Vaig fer un cop de cap i amb uns brodats de punt de creu, l'espígol que tenia posat a assecar des de l'estiu (!) i una mica de farigola que vaig recol·lectar per les vacances de Setmana Santa, em vaig empescar dues bossetes d'olor per perfumar calaixos de roba.
Amb l'excusa que era el dia de la mare, ja ho vaig tenir tot fet.
Le voilà.
En seguiré fent. Trobo que és un detallet molt maco!!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regal. Mostrar tots els missatges
dimecres, 7 de maig del 2014
dijous, 30 de gener del 2014
El bebé Guardiola
Cíclicament el peque em demana un bebé.
Suposo que deu ser perquè a l'escola, en el darrer mig any, hi ha hagut una explosió de germanet@s.
Jo no sé què respondre-li. A vegades li dic que ho tenim una mica difícil però no és una resposta gens clara. Li hauria de dir que segurament no en tindrà cap, de germanet, i jastà.
Deu ser que a mi també m'agradaria tenir-ne un.
No sé si és contradictori: m'agradaria tenir un altre fill però no vull tornar a passar per una clínica de fertilitat. Després de 4 anys sense prendre precaucions, lentament ja estic assumint que no succeirà cap miracle i que serem una família de 3.
I he de recordar-me que així ja som molt afortunats...
El peque diu que el nostre bebé és el Guardiola.
Encara dorm amb ell i quan marxa al cole li explica on va, el fica al llit i s'acomiada amb un petó.
A vegades li busca companyia i tot!
Qui no es conforma és perquè no vol!
Suposo que deu ser perquè a l'escola, en el darrer mig any, hi ha hagut una explosió de germanet@s.
Jo no sé què respondre-li. A vegades li dic que ho tenim una mica difícil però no és una resposta gens clara. Li hauria de dir que segurament no en tindrà cap, de germanet, i jastà.
Deu ser que a mi també m'agradaria tenir-ne un.
No sé si és contradictori: m'agradaria tenir un altre fill però no vull tornar a passar per una clínica de fertilitat. Després de 4 anys sense prendre precaucions, lentament ja estic assumint que no succeirà cap miracle i que serem una família de 3.
I he de recordar-me que així ja som molt afortunats...
El peque diu que el nostre bebé és el Guardiola.
Encara dorm amb ell i quan marxa al cole li explica on va, el fica al llit i s'acomiada amb un petó.
A vegades li busca companyia i tot!
Qui no es conforma és perquè no vol!
dimarts, 24 de desembre del 2013
Bona nit bona!
Avui és la nit del Tió!
El peque mira cada cinc minuts a sota de la manta, a veure si ha cagat perquè ahir li va posar uns 2 Kg de mandarines i se'ls ha cruspit!Aquest vespre a l'hora del "Tom&Jerry" segurament tindrà cagarrines!
Aquest any altre cop vem anar a buscar el Tió a la muntanya en família i ens va deixar una pista en forma de moneda de xocolata per tal que el trobéssim (no com l'any passat, que ens va costar moooolt trobar-ne un que fos màgic!)
A casa, ell mateix li va dibuixar la boca amb retolador negre (ves per on, ens havíem oblidat de posar-li una!). Li va fer un gran somriure!
I el va abrigar ben abrigat. Hi ha hagut dies que amb dues mantes i tot.
Aquest any hem tornat a guarnir el nostre taronger de Nadal. A l'estiu sempre dic que el deixaré glaçar perquè està malalt(com petites lapes enganxades a les fulles) i ple de formigues (que es mengen les lapes) i vespes (que es mengen les formigues?).
Però quan arriba el moment, sempre me'n penedeixo dels meus pensaments sàdics, el salvo del fred i netejo les fulles a mà una a una.
El guarnin i en acabat fa patxoca i tot.
El nostre pessebre és per jugar. Les figuretes ens les va donar la Iaiato -del Pronto!- i són de resina, ben resistents. Enguany a l'insti, la meva amiga invisible es va manifestar amb un trosset d'arbre, una mica de suro, unes boletes vermelles, cintes ben maques.
El peque va fer la resta i va estar-s'hi una estona remenant.
I amb aquesta decoració -no gaire currada ni elaborada- ja ha arribat la Nochebuena!
D'aquí res ens posarem ben guapos i anirem a casa dels meus pares.
Farem cagar el Tió, soparem coses bones i anirem després a casa dels meus tiets on hi seran tots els meus cosins.
Us desitjo una bona nit de Nadal!
El peque mira cada cinc minuts a sota de la manta, a veure si ha cagat perquè ahir li va posar uns 2 Kg de mandarines i se'ls ha cruspit!Aquest vespre a l'hora del "Tom&Jerry" segurament tindrà cagarrines!
Aquest any altre cop vem anar a buscar el Tió a la muntanya en família i ens va deixar una pista en forma de moneda de xocolata per tal que el trobéssim (no com l'any passat, que ens va costar moooolt trobar-ne un que fos màgic!)
| El Tió ens esperava amb barretina. |
I el va abrigar ben abrigat. Hi ha hagut dies que amb dues mantes i tot.
Aquest any hem tornat a guarnir el nostre taronger de Nadal. A l'estiu sempre dic que el deixaré glaçar perquè està malalt(com petites lapes enganxades a les fulles) i ple de formigues (que es mengen les lapes) i vespes (que es mengen les formigues?).
Però quan arriba el moment, sempre me'n penedeixo dels meus pensaments sàdics, el salvo del fred i netejo les fulles a mà una a una.
El guarnin i en acabat fa patxoca i tot.
| A casa, amb el Tió ben abrigat! |
El peque va fer la resta i va estar-s'hi una estona remenant.
| El nostre pessebre resistent. |
D'aquí res ens posarem ben guapos i anirem a casa dels meus pares.
Farem cagar el Tió, soparem coses bones i anirem després a casa dels meus tiets on hi seran tots els meus cosins.
Us desitjo una bona nit de Nadal!
dimecres, 4 de desembre del 2013
I n'ha fet 4!
Amb molt de retard, escric un post sobre l'aniversari del peque.
Aquest any, altre cop, vam fer 2 celebracions amb la família (una per cada banda) i un berenar improvisat amb 4 amiguets.
Tot i que vem acabar inundats de regals (i d'aquí poc Nadal...), la cirereta del pastís va ser una gran bici vermella (amb casc a conjunt) que els meus pares es van afanyar a comprar segons els desitjos del peque. No és de la seva talla -no hi toca de peus a terra!- per això no podem treure-li les rodetes (llàstima ja que diuen que els nens que han anat amb bici sense pedals els hi és fàcil començar a pedalejar) però ja va amunt i avall pel passadís de casa.
Pel que fa l'escola, el peque es va tornar a emportar el Guardiola juntament amb una foto de quan era bebé on també hi sortia el nino. La mestra em va dir que havíen relacionat el nino amb el de la foto.
A la tarda, va sortir molt cofoi amb la seva corona vermella i un llibret amb tot de dibuixos fets pels seus companys.
I ja són 4! Tot un homenet a casa!
Aquest any, altre cop, vam fer 2 celebracions amb la família (una per cada banda) i un berenar improvisat amb 4 amiguets.
Tot i que vem acabar inundats de regals (i d'aquí poc Nadal...), la cirereta del pastís va ser una gran bici vermella (amb casc a conjunt) que els meus pares es van afanyar a comprar segons els desitjos del peque. No és de la seva talla -no hi toca de peus a terra!- per això no podem treure-li les rodetes (llàstima ja que diuen que els nens que han anat amb bici sense pedals els hi és fàcil començar a pedalejar) però ja va amunt i avall pel passadís de casa.
Pel que fa l'escola, el peque es va tornar a emportar el Guardiola juntament amb una foto de quan era bebé on també hi sortia el nino. La mestra em va dir que havíen relacionat el nino amb el de la foto.
A la tarda, va sortir molt cofoi amb la seva corona vermella i un llibret amb tot de dibuixos fets pels seus companys.
I ja són 4! Tot un homenet a casa!
dijous, 14 de febrer del 2013
Embolcall origami
Dilluns va ser el cumple de la meva veïna i com és tan maca li vaig fer un panda de feltre a mode de penjoll.
I per embolicar-lo vaig estar surfejant pel pinterest i vaig trobar aquest tutorial per fer una capseta. Amb paper de diari vaig seguir tots els passos i vaig ensortir-me'n! Quina sensació de triomf!(quina xorrada, pensareu!).
Bé, aquí teniu algunes fotos. I proveu de fer la capsa: original i ben barata!
I per embolicar-lo vaig estar surfejant pel pinterest i vaig trobar aquest tutorial per fer una capseta. Amb paper de diari vaig seguir tots els passos i vaig ensortir-me'n! Quina sensació de triomf!(quina xorrada, pensareu!).
Bé, aquí teniu algunes fotos. I proveu de fer la capsa: original i ben barata!
dijous, 10 de gener del 2013
Masia portàtil
De seguida els de barcelonakids es van posar en contacte amb mi per portar a casa el paquet.
I el dia que esperavem el matalàs del peque ens van sorprendre amb una capsa rectangular. Com que prometia ser espectacular, vem decidir deixar-la pels Reis.
I sí, el matí de Reis el peque va tenir 3 regals: un joc tipo Lince, un teatret amb figuretes de contes i una masia portàtil!!
Però parlem de la masia que s'ho val: Està molt ben feta, és plegable i ve amb una funda i tot!!! Això m'encanta perquè la podrem treure i posar a temporades.
De moment ja hi ha posat la seva cuineta amb el joc de cassoles i fa entrar els ninos per la gatera del darrera. Esperem viure amb ella moltes aventures!!!
(Moltes gràcies Anna per fer-ho possible!!!)
divendres, 21 de desembre del 2012
Avet de feltre
Vaig treure la idea de Pinterest (ves a saber on!) i em va semblar senzilla i xula.
Així que fa uns dies m'hi vaig posar i va ser més ràpid del què pensava.
Per embolicar-los vaig estendre a la taula del menjador paper llis i vam estar pintant tots tres una estona amb tèmperes i pinzells: va quedar un estampat molt wapo!! I el peque s'ho va passar pipa!
Els avets embolicadets els hem regalat a la iaia i a tres amiguets: hem triomfat!!
Així que fa uns dies m'hi vaig posar i va ser més ràpid del què pensava.
- Primer vaig fer les plantilles i vaig retallar els arbres (joc de dos), boles, regals, estrelles i lletres
- Després vaig enganxar el velcro i el vaig planxar (perquè no es desenganxés).
- Per últim vaig cosir el cordonet per penjar-lo (a mà) i cada avet amb la seva parella (a màquina).
Per embolicar-los vaig estendre a la taula del menjador paper llis i vam estar pintant tots tres una estona amb tèmperes i pinzells: va quedar un estampat molt wapo!! I el peque s'ho va passar pipa!
Els avets embolicadets els hem regalat a la iaia i a tres amiguets: hem triomfat!!
Etiquetes de comentaris:
feltre,
manualitats,
nadal,
pintura,
regal
dijous, 20 de desembre del 2012
El tió
El finde passat vem anar a buscar un tió (que cagués) a la muntanya. Perquè n'hi ha que van bé i n'hi ha que no, sabeu?
Em va fer molta gràcia tots junts anar amb la meva família a buscar-lo (erem 6 i el peque). Vem pujar en dos cotxes i la feina va ser nostra: no trobavem cap tronc que fes patxoca ( La moraleja del cas va ser que l'any que ve primer prepararem el terreny i després l'anirem a buscar - CaminemPlegats ho va fer molt bé!)
Al final, ens vem topar amb una soca prou maca. Vem provar a veure si cagava o no i va resultar que sí!! Va cagar llàpis de xocolata!! Així que cap a casa.
I ara el tenim ben abrigadet. Li posem mandarines i se les menja! I llavors anem a mullar el pal i piquem cantant la cançó (lo de mullar el pal ho té claríssim). I ha cagat monedes de xocolata i plastilina!
A veure el 24 què fa. Em sembla que tindrà cagarrines!
Al final, ens vem topar amb una soca prou maca. Vem provar a veure si cagava o no i va resultar que sí!! Va cagar llàpis de xocolata!! Així que cap a casa.
I ara el tenim ben abrigadet. Li posem mandarines i se les menja! I llavors anem a mullar el pal i piquem cantant la cançó (lo de mullar el pal ho té claríssim). I ha cagat monedes de xocolata i plastilina!
A veure el 24 què fa. Em sembla que tindrà cagarrines!
divendres, 16 de novembre del 2012
Samarreta en 5 segons
Per aquest aniversari vaig fer una samarreta del 5 segons pel peque i pel meu fillol.
Jugant amb el guant, vaig fer un 3 i un 2 segons els anys que feia cadascú.
Vaig trigar més en dibuixar i retallar que en cosir-ho tot!
La simplicitat dels elements del Mic és una de les coses que més m'agraden.
I la voilà, aquí teniu la samarreta!
Com m'ha recordat el peque, només em queda per fer-li la mosca, i hi estic rumiant...
Aquí us poso els altres dos personatges que ja li he cosit.
El del Mic és el post més llegit de tots els que he publicat!!!
(Espero que no em denunciïn per plagi...)
Jugant amb el guant, vaig fer un 3 i un 2 segons els anys que feia cadascú.
Vaig trigar més en dibuixar i retallar que en cosir-ho tot!
La simplicitat dels elements del Mic és una de les coses que més m'agraden.
I la voilà, aquí teniu la samarreta!
Com m'ha recordat el peque, només em queda per fer-li la mosca, i hi estic rumiant...
Aquí us poso els altres dos personatges que ja li he cosit.
El del Mic és el post més llegit de tots els que he publicat!!!
(Espero que no em denunciïn per plagi...)
Etiquetes de comentaris:
manualitats,
mic,
regal,
samarreta
dijous, 15 de novembre del 2012
Que ja són 3!!
Divendres 9 de novembre el peque va fer 3 anys!!
A l'escola no volen que portem res de menjar.
Els fan una corona i el dia abans els donen una bossa per posar un objecte que sigui especial per ells i que hauran d'explicar a tota la classe (els fan protagonistes).
El peque té un nino preferit, el Guardiola (crec que això no ho explicat mai...), però no li feia gens de gràcia que els nens de la classe li toquessin. Així que va dubtar molt però finalment és va decidir i el va posar igualment a la bossa.
Quan el meu home el va anar a buscar a la tarda a 'escola, la mestra li va demanar "Com és diu el nino, Búbula?" (el peque no pronuncia bé el nom i no li van pas endevinar...).
Resulta que el peque no deia res -previsible- però quan li preguntaven sobre el nino sí que responia.
Així que la mestra -tot i no haver entès el nom- sabia que li havien regalat al nèixer i que quan dormia fora de casa també ens l'emportavem. Com m'agradaria haver-lo vist per un foradet!
Divendres mateix vem convidar tres amiguets a berenar coca a casa nostra. L'endemà vem celebrar-ho amb els meus sogres, cunyats (el meu fillol va nèixer el mateix dia que el meu fill però un any després!) i altres parents. I diumenge amb els de casa meva: la vedella i el pastís em va quedar boníssims!
Va ser un cap de setmana una mica golafre però tan de bó tot fóssin celebracions com aquestes!!!
(I de regals millor no parlar-ne...puc muntar un xiquiparc a la terrassa...)
A l'escola no volen que portem res de menjar.
Els fan una corona i el dia abans els donen una bossa per posar un objecte que sigui especial per ells i que hauran d'explicar a tota la classe (els fan protagonistes).
El peque té un nino preferit, el Guardiola (crec que això no ho explicat mai...), però no li feia gens de gràcia que els nens de la classe li toquessin. Així que va dubtar molt però finalment és va decidir i el va posar igualment a la bossa.
Quan el meu home el va anar a buscar a la tarda a 'escola, la mestra li va demanar "Com és diu el nino, Búbula?" (el peque no pronuncia bé el nom i no li van pas endevinar...).
Resulta que el peque no deia res -previsible- però quan li preguntaven sobre el nino sí que responia.
Així que la mestra -tot i no haver entès el nom- sabia que li havien regalat al nèixer i que quan dormia fora de casa també ens l'emportavem. Com m'agradaria haver-lo vist per un foradet!
Divendres mateix vem convidar tres amiguets a berenar coca a casa nostra. L'endemà vem celebrar-ho amb els meus sogres, cunyats (el meu fillol va nèixer el mateix dia que el meu fill però un any després!) i altres parents. I diumenge amb els de casa meva: la vedella i el pastís em va quedar boníssims!
Va ser un cap de setmana una mica golafre però tan de bó tot fóssin celebracions com aquestes!!!
(I de regals millor no parlar-ne...puc muntar un xiquiparc a la terrassa...)
dimecres, 11 de gener del 2012
Samarretes del MIC
Fa poc vaig descobrir que cosint feltre poden fer-se dibuixos ben xulos per samarretes.
Aquí us penjo les meves creacions del Nadal, regalets per dos amiguets del peque i el meu fillol.
Què us semblen? N'estic ben orgullosa!!
Aquí us penjo les meves creacions del Nadal, regalets per dos amiguets del peque i el meu fillol.
Què us semblen? N'estic ben orgullosa!!
dilluns, 14 de novembre del 2011
Doble celebració
Dimecres va ser l'aniversari del peque: 2 anyets!
A la guarde vaig deixar la càmera de fotos a la profe i així hem pogut veure com va ser aquell matí: el procés de fer la corona (enganxant gomets tots els nens), l'esmorzar amb la coca i xocolata que vam portar (tots entaulats, qué monos!) i el fi de festa ballant i saltant per la classe.
El peque va sortir molt cofoi amb la seva corona i encara la vol portar a estones!
El cap de setmana vem fer dues celebracions (i hem sobreviscut!)
Dissabte a casa els meus sogres amb el seu cosinet (que és el meu fillol) que va nèixer justament el mateix dia 9 però del 2010 (casualitats de la vida!). Érem 14 entre besàvies, avis, tiets-avis, tiets i cosins del meu home. I això es va traduir amb una avalantxa de regals...(no tenen mesura).
Diumenge vem dinar a casa nostra amb els meus avis, pares, tiets i cosines. També 14 i vaig cuinar jo (sort que va ajudar-me ma mare...). Li van regalar 2 conjunts de roba que faran molt de servei.
Com us ho feu vosaltres? També us reuniu per famílies? Vaig acabar una mica farta de tant menjar i tant pastís...però clar, tots alhora no hi cabem enlloc, sap greu deixar de convidar a algú i el cumple del peque és un bon motiu per reunir-nos! No es pot tenir tot...
A la guarde vaig deixar la càmera de fotos a la profe i així hem pogut veure com va ser aquell matí: el procés de fer la corona (enganxant gomets tots els nens), l'esmorzar amb la coca i xocolata que vam portar (tots entaulats, qué monos!) i el fi de festa ballant i saltant per la classe.
El peque va sortir molt cofoi amb la seva corona i encara la vol portar a estones!
El cap de setmana vem fer dues celebracions (i hem sobreviscut!)
Dissabte a casa els meus sogres amb el seu cosinet (que és el meu fillol) que va nèixer justament el mateix dia 9 però del 2010 (casualitats de la vida!). Érem 14 entre besàvies, avis, tiets-avis, tiets i cosins del meu home. I això es va traduir amb una avalantxa de regals...(no tenen mesura).
Diumenge vem dinar a casa nostra amb els meus avis, pares, tiets i cosines. També 14 i vaig cuinar jo (sort que va ajudar-me ma mare...). Li van regalar 2 conjunts de roba que faran molt de servei.
Com us ho feu vosaltres? També us reuniu per famílies? Vaig acabar una mica farta de tant menjar i tant pastís...però clar, tots alhora no hi cabem enlloc, sap greu deixar de convidar a algú i el cumple del peque és un bon motiu per reunir-nos! No es pot tenir tot...
dimarts, 27 d’abril del 2010
La croqueta
Ahir vam rebre un regalet de la Mar ina Ge li.
Obro la bústia i mig doblegat hi ha un sobre d'aquells amb boletes de protecció incorporades.
L'estripo emocionada i m'apareix a les mans uns "consells de puericultura".
A casa el fullejo i després amb el meu home concloem: "Vaya xorrada que ens han enviat!".
Abarca molts temes (creixement, desenvolupament, vacunes,...) i la informació que dóna és tan general i esquemàtica que et "sap a poc". Mira que sóc desagraïda, amb els quartos que s'hi deuen haver gastat...
Però en una cosa l'han clavat. Als 6 mesos diu que el bebé "Passa de bocaterrosa a panxa enlaire" i precisament des d'ahir que el peque ens delecta fent "la croqueta". Fa tanta gràcia...! A partir d'ara el posarem cada dia una estoneta i que faci gimnàsia. I que és converteixi en un supercroquetaire!
Obro la bústia i mig doblegat hi ha un sobre d'aquells amb boletes de protecció incorporades.
L'estripo emocionada i m'apareix a les mans uns "consells de puericultura".
A casa el fullejo i després amb el meu home concloem: "Vaya xorrada que ens han enviat!".
Abarca molts temes (creixement, desenvolupament, vacunes,...) i la informació que dóna és tan general i esquemàtica que et "sap a poc". Mira que sóc desagraïda, amb els quartos que s'hi deuen haver gastat...
Però en una cosa l'han clavat. Als 6 mesos diu que el bebé "Passa de bocaterrosa a panxa enlaire" i precisament des d'ahir que el peque ens delecta fent "la croqueta". Fa tanta gràcia...! A partir d'ara el posarem cada dia una estoneta i que faci gimnàsia. I que és converteixi en un supercroquetaire!
Etiquetes de comentaris:
6mesos,
croqueta,
puericultura,
regal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

