Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris excursió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris excursió. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de maig del 2014

Primeres colònies!

A l'escola del peque, els nens de P4 i P5 passen una nit fora de colònies.
Igual que al curs passat, han anat a l'alberg de Comarruga. Dóna la casualitat que nosaltres tres ja hi havíem anat un cap de setmana amb allò de "Vacances en família" (i ho he buscat pel blog però no vaig fer cap post). L'alberg és gran i està envoltat d'una pineda molt gran. A més té una passarel·la que el connecta directament amb la platja, sense haver de travessar la carretera. Entenc que a les mestres els agradi tant anar-hi!
Ahir preparàvem la motxilla (la llanterna, el més important!) i avui hem fet els entrepans plegats. Tot amb el nom marcat, m'he afartat de marcar-ho tot!!
Aquest matí, hi ha hagut una mica de caos a la sortida, amb tots els pares, els nens, els avis i dos autocars. El peque se m'ha abraçat, l'he petonejat i li he dit "Passa-t'ho molt bé!".
I ha pujat a l'autobús.
No he estat capaç de trobar-lo a les finestres, així que he dit adéu amb la mà a l'autocar.
A veure quines històries explica demà a la tornada!!!

dijous, 15 de maig del 2014

A can B.a.r.ç.a

Pel pont, també vem aprofitar l'horari familiar d'un partit del B.a.r.ç.a.
Vem anar amb temps, vam tenir sort per aparcar i  vem dinar en una cafeteria de la plaça del mercat de Collblanch.
Feia 4 anys que jo no apareixia per allà i potser per això se'm va accentuar la sensació de quan surts a les graderies i el camp se't presenta immens, que sense voler exclames "Guau!".
Al peque també li va agradar. El partit en sí, no el va gaudir gaire: abans de la mitja part ja demanava de marxar! Crec que no va veure fer cap gol...Però s'ho va passar pipa pujant i baixant pels seients del costat!
Potser el proper cop ho viu més intensament! (o potser no serà mai futbolero?).
Feia una solana!

dijous, 12 de setembre del 2013

A la recerca de mores

Sense tenir-ho planejat, aquest setembre hem agafat móres. Potser és que n'hi han moltes perquè ha plogut bastant? Excursioneta que fem, bosseta que omplim.

Al peque li agraden molt i després d'atipar-se'n, les recull amb molt de compte per les punxes!
S'han de collir les negres!

I finalment, al segon intent vaig poder fer melmelada! Però per por a que se'm cremés vaig treure-la del foc abans que s'espessis i m'ha quedat molt líquida (però boníssima!).
A veure si fem més excursions i n'agafem més.


Molt bonic aquest tros de la Sèquia!

dimarts, 3 de setembre del 2013

La mare més poruga del món

Com el peque és un nen prudent fins fa poc jo com a mare no havia patit gaire per la seva integritat física.
 De petit,  era quietet,  no s'enfilava gaire a cadires, taules, llits, escales com per exemple el meu nebot.
Ara de més grandet, que s'enfila per algun dels aparells de la plaça? Doncs el miro però el deixo fer perquè sé que fa el que se sent capaç de fer.

No ho dic en veu alta però és un nen que cau molt poc, va amb molta cura. Aquest estiu s'ha pelat poc els genolls, no s'ha fet tonyos impressionants (però sí que es fa blaus i els mosquits sí que l'han "acribillat"...).

Doncs l'altre dia vem anar a la resclosa. Tota la meva vida que hi he anat. L'excursió típica de la meva infància era agafar la bici, anar a l'hort del meu avi i arribar-me a la resclosa.
M'encantava veure si baixava més o menys aigua, saltar per allà entre les roques planes, esquivar l'aigua del riu i arribar al lloc sec més lunyà possible. També el seu soroll constant, eixordidor.

Amb el peque vem començar a llançar pedres a l'aigua. Les anava a buscar a l'entrada de la resclosa tot saltant, content. I jo em posava malalta en veure'l corrent per allà, a un metre del terraplen!!! A cada viatge, jo més blanca, més neguitosa. I el meu home tan tranquil buscant crancs!

No ho podia evitar! Mira que sé que el nen és prudent i que ell solet ha d'aprendre a mesurar els perills! Però jo no podia deixar de pensar que si posava el peu malament o ensopegava podia caure daltabaix i fer-se mal....
"Marxem si us plau, o marxo jo per no veure el peque"-vaig suplicar al meu home.
No sé si m'estaré convertint en la mare més poruga del món...

diumenge, 1 de setembre del 2013

Excursió exitosa i melmelada frustrada


L'altre dia vem agafar els trastets per berenar al peu d'una torre de vigilància que veiem a l'horitzó des de la terrassa de casa.
Vam ensopegar una tarda idílica amb núvols i sol, sense vent -tot i estar a 400 i pico metres.
La vista era fantàstica i la quietud del paisatge se t'encomanava.

El peque s'ho va passar pipa investigant per allà, saltant com una cabra per les pedres, escalant.
Jo vaig intentar no preocupar-me gaire perquè realment no hi havia cap penya-segat o terraplen perillós (Incís: he d'escriure un post sobre com de poruga m'estic tornant...jo abans no era així!).

Arribant a la torre.


I baixant cap al cotxe vem trobar les móres.
Al peque li xiflen. No sé d'on ha tret aquesta vena però els fruits del bosc li encanten. Quan veiem gerds a la fruiteria també me'ls demana sempre!

Així que després d'atipar-se'n, vem aconseguir recollir mig quilet de móres per fer-ne melmelada.
Vaig mirar la recepta per internet, vaig calcular les proporcions. Les vem rentar i posar a la nevera amb sucre i suc de llimona. L'endemà, vaig posar-les al foc i quina bona pinta que feia!! Ja m'imaginava el pastís de formatge i la melmelada per sobre...
Però també estava fent el sopar i en un tres i no res, el sucre se'm va cremar i la melmelada es va convertir el una massa negra, pringosa plena de móres caramelitzades. Quina ràbia!!!


Les móres caramelitzades i cremades.

En aquest cas no vaig tenir la sort del principiant.
Pel proper cop, no treuré l'ull de sobre a la cassola en tota l'estona...(gràcies a l'acció del vinagre no he de llençar-la!)

dijous, 28 de febrer del 2013

Fent de Buzz

Fent de Buzz Ligthyear pels carrers de la Colònia Güell.

divendres, 22 de febrer del 2013

Tocar la neu

Diuen que nevarà aquesta nit. Nosaltres vem tocar neu la setmana passada.
A uns quaranta minuts de casa tenim muntanya amb neu, així que dissabte a la tarda ens hi vem acostar.
El peque s'havia adormit al cotxe i en despertar-lo no estava gens d'humor.
El meu home se'l va posar a les espatlles i ens vem atrevir a xafar la neu que hi havia a la falda de la muntanya. Error! El meu home, amb les seves bambes de còrrer, va relliscar i va caure de genoll. I jo, impotent, vaig veure a càmera lenta com el meu fill s'apropava al terra i picava de morros a la neu gelada. Quina mala estrena amb la neu! Sang i tot! Després de plorar una estoneta i amb el nas una mica pelat, vem aconseguir passar-nos-ho bé tirant boles de neu.
La moraleja de l'aventura és que el proper cop segur que anirem ben preparats de peus, amb les botes de muntanya -que m'he de comprar- i el que calgui!

dissabte, 21 d’abril del 2012

Primera excursió fallida

Des de la setmana passada que li explicàvem al peque que ahir divendres se n'anava d'excursió a veure els animalons d'una granja. I que fins i tot es quedaria a dinar amb els companys allà.

A mi em feia molta gràcia: estava convençuda de que s'ho passaria genial.
Però dimecres va passar mala nit, tossint els mocs acumulats al coll i no el vaig portar al col·le per veure si ho podiem contenir i anar a l'excursió. No hi va fer res, el refredat/grip ha seguit el seu curs fent del peque una fontana d'esternuts i candeleres espectaculars, acabant amb febre. Avui li he mirat les amígdales i ja he vist  pus, així que directes cap al metge. Per variar, li han receptat Azitromicina i Paidoterin descongestionante. No m'agrada gens donar-li antibiòtic però si me'l recepten...doncs li dono.

Resulta que el peque té les amígdales bastant grossetes i exposades (se li veuen sempre al costat de la  campaneta). El vam portar a l'otorrino i no li va donar importància. Ens va dir que actualment ja no s'operen i que si no fa apnees i no té problemes per menjar doncs que res. De menjador mai ho ha estat però ara per ara no ens podem queixar (va fent i li agrada tot) i d'apnees no en fa (com dorm amb nosaltres ho sabem del cert!!)

En fi, que estem malaltons -per variar- però aquest cop amb una primera excursió del peque fallida...