Ahir també va ser bastant déjà vu, però malauradament amb algunes pegues (segundas partes nunca fueron buenas? Bé, diuen que El Padrino 2 és millor...)
Per començar, els embrionets van alentir-se i no van seguir dividint-se com tocava, i dels 2 que destacaven al final només van donar el "visto bueno" al de Matrícula, que ja no era Matrícula sinó un Notable baix. De la resta, ni es van plantejar congelar-los.
Així que el resum és que de 14 fecundats només 1 va acabar el procés i no hi han més oportunitats. No ens ho esperàvem però era així i no s'hi podia fer res.
La biòloga ens va dir que el fet que l'embrió fos lent només afectava en la seva implantació a la matriu, que si aconseguia enganxar-s'hi llavors seria un embrió normal i corrent.
Li vaig demanar si s'atrevia a dir quina era la probabilitat de que fos un éxit i va dir que sobre un 35%.
És curiós però en aquell moment vaig pensar en un d'aquells concursos de la tele on hi ha tres portes i el premi està darrera d'una. És difícil encertar-lo però bastant més assequible que que et toqui la loteria!
Mitja hora més tard ja estava espatarrada, amb la infermera i la Dra Rip ero fent feina.
I el meu home es va tornar a marejar i va haver de sortir...(I de l'altre cop ja sabia on es podia prendre un cafè!)
Quan van avisar que el la cànula estava neta, la Dra em va dir que tot havia entrat molt bé i sense problemes. No vaig poder estar-me de plorar una miqueta: ja havíem acabat el procés ara només ens quedava esperar.
Bé, sí, només queda una darrera cosa, l'anàlisi de sang del 4 d'agost.
M'he promés 4 dies de vida de marquesa i que em deixaré mimar i no faré esforços i reposaré molt. Després ja faré vida normal: la suerte ja estarà echada!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fecun. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fecun. Mostrar tots els missatges
divendres, 22 de juliol del 2011
dimecres, 20 de juliol del 2011
2 de destacats
Avui la trucada s'ha fet esperar: eren les 12 i encara no teníem notícies.
Així que he trucat jo i m'han dit que no passava res només que la biòloga estava sola i colapsada de feina i que segurament no havia tingut temps de mirar-se'ls i trucar-nos.
Bueno, vale, de acuerdo, a esperar pacientment.
I mentre feia les llenties ens ha trucat.
Resulta que tenim un embrió de matrícula d'honor i un altre d'Excel·lent. Que els altres 9 ja comencen a fer el tonto. Que per demà segurament tindrem per triar entre dos molt bons però que de cara a "vitrificar" la cosa anirà més justeta. (Només me'n posaran un pel meu hemiúter).
Pensava que no m'importaria però em fa una mica de pena pensar que potser només tindrem una oportunitat. Ja sabeu el que diuen "No importa que tinguis poques oportunitats, el que importa és que les aprofitis".
Llàstima que en aquest cas hi hagi tantes variables que afectin al procés!!
Igualment, i com l'altre vegada, penso parlar amb la "bombolleta" i a veure si la convenço perquè es quedi amb nosaltres. Ja va funcionar una vegada!!!
Així que he trucat jo i m'han dit que no passava res només que la biòloga estava sola i colapsada de feina i que segurament no havia tingut temps de mirar-se'ls i trucar-nos.
Bueno, vale, de acuerdo, a esperar pacientment.
I mentre feia les llenties ens ha trucat.
Resulta que tenim un embrió de matrícula d'honor i un altre d'Excel·lent. Que els altres 9 ja comencen a fer el tonto. Que per demà segurament tindrem per triar entre dos molt bons però que de cara a "vitrificar" la cosa anirà més justeta. (Només me'n posaran un pel meu hemiúter).
Pensava que no m'importaria però em fa una mica de pena pensar que potser només tindrem una oportunitat. Ja sabeu el que diuen "No importa que tinguis poques oportunitats, el que importa és que les aprofitis".
Llàstima que en aquest cas hi hagi tantes variables que afectin al procés!!
Igualment, i com l'altre vegada, penso parlar amb la "bombolleta" i a veure si la convenço perquè es quedi amb nosaltres. Ja va funcionar una vegada!!!
dimarts, 19 de juliol del 2011
Segueixen 11
M'he posat el despertador a les 9 perquè recordava que l'altre cop els biòlegs ens trucaven per aquells volts. Però s'han fet esperar fins les 10:15.
Resulta que en segueixen 11 amb bones expectatives i que demà ja es perfilaran millor els candidats. Com que només me'n posaran un, espero que n'hi hagi algun de "perfecte" (com van qualificar-lo l'altra vegada).
Ahir a la clínica, mentre ens esperàvem per veure el metge vam compartir sala d'espera amb una parella que teníen bessonets (nen i nena) de 9 mesos i volien fer-se una altra in-vitro al setembre!!! Ens va sobtar molt...I dic això perquè per mi, aquesta segona in-vitro, si bé no ha estat angoixant com la primera, no he deixat de veure-la com un "matxaque" pel meu cos. Però bé, potser volen ser família nombrosa!
Resulta que en segueixen 11 amb bones expectatives i que demà ja es perfilaran millor els candidats. Com que només me'n posaran un, espero que n'hi hagi algun de "perfecte" (com van qualificar-lo l'altra vegada).
Ahir a la clínica, mentre ens esperàvem per veure el metge vam compartir sala d'espera amb una parella que teníen bessonets (nen i nena) de 9 mesos i volien fer-se una altra in-vitro al setembre!!! Ens va sobtar molt...I dic això perquè per mi, aquesta segona in-vitro, si bé no ha estat angoixant com la primera, no he deixat de veure-la com un "matxaque" pel meu cos. Però bé, potser volen ser família nombrosa!
dilluns, 18 de juliol del 2011
Crónica d'una punció 2
Després d'unes 6 visites de control alternades (amb la seva corresponent extracció de sang), dissabte 16 ens van donar les instruccions per preparar la punció per avui dilluns.
Tot el procès ha estat com un dejà vu. Primer, els meus òvuls anaven lents i després la cosa es va acabar animant i he acabat amb l'estradiol una mica alt.
Dissabte vem fem la darrera punxada de Procrin, dues banderilles d'Ovitrelle i un sobre de Zitromax (també pel meu home). Diumenge festa.
Aquest matí, a les 6:30, hem deixat el nen dormint amb ma mare i cap a la Clínica falta gent.
Ja teníem l'experiència del primer cop. Per mi, avui era el dia que em feia més mandra de tota aquesta història perquè entrar a un quiròfan...ni que siguin 15 minutets...no em fa gens de gràcia!
Però ha anat bé, si fa no fa com l'altra vegada.
Aquest cop no he passat tan de fred (i crec que m'ha portat a quiròfan el mateix xicot ple de pírcings!) i després a l'habitació m'han hagut de punxar un calmant perquè el meu ovari dret s'ha revoltat una mica. Hem mirat el Cuní i cap a les 13 hem passat a veure el Dr Sau ra.
M'han tret 21 òvuls, n'han fecundat 14 i d'aquests, 12 fan bona pinta.

Ara toca esperar fins dijous, dia de la transferència.
Ens esperen tres dies de trucades matineres amb el parte dels biòlegs. Cada dia ens aniran informant de l'evolució dels embrions i les "baixes".
Quants se'n quedaran pel camí? Aquesta pregunta (i moltes més) es respondran en propers posts!
Tot el procès ha estat com un dejà vu. Primer, els meus òvuls anaven lents i després la cosa es va acabar animant i he acabat amb l'estradiol una mica alt.
Dissabte vem fem la darrera punxada de Procrin, dues banderilles d'Ovitrelle i un sobre de Zitromax (també pel meu home). Diumenge festa.
Aquest matí, a les 6:30, hem deixat el nen dormint amb ma mare i cap a la Clínica falta gent.
Ja teníem l'experiència del primer cop. Per mi, avui era el dia que em feia més mandra de tota aquesta història perquè entrar a un quiròfan...ni que siguin 15 minutets...no em fa gens de gràcia!
Però ha anat bé, si fa no fa com l'altra vegada.
Aquest cop no he passat tan de fred (i crec que m'ha portat a quiròfan el mateix xicot ple de pírcings!) i després a l'habitació m'han hagut de punxar un calmant perquè el meu ovari dret s'ha revoltat una mica. Hem mirat el Cuní i cap a les 13 hem passat a veure el Dr Sau ra.
M'han tret 21 òvuls, n'han fecundat 14 i d'aquests, 12 fan bona pinta.

Ara toca esperar fins dijous, dia de la transferència.
Ens esperen tres dies de trucades matineres amb el parte dels biòlegs. Cada dia ens aniran informant de l'evolució dels embrions i les "baixes".
Quants se'n quedaran pel camí? Aquesta pregunta (i moltes més) es respondran en propers posts!
dijous, 16 de juny del 2011
Les profunditats silencioses
Estic seriosament enfadada amb la meva "tia Maria".
Precisament ara que ens aniria tan bé que vingués de visita puntual... i resulta que no té cap pressa per arribar!!!
Potser és pels nervis de final de curs, que sempre el comparo amb un esprint final (i acostuma a apujar-me l'adrenalina i jo estic impacient per les vacances i per fer moltes coses...).
El cas és que dimarts vam anar a Fec un med i vam fer un plans comptant amb que em vindria la regla abans de divendres. La Dra Rip ero hi va fer una ullada i va dir que estava ben bé al caure.
El procediment serà començar amb antibabies (Dona bel) i al 15è dia del cicle, visita de control per potser continuar amb el Pro crin. El tema clau serà que la propera regla de juliol em vingui puntual (estarà regulada per les pastilles, hauria d'anar bé!). I amb el benentès que si no ho veuen clar, ho deixem córrer fins setembre.
Però ja som a dijous i res de res, poques senyals arriben de les meves profunditats...hay alguien ahí?
Precisament ara que ens aniria tan bé que vingués de visita puntual... i resulta que no té cap pressa per arribar!!!
Potser és pels nervis de final de curs, que sempre el comparo amb un esprint final (i acostuma a apujar-me l'adrenalina i jo estic impacient per les vacances i per fer moltes coses...).
El cas és que dimarts vam anar a Fec un med i vam fer un plans comptant amb que em vindria la regla abans de divendres. La Dra Rip ero hi va fer una ullada i va dir que estava ben bé al caure.
El procediment serà començar amb antibabies (Dona bel) i al 15è dia del cicle, visita de control per potser continuar amb el Pro crin. El tema clau serà que la propera regla de juliol em vingui puntual (estarà regulada per les pastilles, hauria d'anar bé!). I amb el benentès que si no ho veuen clar, ho deixem córrer fins setembre.
Però ja som a dijous i res de res, poques senyals arriben de les meves profunditats...hay alguien ahí?
dijous, 9 de juny del 2011
Segona operació germanet@
Finalment he decidit tornar-ho a intentar.
El meu home ho hagués provat l'endemà mateix del fracàs però jo no ho tenia gens clar: no volia tornar a passar per les agulles i la intervenció per extreure els òvuls. Ja tenim un peque, pensava, gaudim-lo!
Però he acabat per pensar com ell: "O ara o mai".
Em matxacaré una altra vegada i prou.
Espero que tinguem sort...
A l'abril vaig demanar informació a la clínica (fecun med) per intentar fer coincidir l'intent amb les vacances d'estiu i així estar jo més reposada. Em van trucar i dir que esperés a la regla de juny i demanés hora per 3 dies després.
Ara que està al caure, hi he trucat i resulta que la persona que em va atendre no em va informar correctament. Em fa molta ràbia perquè el més passat vaig tornar a trucar insistint-hi i em van respondre el mateix!!! Com pot ser que portin els papers mullats!!! Que és un tema molt important!!
Avui sí que he parlat amb la Dra Ma za no, m'ha tranquil·litzat però no m'ha assegurat que arribem al darrer cicle que posaran en marxa abans de les vacances, l'11 de juliol.
A veure si la "germaneta vermella" em visita puntual o fa el favor d'adelantar-se!
M'he indignat bastant perquè no ha estat pas per falta de previsió meva però ara ja se m'ha passat.
I si no arribem i ha de ser pel setembre, doncs serà.
El meu home ho hagués provat l'endemà mateix del fracàs però jo no ho tenia gens clar: no volia tornar a passar per les agulles i la intervenció per extreure els òvuls. Ja tenim un peque, pensava, gaudim-lo!
Però he acabat per pensar com ell: "O ara o mai".
Em matxacaré una altra vegada i prou.
Espero que tinguem sort...
A l'abril vaig demanar informació a la clínica (fecun med) per intentar fer coincidir l'intent amb les vacances d'estiu i així estar jo més reposada. Em van trucar i dir que esperés a la regla de juny i demanés hora per 3 dies després.
Ara que està al caure, hi he trucat i resulta que la persona que em va atendre no em va informar correctament. Em fa molta ràbia perquè el més passat vaig tornar a trucar insistint-hi i em van respondre el mateix!!! Com pot ser que portin els papers mullats!!! Que és un tema molt important!!
Avui sí que he parlat amb la Dra Ma za no, m'ha tranquil·litzat però no m'ha assegurat que arribem al darrer cicle que posaran en marxa abans de les vacances, l'11 de juliol.
A veure si la "germaneta vermella" em visita puntual o fa el favor d'adelantar-se!
M'he indignat bastant perquè no ha estat pas per falta de previsió meva però ara ja se m'ha passat.
I si no arribem i ha de ser pel setembre, doncs serà.
dijous, 10 de març del 2011
Agraïda
Diuen que de tot és pot extreure alguna cosa bona.
Mentre érem a la sala d'espera, jugant amb el peque, vam veure una parella que rondava els 40 i que estaven en tractament.
Em van agafar unes ganes de plorar.... Perquè nosaltres ja tenim un fill!
Tot ens va anar rodat la primera vegada: vàrem ser afortunats.
Però quantes parelles han de fer un intent darrere un altre i no hi ha manera d'aconseguir embarassar-se?
El dimarts va ser un dia trist perquè potser no tindrem més fills, però de veritat que l'experiència em va fer adonar de la sort que ja tenim i de com n'és de valuós aquest petitó que ara està fent la migdiada a l'habitació del costat.
Mentre érem a la sala d'espera, jugant amb el peque, vam veure una parella que rondava els 40 i que estaven en tractament.
Em van agafar unes ganes de plorar.... Perquè nosaltres ja tenim un fill!
Tot ens va anar rodat la primera vegada: vàrem ser afortunats.
Però quantes parelles han de fer un intent darrere un altre i no hi ha manera d'aconseguir embarassar-se?
El dimarts va ser un dia trist perquè potser no tindrem més fills, però de veritat que l'experiència em va fer adonar de la sort que ja tenim i de com n'és de valuós aquest petitó que ara està fent la migdiada a l'habitació del costat.
Cap supervivent
Dimarts era el dia D però al final no va ser-ho del tot.
La setmana abans havíem tornat a la clínica, on la Dra. Rip ero (nova incorporació) ens va atendre molt amablement. En inspeccionar-me, va concloure que tot estava perfecte, que seguís amb la Meri estra i que tres dies abans de la transfer, dissabte, comencés amb el Proge ffik.
La data em va permetre fer dues coses: anar a la rua de Carnaval el dissabte i planificar el dilluns la feina pels alumnes de les 6 classes que faltaria mentre "fes repòs".
La nit de dilluns a dimarts va ser bastant dolenta: jo no em podia adormir i el peque va despertar-se a les 2:00am amb ganes de marxa. A les 4:00am tothom ja era al seu llit, així que vaig poder descansar una miqueta...
Cap allà les 9 ens truquen de Fecun med i el cap de laboratori em diu que són males notícies: Cap dels tres embrions havia sobreviscut a la descongelació.
Quedem que baixem igualment per parlar. Penjo i ploro una miqueta al llit amb el meu home.
Era una possibilitat, ho sabíem, però com que les estadístiques diuen que es desperten el 60% dels embrions congelats i el seu germanet havia sortit tan rodó... Jo no m'ho esperava.
La setmana abans havíem tornat a la clínica, on la Dra. Rip ero (nova incorporació) ens va atendre molt amablement. En inspeccionar-me, va concloure que tot estava perfecte, que seguís amb la Meri estra i que tres dies abans de la transfer, dissabte, comencés amb el Proge ffik.
La data em va permetre fer dues coses: anar a la rua de Carnaval el dissabte i planificar el dilluns la feina pels alumnes de les 6 classes que faltaria mentre "fes repòs".
La nit de dilluns a dimarts va ser bastant dolenta: jo no em podia adormir i el peque va despertar-se a les 2:00am amb ganes de marxa. A les 4:00am tothom ja era al seu llit, així que vaig poder descansar una miqueta...
Cap allà les 9 ens truquen de Fecun med i el cap de laboratori em diu que són males notícies: Cap dels tres embrions havia sobreviscut a la descongelació.
Quedem que baixem igualment per parlar. Penjo i ploro una miqueta al llit amb el meu home.
Era una possibilitat, ho sabíem, però com que les estadístiques diuen que es desperten el 60% dels embrions congelats i el seu germanet havia sortit tan rodó... Jo no m'ho esperava.
diumenge, 13 de febrer del 2011
Una punxada
Vam tornar a Granollers i va haver-hi una diferència: aquest cop érem tres.
Com de costum anàvem tard. Em van descarregar i vaig sortir pitant cap a la mútua.
Tot seguia al mateix lloc, dos anys després. Pujo per les escales fins el 3er pis.
Em van agafar de seguida. La Dra. Cel ades em va fer una eco vaginal per veure'm l'endometri i els ovaris. "Tot està parat i perfecte, ara mateix t'injecto el Deca peptyl".
Arriben els meus homes i tots tres escoltem el procés a seguir amb la graella de dosis.
Al tercer dia de la regla començo amb la Meri mestra i el dia 1 de març revisió del forn.
Si tot va com ha d'anar, la implantació serà al mes de març.
De moment no estic nerviosa, ho he d'assimilar.
Segur que serà menys angoixant: ja som pares i sabem que podem tornar a ser-ho.
Com de costum anàvem tard. Em van descarregar i vaig sortir pitant cap a la mútua.
Tot seguia al mateix lloc, dos anys després. Pujo per les escales fins el 3er pis.
Em van agafar de seguida. La Dra. Cel ades em va fer una eco vaginal per veure'm l'endometri i els ovaris. "Tot està parat i perfecte, ara mateix t'injecto el Deca peptyl".
Arriben els meus homes i tots tres escoltem el procés a seguir amb la graella de dosis.
Al tercer dia de la regla començo amb la Meri mestra i el dia 1 de març revisió del forn.
Si tot va com ha d'anar, la implantació serà al mes de març.
De moment no estic nerviosa, ho he d'assimilar.
Segur que serà menys angoixant: ja som pares i sabem que podem tornar a ser-ho.
dijous, 3 de febrer del 2011
Operació germanet@
Com que faré 34 anys i això juga molt en contra, hem començat l'operació germanet@.
Després de la quarentena, quan la llevadora o el ginecòleg deien que prenguéssim precaucions jo sempre pensava "Ojalà m'hi quedés!". Però ja ha passat gairebé 1 any i res de res: no hi ha hagut miracle.
Per això el dia 3 de gener vem tornar a veure al Dr. Sau ra de Fecu nmed i ens va explicar el què havíem de fer per anar preparant "el forn".
Vem comprar les drogues (uns 200 euros, no entra res per la SS per ser clínica privada) i vaig fer una ullada als prospecte no-sé-perquè (la tira d'efectes secundaris!).
De moment només m'he hagut de prendre unes antibabies (Dona bel) i demà cap a Grano llers, on amb la 12ena pastilla em punxaran Deca peptyl mensual. I ja ens diran.
Per aquestes mateixes dates fa 2 anys ens van fabricar uns quants embrions.
El més bufó me'l van implantar i en va sortir el meu fill. Esperem que algun dels seus tres germanets congelats tingui moltes ganes de viure i decideixi quedar-se enganxat al meu úter... We'll see.
Després de la quarentena, quan la llevadora o el ginecòleg deien que prenguéssim precaucions jo sempre pensava "Ojalà m'hi quedés!". Però ja ha passat gairebé 1 any i res de res: no hi ha hagut miracle.
Per això el dia 3 de gener vem tornar a veure al Dr. Sau ra de Fecu nmed i ens va explicar el què havíem de fer per anar preparant "el forn".
Vem comprar les drogues (uns 200 euros, no entra res per la SS per ser clínica privada) i vaig fer una ullada als prospecte no-sé-perquè (la tira d'efectes secundaris!).
De moment només m'he hagut de prendre unes antibabies (Dona bel) i demà cap a Grano llers, on amb la 12ena pastilla em punxaran Deca peptyl mensual. I ja ens diran.
Per aquestes mateixes dates fa 2 anys ens van fabricar uns quants embrions.
El més bufó me'l van implantar i en va sortir el meu fill. Esperem que algun dels seus tres germanets congelats tingui moltes ganes de viure i decideixi quedar-se enganxat al meu úter... We'll see.
Etiquetes de comentaris:
14 mesos,
decapeptyl,
fecun,
germanet,
story
Subscriure's a:
Missatges (Atom)