El meu home avui ha anat una mica tard a recollir el peque a l'escola.
Quan ha arribat, el meu fill s'estava esperant amb la mestra.
El peque li ha dit "Em pensava que venia la mama a buscar-me!".
Hem rigut molt amb el meu home quan m'ho ha explicat.
El peque quan ha vist que no hi érem cap dels dos ha pensat que hi anava jo, que sóc la tardona...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anècdota. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anècdota. Mostrar tots els missatges
dimarts, 3 de juny del 2014
dimarts, 4 de febrer del 2014
"Parlo en anglès!"
Dinàvem arròs a la cubana, que li encanta al peque.
"Mama, mama està bueníssimo, bu-e-níii-simo. Mira mama, parlo en anglès!"
Qué bó! Ell sap que no és català i com que fa anglès a l'escola...doncs deu ser anglès!!
A casa dels meus pares parlem català-castellà indistintament. Al peque li parlem en català però ell sent converses en castellà i les entèn, és clar. Al cole hi ha molts nens castellano-parlants, ja era així quan jo era petita i ara són els seus fills!
La meva relació amb l'anglès és atípica.
A instàncies del meu avi que vaig començar a anar a classes d'anglès extraescolars quan tenia 9 anys. (Incís: a l'escola feiem francès i llavors ja era una raresa, però gràcies a això i que m'encanten els idiomes, ara em defenso en les dues llengües! Sóc afortunada!)
El meu home també havia anat a una acadèmia de petit i també parla prou bé l'anglès (a més és filòleg i estima les llengües!).
Per això, tots dos tenim el First Certificate (caducat!), jo el 4rt i ell el 5è de l'EOI.
Ell té claríssim que el peque quan creixi anirà a extraescolars d'anglès. Jo penso que malament no li anirà. Però ja se sap que si no utilitzes un idioma inevitablement es rovella i s'oblida.
O sigui que ja podem anar estalviant per portar-lo a l'estranger i que visqui les seves aventures "in english".
"Mama, mama està bueníssimo, bu-e-níii-simo. Mira mama, parlo en anglès!"
Qué bó! Ell sap que no és català i com que fa anglès a l'escola...doncs deu ser anglès!!
A casa dels meus pares parlem català-castellà indistintament. Al peque li parlem en català però ell sent converses en castellà i les entèn, és clar. Al cole hi ha molts nens castellano-parlants, ja era així quan jo era petita i ara són els seus fills!
La meva relació amb l'anglès és atípica.
A instàncies del meu avi que vaig començar a anar a classes d'anglès extraescolars quan tenia 9 anys. (Incís: a l'escola feiem francès i llavors ja era una raresa, però gràcies a això i que m'encanten els idiomes, ara em defenso en les dues llengües! Sóc afortunada!)
El meu home també havia anat a una acadèmia de petit i també parla prou bé l'anglès (a més és filòleg i estima les llengües!).
Per això, tots dos tenim el First Certificate (caducat!), jo el 4rt i ell el 5è de l'EOI.
Ell té claríssim que el peque quan creixi anirà a extraescolars d'anglès. Jo penso que malament no li anirà. Però ja se sap que si no utilitzes un idioma inevitablement es rovella i s'oblida.
O sigui que ja podem anar estalviant per portar-lo a l'estranger i que visqui les seves aventures "in english".
Etiquetes de comentaris:
anècdota,
anglès,
extraescolars,
idiomes
dimarts, 28 de gener del 2014
Lentilles gastades
De tornada cap a casa vem passar per l'óptica.
"Mama què comprem aquí?"
"Lentilles"
"Per què ?"
"Doncs perquè la mama en porta per treballar i si fa molts dies doncs es gasten i s'han de tornar a comprar"
"Mama, les lentilles es gasten com les piles?"
(Em va fer riure la sortida)
"Sí guapo, això mateix".
M'encanten les nostres converses!
"Mama què comprem aquí?"
"Lentilles"
"Per què ?"
"Doncs perquè la mama en porta per treballar i si fa molts dies doncs es gasten i s'han de tornar a comprar"
"Mama, les lentilles es gasten com les piles?"
(Em va fer riure la sortida)
"Sí guapo, això mateix".
M'encanten les nostres converses!
dijous, 31 d’octubre del 2013
Castanyes parells i senars
Aquest matí el peque jugava amb 5 castanyes a la taula de la cuina.
"Mira mama, a aquesta li falta la seva parella!"
M'he emocionat pensant que el peque, sense saber-ho, estava pensant en els nombres parells.
I m'ha fet molta gràcia!
Bona castanyada!
"Mira mama, a aquesta li falta la seva parella!"
M'he emocionat pensant que el peque, sense saber-ho, estava pensant en els nombres parells.
I m'ha fet molta gràcia!
Bona castanyada!
Etiquetes de comentaris:
anècdota,
castanyada,
mates,
números,
parell
dilluns, 22 de juliol del 2013
Picardies
(Tornant de la platja, caminant cap al cotxe.)
PEQUE: Papa, em portes aquí dalt (assenyala les espatlles).
PAPA: No, peque, que porto la bossa de la platja.
PEQUE: Mama, li agafes la bossa de la platja al papa ?
(A l'habitació de la casa rural, amb el llum apagat i disposats per dormir. El peque es tira un pet i esclafim tots una rialla)
PAPA: Jo no he estat.
PEQUE (rient): Ha sigut la mama!
(A casa, després de dinar)
PEQUE: Mama, vull un carmelo!
MAMA: Peque, no menjaràs res més fins l'hora de berenar!!!
(Cinc segons més tard)
PEQUE: Mama, vull berenar.
(Al sofà de casa)
MAMA(abaçant el peque): Però quin nen més maco, me'l menjaré sencer!!
PEQUE: Mama, si te'm menges et quedaràs sense nen!!!
PEQUE: Papa, em portes aquí dalt (assenyala les espatlles).
PAPA: No, peque, que porto la bossa de la platja.
PEQUE: Mama, li agafes la bossa de la platja al papa ?
(A l'habitació de la casa rural, amb el llum apagat i disposats per dormir. El peque es tira un pet i esclafim tots una rialla)
PAPA: Jo no he estat.
PEQUE (rient): Ha sigut la mama!
(A casa, després de dinar)
PEQUE: Mama, vull un carmelo!
MAMA: Peque, no menjaràs res més fins l'hora de berenar!!!
(Cinc segons més tard)
PEQUE: Mama, vull berenar.
(Al sofà de casa)
MAMA(abaçant el peque): Però quin nen més maco, me'l menjaré sencer!!
PEQUE: Mama, si te'm menges et quedaràs sense nen!!!
dimecres, 3 de juliol del 2013
De vacances
Els finals de curs al juny sempre són atrafegats: darrers exàmens, avaluacions, reunions per finiquitar el curs...i el clàssic sopar de cloenda.
Després d'aquests dies d'horaris estranys, diumenge els meus sogres van emportar-se el peque cap a les terres de l'Ebre.
Cada vespre truquem. El peque no s'enyora gens! Ja me l'imagino sent el rei de la casa! Asilvestrant-se amb el seu cosí! Anant a la piscina, menjant gelats cada dia i mirant molta tele!
Ens han explicat que la primera nit va despertar-se a les 5 de la matinada, i es van llevar a les 6:30 amb el meu sogro. Però es va compensar amb una migdiada de dues hores.
El primer dia, quan li van dir de trucar-nos, va saltar: "Per què? No vull que vinguin!"
Jo tampoc m'anyorava de petita: marxava 15 dies amb els avis a la platja sense cap problema.
El balanç d'aquests dies de nòvios és bó.
D'una banda el avis han pogut gaudir del nét. De l'altra, nosaltres hem aprofitat per netejar a fons la casa, anar a l'Ikea i a les rebaixes, enganxar-nos a "Juego de Tronos"...
Encara no he acabat de relaxar-me: normalment ja em passa, trigo una mica. Primer m'entra la dèria de fer moltes coses, tot allò que deixàvem pendent per fer a les vacances. Després ja em deixo anar: sort que tinc dies per fer-ho!
Demà marxem nosaltres cap allà per estar amb la família. I el cert és que...tinc unes ganes d'abraçar-lo i menjar-me'l a petons!!!
Després d'aquests dies d'horaris estranys, diumenge els meus sogres van emportar-se el peque cap a les terres de l'Ebre.
Cada vespre truquem. El peque no s'enyora gens! Ja me l'imagino sent el rei de la casa! Asilvestrant-se amb el seu cosí! Anant a la piscina, menjant gelats cada dia i mirant molta tele!
Ens han explicat que la primera nit va despertar-se a les 5 de la matinada, i es van llevar a les 6:30 amb el meu sogro. Però es va compensar amb una migdiada de dues hores.
El primer dia, quan li van dir de trucar-nos, va saltar: "Per què? No vull que vinguin!"
Jo tampoc m'anyorava de petita: marxava 15 dies amb els avis a la platja sense cap problema.
El balanç d'aquests dies de nòvios és bó.
D'una banda el avis han pogut gaudir del nét. De l'altra, nosaltres hem aprofitat per netejar a fons la casa, anar a l'Ikea i a les rebaixes, enganxar-nos a "Juego de Tronos"...
Encara no he acabat de relaxar-me: normalment ja em passa, trigo una mica. Primer m'entra la dèria de fer moltes coses, tot allò que deixàvem pendent per fer a les vacances. Després ja em deixo anar: sort que tinc dies per fer-ho!
Demà marxem nosaltres cap allà per estar amb la família. I el cert és que...tinc unes ganes d'abraçar-lo i menjar-me'l a petons!!!
dissabte, 4 de maig del 2013
De guiris per bcn
Fa unes setmanes vem fer 15 anys amb el meu home.
Quan ho deia s'exclamaven: "Si que us veu casar joves!".
Però és que nosaltres celebrem la data en què vaig decidir-me a sortir amb ell!
Així que d'amagat vaig organitzar per internet un cap de setmana de nòvios per Bcn perquè sempre dèiem que haviem d'anar-hi i dormir-hi.
Vem deixar el peque amb els sogres, vem agafar la bossa i amb metro cap a l'hotel (molt recomanable).
Vem passejar, ramblejar, mirar llibres, vem anar al teatre i vem menjar bé...com dos guiris més. Sense preocupacions ni horaris ni presses...van passar les dues nits volant!
En tornar diumenge a casa dels sogres, quan pujavem per l'escala desitjosos d'abraçar al peque, sentim la seva veueta que ens pregunta: "I per què heu tornat?". Està clar que tenim una excusa per repetir-ho aviat!
Quan ho deia s'exclamaven: "Si que us veu casar joves!".
Però és que nosaltres celebrem la data en què vaig decidir-me a sortir amb ell!
Així que d'amagat vaig organitzar per internet un cap de setmana de nòvios per Bcn perquè sempre dèiem que haviem d'anar-hi i dormir-hi.
Vem deixar el peque amb els sogres, vem agafar la bossa i amb metro cap a l'hotel (molt recomanable).
Vem passejar, ramblejar, mirar llibres, vem anar al teatre i vem menjar bé...com dos guiris més. Sense preocupacions ni horaris ni presses...van passar les dues nits volant!
En tornar diumenge a casa dels sogres, quan pujavem per l'escala desitjosos d'abraçar al peque, sentim la seva veueta que ens pregunta: "I per què heu tornat?". Està clar que tenim una excusa per repetir-ho aviat!
divendres, 22 de febrer del 2013
Tocar la neu
Diuen que nevarà aquesta nit. Nosaltres vem tocar neu la setmana passada.
A uns quaranta minuts de casa tenim muntanya amb neu, així que dissabte a la tarda ens hi vem acostar.
El peque s'havia adormit al cotxe i en despertar-lo no estava gens d'humor.
El meu home se'l va posar a les espatlles i ens vem atrevir a xafar la neu que hi havia a la falda de la muntanya. Error! El meu home, amb les seves bambes de còrrer, va relliscar i va caure de genoll. I jo, impotent, vaig veure a càmera lenta com el meu fill s'apropava al terra i picava de morros a la neu gelada. Quina mala estrena amb la neu! Sang i tot! Després de plorar una estoneta i amb el nas una mica pelat, vem aconseguir passar-nos-ho bé tirant boles de neu.
La moraleja de l'aventura és que el proper cop segur que anirem ben preparats de peus, amb les botes de muntanya -que m'he de comprar- i el que calgui!
A uns quaranta minuts de casa tenim muntanya amb neu, així que dissabte a la tarda ens hi vem acostar.
El peque s'havia adormit al cotxe i en despertar-lo no estava gens d'humor.
El meu home se'l va posar a les espatlles i ens vem atrevir a xafar la neu que hi havia a la falda de la muntanya. Error! El meu home, amb les seves bambes de còrrer, va relliscar i va caure de genoll. I jo, impotent, vaig veure a càmera lenta com el meu fill s'apropava al terra i picava de morros a la neu gelada. Quina mala estrena amb la neu! Sang i tot! Després de plorar una estoneta i amb el nas una mica pelat, vem aconseguir passar-nos-ho bé tirant boles de neu.
La moraleja de l'aventura és que el proper cop segur que anirem ben preparats de peus, amb les botes de muntanya -que m'he de comprar- i el que calgui!
dimarts, 2 d’octubre del 2012
Circum cidit
Dilluns van operar de fimosi al peque. Ara fa 24 hores que som a casa i no m'esperava pas que estigues tan panxo: cantant i jugant pel menjador, content de la vida!
No vaig anar a treballar. Quan ens vem despertar em va demanar d'anar al col·le. "Carinyet, avui t'arreglen la pixurrina!". Havia d'estar en dejú a partir de les 10 i ni aigua a partir de les 13. Com que és tan frugal no va haver-hi cap problema amb el tema: vem fer passar el matí plàcidament, vem sortir als gronxadors al migdia, el vem banyar mentre feia el dinar i va mirar el Mic mentre nosaltres menjavem a la cuina.
A les 14 ingressavem i de camí se'ns va adormir. Va estar una horeta clapant al llit de la clínica, nosaltres esperant a que passés l'estona. A les 17:15 ens van dir de baixar a quiròfan. Era dia de fimosis i hi havia un nen berrejant com un desesperat. El peque estava tranquil, bem abraçat a mi. El vaig entregar (dissimulant la meva inquietud) a un infermer simpàtic, la seva cara era de no saber què passava però confiat, ens deia adeu.
Se'ns va fer llarga l'espera a l'habitació. Finalment van trucar a les 17:45 perquè baixessim, que ja estava operat. En arribar, ell ens mirava desde la camilla, somnolent. Li van dibuixar un globus vermell i al cap d'un ratet ens van deixar pujar.
Fins les 19 va estar una mica neguitós: es volia treure la via, volia prendre's un suc, ara a la falda de la mama, ara grinyolant... Amb l'arribada del sopar vem aconseguir que fes pipi i el va fer tranquil·lament, sense mostres de dolor. La infermera ens va ensenyar què s'havia de fer després de cada cop que orinés: baixar la pell del glande, posar-hi un gel urològic i tornar a pujar-li la pelleta.
L'anècdota del moment va ser que al meu home (que és aprehensiu per coses d'aquestes) li va fer angúnia i es va refugiar al WC per no caure tot llarg a terra. La infermera el va veure quan sortia i va cridar a dues infermeres més, que el van estirar al llit de l'acompanyant. El meu home estava tan blanc com avergonyit! Mentrestant, el peque content com un gínjol, devorava la sopa i les salsitxes amb patates...
La nostra intenció era passar la nit allà però al nen se'l veia tan normal, sense cap patiment quan li curava la ferida, que decidim marxar cap a casa. Si té dolor li podem donar Dalsy.
Però no ha calgut: ha descansat molt bé. Algun cop ha grinyolat però sembla que pel somni.
Durant tot el dia d'avui ha seguit fent pipi sense problemes i només s'exclama quan el curo, cada cop menys. Només s'ha fet mal un cop baixant d'una cadira, fent cara de dolor, queixant-se i tocant-se l'entrecuix. Però hores després ha pujat a la moto sense adonar-se'n.
El què em deixa més tranquil·la és que està de bon humor: tot el dia corrent i cantant, xerrant pels descosits. Creo els dits perquè em sembla que ha passat el pitjor d'aquest capítol i resulta que ja està circum cidit i que sa mare ha patit més que no pas ell!!
No vaig anar a treballar. Quan ens vem despertar em va demanar d'anar al col·le. "Carinyet, avui t'arreglen la pixurrina!". Havia d'estar en dejú a partir de les 10 i ni aigua a partir de les 13. Com que és tan frugal no va haver-hi cap problema amb el tema: vem fer passar el matí plàcidament, vem sortir als gronxadors al migdia, el vem banyar mentre feia el dinar i va mirar el Mic mentre nosaltres menjavem a la cuina.
A les 14 ingressavem i de camí se'ns va adormir. Va estar una horeta clapant al llit de la clínica, nosaltres esperant a que passés l'estona. A les 17:15 ens van dir de baixar a quiròfan. Era dia de fimosis i hi havia un nen berrejant com un desesperat. El peque estava tranquil, bem abraçat a mi. El vaig entregar (dissimulant la meva inquietud) a un infermer simpàtic, la seva cara era de no saber què passava però confiat, ens deia adeu.
Se'ns va fer llarga l'espera a l'habitació. Finalment van trucar a les 17:45 perquè baixessim, que ja estava operat. En arribar, ell ens mirava desde la camilla, somnolent. Li van dibuixar un globus vermell i al cap d'un ratet ens van deixar pujar.
Fins les 19 va estar una mica neguitós: es volia treure la via, volia prendre's un suc, ara a la falda de la mama, ara grinyolant... Amb l'arribada del sopar vem aconseguir que fes pipi i el va fer tranquil·lament, sense mostres de dolor. La infermera ens va ensenyar què s'havia de fer després de cada cop que orinés: baixar la pell del glande, posar-hi un gel urològic i tornar a pujar-li la pelleta.
L'anècdota del moment va ser que al meu home (que és aprehensiu per coses d'aquestes) li va fer angúnia i es va refugiar al WC per no caure tot llarg a terra. La infermera el va veure quan sortia i va cridar a dues infermeres més, que el van estirar al llit de l'acompanyant. El meu home estava tan blanc com avergonyit! Mentrestant, el peque content com un gínjol, devorava la sopa i les salsitxes amb patates...
La nostra intenció era passar la nit allà però al nen se'l veia tan normal, sense cap patiment quan li curava la ferida, que decidim marxar cap a casa. Si té dolor li podem donar Dalsy.
Però no ha calgut: ha descansat molt bé. Algun cop ha grinyolat però sembla que pel somni.
Durant tot el dia d'avui ha seguit fent pipi sense problemes i només s'exclama quan el curo, cada cop menys. Només s'ha fet mal un cop baixant d'una cadira, fent cara de dolor, queixant-se i tocant-se l'entrecuix. Però hores després ha pujat a la moto sense adonar-se'n.
El què em deixa més tranquil·la és que està de bon humor: tot el dia corrent i cantant, xerrant pels descosits. Creo els dits perquè em sembla que ha passat el pitjor d'aquest capítol i resulta que ja està circum cidit i que sa mare ha patit més que no pas ell!!
dimarts, 25 de setembre del 2012
Entre B.l.a.n.e.s i C.a.d.a.q.u.é.s
Dissabte vem anar a dipositar les cendres de la Iaiato a C.a.d.a.q.u.é.s. Era una enamorada del mar i sobretot de la Costa Brava.
El viatge d'anada va estar salpicat per les 4 vomitades del peque (mai més li torno a donar un suc al cotxe, m'ha quedat clar) que semblava una font amb la facilitat que treia el líquid. Vem haver de comprar 2 samarretes perquè vam acabar els recanvis. A destacar el "Mama, dona'm la mà que et vomito" (Jo m'ho prenc en broma, li dono i no era broma).
Un cop allà, el peque, el meu nebodet, el meu cunyat i jo ens vem quedar a terra, tot passejant per la vora del mar. A la barqueta, les cendres, els 3 nets, la seva filla i el seu gendre. El barquer va ser molt amable i fins i tot va portar una branqueta florida per llançar-la al mar. La van submergir on es fan les ofrenes a la verge del Carme, no gaire lluny de la costa.
Per sempre més la Iaiato estarà associada a un indret tan bonic com Cadaqués. Em sembla molt maco aquest punt final.
El viatge d'anada va estar salpicat per les 4 vomitades del peque (mai més li torno a donar un suc al cotxe, m'ha quedat clar) que semblava una font amb la facilitat que treia el líquid. Vem haver de comprar 2 samarretes perquè vam acabar els recanvis. A destacar el "Mama, dona'm la mà que et vomito" (Jo m'ho prenc en broma, li dono i no era broma).
Un cop allà, el peque, el meu nebodet, el meu cunyat i jo ens vem quedar a terra, tot passejant per la vora del mar. A la barqueta, les cendres, els 3 nets, la seva filla i el seu gendre. El barquer va ser molt amable i fins i tot va portar una branqueta florida per llançar-la al mar. La van submergir on es fan les ofrenes a la verge del Carme, no gaire lluny de la costa.
Per sempre més la Iaiato estarà associada a un indret tan bonic com Cadaqués. Em sembla molt maco aquest punt final.
dijous, 9 d’agost del 2012
Anècdota
Ahir vem anar a la font amb uns amics i el seus fills: va estar molt bé sopar a la fresqueta!
"Vaig fer un pipi!" - li dic al meu home.
Salta el meu fill, ben seriós: "Mama, apunta bé".
(i tot caminant, m'anava pixant de riure!)
"Vaig fer un pipi!" - li dic al meu home.
Salta el meu fill, ben seriós: "Mama, apunta bé".
(i tot caminant, m'anava pixant de riure!)
dimecres, 25 de juliol del 2012
Operació bolquer (part II)
Volia acabar de parlar sobre el tema.
Al post anterior només feia una setmana que haviem començat sense bolquer, el nen es pixava a sobre quan ens descuidavem. Recordo que la fruitera em va dir "tres setmanetes i ja estarà". Doncs no van arribar que el peque ja control·lava sel·lectivament.
Però -encara ara- si estem a casa, no acostuma a demanar per anar al Wc. Si li demanes tu "Tens pipi?", gairebé sempre contesta que no, i si diu que sí, ja podem fer un esprint olímpic pel passadís cap al lavabo perquè deu estar ben apurat.
Vem pensar de no dir-li res, a veure què passava. Doncs estava jo a la cuina i sento aigua com baixa, com si hi haguès una gotera/font/aixeta...trec el cap i el veig tot quietó al passadís que estava fent-s'ho a sobre: quin bassal va deixar! I és que té un dipòsit!!
Si et pregunta "Quina hora és?" llavors també és senyal que s'està fent pipi. Això va ser idea de la meva germana. Durant els primers dies sense bolquer, quan el posavem tot sovint a l'orinal hi havia cops que no volia asseure's i ma germana se'n va empescar el truc d'ensenyar-li el rellotge i negociar amb ell "Quan l'agulla estigui a les X vindrem i farem un pipi" i llavors acceptava.
En canvi si tenim convidats o som fora de casa...aleshores si que està al tanto del tema, t'ho demana i a vegades creiem que és per cridar l'atenció o veure el lavabo perquè hi anem i li surten dues gotetes i mitja i diu "Ja està!". Ara pensp que de vacances no se li va escapar ni un sol cop...
La darrera anècdota escatolòdica va ser ahir mateix. Vam anar al parc i tot d'un plegat el veiem fent saltironets "Tinc caca!". Correm a sota un pi i fa la gran pixarada per després expulsar un "trullo com un puño" -que diria un amic nostre-. Tal com estava posat, es va mullar els calçotets i pantalons (i la mà del meu home que el sostenia a l'aire). "Tens més caca?" "Nooooo".
En el temps que el seu pare va anar a buscar la muda de recanvi, em ve i em torna a dir " Tinc caca!". Alsaquí! Mateix procediment i un altre "chicharro" de dimensions considerables. Com el dia anterior no havia fet caca...tot va sortir de cop! I per sort encara no l'haviem canviat de roba perquè ens vem tornar a mullar...
Seguirem informant!
Al post anterior només feia una setmana que haviem començat sense bolquer, el nen es pixava a sobre quan ens descuidavem. Recordo que la fruitera em va dir "tres setmanetes i ja estarà". Doncs no van arribar que el peque ja control·lava sel·lectivament.
Però -encara ara- si estem a casa, no acostuma a demanar per anar al Wc. Si li demanes tu "Tens pipi?", gairebé sempre contesta que no, i si diu que sí, ja podem fer un esprint olímpic pel passadís cap al lavabo perquè deu estar ben apurat.
Vem pensar de no dir-li res, a veure què passava. Doncs estava jo a la cuina i sento aigua com baixa, com si hi haguès una gotera/font/aixeta...trec el cap i el veig tot quietó al passadís que estava fent-s'ho a sobre: quin bassal va deixar! I és que té un dipòsit!!
Si et pregunta "Quina hora és?" llavors també és senyal que s'està fent pipi. Això va ser idea de la meva germana. Durant els primers dies sense bolquer, quan el posavem tot sovint a l'orinal hi havia cops que no volia asseure's i ma germana se'n va empescar el truc d'ensenyar-li el rellotge i negociar amb ell "Quan l'agulla estigui a les X vindrem i farem un pipi" i llavors acceptava.
En canvi si tenim convidats o som fora de casa...aleshores si que està al tanto del tema, t'ho demana i a vegades creiem que és per cridar l'atenció o veure el lavabo perquè hi anem i li surten dues gotetes i mitja i diu "Ja està!". Ara pensp que de vacances no se li va escapar ni un sol cop...
La darrera anècdota escatolòdica va ser ahir mateix. Vam anar al parc i tot d'un plegat el veiem fent saltironets "Tinc caca!". Correm a sota un pi i fa la gran pixarada per després expulsar un "trullo com un puño" -que diria un amic nostre-. Tal com estava posat, es va mullar els calçotets i pantalons (i la mà del meu home que el sostenia a l'aire). "Tens més caca?" "Nooooo".
En el temps que el seu pare va anar a buscar la muda de recanvi, em ve i em torna a dir " Tinc caca!". Alsaquí! Mateix procediment i un altre "chicharro" de dimensions considerables. Com el dia anterior no havia fet caca...tot va sortir de cop! I per sort encara no l'haviem canviat de roba perquè ens vem tornar a mullar...
Seguirem informant!
dimecres, 2 de maig del 2012
Anècdota
Som a l'hora de sopar i ja té el plat a taula.
I em vaig quedar a quadres!
-Vinga peque que et poso el pitet...
- Atet pitet no, el pitet abassa!
- Amor, que no tenim cap pitet carbassa. Tens el vermell i el blau...
- El pitet abaaasssa!
- Wapo, aquí casa no tenim cap pitet carbassa! Deu ser a casa el avis!
Em mira un moment seriós i em canta:
- Toooot el camp!
...
- Ah! Vols el pitet del Barça! Ara te'l vaig a buscar, bonic!
dilluns, 16 de gener del 2012
Consell
Les claus del cotxe han estat i encara són una de les joguines preferides del meu peque. Ens les demana i s'ho passa bomba intentant obrir tot el que li sembla (joguines, portes, cavitats vàries...)
Però el meu consell és que no li deixeu MAI les claus del cotxe a un nen quan estigui a la cadireta del cotxe! Ja ho sé, és de calaix però ho vaig fer.
Sort que era al pàrking de casa. Mentre descarregava les dos-centes llibretes que portava per corregir no se'm va ocòrrer altre cosa que deixar-li les claus.
Just tanco la porta per anar-lo a treure per l'altre costat que sento un "Clec" que em fa exclamar "M * * * *!".
"Carinyo, torna a apretar el botó, obre el cotxe, guapo!". Al començament, ell s'ho prenia com un joc i m'ensenyava les claus i tornava a tancar el cotxe. Quan va passar una estona i jo ja em vaig posar nerviosa, li cridava directament "Apreta el botó de baix! Apreta!". Ell ja no reia i amb cara de circumstàncies m'apropava les claus al vidre de la finestra perquè les agafés. Quan li van caure a terra, vaig deixar el nen sol i vaig pujar a avisar la veïna "Truca als meus pares que em portin les claus de casa meva al pàrking!!!" (Perquè la menda-lerenda tenia el mòbil mort (...de feia dues setmanes...)).
I aquí va estar tot perquè el meu pare va arribar "raudo i veloz" i vam treure el peque del cotxe en un plis-plas.
Dies després, el nen encara se'n recorda i però de ben segur que a mi no se m'oblidarà mai més!
Però el meu consell és que no li deixeu MAI les claus del cotxe a un nen quan estigui a la cadireta del cotxe! Ja ho sé, és de calaix però ho vaig fer.
Sort que era al pàrking de casa. Mentre descarregava les dos-centes llibretes que portava per corregir no se'm va ocòrrer altre cosa que deixar-li les claus.
Just tanco la porta per anar-lo a treure per l'altre costat que sento un "Clec" que em fa exclamar "M * * * *!".
"Carinyo, torna a apretar el botó, obre el cotxe, guapo!". Al començament, ell s'ho prenia com un joc i m'ensenyava les claus i tornava a tancar el cotxe. Quan va passar una estona i jo ja em vaig posar nerviosa, li cridava directament "Apreta el botó de baix! Apreta!". Ell ja no reia i amb cara de circumstàncies m'apropava les claus al vidre de la finestra perquè les agafés. Quan li van caure a terra, vaig deixar el nen sol i vaig pujar a avisar la veïna "Truca als meus pares que em portin les claus de casa meva al pàrking!!!" (Perquè la menda-lerenda tenia el mòbil mort (...de feia dues setmanes...)).
I aquí va estar tot perquè el meu pare va arribar "raudo i veloz" i vam treure el peque del cotxe en un plis-plas.
Dies després, el nen encara se'n recorda i però de ben segur que a mi no se m'oblidarà mai més!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)