Pàgines

dilluns, 16 de febrer de 2009

Crónica d'una punció

Vaig passar el diumenge preparant feina pels meus alumnes i notant-me panxa inflada i pesada: em feia l'efecte que era una fàbrica d'òvuls.

A la nit, després de veure el darrer episodi de la 2ª temporada de Roma, vaig anar a dormir i d'una tirada fins l'endemà a les 5:45 am, que sona el despertador.
Dutxa i cap a Gra no llers falta gent.

Arribem a la Mútua abans que les infermeres. El paio de seguretat ens diu que esperem a unes cadires. Per sort s'hi està calentó.
Ens fan pujar i passar a l'habitació (individual i amb tele, que es noti que anem pagant).

Passo fred sota els llençols amb aquella bata de malalt.
Els aviso que tinc una bírria de venes i em posen el gota-gota (el primer de la meva vida).
Em fan anar al WC i en camilla cap al quiròfan. Em sento ridícula anant en la camilla, parlant de qualsevol cosa amb l'infermer, veient-lo borrós sense les ulleres (Crec que duia una arrecada de fusta a l'orella dreta?).

Entro al quiròfan. Fa molt fred i tremolo exageradament.
El Dr. Sa u ra em saluda i em pregunta com he passat la nit. La resta de gent també em saluda però no reconec a ningú. No sé si tremolo pel fred o pels nervis.
L'anestesista també em saluda i em punxa alguna cosa a la via que m'atonta i m'escalfa. Els ulls se'm comencen a tancar i deixa d'importar-me estar amb les potes obertes en un quiròfan.
M'avisen que em vindrà son i responc que ja en tinc.... i em desperto de nou a l'habitació, amb molt de fred. Tinc mal com de regla, moderat però constant.

Poc a poc el fred em passa i he d'anar al WC.
Esmorzo i se'm posa d'allò més bé.
Truquen al meu home per a què faci la seva part de feina. En un quart d'hora torna i em diu que ha apuntat bé.
Acabem de passar l'estona veient el Cuní fins que ens diuen que passem per Fe cun med.

Les infermeres, al marxar, ens desitgen sort.