Pàgines

dijous, 13 març de 2014

La nòvia del peque

El meu fill és molt carinyoset.
Tot sovint em diu "Mama, ets preciosa" amb la seva veu dolceta. I ho fa sense cap mena d'interès, sense buscar cap premi.
I em canta la cançó que surt en un episodi de Tom&Jerry :

 "Tuuuuuu, ets la meva noia. 
Perxò et canto aquesta cançóoooo".

Quan algú li pregunta qui és la seva nòvia doncs diu que la mama. El primer cop vaig pensar en el complex d'Èdip!

Quant han de canviar les coses en els propers anys!!
Però de moment, m'aprofitaré de les seves floretes, petons i abraçades!

dilluns, 10 març de 2014

Un jardí de feltre

Feia temps que havia fet aquestes floretes de feltre.
Finalment els hi he trobat un lloc adient, al test de la Dracaena.

Aquesta planta ens la van regalar quan vam venir a viure al pis i era realment petita!
Ara s'ha recuperat d'una temporada força decaiguda perquè havia arribat a estar moooolt pelada! I ja es veu perquè té algunes branques seques que he folrat amb llanes i cintes. No sé si això la perjudica...potser les hauria de tallar i prou...

No els agrada la llum directa a les Dracaenes???

El jardinet amb algunes pedres que vaig trobant...
En fi, així la tenim al nostre menjador, ben guarnida!

dijous, 6 març de 2014

Carnestoltes Again

Enguany el peque estava motivadíssim. Feia bastants dies que cantava el "Carnaval Te quiero".
La mare d'un seu company comentava el mateix. I ahir amb una mare de P3 també! Segurament a l'escola els deuen parlar i treballar molt del tema!

L'any passat no en vaig gaudir gens de la festa. Primer vam quedar atrapats a la rua. Després el peque se'm va quedar adormit als braços.
Aquest any vam estar de sort i -sense remordiments- ens vam colar a la rua a una distància prudencial d'una xaranga. Vam poder saltar i ballar pels carrers, gaudint-ho amb el peque i els seus amiguets!
I quan van estar cansats...cap a dins del carro de supermercat! I llavors vinga fer voltes i gresca amb 6 peques encabits a dins!! Va passar ràpid la tarda i no va fer el fred siberià que anunciaven.
O sigui que la valoració d'aquest any és molt positiva!!
I res, fins l'any que ve!
Aquest any, d'arlequins!

divendres, 28 febrer de 2014

La conferència L.E.G.O (2)

Mireu com ens va quedar! Almenys vistosa sí que ho és!

Com no sabíem com encarar-ho, al final vam optar per fer fotos a les seves creacions i a algunes que va fer amb el seu pare. A sota de cada foto, ell va escriure que representava. Quan em vaig despistar ja havia encerclat el què li havia semblat! Ah i li vam fer les lletres en forma de peces de Lego i ell les va pintar.
També va retallar (cosa que li encanta fer) i enganxar algunes imatges de les instruccions que venen a les caixes, per omplir una mica més.
I
La mestra va comentar que ho va fer bé i que un parell de nenes van aixecar la mà per dir-li que estava molt guapo a la foto on mira per la finestra. "Va triumfar!"-em va dir.

diumenge, 23 febrer de 2014

Mussolets

Abans les plantes de casa meva estaven espledoroses.
Les orquídies em florien sovint, la violeta africana també, la dracaena tenia fulles brillants, i els cactus gaudien de bona salut.
Tothom m'ho deia quan venia a casa "Noia, si que tens mà per les plantes!". Però no tenia cap secret, crec només que si te'n cuides una mica, les plantes són molt agraïdes!

Des de que va néixer el peque la situació ha anat canviat.

La "cochinilla" m'ha envaït un parell d'orquídies, el taronger i alguns dels cactus.
Diuen que la majoria de plantes d'interior móren per massa aigua: crec que jo ara els hi faig passar massa set i tot.
Quan m'hi poso, acabo de bon humor, em passen bona energia! M'agrada cuidar-les, netejar les fulles i treure'n les malmeses... I llavors sento no trobar el moment.

Avui que estic de "Rodríguez", m'hi he estat una hora mimant-les.
I fins i tot he guarnit una de les orquídies malaltones amb dos mussolets de feltre -patrons per internet, no recordo de quin web-.
Un altre dia us ensenyaré el jardí de flors que li ha sortit a la dracaena...



divendres, 21 febrer de 2014

El plor del veí

Aquesta nit he tingut un malson.

Estàvem amb el peque en una petita plaça de pedra, envoltada d'edificis amb balcons, finestres i carrers que hi desembocàvem amb escales que m'ha fet pensar en Girona. De sobte l'he perdut de vista i he pensat que estava jugant a amagar-se.
L'he començat a buscar, una mica contrariada, però m'he posat histèrica quan he sentit el seu plor d'espantat. M'he situat al mig de la plaça cridant "Diga'm on ets!! Vine cap a la plaça!!". Però el nen seguia plorant i jo seguia cridant i no el veia...fins que m'he despertat -nerviosa- i m'he adonat que qui plorava era el nostre veí de 2 anys (i grans pulmons).
A algú més li passa, que perd els nens al somnis?

dimarts, 18 febrer de 2014

6 dies enfebrats

Aquest any anàvem passant l'hivern amb algun moc, una mica de tos però dormint bé,  sense faltar a l'escola i jo em deia "Mira que ve, l'Equinàcea i el xarop de l'herboristeria que li estan anant prou bé...!" 
 Doncs era un miratge: finalment el peque va agafar febre 6 dies seguits, acompanyats de muntanyes de mocs i tos escanyussera per donar i per vendre. I quines nits!! Després de la 3era descansant poc, vaig passar per un moment de crisi personal i tot: allò que comences a preocupar-te per si el nen tindrà alguna cosa més que un refredat de cavall...

El vam portar dos cops al metge per estar tranquils. El visitàvem i ens deien que no tenia ni angines ni el pit carregat. Que tinguéssim paciència i seguíssim amb antitèrmics i el Terbas.min.

I al setè dia és va fer la llum. Al·leluia!

Ahir el peque li deia a ma mare que no volia anar al col·le, que millor anaven cap a casa seva.
Clar, tot i que al col·le s'ho passi de fàbula a qui no li agrada que el mimin tot el dia! 

Així que no sé si el grip o un virus punyetero ha visitat la nostra llar. Esperem que la primavera no tardi gaire més a venir per fer fora aquests indesitjables!