Pàgines

dilluns, 23 de febrer del 2009

Dies en horitzontal

He estat 4 dies fent repòs. El temps ha passat més ràpidament del que em pensava.
He dormit molt (cosa estranya en mi), llegit més, mirat la tele, pintat mandales, escoltat músiqueta...tot en horitzontal!

He estat una mica tensa però no nerviosa. Em preocupava no tenir gana però el que menjava se'm posava bé. Apart d'això, no he patit cap dolor ni efecte secundari tret d'alguna punxada als ovaris. Els pobres han d'estar ben desorientats després del que han fet amb ells!

I he parlat molt amb la bombolleta, dient-li que s'enganxés, que era una bona casa per quedar-s'hi.
Estic optimista. Tinc ganes de tornar a la rutina i que arribi el 5 de març per fer-me la prova d'embaràs. I que sigui positiva.

Mentrestant, seguiré parlant amb bombolletes...

divendres, 20 de febrer del 2009

La transfer

Ahir em van fer la transferència embrionària.
De camí cap a Gra no llers em vaig veure mig litre d'aigua i em vaig prendre el Valium de 5 mg.

Ens reunim amb la biòloga i ens explica que em faran la transfer d'un embrió "perfecte" i que en congelaran 3 de ben macos. Que la resta els descarten perquè no tenen gaires possibilitats.

Ens fan passar a la saleta de transfers, a la 6ena planta. Posen Enya de fons per relaxar al personal i jo els ho agraeixo, tot i que la pastilla m'ha deixat aplatanada.
El meu home apareix disfressat de verd per donar-me suport moral.

Amb l'aparell d'ecografies que fan servir per les embarassades veig clarament la meva bufeta d'orina i una zona desdibuixada que diuen que és l'úter.

Em posen la cuberteria necessària per introduir el baby. El meu home es torna blanc i diu que millor surt perque s'està marejant. "Doncs apa que quan em posi de part!"-comento i Dr i infermera riuen.

Amb un walki-talki l'infermera es comunica amb el laboratori. Primer diu "Inserim catèter" i al ratet "Embrions!". Al cap de res, s'obre la porta i entra la biòloga amb cara concentrada.
Poc a poc i delicadament van introduint el nostre projecte de fill.
Per la pantalla veig la meva superbufeta i una bombolleta blanca que entra en pantalla.
"Dins la bombolleta hi ha l'embrió!"
La biòloga surt i el metge diu que hem d'esperar a que miri si el catèter està net o el pobre embrió microscòpic s'hi ha quedat enganxat. No, sembla que me l'han ficat a dins.
"10 minuts estirada i ja podràs anar al WC".
Entra el meu home i ens donen una foto de la bufeta i la bombolleta.

El Dr diu que la cosa ha anat perfecte: tot i que em falti un tros d'úter, el meu coll de matriu ha estat prou ample i el catèter ha passat sense problemes. Ara queden 15 dies per la prova d'embaràs (Beta no-se-que) i 3 setmanes per acabar de veure'ns.

Uns dies de repòs i després ser optimista. En teoria al tercer dia és quan decidirà o no quedar-s'hi a viure. He de preparar una campanya de marketing per convènce'l.
Vale que aquest és un món de merda però abans gaudirà de 9 mesos d'allotjament calentó i menjar gratis.I a veure si la Moreneta i Sta Rita també li xiuxiuegen alguna cosa bona a l'orella!

Me'n torno al llit a fer el vago...

dimecres, 18 de febrer del 2009

10 continuen

Parte del dia: Dels 11 fecundats, 10 s'han seguit dividint.
D'aquests 10 n'hi ha un que és pràcticament perfecte i després 3 que estan força bé.
Dels altres només cal veure com evolucionen.
Li he demanat quants me'n posarien i ha dit que no s'arriscaran a implantar-me'n 2 sabent que em falta un tros d'úter. Així que juguem a una carta.

Li he comentat el meu mal de panxa i al cap d'una estoneta m'ha trucat el Dr. Sa u ra.
M'ha convençut que els símptomes no indiquen una hiperestimulació, que segueixi bevent aquarius i que demà hi haurà la transferència.

Avui estic més positiva que ahir, més activa i optimista. Intentaré fer cas i no preocupar-me. Potser per acabar-ho d'adobar se m'ha ocorregut d'agafar una "passa"....

dimarts, 17 de febrer del 2009

11 fecundats

M'acaben de trucar de la clínica.
La biòloga diu que s'han fecundat 11 òvuls però que prèviament havien observat que alguns presentaven petites anomalies que no saben si afectaran en el seu desenvolupament normal.
Que demà ens donaran més pistes i que només queda esperar.
Doncs això és el que farem...

dilluns, 16 de febrer del 2009

16 possibilitats

El Dr ens diu que l'extracció ha estat moderada: 20 òvuls, dels quals 4 han estat desestimats per no ser prou madurs. Ens queden 16 oportunitats.

Com jo tenia l'estradiol pel núvols, abans de la punció m'han posat 50 unitats d'albúmina per equilibrar. Però que no em preocupés, que no contemplava una hiperestimulació ovàrica.
Ens ha explicat que si tot va bé dijous hi haurà la "transfer" i que cada dia pels volts del migdia, els biòlegs ens trucaran per explicar-nos l'evolució dels nostres projectes de fill.

Així que fins dijous tot queda en stand by. A veure si els nostres gametes també tenen un amor a primera vista com vem tenir nosaltres...
Fins llavors, he de beure aquarius i posar-me 6 progefikk al dia.
Tenint en compte el que he fet fins ara, la cosa està xupada.

Crónica d'una punció

Vaig passar el diumenge preparant feina pels meus alumnes i notant-me panxa inflada i pesada: em feia l'efecte que era una fàbrica d'òvuls.

A la nit, després de veure el darrer episodi de la 2ª temporada de Roma, vaig anar a dormir i d'una tirada fins l'endemà a les 5:45 am, que sona el despertador.
Dutxa i cap a Gra no llers falta gent.

Arribem a la Mútua abans que les infermeres. El paio de seguretat ens diu que esperem a unes cadires. Per sort s'hi està calentó.
Ens fan pujar i passar a l'habitació (individual i amb tele, que es noti que anem pagant).

Passo fred sota els llençols amb aquella bata de malalt.
Els aviso que tinc una bírria de venes i em posen el gota-gota (el primer de la meva vida).
Em fan anar al WC i en camilla cap al quiròfan. Em sento ridícula anant en la camilla, parlant de qualsevol cosa amb l'infermer, veient-lo borrós sense les ulleres (Crec que duia una arrecada de fusta a l'orella dreta?).

Entro al quiròfan. Fa molt fred i tremolo exageradament.
El Dr. Sa u ra em saluda i em pregunta com he passat la nit. La resta de gent també em saluda però no reconec a ningú. No sé si tremolo pel fred o pels nervis.
L'anestesista també em saluda i em punxa alguna cosa a la via que m'atonta i m'escalfa. Els ulls se'm comencen a tancar i deixa d'importar-me estar amb les potes obertes en un quiròfan.
M'avisen que em vindrà son i responc que ja en tinc.... i em desperto de nou a l'habitació, amb molt de fred. Tinc mal com de regla, moderat però constant.

Poc a poc el fred em passa i he d'anar al WC.
Esmorzo i se'm posa d'allò més bé.
Truquen al meu home per a què faci la seva part de feina. En un quart d'hora torna i em diu que ha apuntat bé.
Acabem de passar l'estona veient el Cuní fins que ens diuen que passem per Fe cun med.

Les infermeres, al marxar, ens desitgen sort.

Finde previ

Divendres els meus ovaris semblaven dos gotims de raim: en van comptar uns 20 de diferents mides. La Dra Ce la des em va convidar a tornar l'endemà dissabte i em va dir que li donava la impressió que la punció seria dilluns.

L'endemà dissabte va haver-hi un col·lapse de "transfers" però finalment ens va atendre la
Dra. Ma za no (amb supervisió i vist-i-plau del Dr Sa u ra). I ens va confirmar les sospites: Dilluns a les 7:30 ingres a la Mútua.

Ens van donar les darreres instruccions: pel mateix dissabte una injecció intramuscular de HCG-Le po ri a les 21:00 i per diumenge, un dia de relax sense drogues.

dijous, 12 de febrer del 2009

Dies de baixa

Al·legant un embaràs d'alt risc, fa gairebé mes i mig que estic de baixa.

Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!

Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!

Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"

Més seguiment

Dilluns vem tornar cap a la clínica i em va visitar la Dra Ce la des, una dona molt correcta que ens va causar bona impressió.
Va comptar i mesurar uns 10 òvuls, no va variar la medicació -0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon fins la propera visita- i ja ens va parlar de l'extracció per començaments de la setmana vinent.
Ojalà ja hi fos! Estic impacient...
Així que demà divendres, com que no treballo, m'encaminaré tranquil·lament cap a Gra no llers, em faré l'anàlisi de sang de rigor (per veure estradiol), aniré a esmorzar i tornaré per a què hi facin una ullada allà dins. Espero que gaudeixin del paisatge!

dissabte, 7 de febrer del 2009

Depre

Avui m'ha baixat l'ànim perquè torno a estar malalta.
Això em passa per fer-me la valenta, per no curar-me el primer refredat i no deixar d'anar a treballar.
Fa 15 dies vaig agafar un refredat de mocs que no feiem més que anar-me al coll i provocar-me tos i tenia la veu com els galls del Guardiola. Fins i tot al claustre de professors em va donar un (memorable) atac de tos. Però em sabia greu deixar la feina.
El finde passat vaig anar a la farmàcia i em van donar un tractament de xoc que va acabar amb els mocs. Però des d'ahir torno a tenir algun moc i el que és pitjor, un mal de cap i d'ossos típic del grip, amb calfreds i tot.
I resulta que si agafo febre el Dr. ha dit que se suspen el cicle.
I he sentit molta ràbia i impotència perquè tret de paracetamol, d'infusions i caldets no puc fer res per treure'm aquesta merda de sobre.
I sé que és per no haver-me cuidat en el seu moment....I em fa ràbia ser així!
He d'engegar a la merda les coses secundàries i no obserssionar-me tant amb la feina i amb els p**** crios. Estic enfadada amb mi mateixa.
He de canviar però ha de ser un canvi immediat...
Per tot això i d'altres pors vàries (que ara per ara no està al meu abast resoldre) he deixat ben molla l'espatlla del meu home.
A veure si deixant-ho per escrit m'ho crec i em concentro en el que toca: recuperar-me i embarassar-me.
Ale, me'n vaig a berenar una miqueta.

Ovaris lents

Dimecres 4 vaig tornar a la clínica. El fol·licle de l'ovari esquerre havia disminuit de 20 a 18 cm. Segons el Dr. Sa u ra, "estava plantat".
Em va receptar noves dosis de medicaments: 0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon.
I em va citar per avui dissabte 07.

O sigui que avui a les 9:45 ja estavem a Gra no llers i jo oberta de cames!
El Dr. ha anat comptant els fol·lícles que es veien i les seves longituds, sobretot a l'ovari dret (el bó i normal). Potser n'ha vist uns 7 o 8. Però ha dit que anaven lent, que no havien notat gaire l'estimulació però que era normal sent jo poliquística.
Així que "cap canvi en la medicació, millor anar a poc a poc i dilluns torna a passar".

Abans de marxar, m'ha fet passar per fer-me una extracció per control·lar l'estradiol. Més punxades, aquest cop als dos braços. A la segona m'ha aconseguit trobar la vena.

A les 11 esmorzem i cap a casa, a covar el refredat que m'està caient a sobre...i dilluns serà un altre dia.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Blogs sense final

He decidit no mirar res de res per internet.
Com a molt li demanaré coses a la Marta.
Perquè l'altre dia vaig trobar un blog d'una noia que explicava el seu procés FIV amb ICSI (exactament com el meu) i la història estava inacabada.

I un blog inacabat dóna mal rotllo.

Perquè si tens bones notícies, no dubtes en explicar-les.
I si no les expliques, és que no tens ànims per fer-ho.

Com acabarà aquest blog meu, aquestes opos a pares?
M'obligo a pensar cada dia que sóc una noia amb sort...

Ovari esquerre amb quiste

El pla és que després de la regla el funcionament natural dels meus ovaris estarà inhibit i a base de punxades ( a la meva pobra panxeta) me'ls aniran estimulant a la seva voluntat.

Dilluns 02 vaig anar a la primera eco de seguiment.
La regla m'acabava de baixar aquell migdia i el Dr. Gau l tier no ho va veure clar: encara hi havia un quiste a l'ovari esquerre. I em van tornar a citar al cap de 2 dies, dimecres.

Acabo de trucar a la clínica perquè el meu ovari esquerre és el que no té trompa de fal·lopi i potser per això l'òvul triga més a desapareixer. Molt amablement el Dr. m'ha dit que no em preocupés i que tot i tenir la regla més fluixa de la meva història recent, demà dimecres veuran algun canvi.

Estic impacient i positivament nerviosa!

D'aquí a jonki

Ja he superat la meva por a les agulles.

El primer dia em va costar una miqueta però el cert és que només sents la punxada inicial, la resta d'agulla entra facilment i no pateixes gens.
El meu home em prepara la dosi. Jo m'agafo el michelín a la panxa, em passo la tovalloleta amb alcohol per desinfectar i em punxo.
Només un dia em vaig tocar un capil·lar i encara tinc un petit blau grogós. Ahir li vaig ensenyar al metge i em va dir que no era res, que ja me'n sortirien de més grans...

No sento cap efecte físic diferent dels típics de la regla.
Potser és perquè el Pro crin serveix únicament per inhibir el funcionament del ovaris i que així puguin els metges estimular-los com vulguin properament.

Una cosa més superada i per explicar.