Vaig parir un dilluns i el divendres al matí ja em trobava millor i em van venir unes ganes boges de marxar cap a casa: home sweet home!
El nen, que va nèixer amb 2890g, va baixar fins a 2650g però com portava dos dies estable de pes, ens van donar el passaport. Però dilluns haviem de tornar per fer-li un seguiment i veure com evolucionava el pes.
No recordo gaire bé els dies següents. Sé que dissabte vaig fer anar a comprar un coixí de lactància al meu home i que ens va anar molt bé.
Sé que estava molt pendent d'alletar al nen i/o donar-li un suplement si veia que es quedava amb gana (però el cert és que s'adormia sempre).
Que patia a l'hora de desperta-lo per menjar i quan s'adormia als cins minuts de la primera teta, sobretot a la matinada quan primer m'havia de despertar jo abans.
Que encara estava nerviosa i insegura, aclaparada totalment per la nova situació...
I que no tenia ganes de veure o estar amb els parents que s'empenyaven en venir a casa!
En resum, estavem vivint en primera persona "el gran canvi" que ens havien explicat!
dimarts, 8 de desembre del 2009
A la Clínica (2)
L'endemà al matí s'emporten el bebé a la "nursery" per banyar-lo, canviar-lo i revisar-lo. Com està al costadet de l'ahbitació ens hi anem a veure com li fan.
L'infermera detecta que és un "baix pes" per les setmanes de gestació: 2890g per 39.5 setmanes. La pediatre diu que està al P10 (percentil 10) cosa que m'alarma una mica perquè matemàticament vol dir que el seu pes està en el 10% més baix de pesos de nadons. A partir de llavors el controlaran tres cops al dia (constants vitals i nivell de sucre).
El nen es passa el dia dormint i no té gens de ganes de xuclar calostre.
Les infermeres em diuen que és un gandulet, que jo de mugrons i areola ho tinc molt bé.
Em diuen que m'estimuli amb un tirallets per no tenir problemes amb la "pujada de la llet" i així ho faig. Em venen les primeres sensacions de "vaca lechera".
Com detecten que està baix de sucre, em recepten un biberó de suplement. Començo a preocupar-me per si no podré donar-li el pit, per si s'acostumarà a la tetina que raja més.
A més, estic neguitosa per la horrible sensació d'infecció d'orina que em molesta moltíssim més que la tibantor dels punts. El meu periné està en hores baixes i tinc problemes amb tots els orificis de la zona. Passo una nit en blanc a la tassa del water, sense descansar, incómoda al llit, plorant a estones...
Fins que decideixo que he de tornar a respirar!
L'infermera detecta que és un "baix pes" per les setmanes de gestació: 2890g per 39.5 setmanes. La pediatre diu que està al P10 (percentil 10) cosa que m'alarma una mica perquè matemàticament vol dir que el seu pes està en el 10% més baix de pesos de nadons. A partir de llavors el controlaran tres cops al dia (constants vitals i nivell de sucre).
El nen es passa el dia dormint i no té gens de ganes de xuclar calostre.
Les infermeres em diuen que és un gandulet, que jo de mugrons i areola ho tinc molt bé.
Em diuen que m'estimuli amb un tirallets per no tenir problemes amb la "pujada de la llet" i així ho faig. Em venen les primeres sensacions de "vaca lechera".
Com detecten que està baix de sucre, em recepten un biberó de suplement. Començo a preocupar-me per si no podré donar-li el pit, per si s'acostumarà a la tetina que raja més.
A més, estic neguitosa per la horrible sensació d'infecció d'orina que em molesta moltíssim més que la tibantor dels punts. El meu periné està en hores baixes i tinc problemes amb tots els orificis de la zona. Passo una nit en blanc a la tassa del water, sense descansar, incómoda al llit, plorant a estones...
Fins que decideixo que he de tornar a respirar!
A la Clínica
Després de cosir-me (i fer-me un brodat, segons fonts consultades) amb el nen a sobre, pugem cap a l'habitació, molt cofois!
És tan petit...! I té uns ullassos ben oberts. No em canso de fer-li petons.
De seguida li ofereixo el pit i li surt l'instint, busca i intenta xuclar el mugró. La cosa pinta bé per la lactància materna però n'haurem d'aprendre els dos!
Arriba ma mare i ma germana, que ha vingut expressament de Lleida per conèixer el seu nebot.
Més tard arriba tota la tropa de Bcn. Tothom diu que és molt guapo i els donem la raó.
El bebé passa la nit dormint plàcidament mentre sentim la nostra veïneta plorar com una desesperada. Jo no dormo gaire, l'adrenalina i els nervis em fan estar pendent del peque.
És tan petit...! I té uns ullassos ben oberts. No em canso de fer-li petons.
De seguida li ofereixo el pit i li surt l'instint, busca i intenta xuclar el mugró. La cosa pinta bé per la lactància materna però n'haurem d'aprendre els dos!
Arriba ma mare i ma germana, que ha vingut expressament de Lleida per conèixer el seu nebot.
Més tard arriba tota la tropa de Bcn. Tothom diu que és molt guapo i els donem la raó.
El bebé passa la nit dormint plàcidament mentre sentim la nostra veïneta plorar com una desesperada. Jo no dormo gaire, l'adrenalina i els nervis em fan estar pendent del peque.
dimarts, 1 de desembre del 2009
El dia D (part 2)
I resulta que quan estem esperant un ascensor per baixar al quiròfan ... s'espatllen tots i em fan esperar una estoneta al passadís! Entre contracció i contracció jo pensava en la pinta que devia fer dalt de la camilla (per sort em van posar un llençolet per tapar-me les vergonyes, sinó em moro!!!)
Baixem al quiròfan, em col·loquen a la camilla d'operar i visc un moment de crisi. Per una banda la llevadora em canvia la via que se m'havia omplert de sang. Per l'altra l'anestesista es queixa que estic fatal per posar-me l'epidural. Per l'altra, una infermera m'intenta moure per seure millor. Entremig les contraccions dels nassos. L'anestesista es torna a queixar i jo crido " Però expliqueu-me que he de fer, cony!". Arriba el metge, el tranquilitza i m'abraça dient-me que estigui ben quieta que ara em punxen (i fins i tot em fa un petonet al cap).
Un parell de contraccions i l'epidural fa el seu efecte. El nen segueix fent el tontet però veuen que si m'estiro del cantó dret la cosa s'estabilitza. El metge diu que cal prendre-s'ho amb calma i s'estàn amb el meu home 1 hora asseguts parlant de cultura clàssica, història...tan ricamente!
Jo vaig respirant cada cop que sento la pressió de la contracció i el nen va fent. Quan estic a 7 cms el doctor em fa un tacte i ja veiem que tothom es prepara pel gran moment.
Arriba un infermer-doctor alt com un St Pau que resulta que m'apretarà la panxa des de dalt d'un tamboret.
Em diuen que agafi aire i apreti tot el que pugui. En aquest moment se m'oblida de com respirar o agafar aire i faig el que puc (el meu home diu que em poso bastant vermella).
Fem tres apretades bastant seguides i em donen temps per descansar. "Vinga, una més i ja sortirà". Em meravello de que sigui tant ràpid, agafo aire i sento com si surtís un tap de xampany. El meu home al·lucina: ja tenim aquí el nostre nen!
Ploro i ric i ja me'l posen a sobre i ens mirem i buf quina emoció tot plegat!
Baixem al quiròfan, em col·loquen a la camilla d'operar i visc un moment de crisi. Per una banda la llevadora em canvia la via que se m'havia omplert de sang. Per l'altra l'anestesista es queixa que estic fatal per posar-me l'epidural. Per l'altra, una infermera m'intenta moure per seure millor. Entremig les contraccions dels nassos. L'anestesista es torna a queixar i jo crido " Però expliqueu-me que he de fer, cony!". Arriba el metge, el tranquilitza i m'abraça dient-me que estigui ben quieta que ara em punxen (i fins i tot em fa un petonet al cap).
Un parell de contraccions i l'epidural fa el seu efecte. El nen segueix fent el tontet però veuen que si m'estiro del cantó dret la cosa s'estabilitza. El metge diu que cal prendre-s'ho amb calma i s'estàn amb el meu home 1 hora asseguts parlant de cultura clàssica, història...tan ricamente!
Jo vaig respirant cada cop que sento la pressió de la contracció i el nen va fent. Quan estic a 7 cms el doctor em fa un tacte i ja veiem que tothom es prepara pel gran moment.
Arriba un infermer-doctor alt com un St Pau que resulta que m'apretarà la panxa des de dalt d'un tamboret.
Em diuen que agafi aire i apreti tot el que pugui. En aquest moment se m'oblida de com respirar o agafar aire i faig el que puc (el meu home diu que em poso bastant vermella).
Fem tres apretades bastant seguides i em donen temps per descansar. "Vinga, una més i ja sortirà". Em meravello de que sigui tant ràpid, agafo aire i sento com si surtís un tap de xampany. El meu home al·lucina: ja tenim aquí el nostre nen!
Ploro i ric i ja me'l posen a sobre i ens mirem i buf quina emoció tot plegat!
dilluns, 30 de novembre del 2009
El dia D
Ja fa 3 setmanes que vaig parir: com passa el temps!!!
Dilluns 9 al matí vaig anar a fer-me la meva 4rta prova de les "corretges" amb la meva mare (perquè el meu home treballava). Per segon cop, el nen va fer un "cor lent" que vol dir que va baixar el ritme cardíac un moment.
Després de la prova, el Dr em va fer un tacte i sense canviar el to de veu em va dir:
"Mira, ja crec que hauries de tenir el nen aquesta tarda. Ves a casa teva, posa't una lavativa, dutxat, dina un plat de pasta i a les 13:00 tornes cap aquí que et tornaré a mirar"
Em vaig quedar de pasta de moniato!!!
I sí sí, a les 13 hi tornem, em torna a palpar i remenar i ens diu que anem a caminar mitja horeta, que a les 14 ingressem a la clínica i que ja ens veurem allà.
Vem caminar i just quan tornàvem cap al cotxe trenco aigües: ben bé com si em pixés a sobre!
I quan a les 14:00 estavem a la porta de la clínica em ve la primera contracció. Com va dir l'Alba, la llevadora, ho vaig saber perfectament que ho era, una contracció! Em van portar en cadira de rodes a l'habitació i ja em van preparar per la feina que se'm girava.
Va aparèixer la llevadora, la Dolors, una dona d'uns 60 anys que només feia que demanar-me el nom i d'on era i com es diria el nen. Vaig pensar "L'experiència és un grau... però espero que no "chochegi". Em van monitoritzar, em van posar la via i apa, a esperar.
De les 15:00 a les 18:00, que va ser quan em van baixar al quiròfan, vaig estar amb oxitocina, respirant les contraccions. Em va anar molt bé les classes Pre-part. Ens havien ensenyat com respirar: ben profund, deixant anar l'aire ben a poc a poc, com si tinguessim una palleta a la boca. Va ser una estona dolenta però va anar passant. Jo pensava que eren 4 respiracions i que després el mal passaria i vindria un ratet de relax total. Crec que vaig trencar el son en algun dels descansos i així ho confirma el meu home.
El metge anava treient el cap i fent-me tactes. Pel monitor van veure que el nen feia el "tontet". Es veu que a les contraccions baixava el ritme cardíac. A les 18:00, estant jo dilatada 3 cms va decidir baixar-nos a quiròfan. La cosa pintava de cesàrea...
Dilluns 9 al matí vaig anar a fer-me la meva 4rta prova de les "corretges" amb la meva mare (perquè el meu home treballava). Per segon cop, el nen va fer un "cor lent" que vol dir que va baixar el ritme cardíac un moment.
Després de la prova, el Dr em va fer un tacte i sense canviar el to de veu em va dir:
"Mira, ja crec que hauries de tenir el nen aquesta tarda. Ves a casa teva, posa't una lavativa, dutxat, dina un plat de pasta i a les 13:00 tornes cap aquí que et tornaré a mirar"
Em vaig quedar de pasta de moniato!!!
I sí sí, a les 13 hi tornem, em torna a palpar i remenar i ens diu que anem a caminar mitja horeta, que a les 14 ingressem a la clínica i que ja ens veurem allà.
Vem caminar i just quan tornàvem cap al cotxe trenco aigües: ben bé com si em pixés a sobre!
I quan a les 14:00 estavem a la porta de la clínica em ve la primera contracció. Com va dir l'Alba, la llevadora, ho vaig saber perfectament que ho era, una contracció! Em van portar en cadira de rodes a l'habitació i ja em van preparar per la feina que se'm girava.
Va aparèixer la llevadora, la Dolors, una dona d'uns 60 anys que només feia que demanar-me el nom i d'on era i com es diria el nen. Vaig pensar "L'experiència és un grau... però espero que no "chochegi". Em van monitoritzar, em van posar la via i apa, a esperar.
De les 15:00 a les 18:00, que va ser quan em van baixar al quiròfan, vaig estar amb oxitocina, respirant les contraccions. Em va anar molt bé les classes Pre-part. Ens havien ensenyat com respirar: ben profund, deixant anar l'aire ben a poc a poc, com si tinguessim una palleta a la boca. Va ser una estona dolenta però va anar passant. Jo pensava que eren 4 respiracions i que després el mal passaria i vindria un ratet de relax total. Crec que vaig trencar el son en algun dels descansos i així ho confirma el meu home.
El metge anava treient el cap i fent-me tactes. Pel monitor van veure que el nen feia el "tontet". Es veu que a les contraccions baixava el ritme cardíac. A les 18:00, estant jo dilatada 3 cms va decidir baixar-nos a quiròfan. La cosa pintava de cesàrea...
divendres, 6 de novembre del 2009
Paperassa
Sembla mentida la de coses que has de fer quan neix un bebé...
Com que sóc bastant quadrada (i tinc temps...) m'he entretingut a fer un document amb un resum de links i passos a seguir (que suposo que farà el meu maridet amb molt de gust!).
Ho penjo aquí per si a algú li serveix d'alguna cosa, tot i que ho he tret del web de la Generalitat (però fa una mandra de llegir...)
I dit això, me'n vaig a passejar un ratet.
Com que sóc bastant quadrada (i tinc temps...) m'he entretingut a fer un document amb un resum de links i passos a seguir (que suposo que farà el meu maridet amb molt de gust!).
Ho penjo aquí per si a algú li serveix d'alguna cosa, tot i que ho he tret del web de la Generalitat (però fa una mandra de llegir...)
I dit això, me'n vaig a passejar un ratet.
dijous, 5 de novembre del 2009
Les "corretges"
Ja fa dos divendres que ens passem 1 hora escoltant els batecs del nostre nen: és una monitorització fetal
No sé perquè en diuen "corretges" si només te'n posen una (espècie de cinturó elàstic) amb un sensor que està connectat a una màquina tipus "electrocardiograma" que va dibuixant unes muntanyes russes (tipus terratrèmol). Després et donen una espècie de "pipeta" també connectada no-sé-on (tinc mobilitat reduïda) que has d'apretar cada cop que sentis que el bebé és belluga. I tot queda enregistrat en una gràfica de paper.
El Dr. ens va dir que tot estava correcte i que només 1 de cada 100 testos surt malament. I que tenen de validesa 1 setmana.
Fa gràcia sentir els seus batecs i com es va acccelerant i alentint, en teoria sense cap motiu! I les dues vegades, quan el meu home arriba d'aparcar el cotxe i li comença a parlar, el nen es mou més.
Després d'una horeta, el Dr entra, es mira la gràfica i em fa un tacte. Els dos cops m'ha dit que el coll de la matriu estava tancat i que el nen hi tenia el cap apretant. I que encara estava verda. Demà sant-tornem-hi, si no pareixo aquesta nit!
El pitjor de tot és la incomoditat de la camilla. Sembla mentida que no tinguin en compte que et deixa les lumbars fetes caldo i quan m'aixeco després de tanta estona semblo un mix entre la meva iaia i el Chiquito...
No sé perquè en diuen "corretges" si només te'n posen una (espècie de cinturó elàstic) amb un sensor que està connectat a una màquina tipus "electrocardiograma" que va dibuixant unes muntanyes russes (tipus terratrèmol). Després et donen una espècie de "pipeta" també connectada no-sé-on (tinc mobilitat reduïda) que has d'apretar cada cop que sentis que el bebé és belluga. I tot queda enregistrat en una gràfica de paper.
El Dr. ens va dir que tot estava correcte i que només 1 de cada 100 testos surt malament. I que tenen de validesa 1 setmana.
Fa gràcia sentir els seus batecs i com es va acccelerant i alentint, en teoria sense cap motiu! I les dues vegades, quan el meu home arriba d'aparcar el cotxe i li comença a parlar, el nen es mou més.
Després d'una horeta, el Dr entra, es mira la gràfica i em fa un tacte. Els dos cops m'ha dit que el coll de la matriu estava tancat i que el nen hi tenia el cap apretant. I que encara estava verda. Demà sant-tornem-hi, si no pareixo aquesta nit!
El pitjor de tot és la incomoditat de la camilla. Sembla mentida que no tinguin en compte que et deixa les lumbars fetes caldo i quan m'aixeco després de tanta estona semblo un mix entre la meva iaia i el Chiquito...
divendres, 23 d’octubre del 2009
Visita a la Clínica
Fa uns dies vem demanar hora per visitar les instal·lacions de la clínica on aniré a parir.
Segons la llevadora que ens fa l'aquagym, l'Alba, tant el personal com els mitjans tècnics d'aquest centre estan per sota del que haurien de ser tenint en compte que es privat. Val a dir que totes les seves opinions són bastant radicals i que ella treballa a un hospital públic. I la contradicció de tot plegat és que la majoria de les seves "clientes" anirem a la clínica a parir!!
Com ja vaig escriure en un post anterior, l'Alba ens va explicar que el percentatge de cesàries allà és molt més alt que a la Seguretat Social.
També resulta que si el nen surt amb algun tipus de problema l'envien ràpidament a l'hospital, separant-lo de la mare.
I es veu que van curts de personal d'urgències (i això que, com a bons mamífers, acostumem a posar-nos de part a hores nocturnes intempestives!). L'únic avantatge resulta ser no haver de compartir habitació i tenir intimitat amb el teu fill des del primer moment...però "no hauriem de confondre un hospital amb un hotel!!". Així que en general normalment ens espanta una mica, cosa que no sé si hem d'agrair o tot el contrari...( El cert és que la majoria de gent que conec fa el que pot per parir allà i no he sentit queixes... )
En resum, que divendres vem amb una altra parella de prenyats amics nostres a fer-hi un tour i va estar bé. Ens van ensenyar la consulta on determinaran si ens quedem o ens envien a casa, una habitació estàndar (amb un cristo penjat...), la sala on renten i canvien els bebés, el lloc on tenene les incubadores i un dels quiròfans. La infermera va ser molt amable i ens va explicar i respondre tot el què vem voler.
I fins la propera, que serà ben aviat!!!
(Encara no me'n faig pagues i això que la panxa m'ho recorda constantment!! És normal?)
Segons la llevadora que ens fa l'aquagym, l'Alba, tant el personal com els mitjans tècnics d'aquest centre estan per sota del que haurien de ser tenint en compte que es privat. Val a dir que totes les seves opinions són bastant radicals i que ella treballa a un hospital públic. I la contradicció de tot plegat és que la majoria de les seves "clientes" anirem a la clínica a parir!!
Com ja vaig escriure en un post anterior, l'Alba ens va explicar que el percentatge de cesàries allà és molt més alt que a la Seguretat Social.
També resulta que si el nen surt amb algun tipus de problema l'envien ràpidament a l'hospital, separant-lo de la mare.
I es veu que van curts de personal d'urgències (i això que, com a bons mamífers, acostumem a posar-nos de part a hores nocturnes intempestives!). L'únic avantatge resulta ser no haver de compartir habitació i tenir intimitat amb el teu fill des del primer moment...però "no hauriem de confondre un hospital amb un hotel!!". Així que en general normalment ens espanta una mica, cosa que no sé si hem d'agrair o tot el contrari...( El cert és que la majoria de gent que conec fa el que pot per parir allà i no he sentit queixes... )
En resum, que divendres vem amb una altra parella de prenyats amics nostres a fer-hi un tour i va estar bé. Ens van ensenyar la consulta on determinaran si ens quedem o ens envien a casa, una habitació estàndar (amb un cristo penjat...), la sala on renten i canvien els bebés, el lloc on tenene les incubadores i un dels quiròfans. La infermera va ser molt amable i ens va explicar i respondre tot el què vem voler.
I fins la propera, que serà ben aviat!!!
(Encara no me'n faig pagues i això que la panxa m'ho recorda constantment!! És normal?)
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Curt emotiu
Al web Bebés y Más (que m'agrada molt, sigui dit de pas) he trobat aquest curt tan bonic sobre la relació pare-fill. Com a mínim m'ha fet pensar...
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Redes
Diumenge a la nit ma mare em va trucar perquè feien un capitol de "Redes" dedicat a mares i bebés.
El vem pescar gairebé al final i per curiositat el vaig buscar a tve a la carta.
El vaig veure en aquest enllaç però segurament a la llarga el penjaran al web del programa.
Està molt bé, el recomano. Dura 28 minuts i el senyor Punset li fa una entrevista a una investigadora anglesa que té la tesi de que la nostra personalitat comença a formar-se dins de l'úter matern, en el sentit que l'estrés que pateix una mare afectarà inevitablement al seu fill. Segons això, l'augment que hi ha avui en dia de problemes de concentració i de conducta amb els nens poden ser deguts a la situació emocional de la mare durant els seu embaràs: angoixes, nervis, pressions....
"Invertir en el benestar emocional de les mares és invertir en una societat saludable", diu la científica.
No sé per què però em sembla una afirmació molt encertada!!!
El vem pescar gairebé al final i per curiositat el vaig buscar a tve a la carta.
El vaig veure en aquest enllaç però segurament a la llarga el penjaran al web del programa.
Està molt bé, el recomano. Dura 28 minuts i el senyor Punset li fa una entrevista a una investigadora anglesa que té la tesi de que la nostra personalitat comença a formar-se dins de l'úter matern, en el sentit que l'estrés que pateix una mare afectarà inevitablement al seu fill. Segons això, l'augment que hi ha avui en dia de problemes de concentració i de conducta amb els nens poden ser deguts a la situació emocional de la mare durant els seu embaràs: angoixes, nervis, pressions....
"Invertir en el benestar emocional de les mares és invertir en una societat saludable", diu la científica.
No sé per què però em sembla una afirmació molt encertada!!!
8ena visita
Divendres vem tornar a veure el Marc.
Una setmana abans vem passar per la consulta a ensenyar-li els anàlisis del 3er Trim. Tot estava correcte però com seguia una mica baixa de ferro em va doblar la dosi de Tardyferon.
Aquest cop, abans de l'ecografia em van prendre mostres de flux (pels dos orificis...) per portar-les a analitzar i veure si hi tinc l'estreptococ B. Em va dir que el 8% de les dones ho tenen però a la web les estadísitiques són diferents. A veure què diu el resultat. En qualsevol cas, s'ha de saber per no tenir problemes al part.
Després em va posar la gelatina a la panxa i vem veure el nen de 34.4 setmanes.
Ara ja és bastant gran i està tan abaix que només li veiem el crani per dalt: el tio ja té el nas cap la sortida! Li vem veure el cor com bategava, el femur, les costelles...però tampoc no tenim foto aquesta vegada.
La màquina va calcular que feia 2270 g i el metge va dir que estava creixent molt bé (però no vem pensar a demanar-li quants cms feia).
En acabat em va fer un tacte i ens va dir que tenia el coll de la matriu ben tancat però que el nen l'estava apretant.
Em va recomanar vida tranquil·la (la que faig!) durant 10 dies per tal d'arribar a la setmana 37. Li vaig demanar permís per seguir anant a Aquagym i me'l va donar però dient-me que no forcés gens.
Que si em venien contraccions potser ja començaria el part!!!
I em va donar hora pel 23 d'octubre per fer la prova de les "corretges"
En sortir vaig assimilar que potser a final d'aquest mes ja coneixerem el nostre fill....Què fort, seré mama!!!
Una setmana abans vem passar per la consulta a ensenyar-li els anàlisis del 3er Trim. Tot estava correcte però com seguia una mica baixa de ferro em va doblar la dosi de Tardyferon.
Aquest cop, abans de l'ecografia em van prendre mostres de flux (pels dos orificis...) per portar-les a analitzar i veure si hi tinc l'estreptococ B. Em va dir que el 8% de les dones ho tenen però a la web les estadísitiques són diferents. A veure què diu el resultat. En qualsevol cas, s'ha de saber per no tenir problemes al part.
Després em va posar la gelatina a la panxa i vem veure el nen de 34.4 setmanes.
Ara ja és bastant gran i està tan abaix que només li veiem el crani per dalt: el tio ja té el nas cap la sortida! Li vem veure el cor com bategava, el femur, les costelles...però tampoc no tenim foto aquesta vegada.
La màquina va calcular que feia 2270 g i el metge va dir que estava creixent molt bé (però no vem pensar a demanar-li quants cms feia).
En acabat em va fer un tacte i ens va dir que tenia el coll de la matriu ben tancat però que el nen l'estava apretant.
Em va recomanar vida tranquil·la (la que faig!) durant 10 dies per tal d'arribar a la setmana 37. Li vaig demanar permís per seguir anant a Aquagym i me'l va donar però dient-me que no forcés gens.
Que si em venien contraccions potser ja començaria el part!!!
I em va donar hora pel 23 d'octubre per fer la prova de les "corretges"
En sortir vaig assimilar que potser a final d'aquest mes ja coneixerem el nostre fill....Què fort, seré mama!!!
dijous, 1 d’octubre del 2009
Serà Cesària?
En una de les visites al Dr. Gar cia, li vaig dir que no volia una cesàrea i em va contestar que ell tampoc.
Dies més tard, vaig saber que una de les companyes del centre on faig aquagym també la portava el mateix metge. Ella anava més avançada que jo i a la darrera visita li havien vist dues voltes de cordó al coll del seu nen. El Dr la volia tornar a veure però la va prevenir que si seguia igual li programaria una cesària per evitar malestar fetal. El següent dilluns ja no va apareixer pel centre: cesàrea al canto pel mateix dia.
La llevadora ens va preguntar:
"Hi ha algú més que vagi amb aquest Dr?"
"Jo!"
"Doncs no et deixarà parir!"
Em vaig quedar desconcertada...
Després de dutxar-nos, sempre fem una xerradeta amb ella mentre ens posem les sabates i llavors vaig aprofitar per demanar-li què havia volgut dir.
Ens va explicar que per privat era molt fàcil que et fessin una cesàrea i que darrerament el percentatge havia pujat escandalosament. "Els metges cobren més i pleguen abans".
Em fa ràbia que em "rajin" per motius aliens a la salut del nadó o de la mare! Si m'han de deixar 12 hores parint doncs que m'hi deixin, si el nen va fent i jo també....
En fi, que hi parlaré a la propera visita (divendres) però clar, com li he de dir a un metge com ha de fer la seva feina....????
Buff
Dies més tard, vaig saber que una de les companyes del centre on faig aquagym també la portava el mateix metge. Ella anava més avançada que jo i a la darrera visita li havien vist dues voltes de cordó al coll del seu nen. El Dr la volia tornar a veure però la va prevenir que si seguia igual li programaria una cesària per evitar malestar fetal. El següent dilluns ja no va apareixer pel centre: cesàrea al canto pel mateix dia.
La llevadora ens va preguntar:
"Hi ha algú més que vagi amb aquest Dr?"
"Jo!"
"Doncs no et deixarà parir!"
Em vaig quedar desconcertada...
Després de dutxar-nos, sempre fem una xerradeta amb ella mentre ens posem les sabates i llavors vaig aprofitar per demanar-li què havia volgut dir.
Ens va explicar que per privat era molt fàcil que et fessin una cesàrea i que darrerament el percentatge havia pujat escandalosament. "Els metges cobren més i pleguen abans".
Em fa ràbia que em "rajin" per motius aliens a la salut del nadó o de la mare! Si m'han de deixar 12 hores parint doncs que m'hi deixin, si el nen va fent i jo també....
En fi, que hi parlaré a la propera visita (divendres) però clar, com li he de dir a un metge com ha de fer la seva feina....????
Buff
dilluns, 21 de setembre del 2009
Aquagym!
Fa dues setmanes que vaig començar amb l'Aquagym per prenyadetes i de moment m'agrada.
La piscina és petitona, l'aigua a 33º i no som gaires dones (5 i 7 a les darreres classes).
El primer dia amb un exercici em va agafar un mal gest al nervi de la cuixa (tipus ciàtica) però no va anar a més. La següent setmana vaig escalfar més bé les cames i no vaig tenir cap problema.
No sé si serà psicològic però l'endemà de la classe em trobo més lleugera i activa!
Això sí, no has de tenir pressa per res. Entrem tard a la piscina i sortim tranquil·lament. I pel que sembla aquesta és la filosofia del centre. Un cop ho he aprés em sembla molt bé perquè , ben mirat, no tinc cap pressa...
El preu és 47 euros/mes però també has de pagar una matrícula de 65 euros on t'entren una dotzena de xerrades "d'educació maternal" amb la llevadora del centre. Hem anat a tres xerrades i estan molt bé. Primera perquè et trobes amb més parelles de futurs pares "primípars"amb els mateixos dubtes i preocupacions que tu. Segona perquè la llevadora té molta gràcia parlant i et va explicant les coses amb rigor però ironia.
A més a més tinc la sort de tenir una amiga embarassada i anar-hi plegades. Vulguis o no, una per l'altra ens donem suport i ànims!
Avui tindré doble sessió: a les 15:30 classes de preparació al part al CAP del meu poble i a les 19:30 l'aquagym a ciutat. Aquesta nit potser fins i tot i somniaré, amb prenyades !!!
La piscina és petitona, l'aigua a 33º i no som gaires dones (5 i 7 a les darreres classes).
El primer dia amb un exercici em va agafar un mal gest al nervi de la cuixa (tipus ciàtica) però no va anar a més. La següent setmana vaig escalfar més bé les cames i no vaig tenir cap problema.
No sé si serà psicològic però l'endemà de la classe em trobo més lleugera i activa!
Això sí, no has de tenir pressa per res. Entrem tard a la piscina i sortim tranquil·lament. I pel que sembla aquesta és la filosofia del centre. Un cop ho he aprés em sembla molt bé perquè , ben mirat, no tinc cap pressa...
El preu és 47 euros/mes però també has de pagar una matrícula de 65 euros on t'entren una dotzena de xerrades "d'educació maternal" amb la llevadora del centre. Hem anat a tres xerrades i estan molt bé. Primera perquè et trobes amb més parelles de futurs pares "primípars"amb els mateixos dubtes i preocupacions que tu. Segona perquè la llevadora té molta gràcia parlant i et va explicant les coses amb rigor però ironia.
A més a més tinc la sort de tenir una amiga embarassada i anar-hi plegades. Vulguis o no, una per l'altra ens donem suport i ànims!
Avui tindré doble sessió: a les 15:30 classes de preparació al part al CAP del meu poble i a les 19:30 l'aquagym a ciutat. Aquesta nit potser fins i tot i somniaré, amb prenyades !!!
dijous, 10 de setembre del 2009
7ena visita
Altre cop a la consulta. Aquesta vegada m'han passat relativament ràpides les 5 setmanes.
Ja estic de 31 i porto una síndria mitjana incorporada al meu abdomen.
No m'he engreixat gaire respecte la darrera visita (em porto bé!!) i no em diu res de règim.
Com li comento que de vegades quan sec em noto incómoda i com si el nen apretés cap abaix, abans de l'ecografia el Dr em fa un tacte.
"El coll de la matriu està tancat i el nen hi apreta una mica amb el cap. Però tot està correcte, no et preocupis".
I tot seguit, el vem tornar a veure.
Com ha crescut!!!! Se li veia un caparró enorme!! Altre cop estava mirant cap endins (cap a la mama!) i entre això i que ja no es veia sencer a la pantalleta doncs ens va saber una mica a poc.
I a la foto que ens va imprimir, nosaltres no hi veiem res...
Però en directe li vem veure perfectament el cor bategar (165 batecs per minut), l'estómac ple de líquid amniòtic, el femur, la columna...
Li vaig demanar com ho veia d'espai (la meva gran obsessió) i va dir que bé.
Després em va dir que probablement se m'adelantarà perquè la matriu és un xic més petita del normal i que evités esforços.
També em va receptar unes pastilles de ferro perquè el darrer cop estava baixa i van bé pel part. I entre la setmana 32 i 34 m'he de fer els anàlisis del 3er trimestre.
I que no em preocupi que tot va bé, que em veu "astupenda" i fins el 2 d'octubre.
Ja estic de 31 i porto una síndria mitjana incorporada al meu abdomen.
No m'he engreixat gaire respecte la darrera visita (em porto bé!!) i no em diu res de règim.
Com li comento que de vegades quan sec em noto incómoda i com si el nen apretés cap abaix, abans de l'ecografia el Dr em fa un tacte.
"El coll de la matriu està tancat i el nen hi apreta una mica amb el cap. Però tot està correcte, no et preocupis".
I tot seguit, el vem tornar a veure.
Com ha crescut!!!! Se li veia un caparró enorme!! Altre cop estava mirant cap endins (cap a la mama!) i entre això i que ja no es veia sencer a la pantalleta doncs ens va saber una mica a poc.
I a la foto que ens va imprimir, nosaltres no hi veiem res...
Però en directe li vem veure perfectament el cor bategar (165 batecs per minut), l'estómac ple de líquid amniòtic, el femur, la columna...
Li vaig demanar com ho veia d'espai (la meva gran obsessió) i va dir que bé.
Després em va dir que probablement se m'adelantarà perquè la matriu és un xic més petita del normal i que evités esforços.
També em va receptar unes pastilles de ferro perquè el darrer cop estava baixa i van bé pel part. I entre la setmana 32 i 34 m'he de fer els anàlisis del 3er trimestre.
I que no em preocupi que tot va bé, que em veu "astupenda" i fins el 2 d'octubre.
dilluns, 7 de setembre del 2009
El meu veïnet
Fa uns dies, a l'entrada del bloc ens vem trobar amb els nostres veïns del 4rt i el seu fill de 3 anys.
Ara està molt simpàtic, et ve i et xerra molt. Li vaig dir que portava un nen petit a la panxa. Ell va palpar-la amb molt de compte i em va aixecar tímidament la samarreta per mirar-hi a sota. Em va semblar tan tendre...! Li vaig dir que es diria Marc i ens vem despedir.
Al cap d'uns dies me'ls vaig tornar a trobar a la biblioteca. El nen em va venir a saludar i em va dir:
"La meva mare també porta una nena a la panxa!"
"Ah si? I com es dirà?"
"Es diràaaaaa....es diràaaaaa......"
Això que s'acosta el pare i li demano a ell.
"Que està embarassada la teva dona?"
"No, però porta vestits amples per la calor..."
"Ah, és que m'ho ha dit el teu fill!!!Perdona!!!"
El pare riu i em comenta que desde que li vaig dir que hi havia un nen a la panxa el nen no para de demanar i dir coses sobre el tema... i pel que sembla li deu fer gràcia tenir una germaneta!
Demà tenim una visita. Segons com surti, també li ensenyaré la eco al meu veïnet...
Ara està molt simpàtic, et ve i et xerra molt. Li vaig dir que portava un nen petit a la panxa. Ell va palpar-la amb molt de compte i em va aixecar tímidament la samarreta per mirar-hi a sota. Em va semblar tan tendre...! Li vaig dir que es diria Marc i ens vem despedir.
Al cap d'uns dies me'ls vaig tornar a trobar a la biblioteca. El nen em va venir a saludar i em va dir:
"La meva mare també porta una nena a la panxa!"
"Ah si? I com es dirà?"
"Es diràaaaaa....es diràaaaaa......"
Això que s'acosta el pare i li demano a ell.
"Que està embarassada la teva dona?"
"No, però porta vestits amples per la calor..."
"Ah, és que m'ho ha dit el teu fill!!!Perdona!!!"
El pare riu i em comenta que desde que li vaig dir que hi havia un nen a la panxa el nen no para de demanar i dir coses sobre el tema... i pel que sembla li deu fer gràcia tenir una germaneta!
Demà tenim una visita. Segons com surti, també li ensenyaré la eco al meu veïnet...
dimecres, 12 d’agost del 2009
Literatura (III)
També m'he llegit aquest altre llibre ple de consells (tot i tenir el cervell aigualit encara llegeixo!)
Es titula
: Estic embarassada (tot el que cal saber sobre l'embaràs i la maternitat).
Està escrit molt fàcil i és amè. L'autora, Lorraine C. Ladish (la "C" és de Carbonell, és mig espanyola, mig nordamericana) tracta amb gràcia i bon humor molts temes a partir de la seva pròpia experiència i de la informació que ha anat recopil·lant.
Dóna un munt de consells però en resum el què et va a dir és que està bé informar-te de les coses però que segueixis la teva intuïció (i el teu sentit comú!).
També recalca molt la idea de què hi haurà estones que estaràs KO però que mantinguis la calma perquè aquell moment passarà i ho superaràs de sobres.
Que val la pena alletar la criatura però que si no ho aconsegueixes doncs no passa res.
Que ja puc començar a fer els exercicis de Hegel perquè no se m'escapi el pipí!(i a l'article també s'hi mostra una altra utilitat...).
Doncs això que està molt bé el llibre, a veure si algú s'anima.
Es titula
: Estic embarassada (tot el que cal saber sobre l'embaràs i la maternitat).Està escrit molt fàcil i és amè. L'autora, Lorraine C. Ladish (la "C" és de Carbonell, és mig espanyola, mig nordamericana) tracta amb gràcia i bon humor molts temes a partir de la seva pròpia experiència i de la informació que ha anat recopil·lant.
Dóna un munt de consells però en resum el què et va a dir és que està bé informar-te de les coses però que segueixis la teva intuïció (i el teu sentit comú!).
També recalca molt la idea de què hi haurà estones que estaràs KO però que mantinguis la calma perquè aquell moment passarà i ho superaràs de sobres.
Que val la pena alletar la criatura però que si no ho aconsegueixes doncs no passa res.
Que ja puc començar a fer els exercicis de Hegel perquè no se m'escapi el pipí!(i a l'article també s'hi mostra una altra utilitat...).
Doncs això que està molt bé el llibre, a veure si algú s'anima.
Literatura (II)
De la Biblio (la meva principal font de subministrament de llibres) vaig treure aquest llibre d'exercicis per prenyades. Està molt bé, la veritat.
T'explica els diferents tipus de respiració, com meditar i sobretot, t'ensenya una taula d'exercicis suaus de ioga, amb descripcions senzilles i fotos il·lustratives.
dissabte, 8 d’agost del 2009
Mares a la tele
Els dies feiners, cap allà a les 17:15, al canal 33, fan una repetició de la sèrie-documental "Mares".
Quan la van passar a tv3 en el seu moment no la vaig mirar, i trobar-la en aquests dies d'estiu ha estat una agradable casualitat. Sobretot ara que m'interessa el tema!
T'expliquen diferents històries amb continuïtat de dos o tres programes. Gairebé totes acaben amb el part: ja n'he vist uns quants! (quin serà el meu primer comentari com a mare?)
I m'ha servit per veure que:
1. És dolorós
2.Però el patiment val la pena.
Són històries tendres, entranyables, emocionen...Et fan adonar que no importa l'origen o la situació econòmica o social dels pares: en aquest moment tots som iguals.
I això ho hauríem de recordar sempre...
Quan la van passar a tv3 en el seu moment no la vaig mirar, i trobar-la en aquests dies d'estiu ha estat una agradable casualitat. Sobretot ara que m'interessa el tema!
T'expliquen diferents històries amb continuïtat de dos o tres programes. Gairebé totes acaben amb el part: ja n'he vist uns quants! (quin serà el meu primer comentari com a mare?)
I m'ha servit per veure que:
1. És dolorós
2.Però el patiment val la pena.
Són històries tendres, entranyables, emocionen...Et fan adonar que no importa l'origen o la situació econòmica o social dels pares: en aquest moment tots som iguals.
I això ho hauríem de recordar sempre...
divendres, 7 d’agost del 2009
Més preguntes: ara la llevadora
Vaig anar al CAP del meu poble per informar-me sobre les classes de preparació al part.
La llevadora em va dir que començaran el 21 de setembre a les 15:30. Que les primeres sessions seran teòriques perquè hi ha dues noies que acaben a l'octubre i explicaran tot el tema de parir.
(Vaig pensar que aquestes noies encara els hi anava pitjor que a mi que a l'agost tothom faci vacances!).
També vaig aprofitar per fer-li algunes preguntes entre elles les virtuts de la infusió de comí. Em va respondre que si el nen havia de tenir còlics, en patiria igual.
Ja posats a contrastar informació, li vaig demanar la seva opinió sobre la crema Carreras i ella em va dir que era molt cara i que una altra de més barata també em faria igual servei. Em va donar mostre de la antiestries d'Isdin.
Després li vaig ensenyar el menú que fem a casa (ja que el meu home ha decidit cuidar-se i anar a la dietista). Li va semblar bé i em va dir que anava bé de pes i que si algun dia em venia de gust un gelat doncs que endavant (cosa que faig sense dubtar-ho!).
I per últim em va regalar dues "canastilles" de propaganda que em van fer molt il·lu d'obrir a casa: ja tinc 2 panyals per nounats, 16 tovalloletes amb aloe vera, un xumet anatòmic, una tetina, crema pel culet del peque... com mola!
La llevadora em va dir que començaran el 21 de setembre a les 15:30. Que les primeres sessions seran teòriques perquè hi ha dues noies que acaben a l'octubre i explicaran tot el tema de parir.
(Vaig pensar que aquestes noies encara els hi anava pitjor que a mi que a l'agost tothom faci vacances!).
També vaig aprofitar per fer-li algunes preguntes entre elles les virtuts de la infusió de comí. Em va respondre que si el nen havia de tenir còlics, en patiria igual.
Ja posats a contrastar informació, li vaig demanar la seva opinió sobre la crema Carreras i ella em va dir que era molt cara i que una altra de més barata també em faria igual servei. Em va donar mostre de la antiestries d'Isdin.
Després li vaig ensenyar el menú que fem a casa (ja que el meu home ha decidit cuidar-se i anar a la dietista). Li va semblar bé i em va dir que anava bé de pes i que si algun dia em venia de gust un gelat doncs que endavant (cosa que faig sense dubtar-ho!).
I per últim em va regalar dues "canastilles" de propaganda que em van fer molt il·lu d'obrir a casa: ja tinc 2 panyals per nounats, 16 tovalloletes amb aloe vera, un xumet anatòmic, una tetina, crema pel culet del peque... com mola!
Tinc una pregunta per vostè
En un llibre que m'estic llegint -i que ja en parlaré més endavant- posava que t'anessis apuntant les preguntes que se t'acudissin pel teu ginecòleg, per no quedar-te amb el dubte i recordar-les el dia de la visita. Amb el cervell aigualit que se m'està posant ho vaig fer. Són aquestes amb les seves respostes:
1.És normal tenir picors a la zona del melic? Pot ser per la calor i la crema hidratant?
Sí, és normal.
Si et poses crema pot ser que t'hagi fet una mica d'al·lèrgia. Prova una altra marca. Et donaré mostres de la crema Carreras.
2.Com em puc preparar els pits per l'alletament?
Posa't la crema aquesta als pits i als mugrons. Però interessa que estiguin secs i endurits per alletar. (?)
3.On puc fer les classes de preparació per al part? Seré a temps si començo al setembre?
Les pots fer al teu CAP. També al gimnàs V i al centre H d'aquí la ciutat. Tens temps.
4.M'han de fer un electrograma?
Per la teva edat i antecendents no cal que te'l fem.
5.Quines postures són les adequades per dormir?
Has de dormir de costat, amb un coixí entre les cames si estàs més cómoda. Per dormir panxa enlaire has de mirar de tenir un coixi que t'aixequi una mica el cul. Això és perquè l'úter al pesar més pot ser que axafi la vena cava i que dificulti el bombeig de sang (per tu i el bebe).
6.Si prenc infució de comí el nen tindrà menys còlics?
No ho havia sentit mai i no ho he llegit a lloc especialitzat.
1.És normal tenir picors a la zona del melic? Pot ser per la calor i la crema hidratant?
Sí, és normal.
Si et poses crema pot ser que t'hagi fet una mica d'al·lèrgia. Prova una altra marca. Et donaré mostres de la crema Carreras.
2.Com em puc preparar els pits per l'alletament?
Posa't la crema aquesta als pits i als mugrons. Però interessa que estiguin secs i endurits per alletar. (?)
3.On puc fer les classes de preparació per al part? Seré a temps si començo al setembre?
Les pots fer al teu CAP. També al gimnàs V i al centre H d'aquí la ciutat. Tens temps.
4.M'han de fer un electrograma?
Per la teva edat i antecendents no cal que te'l fem.
5.Quines postures són les adequades per dormir?
Has de dormir de costat, amb un coixí entre les cames si estàs més cómoda. Per dormir panxa enlaire has de mirar de tenir un coixi que t'aixequi una mica el cul. Això és perquè l'úter al pesar més pot ser que axafi la vena cava i que dificulti el bombeig de sang (per tu i el bebe).
6.Si prenc infució de comí el nen tindrà menys còlics?
No ho havia sentit mai i no ho he llegit a lloc especialitzat.
dimarts, 4 d’agost del 2009
6ena visita
A falta del meu maromo, em van acompanyar al metge les futures iaia i tieta.
Primer va mirar els anàlisis i tot estava correcte. No li va donar importància a que estiguès una mica baixa de hematies i no em va receptar prendre ferro ni res.
I després allí dins el vem tornar a veure: què maco, ell!
Estava amagadet, mirant cap a dins i movent-se tota l'estona: gratant-se l'orella, fent patadetes, estirant-se...Només es va deixar veure de perfil i el metge va dir "té el nas de la mare" però ho va dir de broma. Se li veia un ullet i jo li vaig demanar si el tenia obert o tancat i va respondre que obert.
També li va fer una foto a la seva titoleta i li va posar el nom a sobre: Marc.
De mida va segons el que li toca: pesa 940 g i mesura uns 29 cm. Jo ja he augmentat uns 6kg però ara queda la fase de més engreix així que no sé amb quants acabaré. Però tampoc em preocupa perquè sé la constitució que tinc i que a la llarga hi tornaré.
Ma mare li va xivar al Dr que jo estava preocupada (tampoc tant!) i ell li va dir: "Fa bé de dir-m'ho" i em va fer una mica de teràpia: va assegurar que tot anava bé i que no em preocupés.
Després li vaig passar la meva llista de preguntes i fins d'aquí a 5 setmanes au revoir.
Primer va mirar els anàlisis i tot estava correcte. No li va donar importància a que estiguès una mica baixa de hematies i no em va receptar prendre ferro ni res.
I després allí dins el vem tornar a veure: què maco, ell!
Estava amagadet, mirant cap a dins i movent-se tota l'estona: gratant-se l'orella, fent patadetes, estirant-se...Només es va deixar veure de perfil i el metge va dir "té el nas de la mare" però ho va dir de broma. Se li veia un ullet i jo li vaig demanar si el tenia obert o tancat i va respondre que obert.
També li va fer una foto a la seva titoleta i li va posar el nom a sobre: Marc.
De mida va segons el que li toca: pesa 940 g i mesura uns 29 cm. Jo ja he augmentat uns 6kg però ara queda la fase de més engreix així que no sé amb quants acabaré. Però tampoc em preocupa perquè sé la constitució que tinc i que a la llarga hi tornaré.
Ma mare li va xivar al Dr que jo estava preocupada (tampoc tant!) i ell li va dir: "Fa bé de dir-m'ho" i em va fer una mica de teràpia: va assegurar que tot anava bé i que no em preocupés.
Després li vaig passar la meva llista de preguntes i fins d'aquí a 5 setmanes au revoir.
dimecres, 29 de juliol del 2009
La prova del Tang
Per la visita de dilluns vinent (ja serà la setmana 25!), el meu ginecòleg em va receptar unes anàlisis (sang i orina) i el famós test del sucre.
Una amiga meva, que acaba de parir i ho té recent, va explicar-me lo de la papilla asquerosa que es va haver de prendre i que després dels anàlisis va vomitar-la sencera.
Així que no em feia gaire gràcia la situació però pensava: "Comparat amb el què ja has fet... "
I resulta que no ha estat res.
M'han donat una ampolleta d'uns 33 cl. amb el gust a escollir (taronja o llimona) d'una espècie de Tang que tampoc es passava de dolç.
Llavors en companyia del meu home, ens hem estat tranquil·lament llegint revistes a la saleta durant una hora. Cap al final fins i tot tenia gana d'esmorzar.
M'han tret sang (a la segona però sense cap morat) i els resultats dilluns.
Espero haver regulat bé la glucosa i que l'anècdota no passi d'aquí, que m'han dit que el règim que et posen per la diabetis gestacional és una mica soso!
Per si un cas, ahir em vaig cruspir un parell de donuts per berenar...
Una amiga meva, que acaba de parir i ho té recent, va explicar-me lo de la papilla asquerosa que es va haver de prendre i que després dels anàlisis va vomitar-la sencera.
Així que no em feia gaire gràcia la situació però pensava: "Comparat amb el què ja has fet... "
I resulta que no ha estat res.
M'han donat una ampolleta d'uns 33 cl. amb el gust a escollir (taronja o llimona) d'una espècie de Tang que tampoc es passava de dolç.
Llavors en companyia del meu home, ens hem estat tranquil·lament llegint revistes a la saleta durant una hora. Cap al final fins i tot tenia gana d'esmorzar.
M'han tret sang (a la segona però sense cap morat) i els resultats dilluns.
Espero haver regulat bé la glucosa i que l'anècdota no passi d'aquí, que m'han dit que el règim que et posen per la diabetis gestacional és una mica soso!
Per si un cas, ahir em vaig cruspir un parell de donuts per berenar...
dimecres, 15 de juliol del 2009
Literatura
Primer per superstició i després per les altres opos, tot just ara començo a llegir sobre el tema.
El primer llibre que he agafat de la Biblioteca ha estat:
A veure si m'empollo sobre el tema. Però per molt que llegeixis crec que després de parir-lo ens mirarem amb el meu home i ens direm: "I ara què hem de fer amb això?"
El primer llibre que he agafat de la Biblioteca ha estat:
Què puc menjar si estic embarassada?
Està bé, però no és cap cosa de l'altre món. Dóna consells sobre el tema però també inclou bastanta palla. El resum és de sentit comú: hem de menjar sa i sense passar-nos. I beure molta aigua. També adjunta uns exercicis per prenyadetes (que em van fer adonar que havia d'anar a la piscina urgentment, estic rovellada!) i d'altres consells casolans (alguns una mica fora de context, com ara la recepta per fer sabó amb oli reciclat).A veure si m'empollo sobre el tema. Però per molt que llegeixis crec que després de parir-lo ens mirarem amb el meu home i ens direm: "I ara què hem de fer amb això?"
Moviments in crescendo
Des de fa un parell de setmanes, les bombolletes s'han intensificat: el meu nen es mou!
Sobretot me'l noto al sofà, després de dinar o de sopar i el meu home també ho nota si hi posa la mà. Normalment està localitzat a la part inferior dreta de la panxa. A la darrera visita, el nen hi tenia allà les cames. De vegades és com una pressió i se'm posa un tros de panxa ben dur: es deu estirar.
Per sort, ara em trobo bé i se m'oblida que estic embarassada. Però només he d'abaixar el cap i veure la meva rodona superpanxa. A vegades quan obro la nevera o alguna porta no calculo bé i m'hi dono un copet... i ajupir-se ja no em resulta tan fàcil.
A l'hora de dormir sí que ja comença a molestar però firmaria perquè les molèsties fossin aquestes fins el final...
I una altra cosa és que porto bastant despiste a sobre. L'altre dia vaig anar a la piscina i m'hi vaig tirar amb les ulleres posades...(les del carrer, no les d'aigua).
Així evoluciono, amagada del sol com els vampirs, amb una rutina plàcida que veu crèixer un cigronet dins meu...guay!
Sobretot me'l noto al sofà, després de dinar o de sopar i el meu home també ho nota si hi posa la mà. Normalment està localitzat a la part inferior dreta de la panxa. A la darrera visita, el nen hi tenia allà les cames. De vegades és com una pressió i se'm posa un tros de panxa ben dur: es deu estirar.
Per sort, ara em trobo bé i se m'oblida que estic embarassada. Però només he d'abaixar el cap i veure la meva rodona superpanxa. A vegades quan obro la nevera o alguna porta no calculo bé i m'hi dono un copet... i ajupir-se ja no em resulta tan fàcil.
A l'hora de dormir sí que ja comença a molestar però firmaria perquè les molèsties fossin aquestes fins el final...
I una altra cosa és que porto bastant despiste a sobre. L'altre dia vaig anar a la piscina i m'hi vaig tirar amb les ulleres posades...(les del carrer, no les d'aigua).
Així evoluciono, amagada del sol com els vampirs, amb una rutina plàcida que veu crèixer un cigronet dins meu...guay!
dimarts, 7 de juliol del 2009
Els fills dels homes
Ahir vem veure una pel·li que no ens va deixar indiferents: Children of men.
Comença al 2027, el dia que maten el noi més jove de la Terra: té 18 anys.
Presenta un món apocalíptic, caòtic, contaminat, sense llibertats...sense nens.
Però apareix el miracle i els "bons" intentaran salvar-lo. Mentre hi ha vida, hi ha esperança, no?
És molt recomanable de mirar davant de les escombraries que ja comencen a posar a la tele, però també aviso que vaig plorar una miqueta...
dilluns, 29 de juny del 2009
5ena visita
Avui l'hem tornat a veure, a les 21 setmanes.
La primera cosa que ha vist ha estat la confirmació que porto un nen: ole per la seva titola!
I després l'ha anat repassant: crani, costelles, cames, genolls, peuets... que n'és de bufó!
"Està creixent harmònicament i tal com toca". Totes les mesures es corresponen amb les setmanes de gestació.
M'ha demanat si me'l notava i li he dit que de tant en tant sento com unes bombolletes a la panxa i segurament sí que deu ser ell...
Ara que estic a la meitat de l'embaràs, el cigronet (que ja no ho és tant) pesa uns 380 grams i mesura uns 20 cms.
El meu home li ha demanat que en el temps que queda ha d'augmentar com 3 Kg! El metge li ha respost que ara ja està format i que li queda la fase "d'engreix".
Que he de menjar aliments nutritius sense gaires grasses. Que ens interessa un bebé petit i el meu home és una mica grandullón... Així que poques pastes, pocs gelats... dieta sana! Bé, algun caprici me'l penso donar que sóc moderada de mena!
Et quedes tranquil·la quan saps que tot va bé després de tantes setmanes a les fosques.
Intento pensar que si em trobo bé i no em fa mal res deu ser que la cosa rutlla, però entenc perfectament que el Tom Cruise es comprés un ecògraf per casa seva... (continuarà)
La primera cosa que ha vist ha estat la confirmació que porto un nen: ole per la seva titola!
I després l'ha anat repassant: crani, costelles, cames, genolls, peuets... que n'és de bufó!
"Està creixent harmònicament i tal com toca". Totes les mesures es corresponen amb les setmanes de gestació.
M'ha demanat si me'l notava i li he dit que de tant en tant sento com unes bombolletes a la panxa i segurament sí que deu ser ell...
Ara que estic a la meitat de l'embaràs, el cigronet (que ja no ho és tant) pesa uns 380 grams i mesura uns 20 cms.
El meu home li ha demanat que en el temps que queda ha d'augmentar com 3 Kg! El metge li ha respost que ara ja està format i que li queda la fase "d'engreix".
Que he de menjar aliments nutritius sense gaires grasses. Que ens interessa un bebé petit i el meu home és una mica grandullón... Així que poques pastes, pocs gelats... dieta sana! Bé, algun caprici me'l penso donar que sóc moderada de mena!
Et quedes tranquil·la quan saps que tot va bé després de tantes setmanes a les fosques.
Intento pensar que si em trobo bé i no em fa mal res deu ser que la cosa rutlla, però entenc perfectament que el Tom Cruise es comprés un ecògraf per casa seva... (continuarà)
dimarts, 2 de juny del 2009
Al·lèrgies i calorades
Fa uns dies vaig prendre una mica el solet a la terrassa per allà les 19 amb el meu home i l'endemà se'm va pelar tota la cara. A la farmàcia em van donar un crema hidratant amb factor 10 de protecció que em posava abans de sortir al carrer.
Però divendres, allà les 20, mentre esperàvem uns amics que havien de venir a sopar, vaig agafar el mp3 i em vaig posar a escoltar música amb els ulls tancats al sol del capvespre.
L'endemà semblava la Heidi.
Era com tenir una calefacció central a les galtes, amb un granissat vermell.
Vaig canviar de farmàcia i em van dir que era típic de les embarassades, que els hi canviava el metabolisme i els hi sortien al·lèrgies d'aquestes a la pell. I vaig sortir amb un factor 50 al bolso.
Com que ahir dilluns era la Pàsqua granada i el meu home tenia festa, vem aprofitar per anar a casa dels seus pares, vora la gran ciutat.
Quina calor que vaig passar! Segons per on passa un agraït aire de mar però no dins de casa, on s'encaparren a tenir amb les persianes amunt tot el dia i he pega el sol de ple a la tarda.
Havent sopat van donar l'aire acondicionat i vaig anar a refugiar-me'n a sota. Estar prenyada té els seus privilegis!
Però després al Le roi Mer lin vaig haver de treure el vano perquè m'afogava altre cop...
Crec que em passaré l'estiu ben amagada, a les fosques, a caseta!
Però divendres, allà les 20, mentre esperàvem uns amics que havien de venir a sopar, vaig agafar el mp3 i em vaig posar a escoltar música amb els ulls tancats al sol del capvespre.
L'endemà semblava la Heidi.
Era com tenir una calefacció central a les galtes, amb un granissat vermell.
Vaig canviar de farmàcia i em van dir que era típic de les embarassades, que els hi canviava el metabolisme i els hi sortien al·lèrgies d'aquestes a la pell. I vaig sortir amb un factor 50 al bolso.
Com que ahir dilluns era la Pàsqua granada i el meu home tenia festa, vem aprofitar per anar a casa dels seus pares, vora la gran ciutat.
Quina calor que vaig passar! Segons per on passa un agraït aire de mar però no dins de casa, on s'encaparren a tenir amb les persianes amunt tot el dia i he pega el sol de ple a la tarda.
Havent sopat van donar l'aire acondicionat i vaig anar a refugiar-me'n a sota. Estar prenyada té els seus privilegis!
Però després al Le roi Mer lin vaig haver de treure el vano perquè m'afogava altre cop...
Crec que em passaré l'estiu ben amagada, a les fosques, a caseta!
4rta Visita
Dilluns passat vem tornar a veure al cigronet, que ja pesava 142 gr.
Aquest cop estava de cap per avall i vem veure perfectament com feia bicicleta.
El metge gairebé va confirmar que era un nen "Això d'aquí és el pitu!".
Hi va donar una ullada però no el va molestar ni el va fer girar ni res.
I va trobar que la placenta i tot plegat estava normal.
"L'ecògraf de l'hospital va escriure a l'informe que veia la placenta baixa però millor no adelantar-nos als esdeveniments que encara queda molt." Així que he decidit no preocupar-me ni buscar info sobre què significa per el moment.
"Aquesta visita és rutinària. A la propera ja ens el mirarem amb més calma."
I fins el 29 de juny!
Aquest cop estava de cap per avall i vem veure perfectament com feia bicicleta.
El metge gairebé va confirmar que era un nen "Això d'aquí és el pitu!".
Hi va donar una ullada però no el va molestar ni el va fer girar ni res.
I va trobar que la placenta i tot plegat estava normal.
"L'ecògraf de l'hospital va escriure a l'informe que veia la placenta baixa però millor no adelantar-nos als esdeveniments que encara queda molt." Així que he decidit no preocupar-me ni buscar info sobre què significa per el moment.
"Aquesta visita és rutinària. A la propera ja ens el mirarem amb més calma."
I fins el 29 de juny!
divendres, 22 de maig del 2009
Show a la fruiteria
Ahir vaig anar a comprar una mica.
A la carnisseria, bistecs de vedella i hamburgueses vàries.
A la fruiteria, volia quedar-me pebrots, albergínies, carbassons i cireres.
Però de mentres feia cua, vaig començar a trobar-me malament.
"Merda! T'està baixant la pressió!"
Hi havia una cadira buida (la destinada per iaies cansades) i m'hi vaig asseure, intentant respirar profundament i capejar la situació.
Però no, jo notava que allò anava a més i que millor que m'estirés a terra.
Per no espantar a la gent, vaig aixecar el braç per avisar a les dependentes: "Que me voy a tumbar en el suelo!"
I llavors tothom va socorre'm.
Una dona em va agafar dels braços, una altra m'aguantava el cap, em van estirar a terra, amb les cames dalt la cadira.
Algú em va recollir la faldilla, em van posar alguna cosa sota el cap, em feien aire amb un paper...
I jo estirada entre el congelador del bacallà i el prestatge dels fruits secs!
"Nena, que estàs embarazada?"
"Sí!"
Quin xou!
A la carnisseria, bistecs de vedella i hamburgueses vàries.
A la fruiteria, volia quedar-me pebrots, albergínies, carbassons i cireres.
Però de mentres feia cua, vaig començar a trobar-me malament.
"Merda! T'està baixant la pressió!"
Hi havia una cadira buida (la destinada per iaies cansades) i m'hi vaig asseure, intentant respirar profundament i capejar la situació.
Però no, jo notava que allò anava a més i que millor que m'estirés a terra.
Per no espantar a la gent, vaig aixecar el braç per avisar a les dependentes: "Que me voy a tumbar en el suelo!"
I llavors tothom va socorre'm.
Una dona em va agafar dels braços, una altra m'aguantava el cap, em van estirar a terra, amb les cames dalt la cadira.
Algú em va recollir la faldilla, em van posar alguna cosa sota el cap, em feien aire amb un paper...
I jo estirada entre el congelador del bacallà i el prestatge dels fruits secs!
"Nena, que estàs embarazada?"
"Sí!"
Quin xou!
Eco a l'hospital
Com a conseqüència del susto, em van donar hora per una eco amb un aparell de més resolució a l'hospital de St Joan.
Em vaig deixar la carpeta molt ben preparada amb tots els papers de l'embaràs a l'entrada de casa: quina vessada! Ja faig com la meva iaia!
A l'hospital em vaig disculpar pel despiste i bé, potser per això el metge va estar mitja hora mirant i remirant-m'ho tot, tot apretant-me la panxa amunt i avall.
No va veure el motiu de la pèrdua. Placenta i demés estaven normals. Em va dir que fes vida normal.
Després va anar mesurant al fetus: que si el diàmetre del cap, que si el perímetre, que si el fémur (16mm!), que si no-se-quina artèria... Tot normal. I aquest cop, el cor li anava a 154 batecs per minut.
Ens va donar un munt de fotos. Segueix fent cara d'Alien o de "Terminator", com va dir el metge, També va dir "Ahora és puro hueso. Luego ya se llenarà de carnecita." Es nota que hi ha més resolució perquè se li veuen clarament els ossos de la cara: nas, celles, morritus... En la foto surt saludant i tot.
Va estar bé anar-hi tot i que el meu ginecòleg ens diguès que no era necessari. Així un altre doctor ha vist al peque i li ha donat el "visto bueno".
I de pas tenim més fotos per la col·lecció!
dilluns, 11 de maig del 2009
70% nen, 30% nena
L'endemà del susto vaig trucar al meu ginecòleg i em va dir que passés avui dilluns per fer-hi una ullada.
I allà l'hem vist, el nostre cigronet de 7 cm (ara seria més com un kiwi), bategant tant panxo. Aquest cop li hem vist les plantes dels peus i el cordó umbilical.
El Dr. ens ha tranquil·litzat i ha vist que se m'havia desenganxat un tros de placenta que ara tornava a estar bé i que encara quedaven una mica de restes per baixar. Que no patís que tot seguia bé. Que seguís amb la progesterona fins a les 14 setmanes i 6 dies. Que sobretot no tinguéssim relacions i que portés una vida de marquesa.
Que en un 70% podia afirmar que seria un nen!
De tornada a casa el meu home ha dit: "No les teniem totes el penúltim cop que passavem per aquí...". I hem decidit tancar aquell episodi amb clau a l'armari dels records per oblidar.
I allà l'hem vist, el nostre cigronet de 7 cm (ara seria més com un kiwi), bategant tant panxo. Aquest cop li hem vist les plantes dels peus i el cordó umbilical.
El Dr. ens ha tranquil·litzat i ha vist que se m'havia desenganxat un tros de placenta que ara tornava a estar bé i que encara quedaven una mica de restes per baixar. Que no patís que tot seguia bé. Que seguís amb la progesterona fins a les 14 setmanes i 6 dies. Que sobretot no tinguéssim relacions i que portés una vida de marquesa.
Que en un 70% podia afirmar que seria un nen!
De tornada a casa el meu home ha dit: "No les teniem totes el penúltim cop que passavem per aquí...". I hem decidit tancar aquell episodi amb clau a l'armari dels records per oblidar.
Susto
La matinada de divendres passat vem tenir un susto bastant gran que per sort sembla que no serà res.
Em vaig llevar de matinada per anar al lavabo i em vaig despertar de cop en veure que estava sagnant.
Com un coet ens vem vestir i vaig trucar al CAP i em van dir a quin hospital havia d'anar.
De camí jo anava pensant "Que sigui un susto, que sigui un susto, que sigui un susto....".
A Urgències em van fer anar cap a Ginecologia i al cap de 10 minuts em van atendre.
Jo no havia fet cap esforç, no haviem tingut relacions, no em feia mal la panxa...Quan amb la eco la Dra Arantxa va dir "El fetus està bé, mira'l com es posa les mans al cap!" gairebé no vaig tenir esma de mirar i vaig plorar una miqueta.
La Dra va estar una estona mirant i remirant per allà dins i deia que tot era normal, però no es va creure massa això del meu "hemiúter". Em va preguntar pel meu ginecòleg, per la clínica de Gra no llers, pel Dr Sau ra, molt amablement, no semblava que fossin les 6 del matí.
Com li semblava que el meu úter era prim, ens va fer un volant per una eco amb l'aparell d'alta resolució que tenen a l'hospital (i que ja conec)
Ens va despedir dient que no patís que ja no sagnava però que seguiria tenint una mica de pèrdues marronoses en els propers dies. I que fes repòs absolut almeys durant una setmana.
Una hora després, amb un estat d'ànim força més optimista, tornavem cap a casa.
Vem esmorzar i vem tornar al llit. Aquell cap de setmana no aniriem a la platja tal com haviem planejat...
Em vaig llevar de matinada per anar al lavabo i em vaig despertar de cop en veure que estava sagnant.
Com un coet ens vem vestir i vaig trucar al CAP i em van dir a quin hospital havia d'anar.
De camí jo anava pensant "Que sigui un susto, que sigui un susto, que sigui un susto....".
A Urgències em van fer anar cap a Ginecologia i al cap de 10 minuts em van atendre.
Jo no havia fet cap esforç, no haviem tingut relacions, no em feia mal la panxa...Quan amb la eco la Dra Arantxa va dir "El fetus està bé, mira'l com es posa les mans al cap!" gairebé no vaig tenir esma de mirar i vaig plorar una miqueta.
La Dra va estar una estona mirant i remirant per allà dins i deia que tot era normal, però no es va creure massa això del meu "hemiúter". Em va preguntar pel meu ginecòleg, per la clínica de Gra no llers, pel Dr Sau ra, molt amablement, no semblava que fossin les 6 del matí.
Com li semblava que el meu úter era prim, ens va fer un volant per una eco amb l'aparell d'alta resolució que tenen a l'hospital (i que ja conec)
Ens va despedir dient que no patís que ja no sagnava però que seguiria tenint una mica de pèrdues marronoses en els propers dies. I que fes repòs absolut almeys durant una setmana.
Una hora després, amb un estat d'ànim força més optimista, tornavem cap a casa.
Vem esmorzar i vem tornar al llit. Aquell cap de setmana no aniriem a la platja tal com haviem planejat...
dimarts, 5 de maig del 2009
Cribatge
Ahir vem anar a buscar els resultats dels anàlisis.
Els vem obrir i tot semblava correcte excepte tres estrelletes als hematíes, l'hemoglobina i l'hematocrit (però per molt poc els valors no estaven dins del barem normal).
Vem passar per la consulta del metge perquè ens ho confirmés i li va donar el vist-i-plau.
Com no tinc anticossos per la Toxoplasmosis, m'ha recomanat que cuini bé la carn de porc abans de menjar-la i que els embotits, els congeli abans. Però que seria molt estrany que agafés ara la malaltia (que seria una mala sort increible!).
Pel que fa al cribatge, ens posa que el risc per Down és 1/4930 i per Edwards, 1/100000.
El Dr ens va dir que era decisió nostra però que, considerant la meva edat, l'ecografia que ens acabava de fer i els resultats dels anàlisis doncs que no era necessari per la prova d'amniocentesi. A nosaltres, més que la punxada o els diners que costaria, el que ens va fer por va ser el risc d'avortament d'un 0,1% com a conseqüencia de la prova. 1 nen de cada 100. Per pensar-s'ho.
Sense l'amnio no estarem al 100% segurs, potser ens quedem al 85%, però si tot va bé, confio en que n'hi hagi prou...
Els vem obrir i tot semblava correcte excepte tres estrelletes als hematíes, l'hemoglobina i l'hematocrit (però per molt poc els valors no estaven dins del barem normal).
Vem passar per la consulta del metge perquè ens ho confirmés i li va donar el vist-i-plau.
Com no tinc anticossos per la Toxoplasmosis, m'ha recomanat que cuini bé la carn de porc abans de menjar-la i que els embotits, els congeli abans. Però que seria molt estrany que agafés ara la malaltia (que seria una mala sort increible!).
Pel que fa al cribatge, ens posa que el risc per Down és 1/4930 i per Edwards, 1/100000.
El Dr ens va dir que era decisió nostra però que, considerant la meva edat, l'ecografia que ens acabava de fer i els resultats dels anàlisis doncs que no era necessari per la prova d'amniocentesi. A nosaltres, més que la punxada o els diners que costaria, el que ens va fer por va ser el risc d'avortament d'un 0,1% com a conseqüencia de la prova. 1 nen de cada 100. Per pensar-s'ho.
Sense l'amnio no estarem al 100% segurs, potser ens quedem al 85%, però si tot va bé, confio en que n'hi hagi prou...
Segona visita
Finalment, vem tornar a la consulta per fer el segon control.
Com havien canviat les coses allà dins! El cigronet ja tenia forma de personeta, amb cap, cos, bracets, manetes, cames, peus... i el cor bombejant a tota pastilla dins seu.
El què ens va acabar de fer caure la baba: va saludar amb la mà!!!
"Acaba de moure's?"- vem preguntar a coro, al·lucinats.
"Sí, i el veig molt bé i molt maco"-va respondre el Dr.
Si t'hi fixaves també veies els ullets i els "morritus".
"Apa! Si sembla un àlien!"-em va sortir.
"Pobret, no li diguis això!" -va contestar el meu home.
"Sí sí, com un àlien" -em va donar la raó el metge.
En resum, la visita va ser a les 11 setmanes i 3 dies.
El cigronet mesurava 44 mm (i devia pesar un 5 grams).
El cor li anava a 183 pulsacions per minut.
El plec nucal era de 0,8 mm (correcte).
I jo no m'havia engreixat practicament res (52,5 Kg) tot i que el meu home no fa més que repetir que menjo molt.
Vem sortir de la consulta amb la petició dels anàlisis del 1er trimestre sota el braç i un somriure ample d'orella a orella...
Com havien canviat les coses allà dins! El cigronet ja tenia forma de personeta, amb cap, cos, bracets, manetes, cames, peus... i el cor bombejant a tota pastilla dins seu.
El què ens va acabar de fer caure la baba: va saludar amb la mà!!!
"Acaba de moure's?"- vem preguntar a coro, al·lucinats.
"Sí, i el veig molt bé i molt maco"-va respondre el Dr.
Si t'hi fixaves també veies els ullets i els "morritus".
"Apa! Si sembla un àlien!"-em va sortir.
"Pobret, no li diguis això!" -va contestar el meu home.
"Sí sí, com un àlien" -em va donar la raó el metge.
En resum, la visita va ser a les 11 setmanes i 3 dies.
El cigronet mesurava 44 mm (i devia pesar un 5 grams).
El cor li anava a 183 pulsacions per minut.
El plec nucal era de 0,8 mm (correcte).
I jo no m'havia engreixat practicament res (52,5 Kg) tot i que el meu home no fa més que repetir que menjo molt.
Vem sortir de la consulta amb la petició dels anàlisis del 1er trimestre sota el braç i un somriure ample d'orella a orella...
dijous, 16 d’abril del 2009
Dies de baixa
Al·legant un embaràs d'alt risc, fa gairebé mes i mig que estic de baixa.
Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!
Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!
Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"
Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!
Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!
Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"
dijous, 26 de març del 2009
Carnet d'embarassada
Ahir dimecres vaig tenir la meva primera visita de control d'embaràs i em van fer un carnet i tot.
El Dr. Gar cía ens va felicitar i em va fer una altra eco vaginal.
Com havia canviat el paisatge allà dins!
Ara del saquet (que ja no era una el·lipse perfecta) penjava una espècie de "salsitxa" que anava vibrant amb una cadència accelerada. Era el cor! El vem poder escoltar i tot, a 138 pulsacions per minut i el so era com acoltxa't, com dins d'una piscina (de fet, està submergit en un piscina!)
Ens vem quedar al·lucinats! A les 6 setmanes l'embrió no té cap però té cor...
El meu home casi es posa a plorar.
El ginecòleg va dir que estiguéssim tranquils, que tot estava en ordre i que estava bé de mida...
Feia un 6'6mm. És a dir, que no arriba a cigronet, com a molt a llentia!
Ara somric sovint recordant el so del cor. Però m'inquieta una mica que fins el control del mes vinent no en torni a saber res més...Com evolucionarà? Ho farà bé? I si es despista?
La resta de prenyades també es fan aquestes preguntes o sóc jo una patidora compulsiva?
El Dr. Gar cía ens va felicitar i em va fer una altra eco vaginal.
Com havia canviat el paisatge allà dins!
Ara del saquet (que ja no era una el·lipse perfecta) penjava una espècie de "salsitxa" que anava vibrant amb una cadència accelerada. Era el cor! El vem poder escoltar i tot, a 138 pulsacions per minut i el so era com acoltxa't, com dins d'una piscina (de fet, està submergit en un piscina!)
Ens vem quedar al·lucinats! A les 6 setmanes l'embrió no té cap però té cor...
El meu home casi es posa a plorar.
El ginecòleg va dir que estiguéssim tranquils, que tot estava en ordre i que estava bé de mida...
Feia un 6'6mm. És a dir, que no arriba a cigronet, com a molt a llentia!
Ara somric sovint recordant el so del cor. Però m'inquieta una mica que fins el control del mes vinent no en torni a saber res més...Com evolucionarà? Ho farà bé? I si es despista?
La resta de prenyades també es fan aquestes preguntes o sóc jo una patidora compulsiva?
El saquet
Divendres 13 de març vam tornar a Gran ollers .
Em van fer una eco vaginal i la bombolla ja era un saquet.
El Dr. Sa u ra ens va dir que encara era aviat i podien passar coses però que podíem estar tranquils, que l'embrió s'havia enganxat al millor lloc de la matriu, on hi havia més capil·lars per alimentar-se.
El meu home va dir "Aquest és dels meus!"
Ens van fer l'informe de la clínica on s'explica tot el procès que hem seguit: medicació, extracció, congelació, el meu hemiúter... el nostre historial de parella infértil que haurem d'ensenyar en cas necessari.
I ens va dir que tornéssim amb el crio.
No sé si a les altres clíniques també donen el passaport tan ràpid.
En qualsevol cas no em puc pas queixar del tracte rebut per part seva, sobretot ara que la cosa sembla que va bé!
Em van fer una eco vaginal i la bombolla ja era un saquet.
El Dr. Sa u ra ens va dir que encara era aviat i podien passar coses però que podíem estar tranquils, que l'embrió s'havia enganxat al millor lloc de la matriu, on hi havia més capil·lars per alimentar-se.
El meu home va dir "Aquest és dels meus!"
Ens van fer l'informe de la clínica on s'explica tot el procès que hem seguit: medicació, extracció, congelació, el meu hemiúter... el nostre historial de parella infértil que haurem d'ensenyar en cas necessari.
I ens va dir que tornéssim amb el crio.
No sé si a les altres clíniques també donen el passaport tan ràpid.
En qualsevol cas no em puc pas queixar del tracte rebut per part seva, sobretot ara que la cosa sembla que va bé!
dimecres, 11 de març del 2009
Més calmada
Sembla ser que vaig assimilant que estic embarassada.
Ja no estic nerviosa i em trobo més estable anímicament.
Cada tarda m'estiro al sofà i prenc el sol a la panxa, que per cert està una mica inflada, i m'acaricio. Tot sigui perquè s'hi quedi 9 mesos!
Esgotaré aquesta baixa i si puc allargaré fins després de Setmana Santa.
Llavors ja haurem conviscut 1 mes i pico i ell serà més pèsol que bombolla.
A veure què diuen demà passat!
Ja no estic nerviosa i em trobo més estable anímicament.
Cada tarda m'estiro al sofà i prenc el sol a la panxa, que per cert està una mica inflada, i m'acaricio. Tot sigui perquè s'hi quedi 9 mesos!
Esgotaré aquesta baixa i si puc allargaré fins després de Setmana Santa.
Llavors ja haurem conviscut 1 mes i pico i ell serà més pèsol que bombolla.
A veure què diuen demà passat!
divendres, 6 de març del 2009
Primer obstacle saltat
I resulta que ja tenim el primer obstacle saltat: estic prenyada.
Em vaig fer els anàlisis al matí i per la tarda, el meu home em passa a buscar directament de la feina per anar a buscar els resultats. Quedem que els obrirem junts, aparcats a la gasolinera de la pujada roja.
Recullo el sobre i l'espero a la porta de la farmàcia.
Triga una mica però venço la curiositat.
Ens parem i obrim el sobre. Ens esperaven un "Positiu" i jo més aviat un "Negatiu" ben gran, i en comptes d'això només hi ha uns números (675,6 mU/mL) i un barem on el número correspon a
"4 setmanes".
"He anat a la Universitat i no sóc capaç d'entendre això..."
Ens en tornem a la farmàcia i li pregunto directament a la noia "Estic prenyada o que?".
I em diu que sí!
Com no m'ho acabo de creure, vaig a cal ginecòleg a que algú amb autoritat em tregui de dubtes.
No hi és el Dr. Gar cía però m'atèn molt amablement el Dr. Carr eras i em diu "Felicitats, ets una embarassada normal i corrent! Falta passar encara una mica per descartar un ou buit o bé un abort però ja pots demanar hora per la primera visita del seguiment d'embaràs!".
M'ho vaig creient més però encara no ho he assimilat.
Sembla que la bombolleta va decidir quedar-se! Ara tinc un altre tipus de por, ara anem pel segon obstacle.
El dia 13 de març visita a Fe cun med, a veure que em diuen allà.
I el 23 visita al ginecòleg...estic al·lucinada i impacient!
Em vaig fer els anàlisis al matí i per la tarda, el meu home em passa a buscar directament de la feina per anar a buscar els resultats. Quedem que els obrirem junts, aparcats a la gasolinera de la pujada roja.
Recullo el sobre i l'espero a la porta de la farmàcia.
Triga una mica però venço la curiositat.
Ens parem i obrim el sobre. Ens esperaven un "Positiu" i jo més aviat un "Negatiu" ben gran, i en comptes d'això només hi ha uns números (675,6 mU/mL) i un barem on el número correspon a
"4 setmanes".
"He anat a la Universitat i no sóc capaç d'entendre això..."
Ens en tornem a la farmàcia i li pregunto directament a la noia "Estic prenyada o que?".
I em diu que sí!
Com no m'ho acabo de creure, vaig a cal ginecòleg a que algú amb autoritat em tregui de dubtes.
No hi és el Dr. Gar cía però m'atèn molt amablement el Dr. Carr eras i em diu "Felicitats, ets una embarassada normal i corrent! Falta passar encara una mica per descartar un ou buit o bé un abort però ja pots demanar hora per la primera visita del seguiment d'embaràs!".
M'ho vaig creient més però encara no ho he assimilat.
Sembla que la bombolleta va decidir quedar-se! Ara tinc un altre tipus de por, ara anem pel segon obstacle.
El dia 13 de març visita a Fe cun med, a veure que em diuen allà.
I el 23 visita al ginecòleg...estic al·lucinada i impacient!
dimecres, 4 de març del 2009
Qui espera, desespera
La tornada a la feina va ser efímera: al segon dia ja estava neguitosa, alterada, era una versió catalana de la "bruja piruja", fotent crits i fulls d'incidències a tort i a dret. De tanta tensió gairebé em poso a plorar a classe. En arribar al cotxe, allò ja van ser les cataràtes del Niàgara.
I es que en aquell moment em va arribar com una certesa que no estava embarassada, que tot allò eren els símptomes habituals pre-menstruòtics.
L'endemà dijous, i sense havar aclucat l'ull en tota la nit, vaig anar al CAP i la metgessa em va fer la baixa. "Surt i distreu-te". I des de llavors que estic de baixa.
Els dies no passen gaire ràpids però acaben passant, i ja resulta que demà mateix és el dia de la prova.
Espero el millor però em preparo pel pitjor.
Com un tantra, em repeteixo que tinc sort, que tinc salut, amor i els diners per tornar-ho a intentar. Que és una qüestió de temps i d'insistir-hi. Una carrera de llarga distància, com ja sabiem: unes oposicions a pares.
I es que en aquell moment em va arribar com una certesa que no estava embarassada, que tot allò eren els símptomes habituals pre-menstruòtics.
L'endemà dijous, i sense havar aclucat l'ull en tota la nit, vaig anar al CAP i la metgessa em va fer la baixa. "Surt i distreu-te". I des de llavors que estic de baixa.
Els dies no passen gaire ràpids però acaben passant, i ja resulta que demà mateix és el dia de la prova.
Espero el millor però em preparo pel pitjor.
Com un tantra, em repeteixo que tinc sort, que tinc salut, amor i els diners per tornar-ho a intentar. Que és una qüestió de temps i d'insistir-hi. Una carrera de llarga distància, com ja sabiem: unes oposicions a pares.
dilluns, 23 de febrer del 2009
Dies en horitzontal
He estat 4 dies fent repòs. El temps ha passat més ràpidament del que em pensava.
He dormit molt (cosa estranya en mi), llegit més, mirat la tele, pintat mandales, escoltat músiqueta...tot en horitzontal!
He estat una mica tensa però no nerviosa. Em preocupava no tenir gana però el que menjava se'm posava bé. Apart d'això, no he patit cap dolor ni efecte secundari tret d'alguna punxada als ovaris. Els pobres han d'estar ben desorientats després del que han fet amb ells!
I he parlat molt amb la bombolleta, dient-li que s'enganxés, que era una bona casa per quedar-s'hi.
Estic optimista. Tinc ganes de tornar a la rutina i que arribi el 5 de març per fer-me la prova d'embaràs. I que sigui positiva.
Mentrestant, seguiré parlant amb bombolletes...
He dormit molt (cosa estranya en mi), llegit més, mirat la tele, pintat mandales, escoltat músiqueta...tot en horitzontal!
He estat una mica tensa però no nerviosa. Em preocupava no tenir gana però el que menjava se'm posava bé. Apart d'això, no he patit cap dolor ni efecte secundari tret d'alguna punxada als ovaris. Els pobres han d'estar ben desorientats després del que han fet amb ells!
I he parlat molt amb la bombolleta, dient-li que s'enganxés, que era una bona casa per quedar-s'hi.
Estic optimista. Tinc ganes de tornar a la rutina i que arribi el 5 de març per fer-me la prova d'embaràs. I que sigui positiva.
Mentrestant, seguiré parlant amb bombolletes...
divendres, 20 de febrer del 2009
La transfer
Ahir em van fer la transferència embrionària.
De camí cap a Gra no llers em vaig veure mig litre d'aigua i em vaig prendre el Valium de 5 mg.
Ens reunim amb la biòloga i ens explica que em faran la transfer d'un embrió "perfecte" i que en congelaran 3 de ben macos. Que la resta els descarten perquè no tenen gaires possibilitats.
Ens fan passar a la saleta de transfers, a la 6ena planta. Posen Enya de fons per relaxar al personal i jo els ho agraeixo, tot i que la pastilla m'ha deixat aplatanada.
El meu home apareix disfressat de verd per donar-me suport moral.
Amb l'aparell d'ecografies que fan servir per les embarassades veig clarament la meva bufeta d'orina i una zona desdibuixada que diuen que és l'úter.
Em posen la cuberteria necessària per introduir el baby. El meu home es torna blanc i diu que millor surt perque s'està marejant. "Doncs apa que quan em posi de part!"-comento i Dr i infermera riuen.
Amb un walki-talki l'infermera es comunica amb el laboratori. Primer diu "Inserim catèter" i al ratet "Embrions!". Al cap de res, s'obre la porta i entra la biòloga amb cara concentrada.
Poc a poc i delicadament van introduint el nostre projecte de fill.
Per la pantalla veig la meva superbufeta i una bombolleta blanca que entra en pantalla.
"Dins la bombolleta hi ha l'embrió!"
La biòloga surt i el metge diu que hem d'esperar a que miri si el catèter està net o el pobre embrió microscòpic s'hi ha quedat enganxat. No, sembla que me l'han ficat a dins.
"10 minuts estirada i ja podràs anar al WC".
Entra el meu home i ens donen una foto de la bufeta i la bombolleta.
El Dr diu que la cosa ha anat perfecte: tot i que em falti un tros d'úter, el meu coll de matriu ha estat prou ample i el catèter ha passat sense problemes. Ara queden 15 dies per la prova d'embaràs (Beta no-se-que) i 3 setmanes per acabar de veure'ns.
Uns dies de repòs i després ser optimista. En teoria al tercer dia és quan decidirà o no quedar-s'hi a viure. He de preparar una campanya de marketing per convènce'l.
Vale que aquest és un món de merda però abans gaudirà de 9 mesos d'allotjament calentó i menjar gratis.I a veure si la Moreneta i Sta Rita també li xiuxiuegen alguna cosa bona a l'orella!
Me'n torno al llit a fer el vago...
De camí cap a Gra no llers em vaig veure mig litre d'aigua i em vaig prendre el Valium de 5 mg.
Ens reunim amb la biòloga i ens explica que em faran la transfer d'un embrió "perfecte" i que en congelaran 3 de ben macos. Que la resta els descarten perquè no tenen gaires possibilitats.
Ens fan passar a la saleta de transfers, a la 6ena planta. Posen Enya de fons per relaxar al personal i jo els ho agraeixo, tot i que la pastilla m'ha deixat aplatanada.
El meu home apareix disfressat de verd per donar-me suport moral.
Amb l'aparell d'ecografies que fan servir per les embarassades veig clarament la meva bufeta d'orina i una zona desdibuixada que diuen que és l'úter.
Em posen la cuberteria necessària per introduir el baby. El meu home es torna blanc i diu que millor surt perque s'està marejant. "Doncs apa que quan em posi de part!"-comento i Dr i infermera riuen.
Amb un walki-talki l'infermera es comunica amb el laboratori. Primer diu "Inserim catèter" i al ratet "Embrions!". Al cap de res, s'obre la porta i entra la biòloga amb cara concentrada.
Poc a poc i delicadament van introduint el nostre projecte de fill.
Per la pantalla veig la meva superbufeta i una bombolleta blanca que entra en pantalla.
"Dins la bombolleta hi ha l'embrió!"
La biòloga surt i el metge diu que hem d'esperar a que miri si el catèter està net o el pobre embrió microscòpic s'hi ha quedat enganxat. No, sembla que me l'han ficat a dins.
"10 minuts estirada i ja podràs anar al WC".
Entra el meu home i ens donen una foto de la bufeta i la bombolleta.
El Dr diu que la cosa ha anat perfecte: tot i que em falti un tros d'úter, el meu coll de matriu ha estat prou ample i el catèter ha passat sense problemes. Ara queden 15 dies per la prova d'embaràs (Beta no-se-que) i 3 setmanes per acabar de veure'ns.
Uns dies de repòs i després ser optimista. En teoria al tercer dia és quan decidirà o no quedar-s'hi a viure. He de preparar una campanya de marketing per convènce'l.
Vale que aquest és un món de merda però abans gaudirà de 9 mesos d'allotjament calentó i menjar gratis.I a veure si la Moreneta i Sta Rita també li xiuxiuegen alguna cosa bona a l'orella!
Me'n torno al llit a fer el vago...
dimecres, 18 de febrer del 2009
10 continuen
Parte del dia: Dels 11 fecundats, 10 s'han seguit dividint.
D'aquests 10 n'hi ha un que és pràcticament perfecte i després 3 que estan força bé.
Dels altres només cal veure com evolucionen.
Li he demanat quants me'n posarien i ha dit que no s'arriscaran a implantar-me'n 2 sabent que em falta un tros d'úter. Així que juguem a una carta.
Li he comentat el meu mal de panxa i al cap d'una estoneta m'ha trucat el Dr. Sa u ra.
M'ha convençut que els símptomes no indiquen una hiperestimulació, que segueixi bevent aquarius i que demà hi haurà la transferència.
Avui estic més positiva que ahir, més activa i optimista. Intentaré fer cas i no preocupar-me. Potser per acabar-ho d'adobar se m'ha ocorregut d'agafar una "passa"....
D'aquests 10 n'hi ha un que és pràcticament perfecte i després 3 que estan força bé.
Dels altres només cal veure com evolucionen.
Li he demanat quants me'n posarien i ha dit que no s'arriscaran a implantar-me'n 2 sabent que em falta un tros d'úter. Així que juguem a una carta.
Li he comentat el meu mal de panxa i al cap d'una estoneta m'ha trucat el Dr. Sa u ra.
M'ha convençut que els símptomes no indiquen una hiperestimulació, que segueixi bevent aquarius i que demà hi haurà la transferència.
Avui estic més positiva que ahir, més activa i optimista. Intentaré fer cas i no preocupar-me. Potser per acabar-ho d'adobar se m'ha ocorregut d'agafar una "passa"....
dimarts, 17 de febrer del 2009
11 fecundats
M'acaben de trucar de la clínica.
La biòloga diu que s'han fecundat 11 òvuls però que prèviament havien observat que alguns presentaven petites anomalies que no saben si afectaran en el seu desenvolupament normal.
Que demà ens donaran més pistes i que només queda esperar.
Doncs això és el que farem...
La biòloga diu que s'han fecundat 11 òvuls però que prèviament havien observat que alguns presentaven petites anomalies que no saben si afectaran en el seu desenvolupament normal.
Que demà ens donaran més pistes i que només queda esperar.
Doncs això és el que farem...
dilluns, 16 de febrer del 2009
16 possibilitats
El Dr ens diu que l'extracció ha estat moderada: 20 òvuls, dels quals 4 han estat desestimats per no ser prou madurs. Ens queden 16 oportunitats.
Com jo tenia l'estradiol pel núvols, abans de la punció m'han posat 50 unitats d'albúmina per equilibrar. Però que no em preocupés, que no contemplava una hiperestimulació ovàrica.
Ens ha explicat que si tot va bé dijous hi haurà la "transfer" i que cada dia pels volts del migdia, els biòlegs ens trucaran per explicar-nos l'evolució dels nostres projectes de fill.
Així que fins dijous tot queda en stand by. A veure si els nostres gametes també tenen un amor a primera vista com vem tenir nosaltres...
Fins llavors, he de beure aquarius i posar-me 6 progefikk al dia.
Tenint en compte el que he fet fins ara, la cosa està xupada.
Com jo tenia l'estradiol pel núvols, abans de la punció m'han posat 50 unitats d'albúmina per equilibrar. Però que no em preocupés, que no contemplava una hiperestimulació ovàrica.
Ens ha explicat que si tot va bé dijous hi haurà la "transfer" i que cada dia pels volts del migdia, els biòlegs ens trucaran per explicar-nos l'evolució dels nostres projectes de fill.
Així que fins dijous tot queda en stand by. A veure si els nostres gametes també tenen un amor a primera vista com vem tenir nosaltres...
Fins llavors, he de beure aquarius i posar-me 6 progefikk al dia.
Tenint en compte el que he fet fins ara, la cosa està xupada.
Crónica d'una punció
Vaig passar el diumenge preparant feina pels meus alumnes i notant-me panxa inflada i pesada: em feia l'efecte que era una fàbrica d'òvuls.
A la nit, després de veure el darrer episodi de la 2ª temporada de Roma, vaig anar a dormir i d'una tirada fins l'endemà a les 5:45 am, que sona el despertador.
Dutxa i cap a Gra no llers falta gent.
Arribem a la Mútua abans que les infermeres. El paio de seguretat ens diu que esperem a unes cadires. Per sort s'hi està calentó.
Ens fan pujar i passar a l'habitació (individual i amb tele, que es noti que anem pagant).
Passo fred sota els llençols amb aquella bata de malalt.
Els aviso que tinc una bírria de venes i em posen el gota-gota (el primer de la meva vida).
Em fan anar al WC i en camilla cap al quiròfan. Em sento ridícula anant en la camilla, parlant de qualsevol cosa amb l'infermer, veient-lo borrós sense les ulleres (Crec que duia una arrecada de fusta a l'orella dreta?).
Entro al quiròfan. Fa molt fred i tremolo exageradament.
El Dr. Sa u ra em saluda i em pregunta com he passat la nit. La resta de gent també em saluda però no reconec a ningú. No sé si tremolo pel fred o pels nervis.
L'anestesista també em saluda i em punxa alguna cosa a la via que m'atonta i m'escalfa. Els ulls se'm comencen a tancar i deixa d'importar-me estar amb les potes obertes en un quiròfan.
M'avisen que em vindrà son i responc que ja en tinc.... i em desperto de nou a l'habitació, amb molt de fred. Tinc mal com de regla, moderat però constant.
Poc a poc el fred em passa i he d'anar al WC.
Esmorzo i se'm posa d'allò més bé.
Truquen al meu home per a què faci la seva part de feina. En un quart d'hora torna i em diu que ha apuntat bé.
Acabem de passar l'estona veient el Cuní fins que ens diuen que passem per Fe cun med.
Les infermeres, al marxar, ens desitgen sort.
A la nit, després de veure el darrer episodi de la 2ª temporada de Roma, vaig anar a dormir i d'una tirada fins l'endemà a les 5:45 am, que sona el despertador.
Dutxa i cap a Gra no llers falta gent.
Arribem a la Mútua abans que les infermeres. El paio de seguretat ens diu que esperem a unes cadires. Per sort s'hi està calentó.
Ens fan pujar i passar a l'habitació (individual i amb tele, que es noti que anem pagant).
Passo fred sota els llençols amb aquella bata de malalt.
Els aviso que tinc una bírria de venes i em posen el gota-gota (el primer de la meva vida).
Em fan anar al WC i en camilla cap al quiròfan. Em sento ridícula anant en la camilla, parlant de qualsevol cosa amb l'infermer, veient-lo borrós sense les ulleres (Crec que duia una arrecada de fusta a l'orella dreta?).
Entro al quiròfan. Fa molt fred i tremolo exageradament.
El Dr. Sa u ra em saluda i em pregunta com he passat la nit. La resta de gent també em saluda però no reconec a ningú. No sé si tremolo pel fred o pels nervis.
L'anestesista també em saluda i em punxa alguna cosa a la via que m'atonta i m'escalfa. Els ulls se'm comencen a tancar i deixa d'importar-me estar amb les potes obertes en un quiròfan.
M'avisen que em vindrà son i responc que ja en tinc.... i em desperto de nou a l'habitació, amb molt de fred. Tinc mal com de regla, moderat però constant.
Poc a poc el fred em passa i he d'anar al WC.
Esmorzo i se'm posa d'allò més bé.
Truquen al meu home per a què faci la seva part de feina. En un quart d'hora torna i em diu que ha apuntat bé.
Acabem de passar l'estona veient el Cuní fins que ens diuen que passem per Fe cun med.
Les infermeres, al marxar, ens desitgen sort.
Finde previ
Divendres els meus ovaris semblaven dos gotims de raim: en van comptar uns 20 de diferents mides. La Dra Ce la des em va convidar a tornar l'endemà dissabte i em va dir que li donava la impressió que la punció seria dilluns.
L'endemà dissabte va haver-hi un col·lapse de "transfers" però finalment ens va atendre la
Dra. Ma za no (amb supervisió i vist-i-plau del Dr Sa u ra). I ens va confirmar les sospites: Dilluns a les 7:30 ingres a la Mútua.
Ens van donar les darreres instruccions: pel mateix dissabte una injecció intramuscular de HCG-Le po ri a les 21:00 i per diumenge, un dia de relax sense drogues.
L'endemà dissabte va haver-hi un col·lapse de "transfers" però finalment ens va atendre la
Dra. Ma za no (amb supervisió i vist-i-plau del Dr Sa u ra). I ens va confirmar les sospites: Dilluns a les 7:30 ingres a la Mútua.
Ens van donar les darreres instruccions: pel mateix dissabte una injecció intramuscular de HCG-Le po ri a les 21:00 i per diumenge, un dia de relax sense drogues.
dijous, 12 de febrer del 2009
Dies de baixa
Al·legant un embaràs d'alt risc, fa gairebé mes i mig que estic de baixa.
Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!
Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!
Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"
Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!
Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!
Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"
Més seguiment
Dilluns vem tornar cap a la clínica i em va visitar la Dra Ce la des, una dona molt correcta que ens va causar bona impressió.
Va comptar i mesurar uns 10 òvuls, no va variar la medicació -0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon fins la propera visita- i ja ens va parlar de l'extracció per començaments de la setmana vinent.
Ojalà ja hi fos! Estic impacient...
Així que demà divendres, com que no treballo, m'encaminaré tranquil·lament cap a Gra no llers, em faré l'anàlisi de sang de rigor (per veure estradiol), aniré a esmorzar i tornaré per a què hi facin una ullada allà dins. Espero que gaudeixin del paisatge!
Va comptar i mesurar uns 10 òvuls, no va variar la medicació -0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon fins la propera visita- i ja ens va parlar de l'extracció per començaments de la setmana vinent.
Ojalà ja hi fos! Estic impacient...
Així que demà divendres, com que no treballo, m'encaminaré tranquil·lament cap a Gra no llers, em faré l'anàlisi de sang de rigor (per veure estradiol), aniré a esmorzar i tornaré per a què hi facin una ullada allà dins. Espero que gaudeixin del paisatge!
dissabte, 7 de febrer del 2009
Depre
Avui m'ha baixat l'ànim perquè torno a estar malalta.
Això em passa per fer-me la valenta, per no curar-me el primer refredat i no deixar d'anar a treballar.
Fa 15 dies vaig agafar un refredat de mocs que no feiem més que anar-me al coll i provocar-me tos i tenia la veu com els galls del Guardiola. Fins i tot al claustre de professors em va donar un (memorable) atac de tos. Però em sabia greu deixar la feina.
El finde passat vaig anar a la farmàcia i em van donar un tractament de xoc que va acabar amb els mocs. Però des d'ahir torno a tenir algun moc i el que és pitjor, un mal de cap i d'ossos típic del grip, amb calfreds i tot.
I resulta que si agafo febre el Dr. ha dit que se suspen el cicle.
I he sentit molta ràbia i impotència perquè tret de paracetamol, d'infusions i caldets no puc fer res per treure'm aquesta merda de sobre.
I sé que és per no haver-me cuidat en el seu moment....I em fa ràbia ser així!
He d'engegar a la merda les coses secundàries i no obserssionar-me tant amb la feina i amb els p**** crios. Estic enfadada amb mi mateixa.
He de canviar però ha de ser un canvi immediat...
Per tot això i d'altres pors vàries (que ara per ara no està al meu abast resoldre) he deixat ben molla l'espatlla del meu home.
A veure si deixant-ho per escrit m'ho crec i em concentro en el que toca: recuperar-me i embarassar-me.
Ale, me'n vaig a berenar una miqueta.
Això em passa per fer-me la valenta, per no curar-me el primer refredat i no deixar d'anar a treballar.
Fa 15 dies vaig agafar un refredat de mocs que no feiem més que anar-me al coll i provocar-me tos i tenia la veu com els galls del Guardiola. Fins i tot al claustre de professors em va donar un (memorable) atac de tos. Però em sabia greu deixar la feina.
El finde passat vaig anar a la farmàcia i em van donar un tractament de xoc que va acabar amb els mocs. Però des d'ahir torno a tenir algun moc i el que és pitjor, un mal de cap i d'ossos típic del grip, amb calfreds i tot.
I resulta que si agafo febre el Dr. ha dit que se suspen el cicle.
I he sentit molta ràbia i impotència perquè tret de paracetamol, d'infusions i caldets no puc fer res per treure'm aquesta merda de sobre.
I sé que és per no haver-me cuidat en el seu moment....I em fa ràbia ser així!
He d'engegar a la merda les coses secundàries i no obserssionar-me tant amb la feina i amb els p**** crios. Estic enfadada amb mi mateixa.
He de canviar però ha de ser un canvi immediat...
Per tot això i d'altres pors vàries (que ara per ara no està al meu abast resoldre) he deixat ben molla l'espatlla del meu home.
A veure si deixant-ho per escrit m'ho crec i em concentro en el que toca: recuperar-me i embarassar-me.
Ale, me'n vaig a berenar una miqueta.
Ovaris lents
Dimecres 4 vaig tornar a la clínica. El fol·licle de l'ovari esquerre havia disminuit de 20 a 18 cm. Segons el Dr. Sa u ra, "estava plantat".
Em va receptar noves dosis de medicaments: 0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon.
I em va citar per avui dissabte 07.
O sigui que avui a les 9:45 ja estavem a Gra no llers i jo oberta de cames!
El Dr. ha anat comptant els fol·lícles que es veien i les seves longituds, sobretot a l'ovari dret (el bó i normal). Potser n'ha vist uns 7 o 8. Però ha dit que anaven lent, que no havien notat gaire l'estimulació però que era normal sent jo poliquística.
Així que "cap canvi en la medicació, millor anar a poc a poc i dilluns torna a passar".
Abans de marxar, m'ha fet passar per fer-me una extracció per control·lar l'estradiol. Més punxades, aquest cop als dos braços. A la segona m'ha aconseguit trobar la vena.
A les 11 esmorzem i cap a casa, a covar el refredat que m'està caient a sobre...i dilluns serà un altre dia.
Em va receptar noves dosis de medicaments: 0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon.
I em va citar per avui dissabte 07.
O sigui que avui a les 9:45 ja estavem a Gra no llers i jo oberta de cames!
El Dr. ha anat comptant els fol·lícles que es veien i les seves longituds, sobretot a l'ovari dret (el bó i normal). Potser n'ha vist uns 7 o 8. Però ha dit que anaven lent, que no havien notat gaire l'estimulació però que era normal sent jo poliquística.
Així que "cap canvi en la medicació, millor anar a poc a poc i dilluns torna a passar".
Abans de marxar, m'ha fet passar per fer-me una extracció per control·lar l'estradiol. Més punxades, aquest cop als dos braços. A la segona m'ha aconseguit trobar la vena.
A les 11 esmorzem i cap a casa, a covar el refredat que m'està caient a sobre...i dilluns serà un altre dia.
dimarts, 3 de febrer del 2009
Blogs sense final
He decidit no mirar res de res per internet.
Com a molt li demanaré coses a la Marta.
Perquè l'altre dia vaig trobar un blog d'una noia que explicava el seu procés FIV amb ICSI (exactament com el meu) i la història estava inacabada.
I un blog inacabat dóna mal rotllo.
Perquè si tens bones notícies, no dubtes en explicar-les.
I si no les expliques, és que no tens ànims per fer-ho.
Com acabarà aquest blog meu, aquestes opos a pares?
M'obligo a pensar cada dia que sóc una noia amb sort...
Com a molt li demanaré coses a la Marta.
Perquè l'altre dia vaig trobar un blog d'una noia que explicava el seu procés FIV amb ICSI (exactament com el meu) i la història estava inacabada.
I un blog inacabat dóna mal rotllo.
Perquè si tens bones notícies, no dubtes en explicar-les.
I si no les expliques, és que no tens ànims per fer-ho.
Com acabarà aquest blog meu, aquestes opos a pares?
M'obligo a pensar cada dia que sóc una noia amb sort...
Ovari esquerre amb quiste
El pla és que després de la regla el funcionament natural dels meus ovaris estarà inhibit i a base de punxades ( a la meva pobra panxeta) me'ls aniran estimulant a la seva voluntat.
Dilluns 02 vaig anar a la primera eco de seguiment.
La regla m'acabava de baixar aquell migdia i el Dr. Gau l tier no ho va veure clar: encara hi havia un quiste a l'ovari esquerre. I em van tornar a citar al cap de 2 dies, dimecres.
Acabo de trucar a la clínica perquè el meu ovari esquerre és el que no té trompa de fal·lopi i potser per això l'òvul triga més a desapareixer. Molt amablement el Dr. m'ha dit que no em preocupés i que tot i tenir la regla més fluixa de la meva història recent, demà dimecres veuran algun canvi.
Estic impacient i positivament nerviosa!
Dilluns 02 vaig anar a la primera eco de seguiment.
La regla m'acabava de baixar aquell migdia i el Dr. Gau l tier no ho va veure clar: encara hi havia un quiste a l'ovari esquerre. I em van tornar a citar al cap de 2 dies, dimecres.
Acabo de trucar a la clínica perquè el meu ovari esquerre és el que no té trompa de fal·lopi i potser per això l'òvul triga més a desapareixer. Molt amablement el Dr. m'ha dit que no em preocupés i que tot i tenir la regla més fluixa de la meva història recent, demà dimecres veuran algun canvi.
Estic impacient i positivament nerviosa!
D'aquí a jonki
Ja he superat la meva por a les agulles.
El primer dia em va costar una miqueta però el cert és que només sents la punxada inicial, la resta d'agulla entra facilment i no pateixes gens.
El meu home em prepara la dosi. Jo m'agafo el michelín a la panxa, em passo la tovalloleta amb alcohol per desinfectar i em punxo.
Només un dia em vaig tocar un capil·lar i encara tinc un petit blau grogós. Ahir li vaig ensenyar al metge i em va dir que no era res, que ja me'n sortirien de més grans...
No sento cap efecte físic diferent dels típics de la regla.
Potser és perquè el Pro crin serveix únicament per inhibir el funcionament del ovaris i que així puguin els metges estimular-los com vulguin properament.
Una cosa més superada i per explicar.
El primer dia em va costar una miqueta però el cert és que només sents la punxada inicial, la resta d'agulla entra facilment i no pateixes gens.
El meu home em prepara la dosi. Jo m'agafo el michelín a la panxa, em passo la tovalloleta amb alcohol per desinfectar i em punxo.
Només un dia em vaig tocar un capil·lar i encara tinc un petit blau grogós. Ahir li vaig ensenyar al metge i em va dir que no era res, que ja me'n sortirien de més grans...
No sento cap efecte físic diferent dels típics de la regla.
Potser és perquè el Pro crin serveix únicament per inhibir el funcionament del ovaris i que així puguin els metges estimular-los com vulguin properament.
Una cosa més superada i per explicar.
divendres, 23 de gener del 2009
Començo a punxar-me
Dimecres 21 hi tornem, a les 13:30.
Em fan l'Ecografia i veuen que tot està correcte.
Em citen pel 2 de febrer i fan el càlcul: sobre el 21 es farà la implantació. "Un mes" penso.
M'agradaria tancar els ulls i ser-hi. De fet, m'agradaria tancar els ulls, ser-hi i estar embarassada.
Qui lo sa....
Fa 13 dies que prenc Pro gy lu ton per regular-me el cicle.
Fa 2 dies que ja tinc tots els medicaments guardadets a casa, esperant pacientment per dopar-me.
I avui començo una estreta relació amb les agulles, avui començo amb el Pro crin subcutani.
A veure què tal. La biològa em va dir que el primer cop estaria 10 minuts pensant en com punxar-me. La Marta m'ha dit que està xupat fer-ho. A veure que tal anirà...
Em fan l'Ecografia i veuen que tot està correcte.
Em citen pel 2 de febrer i fan el càlcul: sobre el 21 es farà la implantació. "Un mes" penso.
M'agradaria tancar els ulls i ser-hi. De fet, m'agradaria tancar els ulls, ser-hi i estar embarassada.
Qui lo sa....
Fa 13 dies que prenc Pro gy lu ton per regular-me el cicle.
Fa 2 dies que ja tinc tots els medicaments guardadets a casa, esperant pacientment per dopar-me.
I avui començo una estreta relació amb les agulles, avui començo amb el Pro crin subcutani.
A veure què tal. La biològa em va dir que el primer cop estaria 10 minuts pensant en com punxar-me. La Marta m'ha dit que està xupat fer-ho. A veure que tal anirà...
dissabte, 17 de gener del 2009
El principi d'incertesa
He de ser conscient del moment que viurem: m'esperen uns dos mesos d'incerteses.
No puc esperonar als meus òvuls.
No puc animar els seus espermatozoides.
No puc fer infalibles als metges o les biòlogues.
No puc fer que es fecundin tots els ouets.
No puc obligar a l'embrió que s'aguanti dins meu.
Només puc esperar amb el millor ànim possible.
I ja m'està costant...
No puc esperonar als meus òvuls.
No puc animar els seus espermatozoides.
No puc fer infalibles als metges o les biòlogues.
No puc fer que es fecundin tots els ouets.
No puc obligar a l'embrió que s'aguanti dins meu.
Només puc esperar amb el millor ànim possible.
I ja m'està costant...
La biòloga
Després de la visita, ens vem esperar uns minuts i ens van fer passar amb la biòloga per explicar-nos tot el procès i aclarir-nos qualsevol dubte.
Era la Montse, una noia molt agradable i atenta. Havia tingut la delicadesa (i professionalitat) de llegir-se el nostre historial abans de fer-nos entrar. Ens va fer sentir molt bé. Amb un powerpoint va anar explicant tots els passos i també ens va donar estadístiques.
Ens va avisar que tot i que no sabiem de quants embrions disposariem fins gairebé el dia de l'implantació, haviem de parlar-ho i prendre decisions. Quants hi posem, un o dos? Posem els més macos? Provem amb un maco i un regular? Congelem per una segona oportunitat?
Ells aconsellaran però nosaltres tindrem la última paraula.
I va donar-nos ànims.
Era la Montse, una noia molt agradable i atenta. Havia tingut la delicadesa (i professionalitat) de llegir-se el nostre historial abans de fer-nos entrar. Ens va fer sentir molt bé. Amb un powerpoint va anar explicant tots els passos i també ens va donar estadístiques.
Ens va avisar que tot i que no sabiem de quants embrions disposariem fins gairebé el dia de l'implantació, haviem de parlar-ho i prendre decisions. Quants hi posem, un o dos? Posem els més macos? Provem amb un maco i un regular? Congelem per una segona oportunitat?
Ells aconsellaran però nosaltres tindrem la última paraula.
I va donar-nos ànims.
F_I_S_H ok
El dia 7 cap a Fecu n med. La sala d'espera estava més concorreguda que en d'altres ocasions.
Jo jugava a endevinar quines parelles eren novates i en quina part del procès es trobaven les altres.
Després d'una espera considerable, ens van fer entrar.
El Dr. Sa u ra ens diu que els resultats de la FISH són bons: els bitxitus del meu home tenen cromosomes X, Y, 13, 18 i 21 correctes. Ell va respirar fondo. A mi em va fer gràcia saber que feia un 48,8% de nenes i un 51,04% de nens.
Després d'això, el Dr. em va donar el document que havia de presentar a la SS per fer passar els medicaments de l'hormonació. Ens va donar una capsa de Pu re gon amb DVd d'instruccions i pistola-pen per les injeccions.
I vem quedar per al cap de 14 dies per fer la primera eco dels meus ouets.
Jo jugava a endevinar quines parelles eren novates i en quina part del procès es trobaven les altres.
Després d'una espera considerable, ens van fer entrar.
El Dr. Sa u ra ens diu que els resultats de la FISH són bons: els bitxitus del meu home tenen cromosomes X, Y, 13, 18 i 21 correctes. Ell va respirar fondo. A mi em va fer gràcia saber que feia un 48,8% de nenes i un 51,04% de nens.
Després d'això, el Dr. em va donar el document que havia de presentar a la SS per fer passar els medicaments de l'hormonació. Ens va donar una capsa de Pu re gon amb DVd d'instruccions i pistola-pen per les injeccions.
I vem quedar per al cap de 14 dies per fer la primera eco dels meus ouets.
dissabte, 3 de gener del 2009
Pelegrinació
Avui hem fet una petita pelegrinació a Montserrat amb la Marta.
Ella és creient i jo penso que cap ajudeta no estarà de més.
He posat un ciri ben gros a la verge i li he demanat que faci per nosaltres.
Si va fer que plogués en temps de sequera, una FIV serà ben fàcil per ella, no?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)