Després de 8 mesos sense dormir més de 4 hores d'una tirada, motivats per una nit especialment mogudeta, el meu home i jo vam decidir de provar el mètode E. No perdíem res i la meva salut mental s'estava degradant per moments!
Vaig agafar de la Biblio el llibre del Dr. E stivill. Quan el peque era petit, m'havia llegit la guia ràpida però aquest cop vaig agafar el seu best-seller "Nen, a dormir".
Ens el vam llegit tots dos, ens vam convèncer i vam decidir dur-lo a terme. Era mal moment doncs al cap de 3 dies marxàvem de vacances "al país de la calor", a una casa plena de parents poc avesats a deixar plorar un bebé. Però vam tirar pel dret.
A casa, les dues primeres nits van ser durillas. El nen es va despertar uns 3 cops i va plorar un màxim de 30 minuts abans de tornar a adormir-se. En cada ocasió vam seguir estrictament la taula de temps. Va costar una mica al començament però ho vam resistir.
Al marxar de vacances i canviar-lo d'habitació i de bressol va tenir una altra nit dolenta però després ja va estar: dormia tota la nit d'una tirada.
He de reconèixer que no ho hem fet del tot bé.
Les migdiades, si dorm sol, les segueix fent de mitja hora i li deixem passar, potser perquè ja estem satisfets del què dorm a la nit...
I normalment a la nit se m'adorm a la teta, cosa que tampoc hauria de ser...
Així doncs, el què va aprendre el nostre fill és que a la nit si es desperta s'ha de tornar a adormir perquè no hi ha cap teta per mamar ni caps braços que el bressolin.
I això, pels seus pares, ja és un gran què.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 8mesos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 8mesos. Mostrar tots els missatges
dijous, 12 d’agost del 2010
dilluns, 5 de juliol del 2010
La panera dels tresors
Des de que el peque s'aguanta assegut que es passa hores i hores investigant els objectes que li poso en una capsa. S'hi entreté més estona que amb les seves joguines! Agafa per exemple una tapa de pot de vidre i se la mira, se la menja, la mossega, se la canvia de mà, la pica contra el terra, la pica contra un altre objecte i finalment la llança i mira on cau.
M'ho passo pipa observant-lo, és tan tendre, tan innocent, tan guapo...Amor de mamma!!
divendres, 2 de juliol del 2010
Pisciniki
Tot el més de juny que hem anat a matronatació amb el peque.
Cada dimarts toca remullada a En a re, que és on vaig fer aquagim de prenyada, les xerrades pre-part i les trobades per alletar amb d'altres mares (el cert és que li he tret el suc al centre!!!Gràcies Alba!!!).
La piscina no és gaire gran però ja fa el fet. Ens ajuntem unes 10 mares amb els seus corresponents cadells de diferents edats (de 4 mesos a 4 anys) i ens passem 1 horeta jugant amb ells: interactuant amb d'altres nens, bellugant-los, cantant cançonetes, pescant alguna joguina de les que floten per allà, pujant-los a sobre un matalàs...I de pas les mames també xerrem una mica.
El nen s'ho passa pipa: ho mira tot, mou els bracets i les cametes, emocionat, fa xiscles d'alegria. Fins i tot quan la monitora li fa una capbussada és queda bastant panxo. Pel que sembla serà un peixet com la seva mama i no de secà com el papa...
Normalment acaba rebentat i aquella nit dorm una mica més seguit que les altres. I dic una mica més perquè no és per tirar-hi coets, eh!
Encara ens queda tot el més de juliol per refrescar-nos (a l'agost tanquen, com a tot arreu).
Tot i agradar-me, al setembre no crec que ens apuntem, més que res perquè ja treballaré, vull apuntar-me a ioga i desplaçar-nos a Man resa segurament ens farà mandra. Però mai se sap, potser la trobo molt a faltar aquesta estoneta aquàtica...
Cada dimarts toca remullada a En a re, que és on vaig fer aquagim de prenyada, les xerrades pre-part i les trobades per alletar amb d'altres mares (el cert és que li he tret el suc al centre!!!Gràcies Alba!!!).
La piscina no és gaire gran però ja fa el fet. Ens ajuntem unes 10 mares amb els seus corresponents cadells de diferents edats (de 4 mesos a 4 anys) i ens passem 1 horeta jugant amb ells: interactuant amb d'altres nens, bellugant-los, cantant cançonetes, pescant alguna joguina de les que floten per allà, pujant-los a sobre un matalàs...I de pas les mames també xerrem una mica.
El nen s'ho passa pipa: ho mira tot, mou els bracets i les cametes, emocionat, fa xiscles d'alegria. Fins i tot quan la monitora li fa una capbussada és queda bastant panxo. Pel que sembla serà un peixet com la seva mama i no de secà com el papa...
Normalment acaba rebentat i aquella nit dorm una mica més seguit que les altres. I dic una mica més perquè no és per tirar-hi coets, eh!
Encara ens queda tot el més de juliol per refrescar-nos (a l'agost tanquen, com a tot arreu).
Tot i agradar-me, al setembre no crec que ens apuntem, més que res perquè ja treballaré, vull apuntar-me a ioga i desplaçar-nos a Man resa segurament ens farà mandra. Però mai se sap, potser la trobo molt a faltar aquesta estoneta aquàtica...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)