"I ara m'enfado, hum!"

Coincidint amb el final de curs, el peque ha agafat el costum de declarar als quatre vents que s'enfada.

Qualsevol excusa és bona.
"Com que no em dones xocolata, ara m'enfado, hum!", creua els braços i abaixa el cap, amb una escenificació dramàtica perfecta. El primer cop va fer gràcia i tot.

M'agradaria saber d'on treu aquestes reaccions, suposo que d'altres nens de classe o de la tele?

Sembla que va de baixa però va haver-hi uns dies que tot li servia d'excusa per enfadar-se.
Hem passat molt d'ell i quan començava una frase amb "Si no em fas/dones.....doncs llavors no vindràs a casa meva" o semblant, el parem i li diem que torni a començar, que no ens agrada que parli així sense motiu.

Qué difícil educar! Tot un repte!

Les formigues sordes

A casa tenim declarada la guerra a les formigues.

No sé pas què ha passat però ens van començar a envair la cuina. Primer corrent pel marbre i després escalant el moble de les escombraries.

Tot i deixar la cuina cada nit ben endreçada, al matí descobriem un caminet atrafegat recorrent alguna superfície.
Ho sento per elles però és la guerra.
El meu home intenta tapar els foradets amb aquaplast (il·lús!).Tenim l'aspirador sempre a mà i la fregona a punt. El peque hi troba la gràcia al fet de xafar-les. Jo mai he volgut fer mal als animals però que em deixin en pau!!

Quan les "fu**ing ants" van allargar la seva expedició cap al passadís, vaig pensar que haviem d'adoptar mesures desesperades i vaig comprar un aparell d'ultrasons que segons el prospecte les atonta i les fa abandonar el niu.

Les nostres formigues deuen ser sordes.

Potser n'hi ha menys però amb les escabetxines que fem a diari podem haver minvat la població.
I així estem.
Poso els cubells de la basura a davant de l'aparell, esperançada. A veure si se'ls destapen les orelles i se'n van ni que sigui a casa del veí!!!

Adéu a P3

M'ha passat volant aquest curs.

La setmana entrant hem de passar a recollir els informes del 3er Trimestre. La seva mestra, la Rosa, va molt per feina i no ens ha donat hora: "Si no he de dir res especial és tonteria!"- va exclamar.
Això vol dir que tot va bé  i que haurem de confiar plenament en el seu criteri!

No tinc cap queixa sobre res. El peque va content a escola i s'ha espavilat molt durant el curs. Es nota una evolució com a personeta.
Sempre ens explicava que pintava i que feia "feines". Avui hem comprovat amb l'àlbum que ha treballat molt! Han practicat resseguint moltes lletres i pintant molts dibuixets. I ho fa molt bé, la veritat!
Han fet tantes coses diferents: Han cantat molt, memoritzat poemes, cuinat, fet una flashmob...coses que m'han sorprés gratament! Com ha canviat l'escola des de que jo vaig anar-hi!


D'amiguets, que era el que més m'inquietava, s'ha obert i té el seu grupet. Sobretot hi ha el M -el seu amiguet de l'ànima- però també parla d'altres. És curiós que durant el primer trimestre només parlava de la B i ara, en canvi, prefereixi estar amb d'altres nens (en masculí).


El curs vinent ja no serà dels més petits del cole. Fa peneta, el temps passa però... c'est la vie!

Adéu a P3! Ens ho hem passat molt bé!

Dibuixant amb témpera sólida

Havia llegit en alguns blocs sobre aquesta espècie de ceres anomenades tèmpera sòlida i en parlaven molt bé. Així que en vaig comprar-ne un paquet i han estat un èxit.
Són com tubs de cola d'enganxar però de colors brillants. Cobreixen el paper molt bé, sense que costi gaire. No són per dibuixos petits o precisos més aviat per murals.
Al peque li encanten i tot sovint demana de jugar-hi.
Els recomano per passar estones durant aquest estiu (n'hi hauran unes quantes!) i crear autèntiques obres d'art.

Dibuixant elements climàtics!!