Pàgines

dijous, 31 de juliol del 2008

El venedor

El consultori del meu ginecòleg té un acord amb una clínica de reproducció assistida (fe cun med) de Granollers, de manera que un dilluns de cada dos, un dels seus doctors puja cap a Manresa a visitar parelles estèrils.

Com que va haver-hi un buit d'última hora, vem poder veure al Dr. Sa u ra abans del previst.

Ens va fer un munt de preguntes, va mirar-se tots els anàlisis i ecos i va concloure categòricament: "Estem parlant d'una esterilitat mixta".

Ens ho va explicar tot molt bé però a mi em recordava al venedor que ens va vendre el pis per com gesticulava i donava ènfasi a les paraules. Si busques al Google el seu nom fins i tot el descriuen com venedor d'enciclopèdies i falses esperances. Però també és veritat que trobes gent contenta amb la clínica.

I ens va donar hora pel setembre a Granollers city amb el planning del matí següent:
  • A les 9:30, palla -segurament la més cara de la història-.
  • A les 11:30, ecografia i visita.
Només queda esperar...

dimecres, 30 de juliol del 2008

Eniutero

L'endemà de la H.G.S. vaig tornar al Dr. G. perquè veiès els resultats.

"Està molt mal fet aquest informe, ja miraré de no enviar a ningú més a aquesta clínica".

Havien escrit que tenia un "eniutero" derecho. En realitat volia dir "hemiútero" derecho, i això ja s'entèn més. Resulta que el meu úter no es va desenvolupar en forma triangular normal, només cap al cantó dret, i per això no va arribar a crear la trompa esquerra.

Però... per què el meu ginecòleg no es va adonar mai d'aquesta particularitat ?
A les ecografies rutinàries sempre mesurava la matriu i deia que tenia una grandària normal!

"No et preocupis, malgrat tot, el teu úter és prou gran per acollir un fetus"
I no sé si per pena o per vergonya, no em va cobrar la visita.



La H.S.G.

Com que a la clínica radiològica de Manresa feien vacances, el Dr. G em va enviar a la
clínica I m a g i n e de Barcelona, on a més de pagar 210 euros per la prova i fer-me un mal horrorós (potser el pitjor de la meva vida) em van entregar un informe incomplert i amb faltes d'ortografia.

La prova infernal (hidrosalpingografia) consisteix a injectar-te un costrast per fer-te radiografies que permetran veure si les trompes estan obstruides o bé deixen passar líquid (i conseqüentment també esperma).

Al recollir les radiografies i altres papers, li vaig demanar al Dr. Sa l va dor que m'expliqués com havia anat.
"La trompa dreta és permeable" - va dir el Dr.

"I l'esquerra?" (recordo que era on dos metges havien vist l'hidrosalpinx -aigüeta- a la eco)

"No tens trompa esquerra" i el van demanar al telèfon.

Vem quedar en estat de shock.

Ni quiste ni hidrosalpinx, ara resultava que els altres 3 metges s'havien imaginat que hi havia una trompa però que en realitat no existia!!!!

D'aquest episodi se'n poden extreure dues conclusions ben clares:

1era: Els metges molts cops no es mouen per certeses sinó per intuicions i probabilitats del què és més "normal".

2ona: La meva família és una estafa. El meu pare sense un ronyó i jo sense una trompa de Fal·lopi. On està el llibre de reclamacions?

dimarts, 29 de juliol del 2008

Més proves

El Dr. G a r c i a va arrufar el nas en veure els diferents diagnòstics de les dues ecos, i més tenint en compte que ell havia vist en directe, unes 10 vegades, aquells mateixos ovaris i mai havia percebut res d'estrany apart de molts micro quistes.
"Com pot ser que un et digui que tens un quiste a la trompa esquerra de 35 mm i l'altre et digui que només és una dilatació de 7 mm? Això no és fiable."

Va tornar a arrufar el nas en veure el senzill seminograma realitzat per la Seguretat Social.
"Aquí falta el desglose d'esperma superactiu, actiu, regular i dolent. Falta informació."

Conclusió: Un nou seminograma més complet -i pagant- per ell i una histerosalpingografia (¿lo cualo?) per mi.




Nova eco i llarga llista d'espera

A l'hospital, un metge cubà molt simpàtic va descartar el teratoma, tot i que sí que li va sembla que hi havia aigüeta dins la trompa esquerra i que per això estava dilatada i semblava un teratoma.
Però no ho veia clar i anava movent el catxarro tota l'estona amunt i avall.

Els metges diuen que a les ecografies veuen la matriu i els ovaris perfectes (?) però les trompes són "cegues". No les acaben de veure bé i per mi que juguen a endevinar què hi ha i què no -suposo que amb les probabilitats pel mig-.

La Dra. P de la Seguretat Social, en veure tots els resultats, ens va recomanar que marxéssim de vacances i ens relaxéssim. Però ens va fer els papers per derivar-nos a mi cap a l'hospital per fer l'estudi de l'esterilitat primària i al meu home cap a l'uròleg.

Al demanar jo hora a l'hospital va resultar que hi havia un any i mig de llista d'espera.
I per l'uròleg fins al novembre!

Així estan les coses a la Sanitat Pública. No els interessa tant fomentar la natalitat???

dissabte, 19 de juliol del 2008

Per la Seguretat Social

Després d'explicar-li les penes a la meva metgessa de capçalera, em va enviar a Ginecologia del CAP B a g e s, des d'on em podrien fer algunes proves per la Seguretat Social.

Em va visitar la Dra. P i q u é i des del primer moment em va fer molt bona impressió. "I t'han estimulat els ovaris sense haver fet mirar el teu home?? Aquests homes! Fent conxorxes entre ells!!".

En un tres i no res em va fer els papers per analítiques (dies 3 i 25 del cicle), una ecografia i el seminograma per ell. Ràpid i quan em tocava del cicle, sense cap problema.


El dia de l'ecografia, una altra doctora, molt amable, li va semblar veure un teratoma (quiste) a l'ovari esquerre i també un hidrosalpinx (aigua) a la trompa esquerra. La cosa semblava complicar-se...

Com la Dra. P estava de baixa, per mirar els resultats vaig demanar hora a l'altre ginecòleg, el Dr. B a r c o.
I aquest ens va caure fatal.
Va mirar els meus anàlisis hormonals i estaven correctes.
Per l'ecografia, em va fer el volant urgent a l'hospital, per confirmar la sospita del quiste amb un aparell de millor resolució.

Però amb el seminograma del meu home em va caure l'ànim als peus: la Dra. P tenia raó i va resultar que els bitxitus del meu home són pocs i no gaire espavilats. "Vaya dos os habeis juntado!" - us juro que va exclamar. I li va aconsellar que prenguès vitamina C per estimular la producció, durant tres mesos , abans d'esmorzar.

Vaig plorar una miqueta, la veritat.


La infermera, més humana, ens va dir que ens animessim, que almenys teniem salut...

Però el tema era que a més d'ovaris ganduls haviem d'afegir espermatozoides retardats. Ni amb els dos en fem un de bó!

El Dr. G


La meva família mai ha estat dins de cap mútua i s'ha servit amb més o menys fortuna de la Seguretat Social. Però al dentista, a l'oculista i al ginecòleg sempre hi han anat pagant (uns amb més motiu i ganes que d'altres)


Així que quan vaig tenir parella, ma mare em va encaminar cap al Dr. G a r c i a, que no era el seu ginecòleg però sí del seu equip. No tinc experiència en ginecòlegs però aquest és molt tendre i cuidadós, parlant i en les exploracions.

El primer cop que em va fer una ecografia ja em va dir que tenia els ovaris "peluts" (fins i tot allà m'arriben els pèls!) que volia dir que són poliquístics.

També em deia que m'esperés fins als 30 per buscar nens. I en això, ell i jo estavem ben d'acord (i el meu home s'havia d'aguantar).

En vaig fer 30 i el doctor va canviar el discurs.
Va començar a dir que no ho deixés estar, que haviem de fer "sin prisa pero sin pausa".

Com res de res ni prenent Omifin, em va recomanar de fer una anàlisis de sang, una histerosalpingografia i seminograma per ell.
I aquí vaig decidir demanar una segona opinió, jugar a dues bandes.


divendres, 18 de juliol del 2008

Tot va començar...

Tot va començar farà cosa d'un any.

Passades les oposicions a secundària (un funcionari més a la família!), i havent fet jo els 30 (forta connotació psicològica...), vem decidir posar-nos buscar descendència.

Ja estavem previnguts pel ginecòleg que la cosa podria trigar una miqueta més que la mitjana perquè una servidora té els ovaris poliquísitics i no sempre li venen bé d'ovular. I clar, sense òvul no hi ha projecte de nen disponible.

Després de 5 mesos, i amb un retard considerable que donava negatiu als tests, vem tornar a la consulta on es va descartar l'embaràs, i ens va receptar Omifin per prendre durant 4 mesos.

Vem passar per alts i baixos.
Algún cop la pressió no deixava "concentrar" al meu home (cosa rara en ell!). De vegades jo estava nerviosa i no hi havia manera de fer entrar res enlloc...


Ens vem adonar que embarassar-me seria com una carrera llarga de resistència, una extenuant preparació per oposicions:
la nostra oposició a pares particular.