Dilluns al parque, el peque, el seu amic M i la seva amigueta L van fer un role-play elaborat.
La princesa estava clar qui era, el cavaller Sant Jordi també i al peque li tocava ser el Drac...però va decidir que ell no volia ser el dolent i es va fer cavall.
Els hauríeu d'haver vist al tobogan-castell escridassant al drac imaginari, el meu fill estirat panxa terra amb el M assegut al seu cul!!
dimecres 15 de maig de 2013
dimarts 14 de maig de 2013
Joc amb taps, números i daus.
Al blog de Paramipequeconamor vaig veure aquest joc amb taps, daus i números que em va agradar molt i me'l vaig apuntar.
És senzill de fer i de jugar. Jo l'he "adaptat" per només jugar-hi amb un dau, aviat ja en faré un altre amb dos daus que és tal com el va fer ella i que té més gràcia per fer sumar al nen.
Ahir vaig ensenyar-li la rutina de tirar el dau (li costa una mica, potser és massa gros?) i col·locar els taps al lloc. Va fer un parell de partides i se'n va cansar. Vem acabar escrivint al cartró i pintant les rodones.
He pensat que pot ser un material per fer una Edubolsa (com he llegit al blog Manualidades Educativas) per emportar-te a qualsevol lloc o regalar...però llavors el taulell hauria de ser plegable!
És senzill de fer i de jugar. Jo l'he "adaptat" per només jugar-hi amb un dau, aviat ja en faré un altre amb dos daus que és tal com el va fer ella i que té més gràcia per fer sumar al nen.
Ahir vaig ensenyar-li la rutina de tirar el dau (li costa una mica, potser és massa gros?) i col·locar els taps al lloc. Va fer un parell de partides i se'n va cansar. Vem acabar escrivint al cartró i pintant les rodones.
He pensat que pot ser un material per fer una Edubolsa (com he llegit al blog Manualidades Educativas) per emportar-te a qualsevol lloc o regalar...però llavors el taulell hauria de ser plegable!
diumenge 5 de maig de 2013
Ordinografia
L'altre dia em demanava que li tornés a posar.
No hem introduit gaire al peque amb els ordinadors, ipad i mòbils. Primera, perquè no estem gaire a la última i no tenim ni Smartphone ni tablet a casa. Segona, perquè penso que ja hi serà a temps i ho enganxarà ben ràpid quan ho necessiti.
dissabte 4 de maig de 2013
De guiris per bcn
Fa unes setmanes vem fer 15 anys amb el meu home.
Quan ho deia s'exclamaven: "Si que us veu casar joves!".
Però és que nosaltres celebrem la data en què vaig decidir-me a sortir amb ell!
Així que d'amagat vaig organitzar per internet un cap de setmana de nòvios per Bcn perquè sempre dèiem que haviem d'anar-hi i dormir-hi.
Vem deixar el peque amb els sogres, vem agafar la bossa i amb metro cap a l'hotel (molt recomanable).
Vem passejar, ramblejar, mirar llibres, vem anar al teatre i vem menjar bé...com dos guiris més. Sense preocupacions ni horaris ni presses...van passar les dues nits volant!
En tornar diumenge a casa dels sogres, quan pujavem per l'escala desitjosos d'abraçar al peque, sentim la seva veueta que ens pregunta: "I per què heu tornat?". Està clar que tenim una excusa per repetir-ho aviat!
Quan ho deia s'exclamaven: "Si que us veu casar joves!".
Però és que nosaltres celebrem la data en què vaig decidir-me a sortir amb ell!
Així que d'amagat vaig organitzar per internet un cap de setmana de nòvios per Bcn perquè sempre dèiem que haviem d'anar-hi i dormir-hi.
Vem deixar el peque amb els sogres, vem agafar la bossa i amb metro cap a l'hotel (molt recomanable).
Vem passejar, ramblejar, mirar llibres, vem anar al teatre i vem menjar bé...com dos guiris més. Sense preocupacions ni horaris ni presses...van passar les dues nits volant!
En tornar diumenge a casa dels sogres, quan pujavem per l'escala desitjosos d'abraçar al peque, sentim la seva veueta que ens pregunta: "I per què heu tornat?". Està clar que tenim una excusa per repetir-ho aviat!
dimarts 30 d’abril de 2013
Nebodet@ en camí
A les vacances de SS, quan els vem anar a veure, jo em vaig ensumar alguna cosa: "Que esteu buscant un germanet?" li vaig preguntar a la meva cunyada en un moment que estàvem soles.
"No, encara no, ens hi posarem a l'estiu. De moment només prenc l'àcid fòlic".
Doncs la meva intuició era certa: estava embarassada!
L'altre dia ens truca i diu que ens ha enviat un mail, que el mirem.
"Que t'hi jugues que és una eco?".
M'alegro per ells i -com sempre- em meravello de lo fàcil que resulta embarassar-se als altres.
El nebodet@ li toca al novembre: t'imagines que també nasqués el mateix dia que els peques? (el meu nebot i el meu fill van nèixer el 9 de novembre però amb un any de diferència).
"No, encara no, ens hi posarem a l'estiu. De moment només prenc l'àcid fòlic".
Doncs la meva intuició era certa: estava embarassada!
L'altre dia ens truca i diu que ens ha enviat un mail, que el mirem.
"Que t'hi jugues que és una eco?".
M'alegro per ells i -com sempre- em meravello de lo fàcil que resulta embarassar-se als altres.
El nebodet@ li toca al novembre: t'imagines que també nasqués el mateix dia que els peques? (el meu nebot i el meu fill van nèixer el 9 de novembre però amb un any de diferència).
diumenge 28 d’abril de 2013
L'amic de l'ànima
El meu fill ha fet un amiguet de l'ànima, el M!
L'any passat anàven junts a la guarde i aquest any també van a la mateixa classe.
Viu a la nostra mateixa plaça, xerrem molt amb els seus pares.
El M és un nen simpàtic, xerraire, actiu, trapella i li pirren les pilotes.
El peque és timidot -però cada dia menys!- i les pilotes no li diuen res.
Amb tot i això són inseparables! Al·luciono amb aquesta dèria: es porta a dins això dels amics de l'ànima? Els veus com s'abracen al sortir de l'escola, eufòrics quan saben que anem al parc a jugar!
La feina és perquè parin i berenin una mica! Els hi falta temps per correr, atrapar-se, pujar als columpis, jugar al sorral, tira pedres a la font, buscar els pals més llargs possibles, escapar-se...
Es busquen mútuament. Però quan hi és el M, el meu peque no necessita ningú més.
M'agradaria que el meu fill fos més obert, juguès amb nens diferents...
Però tot és començar.
M'he de recordar que fa un any, quan anàvem al parc o bé em reclamava o bé no es movia del meu costat!
L'any passat anàven junts a la guarde i aquest any també van a la mateixa classe.
Viu a la nostra mateixa plaça, xerrem molt amb els seus pares.
El M és un nen simpàtic, xerraire, actiu, trapella i li pirren les pilotes.
El peque és timidot -però cada dia menys!- i les pilotes no li diuen res.
Amb tot i això són inseparables! Al·luciono amb aquesta dèria: es porta a dins això dels amics de l'ànima? Els veus com s'abracen al sortir de l'escola, eufòrics quan saben que anem al parc a jugar!
La feina és perquè parin i berenin una mica! Els hi falta temps per correr, atrapar-se, pujar als columpis, jugar al sorral, tira pedres a la font, buscar els pals més llargs possibles, escapar-se...
Es busquen mútuament. Però quan hi és el M, el meu peque no necessita ningú més.
M'agradaria que el meu fill fos més obert, juguès amb nens diferents...
Però tot és començar.
M'he de recordar que fa un any, quan anàvem al parc o bé em reclamava o bé no es movia del meu costat!
dimarts 23 d’abril de 2013
La iaia
No és que sigui una gran consumidora de música, de vegades penso que hauria d'escoltar-ne més, incorporar-la al meu dia a dia.
Però fa poc que he descobert aquest grup: "La Iaia".
Pel que he llegit, entre d'altres coses, el nom del grup va per la iaia del cantant, tot un homenatge!
Us deixo aquest tastet: una cançó preciosa!
Però fa poc que he descobert aquest grup: "La Iaia".
Pel que he llegit, entre d'altres coses, el nom del grup va per la iaia del cantant, tot un homenatge!
Us deixo aquest tastet: una cançó preciosa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)