Pàgines

dimarts, 28 de setembre del 2010

De neures i esgotaments

Se'm va acabar la bona vida i ja fa gairebé 2 mesos que treballo.

Com que estic a mitja jornada puc passar el matí amb el meu fill, i quan marxo se n'encarrega la cangur oficial, la meva mare.
El nen s'ha adaptat bé a la seva nova rutina: Està ben panxo!
A mig matí me'l ve a buscar a casa i se l'emporta a comprar. Després migdiada, una mica de jocs amb l'avi i els besavis i, en acabat, li dóna el dinar. Cap a quarts de dues arribo jo i o bé dino amb ells o bé tornem a casa.

Sembla ben muntat, no? Doncs jo encara no rutllo del tot.

Primer a casa tot està així-així: pel mig i no gaire net/pulit!(i això que el peque gatejant és com si passés la mopa...)
Després a la feina estic pagant la meva llarga inactivitat: no recordava que em costés tant torejar amb els nanos! (He perdut la pràctica? Em tornaré a acostumar? Quan?He de rebaixar el meu nivell d'exigència per rebaixar tensió? Buff, i això que no estic a sencera...)

I a la nit estic KO: a les 23:00h se m'acaben els cacahuets.

dilluns, 30 d’agost del 2010

I kea y los ñiños

Sóc una fan d' I kea, ho confesso.

Al començament de sortir amb el meu home hi anàvem tot sovint: tot està tan ben posadet, tot sembla tan acollidor... Jo que sóc molt casolana, somniava amb la casa dels meus somnis i allà la tenia feta realitat, a punt per entrar-hi a viure.

Després va arribar la vida en parella i vem seguir anant-hi per agafar idees i comprar cosetes: algunes molt útils, d'altres no tant. De mobles pocs, unes llibreries i cadires plegables (tenint parents fusters, els hem donat negoci a ells).

I ara amb el peque, la secció I kea i los ñiños és una mina! Des de que va nèixer hi he anat 4 cops, 2 amb peque i 2 sense (per desconnectar).
Recomano aquest llibre, i aquest joc de vasets: li encanten i s'hi passa moltes estones.
I avui li he comprat aquest joc d'anelles, a veure què tal li va.

Ara deixaré passar un temps, que ja ho tinc molt vist!

divendres, 27 d’agost del 2010

El nyanyo

Les exploracions del peque augmenten exponencialment i l'altre dia va passar l'inevitable: es va fer un nyanyo!

Mira que estava jo al seu costat, a punt d'acostar-li una cadira de la terrassa perquè s'hi pogués agafar i aixecar-se...
Però no hi vaig ser a temps, em despisto i en un segon cau en picat, rígid, el cap per davant i sona un "cloc" com de buit.
Gairebé em poso jo també a plorar del greu que em va saber.
El pobre va bramar espantat una miqueta però es va calmar prou ràpid (el cop encara ens resonava a nosaltres...)
Com li va quedar morat i no sabiem si li sortiria burnia, vem vestir-nos ràpidament i cap a la farmàcia falta gent (som pares novatos i era el primer chichón fort!).

Ens van donar Arni dol i molt bé: dos dies després només li queda una taqueta fosca de res.
Aquest va ser el primer nyanyo dels mil que se'n farà en els propers temps...Pel proper, almenys els seus pares ja estarem preparats!

dijous, 26 d’agost del 2010

La rentrée

Diumenge passat vem llegir el titular d'aquest article i no vaig ser conscient de que jo gairebé he gaudit d'una maternitat noruega!!

Tot i ser un nen "programat", no vem ser conscients de la carambola que representava parir al novembre: teníem massa por que no prosperés com per fer números.

Però vem triomfar i m'he passat gairebé 10 mesos amb el peque!
Primer baixa per maternitat. Després la compactació del terç que "regalen" als funcionaris durant el primer any. I tot seguit...vacances d'estiu!

Tot i que de vegades em donava la impressió d'haver deixat de tenir una vida pròpia, vist amb perspectiva ha estat genial tenir tant de temps per dedicar-li al peque. L'he pogut cuidar tan bé! L'he disfrutat tant!! I es veu tan feliç...!

Però ara només em queden 5 dies de vacances...La tornada serà durilla!

La tieta

La meva regla ha estat sempre tan impuntual com jo. Bé, potser una mica més!

I la meva síndrome pre-menstrual us asseguro que sí que existeix i literalment estic que mossego durant uns dies.
Per això, d'una banda, no la trobava gens a faltar. Però per l'altra, tenia ganes de tornar a ser jo, no sé si m'enteneu...

Aquí poso una petita crònica de la meva tia maria per recordar-ho en futures ocasions:
  • Pareixo el 9 de novembre i tinc loquis lleus un parell de setmanes, si arriba.
  • Petita pèrdua el 27 de desembre (la quarentena!?Va coincidir amb el ginecòleg!).
  • Finalment, 16 de juliol(aniversari del cunyat) arriba amb abundant i esplendorosa.
  • I al cap de 37 (!) dies, ja la tornem a tenir aquí, també a l'estil Fontana di Trevi.
Ja ho havien comentat d'altres mares d'En are que la seva tornada els havia sorprès per espectacularitat i jo ara ho ratifico.
Com diria la Shanaya Twain: "Man, I feel like a woman!"

Vacances al país de la calor

Aquest any hem canviat el "modus operandi" de les nostres vacances.

Per instàncies del meu home (tot i les meves mandres i reticències), a finals de juliol vem agafar els trastets per passar una setmana al poble amb els seus parents.

A mi no em venia gens de gust per varis motius: massa gent sota el mateix sostre, l'exagerada calor de la vall de l'Ebre, les infraestructures que necessita el peque...però, per tal de no provocar el nostre divorci, finalment vaig cedir.
Si bé la primera nit jo hagués marxat cap a casa (hogar dulce hogar), a partir del segon dia ens vem deixar portar per una rutina prou suportable que orbitava entorn el petitó (i el mètode Es tivill que estàvem posant en pràctica).

Ens despertava cap a les 8 i teta. Esmorzavem els grans i cap a quarts d'onze a la piscina. Tornàvem a les 12 i el puré. Dinàvem nosaltres i amb una mica de sort ell es deixava adormir. Ens atontàvem davant de la tele fins l'hora de la fruita. Llanguejavem pels sofàs fins per allà les 19, que tornàvem a sortir. A la banyera per refrescar-lo i a quarts de nou els cereals + teta anestèsia. Bona nit cargol.
Va plorar la primera nit i després com una seda. Potser es despertava i bramava menys d'un minut. Un parell de nits fins i tot vem "gosar" sortir sols a fer una orxata.
Però el que es diu unes vacances revigoritzants i per desconnectar doncs no ho van ser pas.
Em pregunto quants anys caldran per tornar-les a tenir...

dissabte, 14 d’agost del 2010

Nine months

Com passa el temps...! Ja porta tant a fora com a dins de la meva panxona!

El cert és que han passat tantes coses des del dia que el "vam" fer!
No m'ho podia imaginar quan ens avisaven de com canviarien la situació: ho has de viure.
Hi ha estones de tot i per tots els gustos però...that's life!
De vegades trobo a faltar la meva vida despreocupada d'abans, entrant i sortint al nostre aire, només era cosa de dos.
O quan podia passar hores fent el què em vingués de gust: llegint, cosint, passejant, traginant amb les plantes...
Ara me n'adono i valoro tant els moments quan m'hi puc dedicar!

Però, encara que soni a tòpic, el somriure del meu fill és la cosa més meravellosa del món...
(Una cosa no treu l'altra!)

divendres, 13 d’agost del 2010

El bitxet

Des de fa 1 mes que el peque s'ha "activat".

Encara no gateja però ni el seu pare ni jo ha varem fer: vam passar directament a caminar.
Li encanta posar-se dempeus (arrepenjat on sigui) i veus que et mira tot cofoi i satisfet de la seva fita!
A la seva catifa de jocs, s'estira fins a cotes impossibles per agafar coses. I ara comença a aixecar el cul i quedar-se recolzat amb les cames (però no té molt clar què més fer) i la majoria de cops torna a seure o acabar panxa a terra, cridant frustrat.

Si el tenim agafat a sofà i veu un mando (de la tele, del toldo, del Dvd...) s'hi llença de cap, fent propulsió amb les cames, aliè al perill.

També fa molta gràcia quan li donem el menjar assentadet al Bumbo i intenta agafar qualsevol cosa que hi hagi al seu abast i sembla mentida fins on allarga!
Bé, les mil-i-una que expliquen tots els pares.
I això que encara no es mou autònomament!
Quan pugui decidir lliurement les seves incursions exploradores li haurem de posar un guardaespatlles!

dijous, 12 d’agost del 2010

El mètode E

Després de 8 mesos sense dormir més de 4 hores d'una tirada, motivats per una nit especialment mogudeta, el meu home i jo vam decidir de provar el mètode E. No perdíem res i la meva salut mental s'estava degradant per moments!

Vaig agafar de la Biblio el llibre del Dr. E stivill. Quan el peque era petit, m'havia llegit la guia ràpida però aquest cop vaig agafar el seu best-seller "Nen, a dormir".
Ens el vam llegit tots dos, ens vam convèncer i vam decidir dur-lo a terme. Era mal moment doncs al cap de 3 dies marxàvem de vacances "al país de la calor", a una casa plena de parents poc avesats a deixar plorar un bebé. Però vam tirar pel dret.

A casa, les dues primeres nits van ser durillas. El nen es va despertar uns 3 cops i va plorar un màxim de 30 minuts abans de tornar a adormir-se. En cada ocasió vam seguir estrictament la taula de temps. Va costar una mica al començament però ho vam resistir.

Al marxar de vacances i canviar-lo d'habitació i de bressol va tenir una altra nit dolenta però després ja va estar: dormia tota la nit d'una tirada.

He de reconèixer que no ho hem fet del tot bé.
Les migdiades, si dorm sol, les segueix fent de mitja hora i li deixem passar, potser perquè ja estem satisfets del què dorm a la nit...
I normalment a la nit se m'adorm a la teta, cosa que tampoc hauria de ser...
Així doncs, el què va aprendre el nostre fill és que a la nit si es desperta s'ha de tornar a adormir perquè no hi ha cap teta per mamar ni caps braços que el bressolin.
I això, pels seus pares, ja és un gran què.

divendres, 9 de juliol del 2010

De calors i altres neures

Ni el peque ni la mamma portem gaire bé aquestes calors.

Potser ha estat que (com de costum) tot ha coincidit en els mateixos dies: calor, un curs meu, un campionat del papa, les dents, posar-lo a la seva habitació, les meves hormones,...

El cert és que portem uns dies força tontos i neguitosos (el nen, la mamma).Tota la casa a les fosques, pràcticament en pilotes. No estem bé enlloc, anem del llit al sofà, a l'estora de jocs, rondina a tot arreu i jo cada cop més nerviosa...

Avui li he dit a la meva mare que el vingui a cuidar i jo m'escaparé a nadar.
No sé si serà la calor o que el peque s'està convertint en un petit bitxito...
I això que m'estic llegint un llibre sobre l'optimisme!

dilluns, 5 de juliol del 2010

La panera dels tresors


Des de que el peque s'aguanta assegut que es passa hores i hores investigant els objectes que li poso en una capsa. S'hi entreté més estona que amb les seves joguines! Agafa per exemple una tapa de pot de vidre i se la mira, se la menja, la mossega, se la canvia de mà, la pica contra el terra, la pica contra un altre objecte i finalment la llança i mira on cau.

M'ho passo pipa observant-lo, és tan tendre, tan innocent, tan guapo...Amor de mamma!!

divendres, 2 de juliol del 2010

Pisciniki

Tot el més de juny que hem anat a matronatació amb el peque.

Cada dimarts toca remullada a En a re, que és on vaig fer aquagim de prenyada, les xerrades pre-part i les trobades per alletar amb d'altres mares (el cert és que li he tret el suc al centre!!!Gràcies Alba!!!).

La piscina no és gaire gran però ja fa el fet. Ens ajuntem unes 10 mares amb els seus corresponents cadells de diferents edats (de 4 mesos a 4 anys) i ens passem 1 horeta jugant amb ells: interactuant amb d'altres nens, bellugant-los, cantant cançonetes, pescant alguna joguina de les que floten per allà, pujant-los a sobre un matalàs...I de pas les mames també xerrem una mica.
El nen s'ho passa pipa: ho mira tot, mou els bracets i les cametes, emocionat, fa xiscles d'alegria. Fins i tot quan la monitora li fa una capbussada és queda bastant panxo. Pel que sembla serà un peixet com la seva mama i no de secà com el papa...

Normalment acaba rebentat i aquella nit dorm una mica més seguit que les altres. I dic una mica més perquè no és per tirar-hi coets, eh!

Encara ens queda tot el més de juliol per refrescar-nos (a l'agost tanquen, com a tot arreu).
Tot i agradar-me, al setembre no crec que ens apuntem, més que res perquè ja treballaré, vull apuntar-me a ioga i desplaçar-nos a Man resa segurament ens farà mandra. Però mai se sap, potser la trobo molt a faltar aquesta estoneta aquàtica...

divendres, 11 de juny del 2010

El rei del puré

Ja fa un mes que vem començar amb el puré de verdures.

Com que el meu nen és molt curiós amb el menjar, no hem tingut gaires problemes amb els purés: veu la cullera, obre la boca i s'ho menja.

Normalment hi poso mongeta tendra, patata, ceba, carbassó, pastanaga...però depèn del que tingui a casa.Tot dins la Baby Cook (quan me la van regalar no pensava pas que fos tan pràctica!!!) i mentre es va fent (10 minuts i ja està cuit al vapor) vaig fent el pollastre o el peixet a la planxa. Un raig d'oli i a triturar-ho al mateix gadget: està deliciós!

El peque es menja la meitat del plat molt ràpidament i després em toca cantar una mica. Però no el forço i quan remuga o m'aparta la cullera o no obre la boca doncs pleguem (influència del llibre "Mi niño no me come"!!!)
I en acabat sempre fa per postres una tetona, que segueix estant ben bona!

Com a bonus extra, mentre dinem li deixem tastar algunes coses i fa cada queixalada...! Sembla que no serà pas un llepafils sinó ben bé com el seu pare...

dimarts, 25 de maig del 2010

Despierta el tigre que hay en ti

Aquest finde hem tingut reunió familiar al poble dels parents del meu home.

Això significa compartir el cap de setmana amb un mínim de 10 persones desitjoses de mimar i jugar amb un peque de 6mesets, el primer des de fa 20 anys.

Jo intento controlar la lleona que porto dins i els deixo fer: viuen lluny i se'n moren de ganes d'amanyagar-lo.
Però no puc evitar controlar els seus moviments (amb el meu cadell) de reüll.

I el cert és que aprofito les tomes per estar-m'hi amb ell més estona i desconnectar de la família política.

La denteta

Va ser fer 6mesets i semblar que m'havien canviat el peque.


Només volia estar agafat, es despertava desconsolat a la nit, no volia xumet, només s'adormia als braços...
Fins que ens vam adonar que li explotava una denteta del davant, la inferior esquerra. Qué mono!

Com s'esqueia revisió al pediatra, ens va donar anicets (chamomilla vulgaris) per calmar-li el dolor (3 al matí i 3 al vespre). Els vaig comprar però encara no els hi he donat perquè no ha tornat a repetir-se els episodis. Ara potser sembla que babeja més i es posa més coses a la boca però ja portava fent-ho feia mesos (i els parents no paraven de repetir que li devien sortir les dents).

I així estem, amb un bebé mossegador i mejapurés donant guerra!

dijous, 6 de maig del 2010

Mató al pit

Des de fa dues setmanes tinc certs problemes amb el pit esquerre.

No sé si serà qüestió de nervis (problemes familiars) però m'hi trobo bultets durs, una mica de mató diguéssim.
Dimecres passat em vaig espantar en adonar-me'n i vaig trucar al meu ginecòleg i a la llevadora
Em van receptar un ibuprofeno, escalfor, massatges i buidatge del pit amb el tirallets.
Com que estava anguniosa, a la tarda li vaig anar a ensenyar a l'Alba i em va descartar una mastitis perquè el pit no estava ni vermell ni calent.
Vaig començar per l'esquerre a totes les tomes i l'endemà vaig donar efusivament les gràcies al meu peque per haver-se cruspit tot el mató.
Aquesta setmana igual però en menor mesura, potser només un conducte i prou.
Des d'aquell dia també em noto diferent el mugró, més sensible i quan el nen mama em molesta una mica (però és suportable).
Em sobta molt que després de 6 mesos em passi això!!!
Potser és que ara fabrico més llet i se m'han col·lapsat una mica les instal·lacions...

dimarts, 27 d’abril del 2010

La croqueta

Ahir vam rebre un regalet de la Mar ina Ge li.
Obro la bústia i mig doblegat hi ha un sobre d'aquells amb boletes de protecció incorporades.
L'estripo emocionada i m'apareix a les mans uns "consells de puericultura".
A casa el fullejo i després amb el meu home concloem: "Vaya xorrada que ens han enviat!".
Abarca molts temes (creixement, desenvolupament, vacunes,...) i la informació que dóna és tan general i esquemàtica que et "sap a poc". Mira que sóc desagraïda, amb els quartos que s'hi deuen haver gastat...
Però en una cosa l'han clavat. Als 6 mesos diu que el bebé "Passa de bocaterrosa a panxa enlaire" i precisament des d'ahir que el peque ens delecta fent "la croqueta". Fa tanta gràcia...! A partir d'ara el posarem cada dia una estoneta i que faci gimnàsia. I que és converteixi en un supercroquetaire!

dissabte, 17 d’abril del 2010

Mi niño tiene mocos

Estic una mica preocupada pels mocs del meu nen.
M'agradaria convènce'ls perquè marxéssin d'un nas tan petit, el col·lapsen.
No tenen prou espai i llavors han de baixar fins el coll i li fan venir tos.
I el pobre nen no sap estossegar: ho fa amb una boqueta de pinyó, treient la llengua, posant-se vermell. I em fa peneta!
Ahir va coincidir que vem anar al pediatra: el va auscultar, va dir que el pit estava bé i ens va receptar uns anicets homeopàtics (lycopodium clavatum) per donar-li 2 cops al dia durant 5 dies.

Aquest matí hem provat de donar-li dissolt amb aigua i no vegis el fàstic que li ha fet al peque! Ha escopit l'aigua amb una rapidesa! Ho he tastat i no sabia a res. Però clar, el nen mai havia begut aigua abans i no ha triunfat gaire!

Aquesta tarda porta gairebé 2 hores de migdiada, cosa bastant rara. Per mi que els seus aticossos estan lliurant batalla. Quan es desperti ja pot preparar-se per rebre les meves defenses amb la boca ben oberta!

Dormint al llit

Després d'haver llegit el post de l'onavis i haver-hi parlat ahir mateix amb la Marta, vaig a explicar la meva experiència amb això del collit (que escrit així em sembla raro-raro).

Recordo que ja a la Clínica, el nen feia molts sorollets quan dormia i si me'l posava al meu llit, al meu costadet, dormia en silenci plàcidament. I a mi m'agradava molt! També l'Alba deia que amb l'oloreta pujaria la llet.
Després a casa, el primer mes, quan s'activava a la nit, una manera que de vegades funcionava per adormir-lo era donant-li el pit estirada al llit. Després de que es pixés un parell de cops ja tenia la infraestructura preparada: empapador, tovallola i nen al damunt (ara que ja no tenim escapaments, el poso damunt la tovallola, per la llet que li regalima).
Actualment, a la toma de les 06:00-07:00 (que estic molt grogui i de poc humor) me'l poso al llit, li dono una teta, s'adorm i el deixo amb mi.
Però trobo varis inconvenients al co-lecho.
El primer és que jo no dormo cómoda. Després de 5 mesos encara no he trobat la posició per adormir-me sense patir: o se m'adorm un braç o pateixo de l'esquena o faig força amb les cames...gairebé sempre espero a que es desenganxi i em recoloco millor. Això vol dir que la meva teta no queda a l'abast del peque, massa baixa.
El segon dubte és: com es deu canviar de teta? No crec que el nen escali i la trobi ell solet! Llavors els deus haver de canviar tu i per tant t'has de despertar i moure't...
Bé, aquesta és la meva versió del co-lecho parcial. Estic segura que si no tingués bressol i el nen dormís amb mi aquests inconvenients els trobaria una nimietat.

La Fruita

Als 4 mesos els dos pediatras ens van dir de donar-li fruita al nen.
Primer dos dies només amb suc de taronja aigualit. Després taronja i pera i així successivament fins afegir-hi també poma i plàtan.
Des del primer dia, el peque va obrir la boca a la cullera que li oferiem. I si li fregaven la cara també es menjava el paper de cuina o el pitet. Feia molta gràcia, tan petit!
Al començament de l'apat feia cares rares, com de fàstic, però s'ho empassava i en seguia menjant, ansiós. Ara seguim amb ganes, li agrada la papilla i es menja mig platet ràpidament.
L'altra meitat ens la migmengem cantant:
"Nyam nyam bon profit, nyam nyam bon profit, moltes gràcies igualment".
I per acabar, acostuma a fer un ressopó de teta, per baixar una mica, diguéssim.
I amb aquesta sessió de mitja tarda ja ha passat un mes!
Alguns dies deixa el platet buit, d'altres dies veus que no li baixa tant, que el pitet es torna moooolt pringós...
Sobretot intento no forçar-lo, potser perquè m'estic llegint "Mi niño no me come"!!! i no vull que es traumatitzi amb la teca. Però em fa l'efecte que aquest nen (afortunadament) serà com el seu papa i farà sempre els honors a qualsevol plat que hi hagi a taula. Perquè sinó seré TAN pesada!

dissabte, 13 de febrer del 2010

4mesets

Poc a poc però ràpidament, el menut va creixent. Ara és tot un senyoret de gairebé 4 mesos!

Al grup de lactància que vaig tots els dijous, les altres mames es meravellen de com ha crescut el peque: "Era tan petit!! Què gran que està!!!". La veritat que això m'omple de satisfacció!

Anem bé de llargada (62 cm) però de pes estem entre els petits i els mitjans (5600g).
La llevadora però em diu que com les persones (que n'hi ha de grosses i de primes, d'altes i de baixes), els bebés tampoc són tots iguals.
El que compta és que se'l veu bé: riu, fa pipi i caca, és molt curiós, mou cames i braços, s'aixeca bastant si el deixo bocaterrosa... A l'hora de dormir el patró més comú és quedar-se fregit amb la teta de les 00:00 i despertar-se a les 04:00 (fa mal!), a les 08:00 (amb canvi de bolquer) i a les 11:00 (i la seva mama fa igual). El dia que es despista i dorm 6 o 7 hores...no m'ho puc creure i penso "no li hauré donat el pit sonàmbula?"
Durant el dia fa becainetes a les 14:00 i a la tarda, i si sortim segur que pesa figues passejant.
Cada cop és més interactiu i fa més gràcia: veig que sempre serà per mi el nen més maco del món!!!

divendres, 22 de gener del 2010

Frases estàndard

Quan estava embarassada, i sobretot a la recta final, persona que em trobava persona que a acomiadar-se em deia: "Que sigui una hora curta!". No fallava. Després d'haver viscut l'estona dolenta de les contraccions en el moment del part ho entenc que tothom et desitgi això. Però per encoratjar més realísticament a l'embarassada podrien dir: "Concentra't en les respiracions!" perquè això va ser realment el què em va ajudar...

Més tard, els primers dies que vaig sortir amb el nen (i només feia que aturar-me per ensenyar-lo) a l'acabar la conversa tothom em deia "Salut per veure'l créixer". El primer cop em va sobtar perquè no tinc pas cap intenció de dinyar-la fins d'aquí una bona pila d'anys! Després ja em vaig acostumar. No m'havia pas fixat que existien aquesta espècie de frases estàndard.
Em pregunto quantes més en descobriré al llarg dels anys...

Miracles

Dimarts passat vam ensopegar un documental molt xulo al 33.

Explicava de manera molt original el camí que han de recórrer els espermatozoides per arribar fins l'òvul. Les mil-i-una han de passar els pobres bitxos! I com va dir un dels científics que hi sortia, al final tot és qüestió de sort. I és que estem en aquest món de casualitat...

En el nostre cas, el camí va ser molt més curt (i car), vease potet-pipeta-placa de petri-pipeta-interior òvul. Resulta que el nostre fill és primer un miracle de la ciència i després un miracle de la Natura.
(I això sense comptar amb ajudes divines vàries encarregades a les iaies o pelegrinacions a Montserrat!)

dimecres, 13 de gener del 2010

Vaca lechera

El meu menut ja té 2 mesos.

Ens sembla que hagi estat amb nosaltres des de sempre. I poquet a poquet va creixent.
Ha augmentat 2 Kg i ha crescut 7 cm. I tot gràcies a la meva llet!

Els primers dies van ser durs perquè havia de guanyar pes i el nen no estava per la feina: s'adormia a mig dinar. Sempre l'havia de despullar, pessigar-li els talons, empipar-lo com pogués per despertar-lo. I a la nit era quan ho passava malament perquè prou feina tenia jo per estar desperta!! I això que pràcticament no vaig tenir problemes de clivelles...

La pediatra em va aconsellar que quan veiés al nen amb gana li donés un suplement de llet artificial. I unes quantes nits que plorava i no es calmava li'n vam donar. El cert és que se'l bevia gairebé tot d'una tirada però després seguia igual de neguitós...

Però ara es pot dir que mare i fill ja en sabem una mica més del tema. I com que veig que augmenta de pes, jo confio en l'acte de fe que és donar-li el pit.

Al començament prenia tots d'aliments que recomanen per fer llet: caldo, cervesa sense alcohol, ametlles, llet...Vaig deixar de prendre xocolata!!! Ara ja no estic tan obsessionada però al matí segueixo prenent complements: Natalben, alfals i equinàcia. I em permeto un bombonet i una mica de Nesquick cada dia, com a premi!!