Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris móres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris móres. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de setembre del 2013

A la recerca de mores

Sense tenir-ho planejat, aquest setembre hem agafat móres. Potser és que n'hi han moltes perquè ha plogut bastant? Excursioneta que fem, bosseta que omplim.

Al peque li agraden molt i després d'atipar-se'n, les recull amb molt de compte per les punxes!
S'han de collir les negres!

I finalment, al segon intent vaig poder fer melmelada! Però per por a que se'm cremés vaig treure-la del foc abans que s'espessis i m'ha quedat molt líquida (però boníssima!).
A veure si fem més excursions i n'agafem més.


Molt bonic aquest tros de la Sèquia!

diumenge, 1 de setembre del 2013

Excursió exitosa i melmelada frustrada


L'altre dia vem agafar els trastets per berenar al peu d'una torre de vigilància que veiem a l'horitzó des de la terrassa de casa.
Vam ensopegar una tarda idílica amb núvols i sol, sense vent -tot i estar a 400 i pico metres.
La vista era fantàstica i la quietud del paisatge se t'encomanava.

El peque s'ho va passar pipa investigant per allà, saltant com una cabra per les pedres, escalant.
Jo vaig intentar no preocupar-me gaire perquè realment no hi havia cap penya-segat o terraplen perillós (Incís: he d'escriure un post sobre com de poruga m'estic tornant...jo abans no era així!).

Arribant a la torre.


I baixant cap al cotxe vem trobar les móres.
Al peque li xiflen. No sé d'on ha tret aquesta vena però els fruits del bosc li encanten. Quan veiem gerds a la fruiteria també me'ls demana sempre!

Així que després d'atipar-se'n, vem aconseguir recollir mig quilet de móres per fer-ne melmelada.
Vaig mirar la recepta per internet, vaig calcular les proporcions. Les vem rentar i posar a la nevera amb sucre i suc de llimona. L'endemà, vaig posar-les al foc i quina bona pinta que feia!! Ja m'imaginava el pastís de formatge i la melmelada per sobre...
Però també estava fent el sopar i en un tres i no res, el sucre se'm va cremar i la melmelada es va convertir el una massa negra, pringosa plena de móres caramelitzades. Quina ràbia!!!


Les móres caramelitzades i cremades.

En aquest cas no vaig tenir la sort del principiant.
Pel proper cop, no treuré l'ull de sobre a la cassola en tota l'estona...(gràcies a l'acció del vinagre no he de llençar-la!)