Pàgines

diumenge, 31 agost de 2014

Bye Vacances!

Hem aprofitat l'agost...però se'ns ha fet curt.
Demà StTornem-hi...amb il·lusió!
(Sempre queden els records que fan somriure)
Bona rentrée!

dimarts, 12 agost de 2014

Paciència de mosquit / paciència de peix

Me n'adono que el peque s'està fent gran: ara és molt més impacient que abans!


Potser quan era més petit es distreia més o no sabia què passava però el cas és que ara quan per exemple seiem en un bar i demanem, no passen ni 2 minuts que ja pregunta: "Que no ho porten encara?". O quan cada dia, mentre el seu pare mira les notícies i sap que després li deixarem veure el Bugs Bunny (post pendent) no pot evitar preguntar-me tot dolcet, això sí: "Que avui no s'acaben?".

A l'escola ja devien parlar sobre això de la impaciència perquè ell mateix ens va explicar que hi havien dos tipus de paciència: la de peix i la de mosquit! 

La teoria se la sap però encara ha de practicar mooooolt la paciència de peix.
I nosaltres amb ell!!


dimarts, 5 agost de 2014

Juliol horribilis

Recordo que un dia el professor de probabilitat de la universitat ens va dir que la frase popular "les desgràcies van venen soles" era certa: s'havia demostrat que les desgràcies tendien a agrupar-se en el temps.Vem començar el mes de juliol amb el preoperatori del meu home i l'hem acabat amb l'enterro de la meva iaia. Un "juliol horribilis" en tota regla.

La meva iaia tenia 84 anys i una mala salut de ferro. Feia dos mesos que havia caigut i s'havia trencat la pelvis. Havia estat 7 setmanes ingressada però havia sortit caminant i valent-se prou bé.

El 23 de juliol se li va "anar el cap" i es va prendre sense voler totes les pastilles de la pressió de la setmana. Ma mare quan se'n va adonar -tenia la pressió pel terra-, va portar-la a l'hospital. La van estabilitzar però es va desorientar molt i va començar a tenir febre.
Va passar tres nits sense dormir, neguitosa, completament destarotada, fins i tot la van haver de lligar al llit.
A partir de la quarta nit, va dormir i poc a poc les seves constants vitals es van anar apagant.
D'un dia per l'altre, la doctora va dir que tenia pneumònia, que segurament la portava de casa i que potser li va fer accentuar el seu despiste habitual i per això es prengués les pastilles. No sé si aquesta és la hipòtesi correcta, suposo que alguna explicació han de donar.
El que importa és que va morir sense dolor, davant meu i la meva germana: respirava molt lentament i tot d'un plegat, va deixar de fer-ho.
El 31 vam sortir del tanatori per anar a l'oncòloga i que ens expliqués el resultat del TAC. Ens va donar la bona notícia de que el TAC havia sortit bé i que per les característiques del tumor no calia fer quimio, només revisions durant 5 anys.

Han estat dies de records i ploreres.
La meva mare està molt tocada.
Al meu avi li està sortint ara la pena.
Així és la vida, estones bones i d'altres de molt tristes.








dissabte, 19 juliol de 2014

En ello

Fa una setmana que va sortir de l'hospital.
Dimecres tenim visita i segurament ens diran el nom precís de l'enemic i la munició amb la que haurem de combatre.

L'operació va ser curta i l'estada a l'hospital també.
La recuperació fins ara ha estat plena d'altibaixos, però des d'ahir que el meu home torna a fer bromes (o sigui que anem bé).

Jo remullo cada tarda la  meva impaciència a la piscina, amb el peque, i el deixo una estona relaxat amb les seves lectures i el seu hobby tranquil (anar a còrrer queda descartat).

Tot i l'enemic silenciós, intento cada dia ignorar-lo i treure suc d'aquells moments senzills que omplen en cor: fent mandres al llit, esmorzant a la terrassa, un massatge mirant la tele...


dimecres, 25 juny de 2014

Passen més coses

Aquest estiu es presenta incert: un altre cop, la vida ens colpeja.

Fa cosa d'una setmana que sabem que el meu home té un tumor.
S'ha de treure i després segurament li hauran de fer quimio.
El percentatge de supervivència a 5 anys és del 90%.

Acabem el cole i l'1 de juliol, primer dia de les desitjades vacances, tenim el preoperatori.
Ens diuen que hem entrat al circuit ràpid i que abans del 15 ja estarà operat.

Ell va estar tocat.
Jo no podia assimilar-ho.
Ara que han passat uns dies i sabem el calendari, ens aferrem a la propera visita.
Ell diu que mentalment ja està operat, que tot anirà bé. Jo li dono ànims però estic una mica estabornida i molt espantada.

dissabte, 21 juny de 2014

Adeu a P4

Aquest curs ha estat genial.
La mestra Laura ha resultat ser una canya i tots els nens de la classe l'adoren.
Els fa sentir especials...tan de bó continuï el proper curs!



Ens quedaran per sempre les expressions "Zero patatero", "Què estàs a la parra?" i "Xipi-xipi" (quan no està bé ni malament).
Han après un munt de coses (des de les "3 erres" fins a la Prehistòria!) i s'ho han passat superbé a classe. Fins i tot han après a fer les polseres aquestes de gomes!
I han començat a llegir. El peque segueix tenint problemes però ja se'n surt una mica més.


Com que l'escola no vol que els pares facin regals als mestres, hem gravat a tots els nens de la classe dient-li un missatge i un pare n'ha fet un vídeo. Va quedar molt xulo! De poc plorem tots el dia que li donem!


L'any passat a P3, el peque era encara petit.
Aquest any he notat com s'ha fet gran. Ja és més autònom i té més picardia.


Adéu P4, ens ho hem passat molt bé!

També van celebrar el dia de la pau!

diumenge, 15 juny de 2014

Our family

L'altre dia el peque va fer aquestes figuretes amb L.E.G.O: la nostra petita família.