Pàgines

dimarts, 24 de desembre de 2013

Bona nit bona!

Avui és la nit del Tió!
El peque mira cada cinc minuts a sota de la manta, a veure si ha cagat perquè ahir li va posar uns 2 Kg de mandarines i se'ls ha cruspit!Aquest vespre a l'hora del "Tom&Jerry" segurament tindrà cagarrines!

Aquest any altre cop vem anar a buscar el Tió a la muntanya en família i ens va deixar una pista en forma de moneda de xocolata per tal que el trobéssim (no com l'any passat, que ens va costar moooolt trobar-ne un que fos màgic!)
El Tió ens esperava amb barretina.
A casa, ell mateix li va dibuixar la boca amb retolador negre (ves per on, ens havíem oblidat de posar-li una!). Li va fer un gran somriure!
I el va abrigar ben abrigat. Hi ha hagut dies que amb dues mantes i tot.



Aquest any hem tornat a guarnir el nostre taronger de Nadal. A l'estiu sempre dic que el deixaré glaçar perquè està malalt(com petites lapes enganxades a les fulles) i ple de formigues (que es mengen les lapes) i vespes (que es mengen les formigues?).
Però quan arriba el moment, sempre me'n penedeixo dels meus pensaments sàdics, el salvo del fred i netejo les fulles a mà una a una.
El guarnin i en acabat fa patxoca i tot.
A casa, amb el Tió ben abrigat!
El nostre pessebre és per jugar. Les figuretes ens les va donar la Iaiato -del Pronto!- i són de resina, ben resistents. Enguany a l'insti, la meva amiga invisible es va manifestar amb un trosset d'arbre, una mica de suro, unes boletes vermelles, cintes ben maques.
El peque va fer la resta i va estar-s'hi una estona remenant.
El nostre pessebre resistent.
I amb aquesta decoració -no gaire currada ni elaborada- ja ha arribat la Nochebuena!
D'aquí res ens posarem ben guapos i anirem a casa dels meus pares.
Farem cagar el Tió, soparem coses bones i anirem després a casa dels meus tiets on hi seran tots els meus cosins.
Us desitjo una bona nit de Nadal!

dimecres, 4 de desembre de 2013

I n'ha fet 4!

Amb molt de retard, escric un post sobre l'aniversari del peque.
Aquest any, altre cop, vam fer 2 celebracions amb la família (una per cada banda) i un berenar improvisat amb 4 amiguets.


Tot i que vem acabar inundats de regals (i d'aquí poc Nadal...), la cirereta del pastís va ser una gran bici vermella (amb casc a conjunt) que els meus pares es van afanyar a comprar segons els desitjos del peque.  No és de la seva talla -no hi toca de peus a terra!- per això no podem treure-li les rodetes (llàstima ja que diuen que els nens que han anat amb bici sense pedals els hi és fàcil començar a pedalejar) però ja va amunt i avall pel passadís de casa.

Pel que fa l'escola, el peque es va tornar a emportar el Guardiola juntament amb una foto de quan era bebé on també hi sortia el nino. La mestra em va dir que havíen relacionat el nino amb el de la foto.
A la tarda, va sortir molt cofoi amb la seva corona vermella i un llibret amb tot de dibuixos fets pels seus companys.

I ja són 4! Tot un homenet a casa!







dijous, 14 de novembre de 2013

La mestra de P4

I resulta que ens va tocar una mestra interina molt maca! Qué bé!
Ja havia estat anteriorment a l'escola i havia causat molt bona impressió.
La Laura és jove, hippy, dinàmica, carinyosa...ben diferent de la Rosa de l'any passat.
Però al peque li encanta.  No va trigar ni una setmana a ficar-se'ls a tots a la butxaca.
De moment, cap problema, el peque va content a col·le. Per això no hem xerrat gaire, hi faig confiança.
Tot va bé.
Doncs que duri!

dijous, 31 d’octubre de 2013

Castanyes parells i senars

Aquest matí el peque jugava amb 5 castanyes a la taula de la cuina.
"Mira mama, a aquesta li falta la seva parella!"

M'he emocionat pensant que el peque, sense saber-ho, estava pensant en els nombres parells.
I m'ha fet molta gràcia!

Bona castanyada!

dissabte, 26 d’octubre de 2013

Les altres mil coses a fer

Estic amb mandra blogaire.

Prioritzo fer mil altres coses abans que escriure un post.
Tot va a tongades (espero, m'agrada escriure, m'agrada aquest blog).
Portem 1 mes i pico de rutina però encara no m'he organitzat:
La casa, la feina, el peque, d'altres projectes...
...i aquesta tarda estival, perfecta per acabar de llegir el diari amb un cafetó al costat!
Millor us poso unes quantes fotos per resumir aquests mesos.
Quedarà visual i bonic.
I serà ràpid.
Ens ho passem molt bé plegats.
M'ajuda molt a casa!
Segueix boig pels legos. Ara fa nous disenys, més elaborats.

dijous, 26 de setembre de 2013

Accelerat

Després de dues setmanes d'escola hem notat que el peque se'ns està accelerant!

És com si hagués posat una marxa més: corre, salta, crida, va amunt i avall...Té unes ganes de jugar!!! És incansable.
Ho vaig comentar amb les mares de l'escola i també ho diuen dels seus fills: deu ser normal.

 Al final el vem apuntar a fer gimnàsia dos cops per setmana -jo dubtava- i aquests dies, enlloc de caure rodó al llit o anar-hi més aviat,  el tio es desvetlla i no té gens de pressa per anar a dormir.
Deu ser l'adrenalina? Les endomorfines?

Està molt divertit, per menjar-se'l a petons...si pots atrapar-lo! (que sí que pots)


dijous, 12 de setembre de 2013

A la recerca de mores

Sense tenir-ho planejat, aquest setembre hem agafat móres. Potser és que n'hi han moltes perquè ha plogut bastant? Excursioneta que fem, bosseta que omplim.

Al peque li agraden molt i després d'atipar-se'n, les recull amb molt de compte per les punxes!
S'han de collir les negres!

I finalment, al segon intent vaig poder fer melmelada! Però per por a que se'm cremés vaig treure-la del foc abans que s'espessis i m'ha quedat molt líquida (però boníssima!).
A veure si fem més excursions i n'agafem més.


Molt bonic aquest tros de la Sèquia!

dilluns, 9 de setembre de 2013

Tovallons i bossa de berenar

El meu nebodet comença P3 aquest any.
Em feia gràcia cosir-li alguna cosa i li he fet uns tovallons i una bossa pel berenar.
Tot és millorable però no està malament!
La roba dels tovallons ja se m'ha acabat però els quadres vichy vermells han resultat ser molt combinables, segur que en torno a comprar!
La roba de la bossa és de l'Ikea i encara en tinc un munt. Quan la vaig comprar em va semblar que la utilitzaria molt i resulta que no gaire...Potser és que no ha arribat el seu moment!
(Incís: he seguit les explicacions de la Dawn de Mi rincón de mariposas).

Espero que li agradi i que li faci servei.

dissabte, 7 de setembre de 2013

Reunió de P4

Vem anar a la reunió de P4 l'altra tarda.
Les classes ja estaven guarnides amb els noms dels nostres nens i les fotos de l'any passat. Feien molt de goig!
Enguany van acompanyar les explicacions sobre el curs amb una presentació i es va fer més distret. Les mestres també anaven més depressa, no s'encantaven perquè no hi havien preguntes.

Però no vem poder veure la cara de la seva tutora: serà una interina que nomenaran el dia 9 i que aterrarà el mateix dia 12 per l'escola. El primer dia ja ens van dir que estarien amb la mestra d'anglès, que ja els coneix de l'any passat i que els va tenir de tutora tot el primer trimestre.

Com a mare vaig pensar "Ostres quina mala sort! Sempre els hi toca canviar!" (Incís: els de l'altra classe segueixen amb la mateixa tutora, una noia molt competent).
Com a docent vaig pensar després: "Doncs la/el que vingui, ben bó/na serà". Quin remei!

La majoria de les mestres de l'escola viuen al poble i ja les coneixes una mica. Vulguis o no, tens les teves preferències!
El què tindrà de bó aquesta mestra és que serà sorpresa.
Però ja ho diuen a la Bíblia:"Por sus actos los reconocereis!"

Espero i desitjo que tots plegats tinguem un bon curs escolar 2013-14!!!!


dimarts, 3 de setembre de 2013

La mare més poruga del món

Com el peque és un nen prudent fins fa poc jo com a mare no havia patit gaire per la seva integritat física.
 De petit,  era quietet,  no s'enfilava gaire a cadires, taules, llits, escales com per exemple el meu nebot.
Ara de més grandet, que s'enfila per algun dels aparells de la plaça? Doncs el miro però el deixo fer perquè sé que fa el que se sent capaç de fer.

No ho dic en veu alta però és un nen que cau molt poc, va amb molta cura. Aquest estiu s'ha pelat poc els genolls, no s'ha fet tonyos impressionants (però sí que es fa blaus i els mosquits sí que l'han "acribillat"...).

Doncs l'altre dia vem anar a la resclosa. Tota la meva vida que hi he anat. L'excursió típica de la meva infància era agafar la bici, anar a l'hort del meu avi i arribar-me a la resclosa.
M'encantava veure si baixava més o menys aigua, saltar per allà entre les roques planes, esquivar l'aigua del riu i arribar al lloc sec més lunyà possible. També el seu soroll constant, eixordidor.

Amb el peque vem començar a llançar pedres a l'aigua. Les anava a buscar a l'entrada de la resclosa tot saltant, content. I jo em posava malalta en veure'l corrent per allà, a un metre del terraplen!!! A cada viatge, jo més blanca, més neguitosa. I el meu home tan tranquil buscant crancs!

No ho podia evitar! Mira que sé que el nen és prudent i que ell solet ha d'aprendre a mesurar els perills! Però jo no podia deixar de pensar que si posava el peu malament o ensopegava podia caure daltabaix i fer-se mal....
"Marxem si us plau, o marxo jo per no veure el peque"-vaig suplicar al meu home.
No sé si m'estaré convertint en la mare més poruga del món...

diumenge, 1 de setembre de 2013

Excursió exitosa i melmelada frustrada


L'altre dia vem agafar els trastets per berenar al peu d'una torre de vigilància que veiem a l'horitzó des de la terrassa de casa.
Vam ensopegar una tarda idílica amb núvols i sol, sense vent -tot i estar a 400 i pico metres.
La vista era fantàstica i la quietud del paisatge se t'encomanava.

El peque s'ho va passar pipa investigant per allà, saltant com una cabra per les pedres, escalant.
Jo vaig intentar no preocupar-me gaire perquè realment no hi havia cap penya-segat o terraplen perillós (Incís: he d'escriure un post sobre com de poruga m'estic tornant...jo abans no era així!).

Arribant a la torre.


I baixant cap al cotxe vem trobar les móres.
Al peque li xiflen. No sé d'on ha tret aquesta vena però els fruits del bosc li encanten. Quan veiem gerds a la fruiteria també me'ls demana sempre!

Així que després d'atipar-se'n, vem aconseguir recollir mig quilet de móres per fer-ne melmelada.
Vaig mirar la recepta per internet, vaig calcular les proporcions. Les vem rentar i posar a la nevera amb sucre i suc de llimona. L'endemà, vaig posar-les al foc i quina bona pinta que feia!! Ja m'imaginava el pastís de formatge i la melmelada per sobre...
Però també estava fent el sopar i en un tres i no res, el sucre se'm va cremar i la melmelada es va convertir el una massa negra, pringosa plena de móres caramelitzades. Quina ràbia!!!


Les móres caramelitzades i cremades.

En aquest cas no vaig tenir la sort del principiant.
Pel proper cop, no treuré l'ull de sobre a la cassola en tota l'estona...(gràcies a l'acció del vinagre no he de llençar-la!)

dilluns, 26 d’agost de 2013

Un abans i un després

"Jo puc dormir amb el Guardiola i puc dormir sense el Guardiola" - va dir el peque.
I en aquell moment em vaig adonar que de peque ja no ho era tant i que aquella frase marcava un abans i un després.
Me n'orgulleixo de la seva valentia i em fa adonar de la personeta en què s'està convertint.


Aclariments: 
  • El Guardiola és el seu osset de dormir. Abans era insubstituible però es veu que ara ja no.
  • La frase va ser dita a casa dels meus pares, quan ven anar a sopar i el peque va decidir que volia quedar-se a dormir sense haver portat res.
  • I el cert és que estic una mica sensible per temes hormonals (i per temes laborals, que d'aquí a una setmana sant-tornem-hi al cole....).

diumenge, 18 d’agost de 2013

Gerros amb cactus

Això també ho vaig veure al Pin.teres.t (quina font d'inspiració!), per més detall, d'aquí.
Com que tenia els ingredients a casa (gerros de vidre de l'ikea, petxines i pedres, cactus no punxants (succulents in english?)) ens hi vem posar fa unes tardes.

No queda tan preciós com a l'orginal perquè la terra s'escola cap a les pedres, però vaig intentar posar les petxines o pedres més grosses el més amunt possible perquè ho aturessin.
Ens ho vem passar molt bé amb el peque tot i que ell també volia posar-hi altres coses que no hi enganxaven gaire (cotxes) -no tenim el mateix sentit de l'estètica!


Els tres gerros,

omplerts amb petxines i cargols i sílex,

souvenirs d'excursions i grans moments.


Porto uns posts ensenyant les meves cosetes. Com trobaré a faltar d'aquí res el temps lliure!!!

divendres, 16 d’agost de 2013

Guarda-tisores

Hi ha mil models d'aquest Guardatisores però aquest l'he fet seguint el tutorial que vaig trobar al Pin.te.rest de la Rakel del blog Hecho de Tela.

Com que només tinc dues tisores, he adaptat la butxaca més petita per fer un alfileter.

I com em va quedar tan xulo -roba texana reciclada i quadrets de vichy vermells-, en vaig fer un altre per la meva amiga M que també està fent els seus primers pinitos amb la màquina de cosir.

Què us pareix?
Hi ha molts fallos però...
...m'encanta!


diumenge, 4 d’agost de 2013

Bossa de roba

Surfejant pel Pinterest vaig trobar aquest tutorial de little girl Pearl per fer una bossa de roba. Tenia ganes de fer-me'n una per posar-hi el quadre de punt de creu -que ara estic a punt d'acabar!- i que porto uns tres anys encabit en una bossa de plàstic (del British Museum, això sí).

A l'hivern vaig comprar unes robes de topos que s'havien quedat oblidades a l'armari.
Així que ja no tenia l'excusa del temps!

Ha tingut el seu procès: entendre les instruccions -vaig agrandir mesures-, tallar les peces -ui ui ui- i finalment atrevir-me a cosir-ho tot amb la màquina de cosir de la Iaiato.

Estic molt contenta del resultat: ho he fet jo! Em venen ganes de regalar bossetes a tothom!
Espero que aquesta sigui la primera d'una munt de projectes futurs!!!
Arribaré a ser una "custurica apanyada"?

Quina monada de topos!

I és reversible!

dimecres, 31 de juliol de 2013

Camí secret

Dues mares i tres nens acabàvem d'arribar a la caseta i feien plans sobre què fer durant la tarda.

"I si anem a fer un passeig per aquí darrera casa teva que és tot muntanya?"-proposa una.
"Sí, i ens emportem el berenar i els hi ensenyem el nostre camí secret, d'acord Mika?-diu l'altra mare.
"Síiiiiiii"- s'emociona el nen de 4 anys, mostrant el seu entusiasme tot saltant.

Decidits, comencen els preparatius: fan un pipí, canvien sabates... Quan s'adonen, el Mika ha desaparegut i la porta del carrer és oberta de bat a bat.

Comencen tots a cridar-lo.
La mare del Mika surt al pati cridant el seu nom. Baixa a la carretera, torna a pujar. Demana als veïns si l'han vist. Va amunt i avall del carrer, neguitejant-se cada cop més.

L'altra mare agafa el germà petit a coll i el seu fill de la mà i comença a buscar amagatalls per dins de la casa.
Sent com segueixen cridant al nen sense resposta, la veu de la mare cada cop més desesperada.
Pugen a l'habitació dels nens i la troben buida però fan una ullada per la finestra.

I veuen el Mika enfilat dalt d'unes roques, potser a uns 200 m, al final del "camí secret".
Obren la finestra i avisen a la mare. I observen el retrobament com si es tractés d'una pel·lícula: la carrera de la mare,  com insta a baixar al nen, com el renya i com l'abraça.

Més tard, la  mare del Mika comenta que li deuen haver sortit 30 cabells blancs en aquells 5 minuts.


No és el primer cop que aquest nen s'escapa sense dir res.
Com ensenyar-li a un nen de 4 anys i sense por a tenir consciència dels riscos que pren?

En ocasions com aquesta, agraeixo tenir un peque prudent!

dilluns, 29 de juliol de 2013

Observacions

L'altre dia a la plaça em vaig convertir en una observadora científica del comportament del meu fill.

Observant...
Feia estona que un grup de nens de la seva edat i escola jugaven amb una pilota. Sense sort, el peque intentava treure-li al P, un nen molt àgil que coneix i que li treu un cap.

Al cap d'un moment, des de l'altra banda de la plaça veig com el P. arrossega al peque cap a uns matolls -amb dificultat, el peque s'hi resistia però l'altre és més fort. Desapareixen però veig que el P aixeca el puny com per pegar-lo. Vaig haver de dominar l'impuls de sortir corrents (i salvar-lo).

Al cap de res, apareix el peque plorós dient que el P l'ha picat. No aconsegueixo entendre el motiu però l'aconsolo, es calma i se'n torna a jugar, aquest cop amb el seu amiguet M. I aquí no ha passat res.

Vaig fer bé?  El P. no és bel·licós, em diuen que no és mal nen. I el meu fill, tan tímid que era, ara s'esvalota i s'atreveix a burxar com qualsevol altre. Vull que el peque sàpiga resoldre els seus problemes tot sol, que s'espavili. Potser és massa petit encara amb 3 anys i mig?


dissabte, 27 de juliol de 2013

El nom del meu avi

Pel meu cumple em van regalar el seu darrer CD.
A primer cop d'orella, les melodies de les cançons són més lentes i s'assemblen entre sí.
Les lletres continuen sent genials, petits contes utilitzant les paraules precises.
Serà qüestió d'anar escoltant-lo amb calma.
Però hi ha una cançó que se'm va enganxar des del primer moment, la de la Teresa Rampell.
Que vagi de gust!



(PD:el meu avi se'n diu, de Manel)

dijous, 25 de juliol de 2013

Bons moments a l'Empordà

Vem repetir estada a la casa rural de l'any passat. Amb els tràfecs de final de curs, no tenia ganes de buscar coses noves així que vem decidir assegurar la jugada. Perquè el Baix Empordà ens encanta.

Et lleves al matí i en mitja hora tens quantitat de llocs interessants on anar.

Que al matí vols platja? Doncs mires el mapa i tries. Nosaltres aquest any vem anar a Platja de Pals, Tamariu, Llafranc i Sa Riera.
Que et ve de gust passejar per la civilització? Aquest cop vem estar a l'Estartit, Palafrugell, Palamós.
Ceràmica? La Bisbal! No em vaig firar gaire, tenia el temps cronometrat...
Descobrir poblets de pedra? Doncs vinga cap a Pals, Palau-Sator, Peratallada, Fontclara, Sant Feliu de Boada...
A més a més a més, vem dedicar un dia a Empúries: visita a les runes, bany a la idíl·lica platja del davant i dinar al preciós poblet de St Martí.

El peque s'ho va passar pipa. A la platja i a tot arreu es banyava amb el seu flotador (i això que l'aigua estava fresqueta, us ho asseguro!!). Ha dormit i menjat molt bé. Ha caminat força (tot i que intentava que el seu pare el portés a les espatlles) i s'ha atrevit a fer coses noves com ara pujar a una "nòria" (de les petites per nens!). Es va posar morenet, va curar-se dels mocs i va menjar com un campió.
Beneïdes vacances, que ràpid passen!
Llafranc i Calella de Palafrugell des del Far de St Sebastià


dilluns, 22 de juliol de 2013

Picardies

(Tornant de la platja, caminant cap al cotxe.)

PEQUE: Papa, em portes aquí dalt (assenyala les espatlles).
PAPA: No, peque, que porto la bossa de la platja.
PEQUE: Mama, li agafes la bossa de la platja al papa ?


(A l'habitació de la casa rural, amb el llum apagat i disposats per dormir. El peque es tira un pet i esclafim tots una rialla)
PAPA: Jo no he estat.
PEQUE (rient): Ha sigut la mama!


(A casa, després de dinar)
PEQUE: Mama, vull un carmelo!
MAMA: Peque, no menjaràs res més fins l'hora de berenar!!!
(Cinc segons més tard)
PEQUE: Mama, vull berenar.


(Al sofà de casa)
MAMA(abaçant el peque): Però quin nen més maco, me'l menjaré sencer!!
PEQUE: Mama, si te'm menges et quedaràs sense nen!!!


dimecres, 3 de juliol de 2013

De vacances

Els finals de curs al juny sempre són atrafegats: darrers exàmens, avaluacions, reunions per finiquitar el curs...i el clàssic sopar de cloenda.
Després d'aquests dies d'horaris estranys, diumenge els meus sogres van emportar-se el peque cap a les terres de l'Ebre.

Cada vespre truquem. El peque no s'enyora gens! Ja me l'imagino sent el rei de la casa! Asilvestrant-se amb el seu cosí! Anant a la piscina, menjant gelats cada dia i mirant molta tele!

Ens han explicat que la primera nit va despertar-se a les 5 de la matinada, i es van llevar a les 6:30 amb el meu sogro. Però es va compensar amb una migdiada de dues hores.

El primer dia, quan li van dir de trucar-nos, va saltar: "Per què? No vull que vinguin!"
Jo tampoc m'anyorava de petita: marxava 15 dies amb els avis a la platja sense cap problema.

El balanç d'aquests dies de nòvios és bó.
D'una banda el avis han pogut gaudir del nét. De l'altra, nosaltres hem aprofitat per netejar a fons la casa, anar a l'Ikea i a les rebaixes, enganxar-nos a "Juego de Tronos"...

Encara no he acabat de relaxar-me: normalment ja em passa, trigo una mica. Primer m'entra la dèria de fer moltes coses, tot allò que deixàvem pendent per fer a les vacances. Després ja em deixo anar: sort que tinc dies per fer-ho!

Demà marxem nosaltres cap allà per estar amb la família. I el cert és que...tinc unes ganes d'abraçar-lo i menjar-me'l a petons!!!

dijous, 27 de juny de 2013

"I ara m'enfado, hum!"

Coincidint amb el final de curs, el peque ha agafat el costum de declarar als quatre vents que s'enfada.

Qualsevol excusa és bona.
"Com que no em dones xocolata, ara m'enfado, hum!", creua els braços i abaixa el cap, amb una escenificació dramàtica perfecta. El primer cop va fer gràcia i tot.

M'agradaria saber d'on treu aquestes reaccions, suposo que d'altres nens de classe o de la tele?

Sembla que va de baixa però va haver-hi uns dies que tot li servia d'excusa per enfadar-se.
Hem passat molt d'ell i quan començava una frase amb "Si no em fas/dones.....doncs llavors no vindràs a casa meva" o semblant, el parem i li diem que torni a començar, que no ens agrada que parli així sense motiu.

Qué difícil educar! Tot un repte!

dimarts, 25 de juny de 2013

Les formigues sordes

A casa tenim declarada la guerra a les formigues.

No sé pas què ha passat però ens van començar a envair la cuina. Primer corrent pel marbre i després escalant el moble de les escombraries.

Tot i deixar la cuina cada nit ben endreçada, al matí descobriem un caminet atrafegat recorrent alguna superfície.
Ho sento per elles però és la guerra.
El meu home intenta tapar els foradets amb aquaplast (il·lús!).Tenim l'aspirador sempre a mà i la fregona a punt. El peque hi troba la gràcia al fet de xafar-les. Jo mai he volgut fer mal als animals però que em deixin en pau!!

Quan les "fu**ing ants" van allargar la seva expedició cap al passadís, vaig pensar que haviem d'adoptar mesures desesperades i vaig comprar un aparell d'ultrasons que segons el prospecte les atonta i les fa abandonar el niu.

Les nostres formigues deuen ser sordes.

Potser n'hi ha menys però amb les escabetxines que fem a diari podem haver minvat la població.
I així estem.
Poso els cubells de la basura a davant de l'aparell, esperançada. A veure si se'ls destapen les orelles i se'n van ni que sigui a casa del veí!!!

dijous, 20 de juny de 2013

Adéu a P3

M'ha passat volant aquest curs.

La setmana entrant hem de passar a recollir els informes del 3er Trimestre. La seva mestra, la Rosa, va molt per feina i no ens ha donat hora: "Si no he de dir res especial és tonteria!"- va exclamar.
Això vol dir que tot va bé  i que haurem de confiar plenament en el seu criteri!

No tinc cap queixa sobre res. El peque va content a escola i s'ha espavilat molt durant el curs. Es nota una evolució com a personeta.
Sempre ens explicava que pintava i que feia "feines". Avui hem comprovat amb l'àlbum que ha treballat molt! Han practicat resseguint moltes lletres i pintant molts dibuixets. I ho fa molt bé, la veritat!
Han fet tantes coses diferents: Han cantat molt, memoritzat poemes, cuinat, fet una flashmob...coses que m'han sorprés gratament! Com ha canviat l'escola des de que jo vaig anar-hi!


D'amiguets, que era el que més m'inquietava, s'ha obert i té el seu grupet. Sobretot hi ha el M -el seu amiguet de l'ànima- però també parla d'altres. És curiós que durant el primer trimestre només parlava de la B i ara, en canvi, prefereixi estar amb d'altres nens (en masculí).


El curs vinent ja no serà dels més petits del cole. Fa peneta, el temps passa però... c'est la vie!

Adéu a P3! Ens ho hem passat molt bé!




dilluns, 17 de juny de 2013

Dibuixant amb témpera sólida

Havia llegit en alguns blocs sobre aquesta espècie de ceres anomenades tèmpera sòlida i en parlaven molt bé. Així que en vaig comprar-ne un paquet i han estat un èxit.
Són com tubs de cola d'enganxar però de colors brillants. Cobreixen el paper molt bé, sense que costi gaire. No són per dibuixos petits o precisos més aviat per murals.
Al peque li encanten i tot sovint demana de jugar-hi.
Els recomano per passar estones durant aquest estiu (n'hi hauran unes quantes!) i crear autèntiques obres d'art.
Dibuixant elements climàtics!!


divendres, 31 de maig de 2013

Collita de maduixes

Cada dia sortim a agafar les maduixes més vermelles...

dimecres, 15 de maig de 2013

Role-playing

Dilluns al parque, el peque, el seu amic M i la seva amigueta L van fer un role-play elaborat.

La princesa estava clar qui era, el cavaller Sant Jordi també i al peque li tocava ser el Drac...però va decidir que ell no volia ser el dolent i es va fer cavall.

Els hauríeu d'haver vist al tobogan-castell escridassant al drac imaginari, el meu fill estirat panxa terra amb el M assegut al seu cul!!

dimarts, 14 de maig de 2013

Joc amb taps, números i daus.

Al blog de Paramipequeconamor vaig veure aquest joc amb taps, daus i números que em va agradar molt i me'l vaig apuntar.

És senzill de fer i de jugar. Jo l'he "adaptat" per només jugar-hi amb un dau, aviat ja en faré un altre amb dos daus que és tal com el va fer ella i que té més gràcia per fer sumar al nen.

Ahir vaig ensenyar-li la rutina de tirar el dau (li costa una mica, potser és massa gros?) i col·locar els taps al lloc. Va fer un parell de partides i se'n va cansar. Vem acabar escrivint al cartró i pintant les rodones.


He pensat que pot ser un material per fer una Edubolsa (com he llegit al blog Manualidades Educativas) per emportar-te a qualsevol lloc o regalar...però llavors el taulell hauria de ser plegable!

diumenge, 5 de maig de 2013

Ordinografia



Aquesta va ser la primera vegada que li vem posar el Openoffice al peque i li vem deixar que anés teclejant. I li va encantar! Va tocar-ho tot i també va escriure el seu nom (però no trobava les lletres!). També va descobrir que si no aixeques el dit, la lletra s'escriu mooooooltes vegades. I va traginar el ratolí -sobretot la boleta central- tant com va voler. Va estar-s'hi una bona estona omplint 22 pàgines!
L'altre dia em demanava que li tornés a posar.
No hem introduit gaire al peque amb els ordinadors, ipad i mòbils. Primera, perquè no estem gaire a la última i no tenim ni Smartphone ni tablet a casa. Segona, perquè penso que ja hi serà a temps i ho enganxarà ben ràpid quan ho necessiti.

dissabte, 4 de maig de 2013

De guiris per bcn

Fa unes setmanes vem fer 15 anys amb el meu home.
Quan ho deia s'exclamaven: "Si que us veu casar joves!".
Però és que nosaltres celebrem la data en què vaig decidir-me a sortir amb ell!

Així que d'amagat vaig organitzar per internet un cap de setmana de nòvios per Bcn perquè sempre dèiem que haviem d'anar-hi i dormir-hi.
Vem deixar el peque amb els sogres, vem agafar la bossa i amb metro cap a l'hotel (molt recomanable).
Vem passejar, ramblejar, mirar llibres, vem anar al teatre i vem menjar bé...com dos guiris més. Sense preocupacions ni horaris ni presses...van passar les dues nits volant!

En tornar diumenge a casa dels sogres, quan pujavem per l'escala desitjosos d'abraçar al peque, sentim la seva veueta que ens pregunta: "I per què heu tornat?". Està clar que tenim una excusa per repetir-ho aviat!

dimarts, 30 d’abril de 2013

Nebodet@ en camí

A les vacances de SS, quan els vem anar a veure, jo em vaig ensumar alguna cosa: "Que esteu buscant un germanet?" li vaig preguntar a la meva cunyada en un moment que estàvem soles.
"No, encara no, ens hi posarem a l'estiu. De moment només prenc l'àcid fòlic".
Doncs la meva intuició era certa: estava embarassada!

L'altre dia ens truca i diu que ens ha enviat un mail, que el mirem.
"Que t'hi jugues que és una eco?".

M'alegro per ells i -com sempre- em meravello de lo fàcil que resulta embarassar-se als altres. 

El nebodet@  li toca al novembre: t'imagines que també nasqués el mateix dia que els peques? (el meu nebot i el meu fill van nèixer el 9 de novembre però amb un any de diferència).





diumenge, 28 d’abril de 2013

L'amic de l'ànima

El meu fill ha fet un amiguet de l'ànima, el M!

L'any passat anàven junts a la guarde i aquest any també van a la mateixa classe.
Viu a la nostra mateixa plaça, xerrem molt amb els seus pares.
El M és un nen simpàtic, xerraire, actiu, trapella i li pirren les pilotes.
El peque és timidot -però cada dia menys!- i les pilotes no li diuen res.
Amb tot i això són inseparables! Al·luciono amb aquesta dèria: es porta a dins això dels amics de l'ànima? Els veus com s'abracen al sortir de l'escola, eufòrics quan saben que anem al parc a jugar!

La feina és perquè parin i berenin una mica! Els hi falta temps per correr, atrapar-se, pujar als columpis, jugar al sorral, tira pedres a la font, buscar els pals més llargs possibles, escapar-se...
Es busquen mútuament. Però quan hi és el M, el meu peque no necessita ningú més.
M'agradaria que el meu fill fos més obert, juguès amb nens diferents...
Però tot és començar.
M'he de recordar que fa un any, quan anàvem al parc o bé em reclamava o bé no es movia del meu costat!


dimarts, 23 d’abril de 2013

La iaia

No és que sigui una gran consumidora de música, de vegades penso que hauria d'escoltar-ne més, incorporar-la al meu dia a dia.
Però fa poc que he descobert aquest grup: "La Iaia".
Pel que he llegit, entre d'altres coses, el nom del grup va per la iaia del cantant, tot un homenatge!


Us deixo aquest tastet: una cançó preciosa!


dijous, 4 d’abril de 2013

Racó Cactus

Diumenge vem tenir una tarda esplèndida de primavera i no vem estar-nos de passar-la a fora la terrassa. El peque i el meu home prenent el sol, jugant amb els legos. I jo, arreglant els cactus.

Jo els hi dic cactus però potser alguns d'ells no ho són.
No tenen punxes.
I són vividors, agraits.
Lentament van creixent i a vegades et regalen les seves flors cridaneres.
El més punxegut de la col·lecció és un aloe -ja deu tenir 5 anys- però se'm va glaçar aquesta tardor just abans d'entrar-lo a casa i ara fa mala pinta, no sé si aconseguiré reanimar-lo...

Els vaig reproduir, vaig posar els més grans en testos separats (a l'hivern no sabré on ficar-los...), m'ho vaig passar pipa provant com quedaven tots juntets a sobre de la taula.

És el meu racó cactus i me'n sento ben orgullosa. Oooole yo!






divendres, 29 de març de 2013

Rebossats en terra

El peque és una mica finolis en temes d'embrutar-se.
Molts dies no hauria pas de canviar-lo de roba perquè no s'embruta. Esquiva bassals, fa servir els coberts, s'espolsa les mans a la mínima engruna del que sigui que hi tingui...
El meu nebot és tot el contrari: sempre va fet un guarrete (això mereixeria un altre post que mai em decideixo a escriure).

Després d'uns quants dies junts, m'encanta veure com el meu fill s'asilvestra (i el meu nebot posa una mica de seny, més que res perquè es un any més petit).

Ahir van ser glorioses les tres hores que els dos cosins van estar jugant amb terra i pedres (i dues gosses). Quan vem arribar al mas, el peque no s'atrevia a pujar la muntanya de grava i menys baixar als forats de terra. Un estona més tard, ja pujava la muntanya amb un carretó del cosí i es revolcava a la trinxera.

L'aigua de la banyera va quedar marrona però s'ho van passar bomba!
PD: Avui he tret mig quilo de terra de les seves sabates i encara n'hi he deixat (no crec que pugui fer-les netes però hauran d'aguantar fins la calor).

divendres, 22 de març de 2013

Toi malita

Portava tota la setmana en mode vacances i  potser per això -i perquè tothom al meu voltant està o ha estat encostipat en major i menor grau- avui claudico jo i estic amb un "trancazo" i un mal de coll impressionant.

Quan he anat al metge, he hagut de fer memòria dels anys que fa que no prenc un antibiòtic per combatre la pus al coll! Aquest vespre, ibuprofeno i a dormir a les 21.

Començo bé les vacances...Aquest any que no marxava a contracor cap a les terres de l'Ebre!!!

Bones vacances (per qui les tingui).
 Bon pont per la resta.
 Un petonet.
Ens llegim a la tornada.

dimarts, 12 de març de 2013

Saltironejant

Darrerament el peque no corre, salta!

Ha guayat molt en destresa i agilitat.
És cosa de l'edat? De les classes de psicomotricitat de l'escola? D'imitar els seus companys?

Mai havia estat tan entusiasta a l'hora de moure's. Ara salta i fa girs de 360º (d'on ho deu haver tret?).
També fa salts de granota, salts a peus junts i de vegades veus que es concentra per saltar el més amunt possible, agafant impuls. I no perd cap oportunitat de fer un salt per baixar d'algun lloc alt. Si ho és molt, per sort, demana ajuda -continua sent prudent.

Això m'ha fet recordar aquesta cançó de Manel, i acabo de descobrir que va de ruptures i de gent que posa les banyes (fa "el salt"). Tants cops cantant-la i sense saber-ho!

dissabte, 9 de març de 2013

Guixos i somriures

Dissabte passat semblava que la primavera ja era aquí!
Vem treure els guixos a la terrassa i vem dibuixar una mica.
Vaig fer una xarranca, vem saltar una mica.
L'estona va acabar amb una cara somrient de guix, potser la primera que el peque fa amb celles???



dilluns, 4 de març de 2013

L'amic Guardiola

Quan vem provar el mètode E.s.t.i.v.i.l.l amb el nen, vem triar com company de llit un osset tou i molt senzillet, de color blanc que ens havien regalat amb un lot de porductes Sua vi nex.
En aquell moment no ens vem adonar de la importàcia que tenia aquesta tria!

Al llibre, el batejaven amb el nom de Pep i al meu home se li va acudir de dir-li Guardiola.

A partir de llavors, l'osset es va convertir en la joguina especial del meu fill i encara dura.
Dorm amb ell i quan es lleva, l'agafa per esmorzar.
Si a la nit em crida per venir al nostre llit, no se'l descuida pas.
Quan era més petit, l'encabia a tot arreu i de vegades haviem tingut problemes per localitzar-lo!
Ara ja no hi juga tant però de vegades està mirant la tele i veus que s'aixeca per anar-lo a buscar al seu cuarto i portar-lo al sofà amb ell.
Pel seu aniversari el vem portar a l'escola per parlar d'ell com un objecte valuós.

I viatja amb nosaltres si dormim fora de casa!

Mira què no és pas gaire maco. No té ni boca i això ha provocat moltes preguntes al meu fill. "Per on menja, mama?","Per on parla?" , "No té dits!".
I que sigui blanc no sé si és bó o dolent perquè s'embruta molt ràpid i va sovint de cap a la rentadora.

Bé aquí s'acaba el post d'homenatge a l'amic Guardiola.
Sens dubte, un osset feliç.



dijous, 28 de febrer de 2013

Fent de Buzz

Fent de Buzz Ligthyear pels carrers de la Colònia Güell.

dilluns, 25 de febrer de 2013

Autonomia

El peque està trobant el gust a fer les coses ell sol.

Per exemple...
Es posa i treu les sabatilles i les sabates -les de velcro- i les endreça al seu calaix.
Es treu la jaqueta, el gorro i la bufanda i les entafora a l'armari del rebedor.
També es desvesteix per entrar a la dutxa, però a vegades té problemes amb les samarretes i treure el cap.
Es prepara el tamboret, la tapa del WC i s'abaixa els pantalons a l'hora de fer pipi i quan acaba en sentit invers. També es posa el reductor si té caca i es frega el cul (això s'ha de supervisar!).

Agafa el mando de la tv i l'encèn i apaga -però només es posa el super3!

I el que ha començat a fer aquesta setmana és caminar tot sol fins a la porta d'entrada a l'escola (que és enmig del parc, sense cotxes perillosos).
Em fa un petonet i em diu que "jo sol".
Llavors va pujant tot cofoi, girant-se, saludant-me, fins arribar a la porta.
I jo me'l miro, somrient com una bleda...

(però en el menjar segueix tan "cansino" com sempre...és el nostre cavall de batalla!)

divendres, 22 de febrer de 2013

Tocar la neu

Diuen que nevarà aquesta nit. Nosaltres vem tocar neu la setmana passada.
A uns quaranta minuts de casa tenim muntanya amb neu, així que dissabte a la tarda ens hi vem acostar.
El peque s'havia adormit al cotxe i en despertar-lo no estava gens d'humor.
El meu home se'l va posar a les espatlles i ens vem atrevir a xafar la neu que hi havia a la falda de la muntanya. Error! El meu home, amb les seves bambes de còrrer, va relliscar i va caure de genoll. I jo, impotent, vaig veure a càmera lenta com el meu fill s'apropava al terra i picava de morros a la neu gelada. Quina mala estrena amb la neu! Sang i tot! Després de plorar una estoneta i amb el nas una mica pelat, vem aconseguir passar-nos-ho bé tirant boles de neu.
La moraleja de l'aventura és que el proper cop segur que anirem ben preparats de peus, amb les botes de muntanya -que m'he de comprar- i el que calgui!

diumenge, 17 de febrer de 2013

La pregunta incómoda

"I el germanet, per quan?".
Sovint em fan aquesta pregunta i normalment somric i dic alguna vaguetat del tipus "Sí, sí, aviat".
Els meus propers ja saben del nostre problema i amb ells no em fa res de parlar-hi. Però els coneguts o companys de feina...ja els hi explicaré si em ve bé.
 
La gent no és conscient de que hi ha parelles amb problemes de fertilitat. Som un percentatge petit (15-17%) però gens despreciable. I la pregunta no es fa de mala fe. Ja ho sé que el normal és poder posar fills al món i bastant fàcilment -per això nosaltres som aquí ara mateix- però resulta que nosaltres dos som "rarets".

Confesso haver sentit molts cops una punxada d'enveja a l'assabentar-me que fulanita o menganita estan o tornen a estar embarassades, sobretot si són de la meva edat. Clar, penso, el temps corre i si no s'afanyen no hi seran a temps.

Descartat tornar-me a posar en mans de metges, m'he de concentrar en el fill que sortosament tinc i en gaudir-lo al màxim.

Però no sé si mai perdré l'esperança de que ens toqui la loteria de la fertilitat...



dijous, 14 de febrer de 2013

Embolcall origami

Dilluns va ser el cumple de la meva veïna i com és tan maca li vaig fer un panda de feltre a mode de penjoll.

I per embolicar-lo vaig estar surfejant pel pinterest i vaig trobar aquest tutorial per fer una capseta. Amb paper de diari vaig seguir tots els passos i vaig ensortir-me'n! Quina sensació de triomf!(quina xorrada, pensareu!).

Bé, aquí teniu algunes fotos. I proveu de fer la capsa: original i ben barata!


dimarts, 12 de febrer de 2013

Entrevista amb la mestra de P3

Vem fer la primera entrevista de P3 amb la mestra del peque, la Rosa.

La Rosa va ser mestre meva de català i francès de 6è a 8è. Recordo que ens portava tots ben rectes! Els seus mètodes no eren especialment innovadors. Recordo els exercicis repetitius de francès, escrivint moltíssim, repetint les mateixes frases canviant subjecte o complements: avorrits o no em van servir per interioritzar les conjugacions dels verbs francesos abans dels 13!

Ens va explicar que amb la implantació de la ESO li van donar l'opció de passar-se a l'institut i ella, veient com pintaven les coses i com pujaven els nens, va retrocedir amb els més petits. "Els darrers cursos que vaig fer a 7è i 8è ja rebia unes respostes i unes actituds que no m'agradaven gens".
Remarco que està parlant de 3 cursos per sota del meu, és a dir, dels nascuts a començaments dels 80. La cosa es remunta a fa uns quants anys!
 "A mi que no em diguin que el fracàs és escolar, el fracàs és de la societat!". Coincidim totalment amb ella. "Amb els petits m'ho passo genial i encara creuen".

Diu que la classe del peque és molt maca, que s'hi treballa molt bé. Que el peque és tímid però que quan ha de parlar, parla i que quan necessita alguna cosa, la demana. Que és treballador i que gaudeix aprenent i escoltant. Que té amics i que quan hi ha alguna "juergueta" també s'hi apunta i que ja està bé. Que al ser dels petits de la classe i petitet de mida, sembla més indefens del que realment és i s'espabila prou bé tot sol.

O sigui que amb el meu home vem babejar molt. I que duri!!!

diumenge, 10 de febrer de 2013

Carnaval descafeïnat

Doncs aquest any m'ha tocat un Carnestoltes descafeïnat: què hi farem, l'any vinent segur que serà millor!
Resulta que vem arribar al punt de partida una mica tard i vem estar col·lapsats entre milers de persones en un creuament de camins. Després d'una hora sense arrancar, jo agobiada per les empentes i amb el nen a coll per por que el xaféssin, decideixo sortir d'allà i reunir-me amb la colla a una plaça propera quan la rua ja estés en marxa.
Fem tota la volta per carrers poc transitats. Quan els espero, el nen em demana braços per veure millor la desfilada. I se m'adorm!! El vaig dur a casa i després vaig anar a la recerca dels vaquers però l'aglomeració de gent era increible i jo sense mòbil, vaig optar per esperar a que passéssin. El fred em va fer desistir i me'n vaig tornar cap a casa a entrar en calor. Un altre any serà...

dijous, 7 de febrer de 2013

Pissarra magnètica

El peque em va sorprendre l'altre dia reproduint una imatge a la pissarra magnètica.
És el primer cop que per iniciativa pròpia tria una targeta i la fa.

Abans li havies d'anar fent que s'hi fixés o bé jugava amb les peces posant-les com ell volia (cosa que va fer una estona després) i després interpreta el dibuix que ha fet "mira mama, un elefant" per exemple.


Cada cop m'agrada més aquesta joguina!

dijous, 31 de gener de 2013

Jo també vaig prendre D.i.a.ne

Resulta que durant uns 5 anys vaig pendre píldores anticonceptives per prescripció del meu ginecòleg.
No és que tingui acné sever però no tinc un cutis de porcel·lana.També sóc peludeta i tinc ovaris poliquístics.  Per això i per no quedar-me embarassada, em va receptar D.i.a.n.e.35.

Recordo que el prospecte del medicament era molt gruixut i que dubtaves de prendre't la pastilla si el començaves a llegir. Per això la notícia no em va estranyar gens.

O sigui que ara, a més de fer broma sobre els diners malgastats en mètodes anticonceptius també hi podrem afegir el risc de poder-la palmar. I jo tan ipanxa.

Em pregunto si el meu metge ho sabia (estudis des del 2002!) i va despreciar la possibilitat de que jo tinguès un trombo. Em pregunto si el fet que fos una farmacèutica important té alguna cosa a veure amb el tema...

dissabte, 26 de gener de 2013

Amics bessonets en camí

Una de les parelles de la colla també té problemes d'esterilitat i també va tenir una filla amb FIV que es porta 1 mes i 20 dies amb el meu peque.

Ara ho han tornat a intentar i han tingut èxit: s'han enganxat els dos embrions introduïts.

Abans de fer la primera eco, feiem conya sobre si serien família nombrosa i ells no ho veien gens clar. "No cabrem ni al cotxe!".
Però des de la nostra perspectiva, jo els hi deia: "I si haguéssiu de triar entre 0 o 2?".

Estic contenta per ells: se'ls hi girarà feina però també moltes rialles!

Jo tinc bastant assimilat que el meu fill serà únic. Ho hem intentat dues vegades més a la clínica  i portem tres anys sense prendre precaucions. Res.

Per això no hi ha dia que no em meravelli de la sort que vem tenir a la primera.

dimarts, 22 de gener de 2013

Mare "castradora"

Dos dies a la setmana la meva mare ve al matí a casa a fer de cangur i portar el nen a l'escola.
Els altres tres dies ho faig jo, i tan bon punt el desperto sempre em pregunta: "Que vindrà avui la iaia?".

I el motiu real -sí, també se l'estima!- és que amb la iaia fa el que vol i -sobretot- esmorza mirant la tele al menjador. Amb mi no: no em dóna la gana començar el dia amb un nen abduït.

Avui mateix també hem tingut sarau perquè no volia vestir-se.
"Primer esmorzar i després vestir"- em deia.
Segur que ahir ma mare sí que va complir les seves ordres.  En canvi jo li he dit que espabilés.
I ha fet una marranada...! Estirat a terra i tot...buff!
L'he deixat berrejant per anar a la cuina a fer l'esmorzar. Al cap d'una estoneta ha vingut a buscar-me perquè el vestís.

Tot i que em dic que les marranades fan madurar i que en això no vull cedir, no puc evitar sentir-me  com una mare "castradora".



diumenge, 20 de gener de 2013

Teleabducció

El club Super.3 exerceix una fascinació absoluta al meu fill.
Li agrada jugar amb els seu legos, puzzles, buzzligthyears...però tot d'un plegat et ve a buscar i et demana que vol veure el super.3.

I jo què li dic?
D'una banda penso que si li dic que no, les coses prohibides són encara més desitjables. Així que pacto amb ell una estona ("fins que l'agulla estigui al 9").

Llavors es teleabdueix.
Estirat o assegut al sofà o a terra o a l'estoreta, abraçat al seu nino, panxa a terra, boca avall...el món desapareix i el peque també. Comparteix les alegries i les penes dels personatges, la seva cara és un reflex de la pantalla.
S'empassa qualsevol dibuix que hi facin sense manies -excepte Bola de Drac que "surten monstres"-.
A mi no m'agraden gens el Fanboy ni el Supermalvats ni la Mofeta kung-fu ni Papawa. La resta encara trobo que són passables, el Rekkit em fa riure i tot.
A l'hora de sopar, posar el "Tom i Jerry" és èxit assegurat (com pot ser que no es cansi, si es sempre el mateix!!).

No m'agrada gaire la tele tot i que reconec que de petita m'hi vaig passar hores i hores.
Pensava que al meu fill li racionaria més.
Però una cosa és la teoria i l'altra les circumstàncies reals, a-que-sí?

dijous, 17 de gener de 2013

Parc mòbil de casa

Els Reis de les Terres de l'Ebre van portar una bici sense pedals.

Jo era bastant escèptica sobre la seva utilitat tenint en compte que del "corepassillos", el cavallet i la moto n'ha fet més aviat poc cas.

Però m'equivocava!
Ara quan hem de sortir a la fruiteria o a fer un volt s'engresca de seguida a venir si hi anem sobre rodes.
Visca l'equilibri! (I a veure si de pas enfortim una mica les cames al peque...)

dilluns, 14 de gener de 2013

Mocs endins

Ja hi tornem a ser: el peque està fet una sopa.

I resulta que hi ha una altra cosa que no li ve de gust fer mai: mocar-se.
Amb l'angunia que em fa a mi sentir com un moc es desplaça nas avall!
Doncs al peque no, el veus tot panxo jugant amb la candelera. Ja ho posaven a les notes del trimestre: "Sent la necessitat de mocar-se: A vegades".  (Aquí casa, gairebé mai).

Quan sento que deliberadament, i amb tota la seva capacitat pulmonar, va aspirant els mocs nas endins m'agafa una mala llet que em mossego la llengua per no escridassar-lo tipus mamma napolitana "Els mocs han de sortir enfora! Te'ls estàs menjaaant!!!!!!". Perdo la paciència amb la seva primera inspiració.

El cert és que li costa mocar-se: no té clar com fer-ho. Però ja li pots explicar i posar-li el mocador al nas que no hi ha manera. Hem de practicar com si fos un joc però a la que veu de què va...s'escapa.

I així estem per aquí casa, nosaltres posant suero i fregant amb el mocador i ell, tossint i tibant mocs endins.

divendres, 11 de gener de 2013

El pipi mandrós

Fer un pipi és una tasca que el meu fill no sé si troba avorrida o desagradable.

Després de l'operació bolquer, quan ja els vem deixar,  pensàvem que potser era tan reticent a anar al lavabo perquè li feia mal (per la  fimosi).

Ara que ja està operat (i no es queixa per res), encara és l'hora que s'avingui sense problemes o negociacions a fer un pipi si tu li proposes. ("Va carinyo, anem a fer un pipi", "No, ja l'he fet", "Però si fa 5 hores!!!!!!").

Al migdia, abans d'anar al col·le, l'agafo i l' amenaço que fins que no surti un riu no ens movem d'allà. I es concentra i el fa. (Si mai no vol anar al col·le hauré de canviar d'estratègia).

La resta de moments li pregunto (però no el coacciono) amb l'esperança que hi vagi per iniciativa pròpia. Comptant comptant, potser només fa 4 pipis al dia...

D'acord que no beu litres d'aigua i que potser jo sóc una pixanera i no puc comparar però em semblen molt poques visites al Roca.
En fi, potser val més que no em preocupi perquè l'altre dia, el meu home va confessar-me que ell també va al WC quan està a rebentar. (Hi ha coses que mai podré entendre...)




dijous, 10 de gener de 2013

Masia portàtil

Quan ja no recordava que sóc una noia amb sort, va i em toca el premi gros del sorteig de l'Anna de lamama!!! Em vaig quedar perplexa!  Quina xamba!!
 De seguida els de barcelonakids es van posar en contacte amb mi per portar a casa el paquet.
I el dia que esperavem el matalàs del peque ens van sorprendre amb una capsa rectangular. Com que prometia ser espectacular, vem decidir deixar-la pels Reis.

I sí, el matí de Reis el peque va tenir 3 regals: un joc tipo Lince, un teatret amb figuretes de contes i una masia portàtil!!

Però parlem de la masia que s'ho val: Està molt ben feta, és plegable i ve amb una funda i tot!!! Això m'encanta perquè la podrem treure i posar a temporades.

 De moment ja hi ha posat la seva cuineta amb el joc de cassoles i fa entrar els ninos per la gatera del darrera. Esperem viure amb ella moltes aventures!!!
(Moltes gràcies Anna per fer-ho possible!!!)



dimarts, 1 de gener de 2013

Adeu llitet de baranes, hola llit gran!

Fa unes setmanes que el peque ja dorm al seu llit gran.

Com que l'habitació és petita, l'armari és petit. Per aprofitar espai ens vem quedar un d'aquests llits que a sota tenen calaixos per poder guardar roba i llençols, mantes, tresors...
També li hem posat una barana per evitar esllavissades.

Amb l'excusa de trobar un nòrdic, vem visitar el nou I.K.E.A Sbd (enorme!) i li vaig triar una funda ben alegre de números (com no!).

Mentre pintàvem de nou la seva habitació, vem transportar el llitet a la nostra cambra i fins que no ens van portar el matalàs vem compartir habitació. Lo curiós del cas és que aquests dies dormia d'una tirada tota la nit al seu llitet (ens devia olorar!). Ara, de nou a la seva habitació al seu llit gran, a vegades dorm seguit (i jo em meravello) i a vegades em crida a mitja nit per venir amb nosaltres i seguir clapant.

Però li encanta el seu llit gran! Quan se'n recorda, corre a treure's les sabates per pujar-hi i saltar.

(Vem acabar l'any portant el llitet de baranes a la Creu Roja (i el cotxet-cadireta-maxicosi). Segur que trobaran un nen petitó a qui li faci servei)