Pàgines

diumenge, 26 de febrer del 2012

Va de varicel·la

Farà un mes que a la guarde del peque es va declarar una veritable epidèmia de varicel·la. Com que ell estava de baixa per angines, vem pensar que se n'havia escapat però no, ahir ens van confirmar que els granets que li han aparegut per tot el cos ho són. Ara que portàvem una setmana sencera anant al col·le!!!
Tot va començar amb un granet tipus eccema al cuir cabellut de sobre l'orella. I després un altre a la panxona i després explosió per tot el cos. Avui he vist que li estan sortint al palmell de la mà...De moment la cara se'n va salvant...
Per sort sembla que no li fan gaire picor perquè no es grata, creuem els dits!
No ha fet febre i es troba bé, fins i tot potser tirant cap a trapella però no crec que sigui efecte del virus!
La Dra. Heidi (una cubana negríssima) ens va dir que tal quis tina i un xarop antihistamínic per si no s'aguantava de picor. I a esperar. D'una a dues setmanes. Que no es gratés i rebentés les petites bombolles que coronen els granets, que és allà on viu el virus i per on s'expandeix. I que no li donés el sol perquè llavors podia quedar-li taques.
Mare meva, no pensava pas que el primer any de la guarde fos tant espectacular! I encara queda mig curs!!!

dimarts, 21 de febrer del 2012

Carnaval te quiero

Tot i les meves preocupacions, ens ho vem passar molt bé al Carnestoltes!

El peque va plorar una mica a l'hora de posar-li el vestit: què és devia imaginar, el pobre? Però després se li va passar i fins i tot va portar força estona el barret (que no havia aconseguit emprovar-li en dues setmanes!).
La rua va ser molt distreta: Portàvem 4 marrecs a qui fer moneries, ballavem amb la música de les orquestrines, berenavem coca, croissants, donetes... i tiràvem confeti als espectadors.
Quan arribavem al final de la rua, el peque se'm va adormir als braços (no havia fet la migdiada) i vem anar a buscar el cotxet que sàviament haviem deixat a casa uns amics.
En resum: el millor carnaval des de feia anys! Bien!

dijous, 16 de febrer del 2012

Fem cosetes amb el peque

Mirant els blogs Pell a pell, LaPantingana i Elhadadepapel et venen ganes de provar de fer coses amb el nen i de moment hem pintat cartrons, hem fet galetes (mmmm!) i hem dissenyat una caseta ecològica (els papes s'ho van passar pipa, potser millor q el peque!).
Amb la meva mare vaig passar moltes estones jugant a jocs de taula però no tinc records d'haver fet coses "diferents" ...
Aquí penjo les fotos de les bones estones que hem passat i que seguirem experimentant!




dijous, 9 de febrer del 2012

Tots al llit!

Des de que el peque va estar malalt per Nadal que dormim tots junts al llit, altra vegada.

Mira que vem aplicar el mètode Estivill als 8 mesos i que estavem ben contents! Però -sempre passa- les coses canvien.

Ara dormim bé tots plegats, i d'una tirada! El llit és gran (1'50m) i no ens molestem (hi ha dies que som 5 si comptem el Mic i el seu osset Guardiola). I quan de vegades sommica en somnis l'acarono i calla ràpidament (i no es desvetlla ni he d'anar-lo a buscar a la seva habitació).

L'única pega és que hem d'anar a dormir junts (ell i jo som un pack) i això vol dir que de seguida se'ns fan les 22:30. Penso que no són hores per un nen! Potser quan no faci migdiada se li acabaran les piles abans...(?)
Al matí gairebé sempre es desperta amb mi a les 8, ben content, i si m'he aixecat sigilosament i m'he posat a esmorzar apareix per la cuina dient: "Bon dia!!!".
I per mi ja ha sortit el sol ni que estigui núvol!


dilluns, 6 de febrer del 2012

Mentidetes

Un dels progressos del peque (crec que se'n pot dir així) és que diu "mentides" deliberadament.

Quan dic mentides vull dir que no diu la veritat expressament. Com un joc. Per exemple, estem jugant amb el Pocoyó i et diu " Atet Bobmatetes" i si li dius "Vols dir que és el Bob Manetes?", ell continua amb el seu joc "Siiiiiiiii, Bobmatetes". Un altre exemple és quan diu que el seu amiguet va a la classe del "Bolets", que això s'ho ha inventat directament perquè va a la classe dels Esquirols i no existeix cap classe de "Bolets" a la guarde!
Comencem aviat!
(A la meva família n'hi ha uns quants d'especialistes en això de portar la contrària...no ens queda res!)

Em sembla que tindrem un problema...

D'aquí dues setmanes serà Carnestoltes.
Al meu poble, aquesta festa té molta tirada. La rua de dissabte tranquil·lament pot durar 2 hores amb la quantitat de disfresses, comparses, orquestrines i carrosses (carrossa vol dir qualsevol cosa amb rodes) que s'hi concentren. I no exagero!
L'any passat vem ser una colla de pagesos que portava el seu espantaocells i els cotxets tunejats de tractors. Els nens anaven tots d'animalons, el meu de xaiet.
Aquest any serem pallas@s i encara ens hem de reunir per decidir com transportarem els peques: potser en un carret de súper ben llampant?

Com el meu home és de fora i no va mamar la festa (i bastant soso en aquest sentit, perquè no dir-ho), a la rua estic soltera. La veritat és que em fa una mica de ràbia perquè es disfressem totes les parelles d'amics però com ja fa anys que viu aquí i no s'ha animat encara, doncs ho he deixat per impossible. Deu tenir algun trauma infantil...I aquí és on entra la meva preocupació.
 

L'altre dia vaig anar a buscar les disfresses i no va haver-hi maneres d'emprovar-li la seva al meu fill. Literalment es tirava al terra. Ni tan sols el barret! Ai, els gens paterns!!!!
Però tinc un pla. Vaig penjar a la nevera una foto de la disfressa i li vaig dient que ell també anirà de pallasso. Aquesta setmana tornaré a la càrrega, a veure si puc emprovar-li els pantalons.

A la guarde també ho treballen, a veure si passen aquests freds siberians ( i virus varis) i el torno a portar, que portem unes setmanetes de vacances improvisades (com es nota que tinc una iaia disposada a quedar-se el nen per jugar amb ell)


Espero que dissabte, al veure els seus amiguets disfressats ell finalment s'animi...