Pàgines

dilluns, 30 de novembre del 2009

El dia D

Ja fa 3 setmanes que vaig parir: com passa el temps!!!

Dilluns 9 al matí vaig anar a fer-me la meva 4rta prova de les "corretges" amb la meva mare (perquè el meu home treballava). Per segon cop, el nen va fer un "cor lent" que vol dir que va baixar el ritme cardíac un moment.

Després de la prova, el Dr em va fer un tacte i sense canviar el to de veu em va dir:
"Mira, ja crec que hauries de tenir el nen aquesta tarda. Ves a casa teva, posa't una lavativa, dutxat, dina un plat de pasta i a les 13:00 tornes cap aquí que et tornaré a mirar"
Em vaig quedar de pasta de moniato!!!

I sí sí, a les 13 hi tornem, em torna a palpar i remenar i ens diu que anem a caminar mitja horeta, que a les 14 ingressem a la clínica i que ja ens veurem allà.
Vem caminar i just quan tornàvem cap al cotxe trenco aigües: ben bé com si em pixés a sobre!

I quan a les 14:00 estavem a la porta de la clínica em ve la primera contracció. Com va dir l'Alba, la llevadora, ho vaig saber perfectament que ho era, una contracció! Em van portar en cadira de rodes a l'habitació i ja em van preparar per la feina que se'm girava.

Va aparèixer la llevadora, la Dolors, una dona d'uns 60 anys que només feia que demanar-me el nom i d'on era i com es diria el nen. Vaig pensar "L'experiència és un grau... però espero que no "chochegi". Em van monitoritzar, em van posar la via i apa, a esperar.

De les 15:00 a les 18:00, que va ser quan em van baixar al quiròfan, vaig estar amb oxitocina, respirant les contraccions. Em va anar molt bé les classes Pre-part. Ens havien ensenyat com respirar: ben profund, deixant anar l'aire ben a poc a poc, com si tinguessim una palleta a la boca. Va ser una estona dolenta però va anar passant. Jo pensava que eren 4 respiracions i que després el mal passaria i vindria un ratet de relax total. Crec que vaig trencar el son en algun dels descansos i així ho confirma el meu home.

El metge anava treient el cap i fent-me tactes. Pel monitor van veure que el nen feia el "tontet". Es veu que a les contraccions baixava el ritme cardíac. A les 18:00, estant jo dilatada 3 cms va decidir baixar-nos a quiròfan. La cosa pintava de cesàrea...

divendres, 6 de novembre del 2009

Paperassa

Sembla mentida la de coses que has de fer quan neix un bebé...

Com que sóc bastant quadrada (i tinc temps...) m'he entretingut a fer un document amb un resum de links i passos a seguir (que suposo que farà el meu maridet amb molt de gust!).
Ho penjo aquí per si a algú li serveix d'alguna cosa, tot i que ho he tret del web de la Generalitat (però fa una mandra de llegir...)
I dit això, me'n vaig a passejar un ratet.

dijous, 5 de novembre del 2009

Les "corretges"

Ja fa dos divendres que ens passem 1 hora escoltant els batecs del nostre nen: és una monitorització fetal

No sé perquè en diuen "corretges" si només te'n posen una (espècie de cinturó elàstic) amb un sensor que està connectat a una màquina tipus "electrocardiograma" que va dibuixant unes muntanyes russes (tipus terratrèmol). Després et donen una espècie de "pipeta" també connectada no-sé-on (tinc mobilitat reduïda) que has d'apretar cada cop que sentis que el bebé és belluga. I tot queda enregistrat en una gràfica de paper.
El Dr. ens va dir que tot estava correcte i que només 1 de cada 100 testos surt malament. I que tenen de validesa 1 setmana.

Fa gràcia sentir els seus batecs i com es va acccelerant i alentint, en teoria sense cap motiu! I les dues vegades, quan el meu home arriba d'aparcar el cotxe i li comença a parlar, el nen es mou més.

Després d'una horeta, el Dr entra, es mira la gràfica i em fa un tacte. Els dos cops m'ha dit que el coll de la matriu estava tancat i que el nen hi tenia el cap apretant. I que encara estava verda. Demà sant-tornem-hi, si no pareixo aquesta nit!

El pitjor de tot és la incomoditat de la camilla. Sembla mentida que no tinguin en compte que et deixa les lumbars fetes caldo i quan m'aixeco després de tanta estona semblo un mix entre la meva iaia i el Chiquito...