Pàgines

dilluns, 21 de novembre de 2011

Converses amb el termòmetre

Hem passat amb el peque la pitjor febrada de la seva vida. Fins i tot m'he vist parlant a les 4:00 del matí amb un termòmetre...(i el meu home dormint plàcidament al mateix llit)

Ja m'ho deien que el primer any de guarderia seria per enfortir el seu sistema immunològic però jo no estava preparada per veure pujar dècima a dècima la seva temperatura fins a 40,6ºC. Em vaig espantar tant que el nen va anar a parar a la banyera amb una ració generosa de Dalsy !


Resulta que tenia unes angines esplendoroses decorades amb perfectes plaques de pus. Pobret meu, és el segon pot de Clamoxyl que es pren des de que va nèixer!

Per postres també li ha sortit una granissada ben vermella a les cametes, panxolina i mans. Diuen els metges que es segurament és vírica i que pot estar (o no) associada a les angines. Però no li fa picor i això ens aconsola.

En resum, que la setmana post-celebració va ser per oblidar (nits sense dormir, malmenjar, febre pujant i baixant) i  ves a saber quan tornarà a la guarderia  (tres setmanes perquè marxin els granets?).

No crec que mai m'acostumi a la impotència que em provoca veure el meu fill malalt i haver d'esperar a que els seus glòbuls blancs facin la feina tots solets. Ja ens va avisar l'Alba d'En are: "Tenir un fill i començar a patir"!!!!

dilluns, 14 de novembre de 2011

Doble celebració

Dimecres va ser l'aniversari del peque: 2 anyets!

A la guarde vaig deixar la càmera de fotos a la profe i així hem pogut veure com va ser aquell matí: el procés de fer la corona (enganxant gomets tots els nens), l'esmorzar amb la coca i xocolata que vam portar (tots entaulats, qué monos!) i el fi de festa ballant i saltant per la classe.
El peque va sortir molt cofoi amb la seva corona i encara la vol portar a estones!

 El cap de setmana vem fer dues celebracions (i hem sobreviscut!)

Dissabte a casa els meus sogres amb el seu cosinet (que és el meu fillol) que va nèixer justament el mateix dia 9 però del 2010 (casualitats de la vida!). Érem 14 entre besàvies, avis, tiets-avis, tiets i cosins del meu home. I això es va traduir amb una avalantxa de regals...(no tenen mesura).

Diumenge vem dinar a casa nostra amb els meus avis, pares, tiets i cosines. També 14 i vaig cuinar jo (sort que va ajudar-me ma mare...). Li van regalar 2 conjunts de roba que faran molt de servei.

Com us ho feu vosaltres? També us reuniu per famílies? Vaig acabar una mica farta de tant menjar i tant pastís...però clar, tots alhora no hi cabem enlloc, sap greu deixar de convidar a algú i el cumple del peque és un bon motiu per reunir-nos! No es pot tenir tot...




dissabte, 5 de novembre de 2011

El portador

El peque s'ho ha passat molt bé a la guarde celebrant tot això de la Castanyada.
Els hi van fer titelles, es van disfressar, els va visitar la Maria Castanyera i van menjar castanyes.

També va portar una titella de la Maria Castanyera pintada per ell (com s'ho curra la mestra!) i ara cada dia cantem i coreografiem "Quan ve el temps de collir castanyes..." (seguríssim que els veïns n'estan assabentats...).

Pel superpont, el peque portava uns dies que no volia menjar. Igualment vam anar a celebrar la castanyada a casa d'uns amics amb 2 peques més i s'ho va passar pipa...però aquella mateixa matinada els virus intestinals van atacar-nos al meu home (nivell 3) i a mi (nivell 2) i al matí, sense esma de cuidar el peque, vaig trucar a casa meva perquè se l'emportessin. Vam passar un dia dels difunts bastant fotuts del llit al sofà i del sofà al llit ( i no gaire lluny del WC!) i a les 18 de tarda ma mare em truca i em diu "Te'l porto que no m'aguanto! El teu pare està igual i ta germana ho ha tret tot").
Així que sembla que el peque va ser capaç tot solet de repartir petonets i virusets per tota la família i observar com quèiem com mosques. Com va dir ma germana: "És el portador!"