Pàgines

diumenge, 30 de setembre de 2012

Por fin la lluvia!

Pel tió ens van regalar un impermeable (del Mickey), les botes d'aigua (del Barça) i un paraigua (del nan"gruñón"). Fins ahir que no els vem poder estrenar com Déu mana: per fi va ploure amb ganes!

No sé si s'ho va passar més bé el peque o la seva mare (també estrenant botes vermelles del Decat lhon!!). Feia taaaaaant que no xafava bassals!!!

divendres, 28 de setembre de 2012

Ciutat de cartró

Aquest estiu hem fet moltes cosetes amb el peque. Com diu la meva veïna, teniem temps lliure i un nen tranquil·let que ens deixava fer.

Volia fer-li una ciutat de feltre que havia vist en aquest post de l'Inma de Paramipequeconamor. Fins i tot vaig comprar feltre per començar a treballar-hi i vaig dibuixar un parell de croquis...però al final la mandra em va vèncer.

Amb els cartrons d'embalatge d'un armari PAX d'Ikea vam improvitzar una cosa semblant. I el meu home va redescobrir les seves dots -amagades- de dibuixant!


 


El cartró (doblegat) encara ronda per casa. Quan ens peta, el despleguem i seguim dibuixant. El peque no és que hi jugui molt però una mica sí que s'hi entreten: tot just ara comencem a fer joc simbòlic. (Però la veritat és que ell prefereix mil vegades més jugar a embolicar-se amb una estoreta de de ioga: "Mira mama sóc un macarró". Què hi farem!).

dimecres, 26 de setembre de 2012

Ram de kirigami

Quan em poso a navegar per la xarxa sovint em perdo. I ara amb el Pin terest, on tot és visual i veus una cosa i ja te n'hi vas i després en veus 50 més que t'encanten...i vaig obrint pestanyes i llavors les he de tancar perquè he de marxar a fer una altra cosa i les perdo...

Tot aquest rotllo perquè avui he tornat a trobar l'original d'una coseta que vaig fer fa un temps i em fa il·lusió penjar-ho. Com veureu qualsevol semblança amb l'original és pura coincidència però va ser una de les primeres idees que vaig treure d'internet i fer-lo em va fer sentir "artista".
Guaiteu la meva -senzilla- creació:
Ram de kirigami


Veureu el blog de les autores aquí i la foto del Flickr aquí.


Les branques són d'un romer silvestre que vem rescatar mig mort de la muntanya i que no vem poder salvar. Els retalls són restes d'un kit de kirigami (post pendent) i d'una revista de plantes que donen al garden. I el fil verd és dels que venen especials per jardineria. Amb això i cola blanca ja tenim tots els ingredients.

Tothom qui ho ha vist ha dit que era molt xulo...però no han pogut comparar amb l'original!!

dimarts, 25 de setembre de 2012

Entre B.l.a.n.e.s i C.a.d.a.q.u.é.s

Dissabte vem anar a dipositar les cendres de la Iaiato a C.a.d.a.q.u.é.s. Era una enamorada del mar i sobretot de la Costa Brava.

El viatge d'anada va estar salpicat per les 4 vomitades del peque (mai més li torno a donar un suc al cotxe, m'ha quedat clar) que semblava una font amb la facilitat que treia el líquid. Vem haver de comprar 2 samarretes perquè vam acabar els recanvis. A destacar el "Mama, dona'm la mà que et vomito" (Jo m'ho prenc en broma, li dono i no era broma).

Un cop allà, el peque, el meu nebodet, el meu cunyat i jo ens vem quedar a terra, tot passejant per la vora del mar.  A la barqueta, les cendres, els 3 nets, la seva filla i el seu gendre. El barquer va ser molt amable i fins i tot va portar una branqueta florida per llançar-la al mar. La van submergir on es fan les ofrenes a la verge del Carme, no gaire lluny de la costa.


Per sempre més la Iaiato estarà associada a un indret tan bonic com Cadaqués. Em sembla molt maco aquest punt final.

divendres, 21 de setembre de 2012

De Fimosi i rodalies

Ahir vem anar al cirugià i ens va confirmar l'opinió del pediatra: s'ha d'operar. El té molt tancat i a la llarga li pot provocar infeccions. També pot ser que tingui molèsties a l'hora de fer pipi i per això mai vol fer-ne (?).
 
Anàvem conscienciats i li vem dir que endavant. Ja tenim hora: dilluns 1 d'octubre. Altre cop he de dir que la Mútua ens funciona (suposo que confirmaran la petició).

He d'assimilar un parell de coses:
Primera, li han de posar anestèsia. "Però no és un senzill tallet? L'heu d'anestesiar?" "Serà una anestèsia superficial i després aplicarem anestèsia local". Això no m'ho esperava, potser és que sento anestèsia i ja em poso tensa. Així que dijous vinent tenim anàlisi de sang (com anirà la punxada?) i visita amb l'anestesista.

Segona, li posaran de 7 a 8 punts (però si la seva pixurrina és superpetita!!) i després de l'operació tindrà dolor. M'he de mentalitzar que el veuré patir.


Ens han dit que podrem marxar a casa o bé quedar-nos a  veure com passa la nit. Potser estarem més tranquils a l'hospital encara que nosaltres no dormim...

He comés l'error de buscar per internet i he llegit que la recuperació pot durar ben bé 15 dies...Paciència i a posar bona cara! Potser que li vagi a buscar un Lego ben xulo per distreu-re'l...(Continuarà)

dimarts, 18 de setembre de 2012

P3 i les migdiades

Ja fa 5 dies que el peque va a l'escola i la cosa ha anat així.
El primer dia van partir l'entrada del grup a classe i ens va tocar a les 9:30. El va portar el meu home i es veu que allò era un festival de plors. Li va dir a la mestra "Em quedo 5 minuts?" i ella li va contestar "Sí, si us plau!!!". Per sort el peque estava tranquil i es dedicava a consolar a la seva amigueta que plorava com una magdalena.
Aquella tarda vem anar al pediatra (així que no el vem portar).

Dijous el vaig portar jo (tinc festa). Pensava que continuava l'entrada esglaonada, però no, arribem a les 9:30 (bueno, potser eren i 35) i em trobo tots els nens asseguts, atents. Un em diu "Estem esperant una sorpresa!". Jo empasso saliva i li dic a la profe "Em pensava que era a les 9:30...". Assec al peque a la primera cadira lliure que trobo, li faig un petó i surto pitant d'allà. Reconec que sóc una mica impuntual però m'he proposat a mi mateixa no fer tard amb el peque...Espero que això no ho recordin!
Aquell mateix dia el vaig a buscar i en arribar a casa el peque em diu: "Vull dormir mama!". I sense dinar ni res, va fer una migdiada de 2 hores. I a les 15 va dinar. (Porta uns dies jalant com un lladre! Toco fusta!)

Divendres i dilluns el porta ma mare i el va a buscar el meu pare. Quan arribo a les 14:15 ja estava al llit però dinat

Em preocupava això de faltar a les tardes.
La meva veïna que es mestra m'ha dit que potser estic quedant una mica malament i que quan faci 6è en alguna reunió es comentarà "Doncs aquests pares no el portaven a les tardes!".
Després, una amiga meva em pregunta "Que no portes el nen a les tardes?" "Es que em demana per dormir!" "El meu també però el fem jugar i li portem!".

Avui li he explicat a la mestra i m'ha deixat tranquil·la. Diu que millor que no el forcem a anar, que millor que es quedi a casa que portar-lo de mala gaita.
Jo penso que encara és petit (no té ni els 3 anys) i que tampoc es perd gran cosa ja que a les tardes surten al pati a jugar (que és important però que no li quedarà cap experiència o treball endarrerit). 

Així que de moment, ell mana: quan no faci migdiada ja el portarem, això segur!



dissabte, 8 de setembre de 2012

Allò que més interessa

Dijous vem anar a la reunió d'inici de curs de P3.

Erem ben bé unes 50 persones, penso que prou bé sent 40 nens.
De primer, la dire ens va explicar el funcionament del menjador (6€/tiquet) i ja ens vem dispersar una miqueta amb el rotllo (que en principi no m'interessa gaire perquè tibaré dels avis pel dinar)

I tot seguit, la primera cosa que van fer les mestres, abans d'explicar res sobre el funcionament del curs, va ser presentar la mestra de cada classe i cantar-nos en veu alta els alumnes de cada grup. Ben bé ho van fer perquè deu ser la informació més esperada i així els pares es queden tranquils per la resta de reunió. Nosaltres no estavem especialment capficats en això, suposàvem que aniria amb algun dels seus amiguets de la guarde amb qui juga i ha estat així.
I de mestra, ens ha tocat una que m'havia fet classe i que m'agrada prou. La pega és que ara està de baixa i la substituirà la profe que els farà anglès (que és la secretària del centre).

Ens van tenir 1h i mitja acalorats i asseguts en una cadira de P3, explicant-nos que "el nen és el centre del coneixement" i etc etc. Com som profes, coneixem una mica la teoria i vivim la seva pràctica, potser per això ens ho mirem una mica amb distància.
Sigui com sigui, ho facin com ho facin, espero que el peque s'adapti ràpid a la novetat i el curs vagi molt bé!
I amb iiiil·lusió!