Pàgines

dijous, 22 de desembre del 2011

22 de desembre

Avui ha estat un dia llarg: concert de nadal, pastorets, dinar de profes... I encara em queden per fer algunes coses tot i que ja és demà.

Estic esperant al meu home que arribi del seu sopar per agafar el cotxe i marxar a l'hospital.
Aquest any les festes seran una mica estranyes perquè la meva iaia està ingressada i els metges ja ens han dit que no la deixaran anar fins passat el cap de setmana. Ella està eixerida, respon bé a la medicació i fa tota la pinta que se'n sortirà d'aquesta.
Com que demà ja no treballo, m'he ofert per anar a passar allà la nit i deixar que ma mare dormi al seu llit després de dues nits de cadira-hospital. Demà estaré feta un cromo (perquè a mi també em costa dormir) però tot sigui perquè ma mare descansi una mica!

Al matí, el concert a la guarde ha estat molt divertit. Ens han portat un teclat i tot per acompanyar! I el director de la coral del poble! Profesional, muy profesional! Hem assajat durant mitja hora, ens hem amagat i quan hem tornat a entrar ja estava tota la sal plena de peques. Estaven la mar de monos assentadets a sobre de coixins i matalassets, mirant-nos amb aquells ulls grans, rient, picant de mans...Què tendres! I al meu fill de primer no li ha agradat gaire aquell moviment i ha fet com per plorar però de seguida la mestra se l'ha posat a la falda i a l'acabar la primera cançó ja picava de mans. És poruc, què vols fer-hi!!!

En acabar l'actuació estelar, he sortit pitant  per anar a vigilar la festa de Nadal: torneig de futbol i pastorets. Encara ha anat prou bé tenint en compte la poca previsió dels organitzadors: m'esperava un caos!
Però no, altre cop m'he meravellat de la bona voluntat dels profes i de com de bé és comporten els alumnes fora del centre! Els hauríem de treure més sovint!

El dinar de profes no ha estat dels més divertits de la meva vida (no he tingut vista a l'hora de seure) però no ha anat malament. Crec que tot el restaurant estava ple de taules de profes de les escoles i instituts de la comarca! I mira que era gran! Corria un mail on s'instava a deixar de fer aquests dinars i sopars com a mesura de pressió en contra de les retallades. Realment avui en aquell lloc ho haurien notat!

I així ha estat el meu 22 de desembre. Encara tinc el cos ple d'adrenalina. Sempre em passa quan començo vacances. Això i posar-me malalta! (crec que anar a un hospital aquesta nit no em portarè res de bó....).
Bones Festes a tothom!







dijous, 15 de desembre del 2011

Les estafes del Carre ful

Vivim al costat d'un Dia i un BonArea. A l'altre cantó de la plaça hi  tinc un Frescuore i un forn de pa.  Això vol dir que puc anar a comprar de tot , tret el peix fresc, en una revolada.

Però això no treu que de vegades, atiats pels milers de "panfletos" publicitaris que dipositen periodicament a la nostra bústia, ens anem d'expedició al Carreful. En tenim 2 per triar en un radi de 14 Km.

Si ens volem benficiar de les ofertes del 3x2 o del 70%  és important mirar la lletra petita on diu per quin dels dos establiments és vigent. I després comprovar a la factura que realment t'han fet el descompte! Perquè he arribat a la conclusió que tenen moltes estratègies per evitar-ho!! O això o nosaltres (que ja anem amb compte) tenim molt mala sort!

La darrera m'ha indignat bastant, fins el punt que no els penso comprar res aquest Nadal.
Farà una setmana que hi havia una oferta de bolquers Dodot de la 2a unitat al 70%. Doncs d'entrada ja ens va costar de trobar els paquets que exactament estaven en oferta (i això que era el primer dia d'oferta). I després de passar per caixa me n'adono que no ens han cobrat el què tocava.(vaig fer treure el mòbil al meu home i tot).
Anem al taulell a reclamar i resulta que haviem agafat un paquet de 108 unitats (en oferta) i un de 128 unitats (trampa). L'embalatge era igual i els 20 bolquers de més no es notaven en el volum. Ens vam canviar el paquet i ens van retornar els diners (uns 20€!), això sí.

Però estic convençuda que no era atzar que ens confonguéssim. Nosaltres vem verificar el primer paquet i acte seguit vem tibar el segon del mateix lloc. Si no hagués repassat el compte, no ens haguéssim assabentat. Ja ho sé que les ofertes són per fer-nos picar l'ham i que omplim el carro amb d'altres productes. Però em fa ràbia que ni havent picat ens estafin!


Rellegint potser s'ha fet avorrit...però em vaig indignar i espero que us serveixi a vosaltres!

dijous, 1 de desembre del 2011

Una mama que fa història?

Des de que van passar-me el premi (Merci Euphorbia) he estat donant-hi voltes.
I m'he decidit per aquest record genèric.

Fins els 13 anys vaig ser filla única. Però no m'avorria perquè des de sempre m'he entretingut molt sola (llegint, escrivint, fent manualitats) i a més també passava moltes estones jugant a casa dels meus cosins del pis de baix.

Amb tot i això, cada any els Reis em portaven un joc de sobretaula per 2 jugadors.  I l'altre jugador gairebé sempre era la meva mare. Jocs com Conecta 4, Babbushka (un de nines russes), Othello, Abalone, Backgammon, Scrabble...ens feien passar moltes tardes de dissabte jugant amb ma mare a jocs d'estratègia. Potser per això vaig acabant estudiant matemàtiques!
I ma mare no em donava peixet, érem competitives i dignes rivals, potser també per això odio les trampes de qualsevol tipus?

Crec que totes teniu ja el premi així que aquest camí de la cadena s'acaba aquí, fent història fins l'eternitat del ciberespai...

dilluns, 21 de novembre del 2011

Converses amb el termòmetre

Hem passat amb el peque la pitjor febrada de la seva vida. Fins i tot m'he vist parlant a les 4:00 del matí amb un termòmetre...(i el meu home dormint plàcidament al mateix llit)

Ja m'ho deien que el primer any de guarderia seria per enfortir el seu sistema immunològic però jo no estava preparada per veure pujar dècima a dècima la seva temperatura fins a 40,6ºC. Em vaig espantar tant que el nen va anar a parar a la banyera amb una ració generosa de Dalsy !


Resulta que tenia unes angines esplendoroses decorades amb perfectes plaques de pus. Pobret meu, és el segon pot de Clamoxyl que es pren des de que va nèixer!

Per postres també li ha sortit una granissada ben vermella a les cametes, panxolina i mans. Diuen els metges que es segurament és vírica i que pot estar (o no) associada a les angines. Però no li fa picor i això ens aconsola.

En resum, que la setmana post-celebració va ser per oblidar (nits sense dormir, malmenjar, febre pujant i baixant) i  ves a saber quan tornarà a la guarderia  (tres setmanes perquè marxin els granets?).

No crec que mai m'acostumi a la impotència que em provoca veure el meu fill malalt i haver d'esperar a que els seus glòbuls blancs facin la feina tots solets. Ja ens va avisar l'Alba d'En are: "Tenir un fill i començar a patir"!!!!

dilluns, 14 de novembre del 2011

Doble celebració

Dimecres va ser l'aniversari del peque: 2 anyets!

A la guarde vaig deixar la càmera de fotos a la profe i així hem pogut veure com va ser aquell matí: el procés de fer la corona (enganxant gomets tots els nens), l'esmorzar amb la coca i xocolata que vam portar (tots entaulats, qué monos!) i el fi de festa ballant i saltant per la classe.
El peque va sortir molt cofoi amb la seva corona i encara la vol portar a estones!

 El cap de setmana vem fer dues celebracions (i hem sobreviscut!)

Dissabte a casa els meus sogres amb el seu cosinet (que és el meu fillol) que va nèixer justament el mateix dia 9 però del 2010 (casualitats de la vida!). Érem 14 entre besàvies, avis, tiets-avis, tiets i cosins del meu home. I això es va traduir amb una avalantxa de regals...(no tenen mesura).

Diumenge vem dinar a casa nostra amb els meus avis, pares, tiets i cosines. També 14 i vaig cuinar jo (sort que va ajudar-me ma mare...). Li van regalar 2 conjunts de roba que faran molt de servei.

Com us ho feu vosaltres? També us reuniu per famílies? Vaig acabar una mica farta de tant menjar i tant pastís...però clar, tots alhora no hi cabem enlloc, sap greu deixar de convidar a algú i el cumple del peque és un bon motiu per reunir-nos! No es pot tenir tot...




dissabte, 5 de novembre del 2011

El portador

El peque s'ho ha passat molt bé a la guarde celebrant tot això de la Castanyada.
Els hi van fer titelles, es van disfressar, els va visitar la Maria Castanyera i van menjar castanyes.

També va portar una titella de la Maria Castanyera pintada per ell (com s'ho curra la mestra!) i ara cada dia cantem i coreografiem "Quan ve el temps de collir castanyes..." (seguríssim que els veïns n'estan assabentats...).

Pel superpont, el peque portava uns dies que no volia menjar. Igualment vam anar a celebrar la castanyada a casa d'uns amics amb 2 peques més i s'ho va passar pipa...però aquella mateixa matinada els virus intestinals van atacar-nos al meu home (nivell 3) i a mi (nivell 2) i al matí, sense esma de cuidar el peque, vaig trucar a casa meva perquè se l'emportessin. Vam passar un dia dels difunts bastant fotuts del llit al sofà i del sofà al llit ( i no gaire lluny del WC!) i a les 18 de tarda ma mare em truca i em diu "Te'l porto que no m'aguanto! El teu pare està igual i ta germana ho ha tret tot").
Així que sembla que el peque va ser capaç tot solet de repartir petonets i virusets per tota la família i observar com quèiem com mosques. Com va dir ma germana: "És el portador!"

dilluns, 26 de setembre del 2011

El primer de la temporada

El farmacèutic li va dir a ma mare que els nens es refredaven una mitjana de 8 vegades a l'any. Doncs nosaltres ja hem pescat el primer!

El peque va començar un dijous la guarde i a la setmana li baixaven unes candeleres que enlloc de portar-lo al cole,  vam desviar-nos a casa els meus pares. En aquell moment vaig començar l'"operació oscillococcinum" (anicets pel matí i pel vespre durant 3 dies). I almenys la cosa no ha evolucionat a febre i tos i avui ha tornat a la guarde.

Però m'he quedat de pedra quan he llegit fa una estona a la Wikipèdia que el medicament aquest està fet a partir de fetge i cor d'ànec!!!! Ecs!  Jo em pensava que homeopatia eren plantes i resulta que és aquesta porqueria?  Però si m'ho va recomanar un pediatra i tot!
Vosaltres el coneixíeu? Hi creieu? Us funciona o ha funcionat? Què en faig de les 8 caixes que vaig comprar a Andorra?

divendres, 16 de setembre del 2011

Ben panxo

El peque porta 2 dies anant a la Guarde i tal com sospitàvem, es queda allà tan panxo!

Ahir el va portar ma mare a les 9:30, i tan bon punt va veure les joguines de la classe se n'hi va anar a investigar. La mestra li va dir que es despedís i es veu que ni li va fer cas. Quan va tornar al cap d'una hora, el va trobar cagat i rebossat de sorra, dins d'una caseta del pati "...i feina vaig tenir per fer-lo sortir!". No volia pas marxar!
Avui l'ha acompanyat el meu pare i tres quarts del mateix. La mestra li ha dit que allarguéssin una mica i per allà les 11 l'han anat a buscar. Un altre cop estava ben cagat i tan panxo, jugant amb un microones que fa soroll i tot. Ma mare ha demanat si jugava amb els altres nens i es veu que no, que de moment només observa i es fica per tot arreu investigant (també a les altres classes), però que és normal.
Estic contenta per ell, espero que la cosa no canviï curs més enllà!
I potser que només amb dos dies tingui més ganes de de repetir les coses i de parlar ??? A mi m'ho sembla!
(To be continued)

diumenge, 11 de setembre del 2011

7 cosetes sobre jo


Finalment recolliré el premi al blog més versàtil (gràcies Onavis) -en tinc d'altres premis pendents però ara em fan mandra...potser algun dia sense idees?)

1er: Visc al poble on vaig nèixer i a 5 minuts de casa dels meus pares.

 2on: He treballat d'hostessa, dependenta, caixera, administrativa, programadora i ara faig de professora.

3er: Vaig conèixer al meu home a Lleida.

4rt: Tinc una germana 13 anys més petita que jo.

5è: Vaig gairebé un cop per setmana a la Biblioteca: sóc una devoradora de llibres!

6è: M'agrada fer coses amb les mans: punt de creu, pintar, fer felicitacions, cuidar les plantes, fer massatges...

7è: En el seu moment em van marcar "El club de los poetas muertos" i "El Alquimista".

Bona Diada a totes! I demà a les 19:00 davant dels Ajuntaments per defensar el català!

dissabte, 10 de setembre del 2011

La Guarde

Ahir dijous vem anar a la reunió de la Guarde: el peque és de la classe dels Globus!

La seva mestra serà una dona de mitjana edat que transmet tranquil·litat i parla de manera molt dolça i molt a poc a poc...ens va tenir més d'una hora asseguts en rotllana sobre les petites cadiretes on seuran els nostres fills...una mica incòmodes, la veritat!!

La Guarde és pública (però 78€/mes) i enorme. Hi han 3 classes de P2 (Maternal), 2 de P1(Caminants) i crec que 1 de poques places per bebés petits. Deuen anar-hi prop de 100 peques!

M'agrada molt que estigui situada en un extrem del poble, dins del Parc Municipal i entre la futura escola del peque i la muntaya. Així que no hi ha cotxes perillosos i sí moltes corredisses! (però quan plou també és un immens fangar...)

L'edifici és d'una planta i moooolt llarg. Totes les classes donen als diferents patis que estan plens de tobogans, casetes, sorrals... Jo em vaig quedar sense anar-hi de petita perquè la van inagurar quan jo feia pàrvuls. Ara hi podré anar!!! (Llàstima que ja no sigui de la meva mida...)

Les classes són lluminoses i plenes de coses pels nens, ens van dir que organitzades per racons. Fins i tot jo m'ho hagués passat bé tocant totes les coses que hi havien...!
Però el què menys m'agrada és que hi hauran 18 marrecs tots junts a la classe. Ens va dir que era la ratio màxima que fixava el departament. Són molts, no? I tampoc és que sigui una superclasse: és com un menjador de 30 m2 amb un petit annex amb 2 wàters i 1 canviador. I només la profe Montse amb ajuda puntual de la feinera (que encara no han destinat al centre...)!

Això és el què hi ha! El meu home es posa nostàlgic "El nen se'ns fa gran...!".
Però jo estic contenta i penso en el munt d'experiències noves que viurà! (i que reviurem!).


Us desitjo un Bon curs a totes!!!






divendres, 9 de setembre del 2011

Petonets dolços

El peque ha començat a fer petonets dolços: quina alegria tan gran per una cosa tan senzilla!

dimarts, 30 d’agost del 2011

Futur venedor de cotxes?

De fa uns mesos que tinc el peque obsessionat amb els cotxes.

Tot va començar com una gràcia.
Quan veia un renault exclamava "At-tíiiiii" perquè és el nom del nen d'uns amics nostres que tenen un cotxe d'aquesta marca. "Com s'hi fixa!", ens meravellavem.
Però la cosa no havia fet res més que començar i ara els toyota són "papa" o bé "iaia" si són petits (té un yaris), els suzuki són "Aviiiiii" (meu pare) però també les furgonetes en general (sogro), els seat són "Iàaaaaa" (Adrià, cosí del meu home), els wolkswagen són "Aaaa-baaa" (Alba, amiga de ma germana) i els seus preferits que veu per tot arreu: "Titàaaaaa" (nissan, que també tenim un micra). Darrerament el meu home li ha ensenyat a fer "Grrrrr" quan veu un peugeut, pel lleó.
El curiós és que es fixa en el logo, no mira ni el color ni el model.
(no tenim ni els audi ni els bmw ni els mercedes assignats, això diu molt del nivell adquisitiu del nostre entorn??)

Així que ara anar pel carrer amb el meu fill és un festival de crits emocionats assenyalant tots els cotxes de totes les marques que coneix! I fins que no li dius "Molt bé, sí és un seat" no para de cridar! Arrel d'això també ens hem adonat que té molt bona vista, fins i tot a la nit!

Com que també li encanta asseure's al seient del conductor i jugar amb el volant i tocar tots els botonets i palanques potser resultarà ser un forofo dels cotxes (tot el contrari dels seus pares !).

Així estem de distrets, amb un futur venedor de cotxes de 22 mesos! Com li expliquem que el sector està en crisi?





divendres, 26 d’agost del 2011

Vacances volcàniques i radioactives

En total han estat 14 dies fora de casa. Per això, ahir quan estaven dutxats berenant i amb la rentadora centrifugant vaig pensar: "Hogar dulce hogar!!"

Primer vam passar 4 dies en aquesta casa de pagès que vam gaudir tota sencera per nosaltres. Un lloc molt tranquil i recomanable per fer trobades familiars. El peque s'ho va passar pipa obrint i tancant totes les portes que trobava, perseguint els gatets, i anant a buscar un tricicle que hi havia al cobert gran... Vam voltar per la zona (Olot, la fageda, Sta Pau, St Joan les Fonts, Beget, Camprodon...). Va estar bé tot i que en un parell d'ocasions, als restaurants, el peque s'impacientava i es convertia en "aquell nen de la taula del costat que grinyola"...

Vam tornar a casa per rentar la roba... i cap a la Ribera d'Ebre falta gent!
Per qui no s'ho coneix, en aquesta comarca fa un temps extrem: molt de fred a l'hivern i una calda terrible a la canícula. I sí, hem sobreviscut als dies més calorosos d'aquest estiu a la zona més calenta del país (la sensació d'estar completament suada d'11 del matí a 11 de la nit no és precisament una delícia estiuenca...)

Com ja vaig escriure l'any passat, no sóc entusiasta d'aquestes estades però no puc negar que hi ha moments que m'encanten, com ara les converses a l'hora dels àpats i les passejades pels camps d'oliveres i ametllers (aquest any també entre molins de vent!) . I el nen estava encantat de tenir tanta gent a la seva disposició, tothom mimant-lo i fent-lo jugar. A ell i al cosinet Pol, el meu fillol, un bebé molt trempat que va nèixer el mateix dia que el meu peque però del 2010. La veritat és que no calia engegar la tele per estar entretinguts!

En fi, aquestes han estat les nostres vacances. Una mica d'activitat volcànica, una mica de radioactivitat i sempre amb el peque al costat.

dilluns, 1 d’agost del 2011

La vida és un regal

Doncs ens va tocar la porta equivocada: la bombolleta va decidir no quedar-se amb nosaltres.

Onze dies després de la transfer, aquest matí m'he quedat com petrificada al lavabo, sense acabar-m'ho de creure: m'havia vingut la regla.

Ens ho hem pres molt bé, millor que la darrera vegada, quan tot va acabar abans de començar.

Estic convençuda que l'embrió es va enganxar quan tocava perquè durant uns dies vaig tenir mal de panxa i de pits...però després la cosa va anar a la baixa. Manteníem esperances, clar...

Però, com l'altra vegada, penso que he d'estar agraïda pel que tinc: salut, família meravellosa, feina...

I no he d'oblidar que la vida, malgrat tot, la vida és un regal.

(Adelantem les vacances. Petonets per tot@s. Ens veiem a la tornada!)

dissabte, 30 de juliol del 2011

Dos en un














Fa temps, l'Onavis em va passar un premi que no vaig recollir (digueu-me maleducada).
I darrerament, la Sol Solet em va passar aquest altre. Com em feia mandra, vaig a fer un matxambrat. Pareu atenció, mames!

Premi nº1: Stylish Blogger Award
Per poder ser propietari ufanós del premi d'Estil has de dir 7 coses sobre tu. Allá voy!

1. El meu nom real no és conxi. El vaig triar per ser el diminutiu de Concepció que era una cosa que em semblava impossible de fer! (segueix a la resposta nº1 del segon premi)

2. Aquest blog es titula "Oposicions a pares" perquè quan el vaig començar m'havia de treure les oposicions de secundària i veia difícils totes dues. (S'aproven algun dia les opos a pares??? )

3. Tot i ser profe de mates, sóc una devoradora de llibres i client habitual de la Biblioteca del meu poble. Hauria de fer la meme de llibres...algun dia d'aquests...

4. M'agrada el cinema que explica històries, amb bons guions i diàlegs, sense persecucions trepidants ni segrestos ni assassinats ni mals rotllos.

5. M'agrada el grup Manel, ha estat el meu darrer descobriment, aquest estiu. M'encanta el videoclip i aquesta cançó.

6. M'agrada cuinar, llàstima que al dia a dia no m'hi dediqui massa...

7. He trobat en el ioga un aliat pels meus mals d'esquena, ho recomano a tothom!

Premi nº2: Tu blog me alegra i emociona el Coraçón!
El què totes heu respost aquests darrers dies!
1. Perquè vas començar a escriure aquest blog?
Podria citar la resposta de la Sílvia. I afegir-hi que va ser per anar deixant constància de tots els passos que seguíem i recordar-ho. A més, quan estic depre em va molt bé escriure per desfogar-me i clarificar idees!
2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida?
Ara mateix estaria molt bé que el dia 4 d'agost em diguessin que estic embarassada...
3. Amb quina sensació et quedes quan escrius comentaris en d'altres blogs?
Són una manera de donar ànim, alegria, complicitat als seus autors/es. O almenys així m'ha prenc jo!
4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills.
El meu sogre és cepat i amb barba. Doncs el meu fill quan va veure el dibuix d'un típic cavernícola va dir "Aviiiiii!" (potser no té molta gràcia però no sóc objectiva, què voleu!)
5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills.
Emocionar-me tot sovint només mirant-lo: és tan dolç i tendre, tan innocent...!
Plorar encara no, crec...

Bueno, ja ho tinc fet. Espero no haver-vos avorrit i seguim llegint-nos!

divendres, 29 de juliol del 2011

Falten 6 dies

Doncs com va dir la Mirashka aquí estic, "betadesesperant"!

Dimecres vinent em toca l'anàlisi de sang on en miraran l'hormona HGC-Beta. Aquest cop ja sabré com interpretar el paper, no com la darrera vegada...!

Tinc bones vibracions, símptomes que em donen esperança...
No vull pensar-hi massa ni fer-me moltes il·lusions.
Només falten 6 dies per fer fora els dubtes: haurà volgut la bombolleta quedar-se amb nosaltres?

Mentrestant, gaudim de l'estiu i del nostre peque, que està per menjar-se'l.
Petonets per totes i moltes gràcies pels vostres ànims!

divendres, 22 de juliol del 2011

La Transfer 2

Ahir també va ser bastant déjà vu, però malauradament amb algunes pegues (segundas partes nunca fueron buenas? Bé, diuen que El Padrino 2 és millor...)

Per començar, els embrionets van alentir-se i no van seguir dividint-se com tocava, i dels 2 que destacaven al final només van donar el "visto bueno" al de Matrícula, que ja no era Matrícula sinó un Notable baix. De la resta, ni es van plantejar congelar-los.
Així que el resum és que de 14 fecundats només 1 va acabar el procés i no hi han més oportunitats. No ens ho esperàvem però era així i no s'hi podia fer res.

La biòloga ens va dir que el fet que l'embrió fos lent només afectava en la seva implantació a la matriu, que si aconseguia enganxar-s'hi llavors seria un embrió normal i corrent.

Li vaig demanar si s'atrevia a dir quina era la probabilitat de que fos un éxit i va dir que sobre un 35%.
És curiós però en aquell moment vaig pensar en un d'aquells concursos de la tele on hi ha tres portes i el premi està darrera d'una. És difícil encertar-lo però bastant més assequible que que et toqui la loteria!

Mitja hora més tard ja estava espatarrada, amb la infermera i la Dra Rip ero fent feina.
I el meu home es va tornar a marejar i va haver de sortir...(I de l'altre cop ja sabia on es podia prendre un cafè!)

Quan van avisar que el la cànula estava neta, la Dra em va dir que tot havia entrat molt bé i sense problemes. No vaig poder estar-me de plorar una miqueta: ja havíem acabat el procés ara només ens quedava esperar.

Bé, sí, només queda una darrera cosa, l'anàlisi de sang del 4 d'agost.

M'he promés 4 dies de vida de marquesa i que em deixaré mimar i no faré esforços i reposaré molt. Després ja faré vida normal: la suerte ja estarà echada!

dimecres, 20 de juliol del 2011

2 de destacats

Avui la trucada s'ha fet esperar: eren les 12 i encara no teníem notícies.

Així que he trucat jo i m'han dit que no passava res només que la biòloga estava sola i colapsada de feina i que segurament no havia tingut temps de mirar-se'ls i trucar-nos.

Bueno, vale, de acuerdo, a esperar pacientment.

I mentre feia les llenties ens ha trucat.
Resulta que tenim un embrió de matrícula d'honor i un altre d'Excel·lent. Que els altres 9 ja comencen a fer el tonto. Que per demà segurament tindrem per triar entre dos molt bons però que de cara a "vitrificar" la cosa anirà més justeta. (Només me'n posaran un pel meu hemiúter).

Pensava que no m'importaria però em fa una mica de pena pensar que potser només tindrem una oportunitat. Ja sabeu el que diuen "No importa que tinguis poques oportunitats, el que importa és que les aprofitis".
Llàstima que en aquest cas hi hagi tantes variables que afectin al procés!!
Igualment, i com l'altre vegada, penso parlar amb la "bombolleta" i a veure si la convenço perquè es quedi amb nosaltres. Ja va funcionar una vegada!!!

dimarts, 19 de juliol del 2011

Segueixen 11

M'he posat el despertador a les 9 perquè recordava que l'altre cop els biòlegs ens trucaven per aquells volts. Però s'han fet esperar fins les 10:15.

Resulta que en segueixen 11 amb bones expectatives i que demà ja es perfilaran millor els candidats. Com que només me'n posaran un, espero que n'hi hagi algun de "perfecte" (com van qualificar-lo l'altra vegada).

Ahir a la clínica, mentre ens esperàvem per veure el metge vam compartir sala d'espera amb una parella que teníen bessonets (nen i nena) de 9 mesos i volien fer-se una altra in-vitro al setembre!!! Ens va sobtar molt...I dic això perquè per mi, aquesta segona in-vitro, si bé no ha estat angoixant com la primera, no he deixat de veure-la com un "matxaque" pel meu cos. Però bé, potser volen ser família nombrosa!

dilluns, 18 de juliol del 2011

Crónica d'una punció 2

Després d'unes 6 visites de control alternades (amb la seva corresponent extracció de sang), dissabte 16 ens van donar les instruccions per preparar la punció per avui dilluns.

Tot el procès ha estat com un dejà vu. Primer, els meus òvuls anaven lents i després la cosa es va acabar animant i he acabat amb l'estradiol una mica alt.

Dissabte vem fem la darrera punxada de Procrin, dues banderilles d'Ovitrelle i un sobre de Zitromax (també pel meu home). Diumenge festa.

Aquest matí, a les 6:30, hem deixat el nen dormint amb ma mare i cap a la Clínica falta gent.
Ja teníem l'experiència del primer cop. Per mi, avui era el dia que em feia més mandra de tota aquesta història perquè entrar a un quiròfan...ni que siguin 15 minutets...no em fa gens de gràcia!

Però ha anat bé, si fa no fa com l'altra vegada.
Aquest cop no he passat tan de fred (i crec que m'ha portat a quiròfan el mateix xicot ple de pírcings!) i després a l'habitació m'han hagut de punxar un calmant perquè el meu ovari dret s'ha revoltat una mica. Hem mirat el Cuní i cap a les 13 hem passat a veure el Dr Sau ra.

M'han tret 21 òvuls, n'han fecundat 14 i d'aquests, 12 fan bona pinta.
Enllaç
Ara toca esperar fins dijous, dia de la transferència.
Ens esperen tres dies de trucades matineres amb el parte dels biòlegs. Cada dia ens aniran informant de l'evolució dels embrions i les "baixes".
Quants se'n quedaran pel camí? Aquesta pregunta (i moltes més) es respondran en propers posts!

dissabte, 2 de juliol del 2011

Els mocs dels nassos

Ja portem 5 dies lluitant contra els p***s mocs dels nassos.

La nit de dilluns a dimarts, el peque es desperta emprenyat i enfebrat, amb unes llargues candeleres transparents rajant-li nas avall. Li dóno Apiretal i al matí anem d'urgències al CAP.
Estem de sort i ens aten la pediatra oficial. Va dir que tenia la gola vermella però que el pit i les orelles estaven bé, que era víric i li anéssim combinant Apiretal i Dalsy per baixar-li la febre.

Passa un dia i els mocs evolucionen de líquid a sòlid, el meu fill no para de tossir pels "pollejus" que se li acumulen al coll. A la nit de dimecres a dijous torna a agafar febre (per què sempre a la nit?) i tornem d'urgències al CAP. En aquest cas ens aten una Dra. de reforç que no és pediatra i que gairebé fa vomitar al nen al mirar-li el coll amb el palet de fusta (la molt bruta!). Ens diu que seguim amb Dalsy i Apiretal i que si empitjora tornem. Tot i que no m'inspiri confiança, el meu home em recorda que ella ha estudiat medicina i jo no, així que li fem cas.

Som a dissabte i segueix bastant "carronyo", es posa vermell quan estossega i l'efecte del suero tampoc dura gaire...em sento molt impotent! P****s mocs dels nassos!!
Si avui torna a agafar febre, demà anirem d'urgències, a donar la llauna s'ha dit!
Em dic a mi mateixa que potser pateixo massa, que només és el primer refredat amb molts mocs del peque però com ho passa malament doncs em costa no preocupar-me!!!
Mames, m'enteneu, oi?

dijous, 30 de juny del 2011

Platja i punxades


Pel pont de la Revetlla vam anar a la platja i al peque li va encantar " l'aaa-baaa!"

L'hauríeu d'haver vist: directe a les onades, sense importar-li massa que l'aigua estigues fresqueta, fent xip-xap, jugant amb les pedretes...Tot un èxit! M'anima a tornar-lo a portar aquest estiu, o mirar de passar-hi uns quants dies!

Llàstima que ara estigui refredat, amb el nas ple de mocs (unes candeleres!) i tos. No sé si és per la tramuntana que hi bufava o per contagi del seu amiguet o del seu cosinet...qui-lo-sa!

I m'ha traspassat part dels seu virus perquè ahir em començava a fer mal el coll i avui estic ben xafada. Em torna a passar el mateix que al primer cicle: em poso malalta quan em droguen! El meu cos s'indigna! I parlant del tractament: A la clínica em van donar un nou pla de xoc per avançar la transfer. De les antibabies m'he pres 1 comprimit durant 10 dies i 2 durant 5 dies. Si tot va bé em vindrà la regla pels volts del 5 de juliol, que és quan torno a tenir visita. I des del 25 que ja em punxo els 0,2ml de Pro crin (no em va costar gens, encara sóc una experta en agulles!).

Una altra pega més a afegir en aquesta història és que al ser de Mu fa ce no em subvencionen els medicaments i això vol dir que haurem de pagar uns 1600€ per les drogues. Sort que tenim els diners! Aquest any el que ens tornen d'hisenda serà invertit íntegrament a l'operació tet@.
Diuen que "Quien algo quiere, algo le cuesta", no?

divendres, 17 de juny del 2011

Petonets a l'aire

El peque és tot un homenet de 19 mesos.

Ara la seva velocitat d'aprenentatge s'està accelerant i cada dos per tres ens sorprèn. La darrera ha estat començar a fer petonets. No té encara molt clar que s'han de fer a la cara així que quan li'n demanes un, t'acosta la seva galta i ell el fa a l'aire. Està per menjar-se'l!!!

També li ha agafat la dèria de les claus: quan n'arreplega unes es torna boig de content i comença a intentar obrir tots allò que troba. Avui l'he sorprès estirat al terra intentant obrir les potes de la sissí...

I els àlbums de fotos!!! Està tot el dia traient-los de l'armari o demanant-nos de veure'ls quan no els pot agafar. I si ve algú també té el detall de fer-li cinc cèntims del nostre passat! El Hoffman del 2010 no tinc clar si durarà gaire temps...

Segueix menjant de tot (fins i tot gaspatxo!) però la carn li costa. I això que té la boca plena de dentetes! La infermera ens va dir un cop "No en farem pas xoriços del teu fill!" però està dins de la normalitat -i té unes bones cuixetes!- així que res.

Tots els pares pensen que els seus nens són els més guapos i espavilats... i nosaltres doncs també! Perquè és ben veritat!

(PD: ja he rebut "visita". Ara fins dimarts 21 que em volen tornar a veure...continuarà)

dijous, 16 de juny del 2011

Les profunditats silencioses

Estic seriosament enfadada amb la meva "tia Maria".

Precisament ara que ens aniria tan bé que vingués de visita puntual... i resulta que no té cap pressa per arribar!!!
Potser és pels nervis de final de curs, que sempre el comparo amb un esprint final (i acostuma a apujar-me l'adrenalina i jo estic impacient per les vacances i per fer moltes coses...).

El cas és que dimarts vam anar a Fec un med i vam fer un plans comptant amb que em vindria la regla abans de divendres. La Dra Rip ero hi va fer una ullada i va dir que estava ben bé al caure.

El procediment serà començar amb antibabies (Dona bel) i al 15è dia del cicle, visita de control per potser continuar amb el Pro crin. El tema clau serà que la propera regla de juliol em vingui puntual (estarà regulada per les pastilles, hauria d'anar bé!). I amb el benentès que si no ho veuen clar, ho deixem córrer fins setembre.

Però ja som a dijous i res de res, poques senyals arriben de les meves profunditats...hay alguien ahí?

dijous, 9 de juny del 2011

Segona operació germanet@

Finalment he decidit tornar-ho a intentar.

El meu home ho hagués provat l'endemà mateix del fracàs però jo no ho tenia gens clar: no volia tornar a passar per les agulles i la intervenció per extreure els òvuls. Ja tenim un peque, pensava, gaudim-lo!

Però he acabat per pensar com ell: "O ara o mai".
Em matxacaré una altra vegada i prou.
Espero que tinguem sort...

A l'abril vaig demanar informació a la clínica (fecun med) per intentar fer coincidir l'intent amb les vacances d'estiu i així estar jo més reposada. Em van trucar i dir que esperés a la regla de juny i demanés hora per 3 dies després.

Ara que està al caure, hi he trucat i resulta que la persona que em va atendre no em va informar correctament. Em fa molta ràbia perquè el més passat vaig tornar a trucar insistint-hi i em van respondre el mateix!!! Com pot ser que portin els papers mullats!!! Que és un tema molt important!!

Avui sí que he parlat amb la Dra Ma za no, m'ha tranquil·litzat però no m'ha assegurat que arribem al darrer cicle que posaran en marxa abans de les vacances, l'11 de juliol.
A veure si la "germaneta vermella" em visita puntual o fa el favor d'adelantar-se!

M'he indignat bastant perquè no ha estat pas per falta de previsió meva però ara ja se m'ha passat.
I si no arribem i ha de ser pel setembre, doncs serà.

divendres, 1 d’abril del 2011

Un tros de cel

Tinc un tros de cel a casa. Estic amb el meu fill que no c_ _ o.

Quan va néixer sí que me l'estimava (i que no li passés res!) però allò que et diuen les mares que donarien la vida per ell i tot això... doncs sincerament no ho sentia (cosa que quedava molt malament de dir).

En canvi ara sí. Ara faria el què fos sense dubtar. És tan tendre, tan preciós, tan ple de vida...!

També em va costar una mica el fet d'estar les 24h pendent d'ell i haver-li de fer tot. Trobava a faltar la meva independència d'abans, el poder fer el què volgués, quan volgués...
Ara ja m'he acostumat i ho faig de gust: ja no trobo tan "cansina" la nostra rutina.

Bon cap de setmana!

dijous, 10 de març del 2011

Agraïda

Diuen que de tot és pot extreure alguna cosa bona.

Mentre érem a la sala d'espera, jugant amb el peque, vam veure una parella que rondava els 40 i que estaven en tractament.
Em van agafar unes ganes de plorar.... Perquè nosaltres ja tenim un fill!

Tot ens va anar rodat la primera vegada: vàrem ser afortunats.
Però quantes parelles han de fer un intent darrere un altre i no hi ha manera d'aconseguir embarassar-se?

El dimarts va ser un dia trist perquè potser no tindrem més fills, però de veritat que l'experiència em va fer adonar de la sort que ja tenim i de com n'és de valuós aquest petitó que ara està fent la migdiada a l'habitació del costat.

Cap supervivent

Dimarts era el dia D però al final no va ser-ho del tot.

La setmana abans havíem tornat a la clínica, on la Dra. Rip ero (nova incorporació) ens va atendre molt amablement. En inspeccionar-me, va concloure que tot estava perfecte, que seguís amb la Meri estra i que tres dies abans de la transfer, dissabte, comencés amb el Proge ffik.

La data em va permetre fer dues coses: anar a la rua de Carnaval el dissabte i planificar el dilluns la feina pels alumnes de les 6 classes que faltaria mentre "fes repòs".

La nit de dilluns a dimarts va ser bastant dolenta: jo no em podia adormir i el peque va despertar-se a les 2:00am amb ganes de marxa. A les 4:00am tothom ja era al seu llit, així que vaig poder descansar una miqueta...

Cap allà les 9 ens truquen de Fecun med i el cap de laboratori em diu que són males notícies: Cap dels tres embrions havia sobreviscut a la descongelació.
Quedem que baixem igualment per parlar. Penjo i ploro una miqueta al llit amb el meu home.

Era una possibilitat, ho sabíem, però com que les estadístiques diuen que es desperten el 60% dels embrions congelats i el seu germanet havia sortit tan rodó... Jo no m'ho esperava.

diumenge, 13 de febrer del 2011

Una punxada

Vam tornar a Granollers i va haver-hi una diferència: aquest cop érem tres.

Com de costum anàvem tard. Em van descarregar i vaig sortir pitant cap a la mútua.
Tot seguia al mateix lloc, dos anys després. Pujo per les escales fins el 3er pis.
Em van agafar de seguida. La Dra. Cel ades em va fer una eco vaginal per veure'm l'endometri i els ovaris. "Tot està parat i perfecte, ara mateix t'injecto el Deca peptyl".
Arriben els meus homes i tots tres escoltem el procés a seguir amb la graella de dosis.
Al tercer dia de la regla començo amb la Meri mestra i el dia 1 de març revisió del forn.
Si tot va com ha d'anar, la implantació serà al mes de març.
De moment no estic nerviosa, ho he d'assimilar.
Segur que serà menys angoixant: ja som pares i sabem que podem tornar a ser-ho.

dijous, 3 de febrer del 2011

Operació germanet@

Com que faré 34 anys i això juga molt en contra, hem començat l'operació germanet@.

Després de la quarentena, quan la llevadora o el ginecòleg deien que prenguéssim precaucions jo sempre pensava "Ojalà m'hi quedés!". Però ja ha passat gairebé 1 any i res de res: no hi ha hagut miracle.
Per això el dia 3 de gener vem tornar a veure al Dr. Sau ra de Fecu nmed i ens va explicar el què havíem de fer per anar preparant "el forn".

Vem comprar les drogues (uns 200 euros, no entra res per la SS per ser clínica privada) i vaig fer una ullada als prospecte no-sé-perquè (la tira d'efectes secundaris!).

De moment només m'he hagut de prendre unes antibabies (Dona bel) i demà cap a Grano llers, on amb la 12ena pastilla em punxaran Deca peptyl mensual. I ja ens diran.

Per aquestes mateixes dates fa 2 anys ens van fabricar uns quants embrions.
El més bufó me'l van implantar i en va sortir el meu fill. Esperem que algun dels seus tres germanets congelats tingui moltes ganes de viure i decideixi quedar-se enganxat al meu úter... We'll see.

dissabte, 29 de gener del 2011

Tots els posts pendents en un

Des del setembre que no publico res. I és que no trobo el moment de posar-me a escriure!

I això que el peque és un tros de cel, fa una migdiada a la tarda i a les 21:00 ja dorm.
Però he d'estar per ell (i vull estar-hi) i en els moments que dorm miro d'adelantar coses, preparar classes, corregir deures...Perquè preparar un brou amb un nen a les cames em posa dels nervis!!!
I quan no pots estar per ell és quan reclama més la teva atenció (punyetero!).

Ara ja camina i ja té la boca plena de dents!
Menja molt bé (i quan tanca la boca és que en té prou) i li encanta tastar coses noves.
No va bufar l'espelma del pastís (no havíem practicat) però sí que va sucar-hi el ditet.
Per Nadal ens van omplir la casa de joguines (tothom babeja per ell!) i ell va gaudir trastejant amb les capses.
És un nen tranquil, que juga molt amb les seves coses, li encanta passar pàgines dels contes, balla quan sent música i es fa entendre assenayalant i dient "a-paaaaaaa!" (vocabulari molt reduït, s'ha de reconèixer!)
I quan està "carronyo" és perquè li passa alguna: té son, té un queixal explotant...
En definitiva, se'l veu sa i feliç...i això m'omple d'alegria!