Pàgines

dimarts, 24 de desembre de 2013

Bona nit bona!

Avui és la nit del Tió!
El peque mira cada cinc minuts a sota de la manta, a veure si ha cagat perquè ahir li va posar uns 2 Kg de mandarines i se'ls ha cruspit!Aquest vespre a l'hora del "Tom&Jerry" segurament tindrà cagarrines!

Aquest any altre cop vem anar a buscar el Tió a la muntanya en família i ens va deixar una pista en forma de moneda de xocolata per tal que el trobéssim (no com l'any passat, que ens va costar moooolt trobar-ne un que fos màgic!)
El Tió ens esperava amb barretina.
A casa, ell mateix li va dibuixar la boca amb retolador negre (ves per on, ens havíem oblidat de posar-li una!). Li va fer un gran somriure!
I el va abrigar ben abrigat. Hi ha hagut dies que amb dues mantes i tot.



Aquest any hem tornat a guarnir el nostre taronger de Nadal. A l'estiu sempre dic que el deixaré glaçar perquè està malalt(com petites lapes enganxades a les fulles) i ple de formigues (que es mengen les lapes) i vespes (que es mengen les formigues?).
Però quan arriba el moment, sempre me'n penedeixo dels meus pensaments sàdics, el salvo del fred i netejo les fulles a mà una a una.
El guarnin i en acabat fa patxoca i tot.
A casa, amb el Tió ben abrigat!
El nostre pessebre és per jugar. Les figuretes ens les va donar la Iaiato -del Pronto!- i són de resina, ben resistents. Enguany a l'insti, la meva amiga invisible es va manifestar amb un trosset d'arbre, una mica de suro, unes boletes vermelles, cintes ben maques.
El peque va fer la resta i va estar-s'hi una estona remenant.
El nostre pessebre resistent.
I amb aquesta decoració -no gaire currada ni elaborada- ja ha arribat la Nochebuena!
D'aquí res ens posarem ben guapos i anirem a casa dels meus pares.
Farem cagar el Tió, soparem coses bones i anirem després a casa dels meus tiets on hi seran tots els meus cosins.
Us desitjo una bona nit de Nadal!

dimecres, 4 de desembre de 2013

I n'ha fet 4!

Amb molt de retard, escric un post sobre l'aniversari del peque.
Aquest any, altre cop, vam fer 2 celebracions amb la família (una per cada banda) i un berenar improvisat amb 4 amiguets.


Tot i que vem acabar inundats de regals (i d'aquí poc Nadal...), la cirereta del pastís va ser una gran bici vermella (amb casc a conjunt) que els meus pares es van afanyar a comprar segons els desitjos del peque.  No és de la seva talla -no hi toca de peus a terra!- per això no podem treure-li les rodetes (llàstima ja que diuen que els nens que han anat amb bici sense pedals els hi és fàcil començar a pedalejar) però ja va amunt i avall pel passadís de casa.

Pel que fa l'escola, el peque es va tornar a emportar el Guardiola juntament amb una foto de quan era bebé on també hi sortia el nino. La mestra em va dir que havíen relacionat el nino amb el de la foto.
A la tarda, va sortir molt cofoi amb la seva corona vermella i un llibret amb tot de dibuixos fets pels seus companys.

I ja són 4! Tot un homenet a casa!