Cíclicament el peque em demana un bebé.
Suposo que deu ser perquè a l'escola, en el darrer mig any, hi ha hagut una explosió de germanet@s.
Jo no sé què respondre-li. A vegades li dic que ho tenim una mica difícil però no és una resposta gens clara. Li hauria de dir que segurament no en tindrà cap, de germanet, i jastà.
Deu ser que a mi també m'agradaria tenir-ne un.
No sé si és contradictori: m'agradaria tenir un altre fill però no vull tornar a passar per una clínica de fertilitat. Després de 4 anys sense prendre precaucions, lentament ja estic assumint que no succeirà cap miracle i que serem una família de 3.
I he de recordar-me que així ja som molt afortunats...
El peque diu que el nostre bebé és el Guardiola.
Encara dorm amb ell i quan marxa al cole li explica on va, el fica al llit i s'acomiada amb un petó.
A vegades li busca companyia i tot!
Qui no es conforma és perquè no vol!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris germanet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris germanet. Mostrar tots els missatges
dijous, 30 de gener del 2014
diumenge, 17 de febrer del 2013
La pregunta incómoda
"I el germanet, per quan?".
Sovint em fan aquesta pregunta i normalment somric i dic alguna vaguetat del tipus "Sí, sí, aviat".
Els meus propers ja saben del nostre problema i amb ells no em fa res de parlar-hi. Però els coneguts o companys de feina...ja els hi explicaré si em ve bé.
La gent no és conscient de que hi ha parelles amb problemes de fertilitat. Som un percentatge petit (15-17%) però gens despreciable. I la pregunta no es fa de mala fe. Ja ho sé que el normal és poder posar fills al món i bastant fàcilment -per això nosaltres som aquí ara mateix- però resulta que nosaltres dos som "rarets".
Confesso haver sentit molts cops una punxada d'enveja a l'assabentar-me que fulanita o menganita estan o tornen a estar embarassades, sobretot si són de la meva edat. Clar, penso, el temps corre i si no s'afanyen no hi seran a temps.
Descartat tornar-me a posar en mans de metges, m'he de concentrar en el fill que sortosament tinc i en gaudir-lo al màxim.
Però no sé si mai perdré l'esperança de que ens toqui la loteria de la fertilitat...
Sovint em fan aquesta pregunta i normalment somric i dic alguna vaguetat del tipus "Sí, sí, aviat".
Els meus propers ja saben del nostre problema i amb ells no em fa res de parlar-hi. Però els coneguts o companys de feina...ja els hi explicaré si em ve bé.
La gent no és conscient de que hi ha parelles amb problemes de fertilitat. Som un percentatge petit (15-17%) però gens despreciable. I la pregunta no es fa de mala fe. Ja ho sé que el normal és poder posar fills al món i bastant fàcilment -per això nosaltres som aquí ara mateix- però resulta que nosaltres dos som "rarets".
Confesso haver sentit molts cops una punxada d'enveja a l'assabentar-me que fulanita o menganita estan o tornen a estar embarassades, sobretot si són de la meva edat. Clar, penso, el temps corre i si no s'afanyen no hi seran a temps.
Descartat tornar-me a posar en mans de metges, m'he de concentrar en el fill que sortosament tinc i en gaudir-lo al màxim.
Però no sé si mai perdré l'esperança de que ens toqui la loteria de la fertilitat...
dijous, 9 de juny del 2011
Segona operació germanet@
Finalment he decidit tornar-ho a intentar.
El meu home ho hagués provat l'endemà mateix del fracàs però jo no ho tenia gens clar: no volia tornar a passar per les agulles i la intervenció per extreure els òvuls. Ja tenim un peque, pensava, gaudim-lo!
Però he acabat per pensar com ell: "O ara o mai".
Em matxacaré una altra vegada i prou.
Espero que tinguem sort...
A l'abril vaig demanar informació a la clínica (fecun med) per intentar fer coincidir l'intent amb les vacances d'estiu i així estar jo més reposada. Em van trucar i dir que esperés a la regla de juny i demanés hora per 3 dies després.
Ara que està al caure, hi he trucat i resulta que la persona que em va atendre no em va informar correctament. Em fa molta ràbia perquè el més passat vaig tornar a trucar insistint-hi i em van respondre el mateix!!! Com pot ser que portin els papers mullats!!! Que és un tema molt important!!
Avui sí que he parlat amb la Dra Ma za no, m'ha tranquil·litzat però no m'ha assegurat que arribem al darrer cicle que posaran en marxa abans de les vacances, l'11 de juliol.
A veure si la "germaneta vermella" em visita puntual o fa el favor d'adelantar-se!
M'he indignat bastant perquè no ha estat pas per falta de previsió meva però ara ja se m'ha passat.
I si no arribem i ha de ser pel setembre, doncs serà.
El meu home ho hagués provat l'endemà mateix del fracàs però jo no ho tenia gens clar: no volia tornar a passar per les agulles i la intervenció per extreure els òvuls. Ja tenim un peque, pensava, gaudim-lo!
Però he acabat per pensar com ell: "O ara o mai".
Em matxacaré una altra vegada i prou.
Espero que tinguem sort...
A l'abril vaig demanar informació a la clínica (fecun med) per intentar fer coincidir l'intent amb les vacances d'estiu i així estar jo més reposada. Em van trucar i dir que esperés a la regla de juny i demanés hora per 3 dies després.
Ara que està al caure, hi he trucat i resulta que la persona que em va atendre no em va informar correctament. Em fa molta ràbia perquè el més passat vaig tornar a trucar insistint-hi i em van respondre el mateix!!! Com pot ser que portin els papers mullats!!! Que és un tema molt important!!
Avui sí que he parlat amb la Dra Ma za no, m'ha tranquil·litzat però no m'ha assegurat que arribem al darrer cicle que posaran en marxa abans de les vacances, l'11 de juliol.
A veure si la "germaneta vermella" em visita puntual o fa el favor d'adelantar-se!
M'he indignat bastant perquè no ha estat pas per falta de previsió meva però ara ja se m'ha passat.
I si no arribem i ha de ser pel setembre, doncs serà.
dijous, 10 de març del 2011
Agraïda
Diuen que de tot és pot extreure alguna cosa bona.
Mentre érem a la sala d'espera, jugant amb el peque, vam veure una parella que rondava els 40 i que estaven en tractament.
Em van agafar unes ganes de plorar.... Perquè nosaltres ja tenim un fill!
Tot ens va anar rodat la primera vegada: vàrem ser afortunats.
Però quantes parelles han de fer un intent darrere un altre i no hi ha manera d'aconseguir embarassar-se?
El dimarts va ser un dia trist perquè potser no tindrem més fills, però de veritat que l'experiència em va fer adonar de la sort que ja tenim i de com n'és de valuós aquest petitó que ara està fent la migdiada a l'habitació del costat.
Mentre érem a la sala d'espera, jugant amb el peque, vam veure una parella que rondava els 40 i que estaven en tractament.
Em van agafar unes ganes de plorar.... Perquè nosaltres ja tenim un fill!
Tot ens va anar rodat la primera vegada: vàrem ser afortunats.
Però quantes parelles han de fer un intent darrere un altre i no hi ha manera d'aconseguir embarassar-se?
El dimarts va ser un dia trist perquè potser no tindrem més fills, però de veritat que l'experiència em va fer adonar de la sort que ja tenim i de com n'és de valuós aquest petitó que ara està fent la migdiada a l'habitació del costat.
Cap supervivent
Dimarts era el dia D però al final no va ser-ho del tot.
La setmana abans havíem tornat a la clínica, on la Dra. Rip ero (nova incorporació) ens va atendre molt amablement. En inspeccionar-me, va concloure que tot estava perfecte, que seguís amb la Meri estra i que tres dies abans de la transfer, dissabte, comencés amb el Proge ffik.
La data em va permetre fer dues coses: anar a la rua de Carnaval el dissabte i planificar el dilluns la feina pels alumnes de les 6 classes que faltaria mentre "fes repòs".
La nit de dilluns a dimarts va ser bastant dolenta: jo no em podia adormir i el peque va despertar-se a les 2:00am amb ganes de marxa. A les 4:00am tothom ja era al seu llit, així que vaig poder descansar una miqueta...
Cap allà les 9 ens truquen de Fecun med i el cap de laboratori em diu que són males notícies: Cap dels tres embrions havia sobreviscut a la descongelació.
Quedem que baixem igualment per parlar. Penjo i ploro una miqueta al llit amb el meu home.
Era una possibilitat, ho sabíem, però com que les estadístiques diuen que es desperten el 60% dels embrions congelats i el seu germanet havia sortit tan rodó... Jo no m'ho esperava.
La setmana abans havíem tornat a la clínica, on la Dra. Rip ero (nova incorporació) ens va atendre molt amablement. En inspeccionar-me, va concloure que tot estava perfecte, que seguís amb la Meri estra i que tres dies abans de la transfer, dissabte, comencés amb el Proge ffik.
La data em va permetre fer dues coses: anar a la rua de Carnaval el dissabte i planificar el dilluns la feina pels alumnes de les 6 classes que faltaria mentre "fes repòs".
La nit de dilluns a dimarts va ser bastant dolenta: jo no em podia adormir i el peque va despertar-se a les 2:00am amb ganes de marxa. A les 4:00am tothom ja era al seu llit, així que vaig poder descansar una miqueta...
Cap allà les 9 ens truquen de Fecun med i el cap de laboratori em diu que són males notícies: Cap dels tres embrions havia sobreviscut a la descongelació.
Quedem que baixem igualment per parlar. Penjo i ploro una miqueta al llit amb el meu home.
Era una possibilitat, ho sabíem, però com que les estadístiques diuen que es desperten el 60% dels embrions congelats i el seu germanet havia sortit tan rodó... Jo no m'ho esperava.
dijous, 3 de febrer del 2011
Operació germanet@
Com que faré 34 anys i això juga molt en contra, hem començat l'operació germanet@.
Després de la quarentena, quan la llevadora o el ginecòleg deien que prenguéssim precaucions jo sempre pensava "Ojalà m'hi quedés!". Però ja ha passat gairebé 1 any i res de res: no hi ha hagut miracle.
Per això el dia 3 de gener vem tornar a veure al Dr. Sau ra de Fecu nmed i ens va explicar el què havíem de fer per anar preparant "el forn".
Vem comprar les drogues (uns 200 euros, no entra res per la SS per ser clínica privada) i vaig fer una ullada als prospecte no-sé-perquè (la tira d'efectes secundaris!).
De moment només m'he hagut de prendre unes antibabies (Dona bel) i demà cap a Grano llers, on amb la 12ena pastilla em punxaran Deca peptyl mensual. I ja ens diran.
Per aquestes mateixes dates fa 2 anys ens van fabricar uns quants embrions.
El més bufó me'l van implantar i en va sortir el meu fill. Esperem que algun dels seus tres germanets congelats tingui moltes ganes de viure i decideixi quedar-se enganxat al meu úter... We'll see.
Després de la quarentena, quan la llevadora o el ginecòleg deien que prenguéssim precaucions jo sempre pensava "Ojalà m'hi quedés!". Però ja ha passat gairebé 1 any i res de res: no hi ha hagut miracle.
Per això el dia 3 de gener vem tornar a veure al Dr. Sau ra de Fecu nmed i ens va explicar el què havíem de fer per anar preparant "el forn".
Vem comprar les drogues (uns 200 euros, no entra res per la SS per ser clínica privada) i vaig fer una ullada als prospecte no-sé-perquè (la tira d'efectes secundaris!).
De moment només m'he hagut de prendre unes antibabies (Dona bel) i demà cap a Grano llers, on amb la 12ena pastilla em punxaran Deca peptyl mensual. I ja ens diran.
Per aquestes mateixes dates fa 2 anys ens van fabricar uns quants embrions.
El més bufó me'l van implantar i en va sortir el meu fill. Esperem que algun dels seus tres germanets congelats tingui moltes ganes de viure i decideixi quedar-se enganxat al meu úter... We'll see.
Etiquetes de comentaris:
14 mesos,
decapeptyl,
fecun,
germanet,
story
Subscriure's a:
Missatges (Atom)