Pàgines

dimarts, 30 d’abril de 2013

Nebodet@ en camí

A les vacances de SS, quan els vem anar a veure, jo em vaig ensumar alguna cosa: "Que esteu buscant un germanet?" li vaig preguntar a la meva cunyada en un moment que estàvem soles.
"No, encara no, ens hi posarem a l'estiu. De moment només prenc l'àcid fòlic".
Doncs la meva intuició era certa: estava embarassada!

L'altre dia ens truca i diu que ens ha enviat un mail, que el mirem.
"Que t'hi jugues que és una eco?".

M'alegro per ells i -com sempre- em meravello de lo fàcil que resulta embarassar-se als altres. 

El nebodet@  li toca al novembre: t'imagines que també nasqués el mateix dia que els peques? (el meu nebot i el meu fill van nèixer el 9 de novembre però amb un any de diferència).





diumenge, 28 d’abril de 2013

L'amic de l'ànima

El meu fill ha fet un amiguet de l'ànima, el M!

L'any passat anàven junts a la guarde i aquest any també van a la mateixa classe.
Viu a la nostra mateixa plaça, xerrem molt amb els seus pares.
El M és un nen simpàtic, xerraire, actiu, trapella i li pirren les pilotes.
El peque és timidot -però cada dia menys!- i les pilotes no li diuen res.
Amb tot i això són inseparables! Al·luciono amb aquesta dèria: es porta a dins això dels amics de l'ànima? Els veus com s'abracen al sortir de l'escola, eufòrics quan saben que anem al parc a jugar!

La feina és perquè parin i berenin una mica! Els hi falta temps per correr, atrapar-se, pujar als columpis, jugar al sorral, tira pedres a la font, buscar els pals més llargs possibles, escapar-se...
Es busquen mútuament. Però quan hi és el M, el meu peque no necessita ningú més.
M'agradaria que el meu fill fos més obert, juguès amb nens diferents...
Però tot és començar.
M'he de recordar que fa un any, quan anàvem al parc o bé em reclamava o bé no es movia del meu costat!


dimarts, 23 d’abril de 2013

La iaia

No és que sigui una gran consumidora de música, de vegades penso que hauria d'escoltar-ne més, incorporar-la al meu dia a dia.
Però fa poc que he descobert aquest grup: "La Iaia".
Pel que he llegit, entre d'altres coses, el nom del grup va per la iaia del cantant, tot un homenatge!


Us deixo aquest tastet: una cançó preciosa!


dijous, 4 d’abril de 2013

Racó Cactus

Diumenge vem tenir una tarda esplèndida de primavera i no vem estar-nos de passar-la a fora la terrassa. El peque i el meu home prenent el sol, jugant amb els legos. I jo, arreglant els cactus.

Jo els hi dic cactus però potser alguns d'ells no ho són.
No tenen punxes.
I són vividors, agraits.
Lentament van creixent i a vegades et regalen les seves flors cridaneres.
El més punxegut de la col·lecció és un aloe -ja deu tenir 5 anys- però se'm va glaçar aquesta tardor just abans d'entrar-lo a casa i ara fa mala pinta, no sé si aconseguiré reanimar-lo...

Els vaig reproduir, vaig posar els més grans en testos separats (a l'hivern no sabré on ficar-los...), m'ho vaig passar pipa provant com quedaven tots juntets a sobre de la taula.

És el meu racó cactus i me'n sento ben orgullosa. Oooole yo!