Esquiva bassals, fa servir els coberts, s'espolsa les mans a la mínima engruna del que sigui que hi tingui...
El meu nebot és tot el contrari: sempre va fet un guarrete (això mereixeria un altre post que mai em decideixo a escriure).

Després d'uns quants dies junts, m'encanta veure com el meu fill s'asilvestra (i el meu nebot posa una mica de seny, més que res perquè es un any més petit).

Ahir van ser glorioses les tres hores que els dos cosins van estar jugant amb terra i pedres (i dues gosses). Quan vem arribar al mas, el peque no s'atrevia a pujar la muntanya de grava i menys baixar als forats de terra. Un estona més tard, ja pujava la muntanya amb un carretó del cosí i es revolcava a la trinxera.

L'aigua de la banyera va quedar marrona però s'ho van passar bomba!
PD: Avui he tret mig quilo de terra de les seves sabates i encara n'hi he deixat (no crec que pugui fer-les netes però hauran d'aguantar fins la calor).

Toi malita

Portava tota la setmana en mode vacances i  potser per això -i perquè tothom al meu voltant està o ha estat encostipat en major i menor grau- avui claudico jo i estic amb un "trancazo" i un mal de coll impressionant.

Quan he anat al metge, he hagut de fer memòria dels anys que fa que no prenc un antibiòtic per combatre la pus al coll! Aquest vespre, ibuprofeno i a dormir a les 21.

Començo bé les vacances...Aquest any que no marxava a contracor cap a les terres de l'Ebre!!!

Bones vacances (per qui les tingui).
 Bon pont per la resta.
 Un petonet.
Ens llegim a la tornada.

Saltironejant

Darrerament el peque no corre, salta!

Ha guayat molt en destresa i agilitat.
És cosa de l'edat? De les classes de psicomotricitat de l'escola? D'imitar els seus companys?

Mai havia estat tan entusiasta a l'hora de moure's. Ara salta i fa girs de 360º (d'on ho deu haver tret?).
També fa salts de granota, salts a peus junts i de vegades veus que es concentra per saltar el més amunt possible, agafant impuls. I no perd cap oportunitat de fer un salt per baixar d'algun lloc alt. Si ho és molt, per sort, demana ajuda -continua sent prudent.

Això m'ha fet recordar aquesta cançó de Manel, i acabo de descobrir que va de ruptures i de gent que posa les banyes (fa "el salt"). Tants cops cantant-la i sense saber-ho!

Guixos i somriures

Dissabte passat semblava que la primavera ja era aquí!
Vem treure els guixos a la terrassa i vem dibuixar una mica.
Vaig fer una xarranca, vem saltar una mica.
L'estona va acabar amb una cara somrient de guix, potser la primera que el peque fa amb celles???

L'amic Guardiola

Quan vem provar el mètode E.s.t.i.v.i.l.l amb el nen, vem triar com company de llit un osset tou i molt senzillet, de color blanc que ens havien regalat amb un lot de porductes Sua vi nex.
En aquell moment no ens vem adonar de la importàcia que tenia aquesta tria!

Al llibre, el batejaven amb el nom de Pep i al meu home se li va acudir de dir-li Guardiola.

A partir de llavors, l'osset es va convertir en la joguina especial del meu fill i encara dura.
Dorm amb ell i quan es lleva, l'agafa per esmorzar.
Si a la nit em crida per venir al nostre llit, no se'l descuida pas.
Quan era més petit, l'encabia a tot arreu i de vegades haviem tingut problemes per localitzar-lo!
Ara ja no hi juga tant però de vegades està mirant la tele i veus que s'aixeca per anar-lo a buscar al seu cuarto i portar-lo al sofà amb ell.
Pel seu aniversari el vem portar a l'escola per parlar d'ell com un objecte valuós.

I viatja amb nosaltres si dormim fora de casa!

Mira què no és pas gaire maco. No té ni boca i això ha provocat moltes preguntes al meu fill. "Per on menja, mama?","Per on parla?" , "No té dits!".
I que sigui blanc no sé si és bó o dolent perquè s'embruta molt ràpid i va sovint de cap a la rentadora.

Bé aquí s'acaba el post d'homenatge a l'amic Guardiola.
Sens dubte, un osset feliç.