Primeres colònies!

A l'escola del peque, els nens de P4 i P5 passen una nit fora de colònies.
Igual que al curs passat, han anat a l'alberg de Comarruga. Dóna la casualitat que nosaltres tres ja hi havíem anat un cap de setmana amb allò de "Vacances en família" (i ho he buscat pel blog però no vaig fer cap post). L'alberg és gran i està envoltat d'una pineda molt gran. A més té una passarel·la que el connecta directament amb la platja, sense haver de travessar la carretera. Entenc que a les mestres els agradi tant anar-hi!
Ahir preparàvem la motxilla (la llanterna, el més important!) i avui hem fet els entrepans plegats. Tot amb el nom marcat, m'he afartat de marcar-ho tot!!
Aquest matí, hi ha hagut una mica de caos a la sortida, amb tots els pares, els nens, els avis i dos autocars. El peque se m'ha abraçat, l'he petonejat i li he dit "Passa-t'ho molt bé!".
I ha pujat a l'autobús.
No he estat capaç de trobar-lo a les finestres, així que he dit adéu amb la mà a l'autocar.
A veure quines històries explica demà a la tornada!!!

Collita de pèsols

La novetat aquest any al nostre hort urbà va ser una pesolera. I com ens ha sorprés! Sense pensar-nos-ho... hem collit pèsols i tot. Potser en tindrem per guarnir una paella!

La nostra pesolera.

Desgranant els pèsols.

A can B.a.r.ç.a

Pel pont, també vem aprofitar l'horari familiar d'un partit del B.a.r.ç.a.
Vem anar amb temps, vam tenir sort per aparcar i  vem dinar en una cafeteria de la plaça del mercat de Collblanch.
Feia 4 anys que jo no apareixia per allà i potser per això se'm va accentuar la sensació de quan surts a les graderies i el camp se't presenta immens, que sense voler exclames "Guau!".
Al peque també li va agradar. El partit en sí, no el va gaudir gaire: abans de la mitja part ja demanava de marxar! Crec que no va veure fer cap gol...Però s'ho va passar pipa pujant i baixant pels seients del costat!
Potser el proper cop ho viu més intensament! (o potser no serà mai futbolero?).

Feia una solana!

Primer dinar a la terrassa

Tenim ganes de que arribi el bon temps per gaudir del nostre petit Edén.
Pel pont, vem dinar (faves, pebrot escalivat, pit de pollastre) a la terrassa...
Un plaer d'aquells que no tenen preu.

()

El peque, parant taula.

Bossetes d'olor

Vaig fer un cop de cap i amb uns brodats de punt de creu, l'espígol que tenia posat a assecar des de l'estiu (!) i una mica de farigola que vaig recol·lectar per les vacances de Setmana Santa, em vaig empescar dues bossetes d'olor per perfumar calaixos de roba.
Amb l'excusa que era el dia de la mare, ja ho vaig tenir tot fet.
Le voilà.

En seguiré fent. Trobo que és un detallet molt maco!!!

Passen coses

Primer, farà un mes i mig, al meu pare li van trasplantar un ronyó. Feia 2 anys i mig que estava a diàlisi. Li van fer al Clínic i ha anat molt bé. Com que ma mare va estar amb ell, les rutines del peque es van veure afectades i es va haver de quedar al menjador. Des de llavors, un dia a la setmana s'hi ha de quedar -continuen les visites setmanals a Barcelona-  i sembla que li agrada:  hi ha d'altres nens de la seva classe i m'explica que posen molt menjar i que van a jugar al pati...

Coincidint amb tot l'enrenou, la mestra em va dir que trobaven al peque molt callat, xafat a estones.
I va pensar que potser era perquè a classe començaven a llegir i escriure, a ell li costava molt relacionar el so de la paraula amb la lletra i es bloquejava. Enlloc d'anar-li a demanar a la mestra el dubte, es quedava assegut al seu lloc sense saber que fer.

Li vaig explicar que també podia ser pel canvi de rutines, perquè havia passat dies sense la meva mare -cangur oficial-, també havia començat a quedar-se al menjador...
La Mestra em va recomanar que practiquéssim una miqueta durant les vacances i així ho vam fer, però només un miqueta i quan venia bé. A casa no el volem pressionar. Crec que cada nen va al seu ritme, i ell és dels petits de la classe. El què em preocupa és que ho visqui malament, que pateixi.

Durant les vacances vam explorar el Delta. Ja hi havíem estat però aquest cop hem vist més.
Ens ho vam passar molt bé anant en vaixell, bicicarro, a les platges interminables, menjant arrossos, musclos, fideuàs...Després vam passar uns dies riu amunt, a la casa familiar dels parents, per veure'ls i descansar.

observant ocells

Passejant pel Trabucador

rodejant l'Encanyissada

Aclarint nectariners.

Però diumenge de Pasqua, la meva iaia materna va caure, va trencar-se la pelvis i tot va tornar a canviar.  He intentat rellevar moltes estones a ma mare per cuidar-la ja que l'hospital és tan pesat, tan avorrit, tan depriment...Per sort ja està millor i la iaia s'espavila bastant sola. Però els 84 anys no els hi treu ningú.

La darrera cosa és que porto una setmana amb un mal d'esquena inusual i força molest. Em va aparèixer l'endemà d'una classe de ioga, vaig pensar que eren agulletes però encara no m'ha marxat. La pega és que em desperto al llit rabiosa de dolor i no sé com posar-me. Em vaig prenent ibuprofenos i se'm calma el dolor. Demà trucaré a tots els fisios del meu poble, a veure qui em dóna hora abans i m'arregla.
I aquest és un breu resum d'aquest mes i pico sense postejar. Perquè mira que han passat coses...