Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de juny del 2014

Adeu a P4

Aquest curs ha estat genial.
La mestra Laura ha resultat ser una canya i tots els nens de la classe l'adoren.
Els fa sentir especials...tan de bó continuï el proper curs!



Ens quedaran per sempre les expressions "Zero patatero", "Què estàs a la parra?" i "Xipi-xipi" (quan no està bé ni malament).
Han après un munt de coses (des de les "3 erres" fins a la Prehistòria!) i s'ho han passat superbé a classe. Fins i tot han après a fer les polseres aquestes de gomes!
I han començat a llegir. El peque segueix tenint problemes però ja se'n surt una mica més.


Com que l'escola no vol que els pares facin regals als mestres, hem gravat a tots els nens de la classe dient-li un missatge i un pare n'ha fet un vídeo. Va quedar molt xulo! De poc plorem tots el dia que li donem!


L'any passat a P3, el peque era encara petit.
Aquest any he notat com s'ha fet gran. Ja és més autònom i té més picardia.


Adéu P4, ens ho hem passat molt bé!

També van celebrar el dia de la pau!

dimarts, 3 de juny del 2014

Anècdota

El meu home avui ha anat una mica tard a recollir el peque a l'escola.
Quan ha arribat, el meu fill s'estava esperant amb la mestra.
El peque li ha dit "Em pensava que venia la mama a buscar-me!".
Hem rigut molt amb el meu home quan m'ho ha explicat.
El peque quan ha vist que no hi érem cap dels dos ha pensat que hi anava jo, que sóc la tardona...

dijous, 29 de maig del 2014

Primeres colònies!

A l'escola del peque, els nens de P4 i P5 passen una nit fora de colònies.
Igual que al curs passat, han anat a l'alberg de Comarruga. Dóna la casualitat que nosaltres tres ja hi havíem anat un cap de setmana amb allò de "Vacances en família" (i ho he buscat pel blog però no vaig fer cap post). L'alberg és gran i està envoltat d'una pineda molt gran. A més té una passarel·la que el connecta directament amb la platja, sense haver de travessar la carretera. Entenc que a les mestres els agradi tant anar-hi!
Ahir preparàvem la motxilla (la llanterna, el més important!) i avui hem fet els entrepans plegats. Tot amb el nom marcat, m'he afartat de marcar-ho tot!!
Aquest matí, hi ha hagut una mica de caos a la sortida, amb tots els pares, els nens, els avis i dos autocars. El peque se m'ha abraçat, l'he petonejat i li he dit "Passa-t'ho molt bé!".
I ha pujat a l'autobús.
No he estat capaç de trobar-lo a les finestres, així que he dit adéu amb la mà a l'autocar.
A veure quines històries explica demà a la tornada!!!

dijous, 1 de maig del 2014

Passen coses

Primer, farà un mes i mig, al meu pare li van trasplantar un ronyó. Feia 2 anys i mig que estava a diàlisi. Li van fer al Clínic i ha anat molt bé. Com que ma mare va estar amb ell, les rutines del peque es van veure afectades i es va haver de quedar al menjador. Des de llavors, un dia a la setmana s'hi ha de quedar -continuen les visites setmanals a Barcelona-  i sembla que li agrada:  hi ha d'altres nens de la seva classe i m'explica que posen molt menjar i que van a jugar al pati...

Coincidint amb tot l'enrenou, la mestra em va dir que trobaven al peque molt callat, xafat a estones.
I va pensar que potser era perquè a classe començaven a llegir i escriure, a ell li costava molt relacionar el so de la paraula amb la lletra i es bloquejava. Enlloc d'anar-li a demanar a la mestra el dubte, es quedava assegut al seu lloc sense saber que fer.

Li vaig explicar que també podia ser pel canvi de rutines, perquè havia passat dies sense la meva mare -cangur oficial-, també havia començat a quedar-se al menjador...
La Mestra em va recomanar que practiquéssim una miqueta durant les vacances i així ho vam fer, però només un miqueta i quan venia bé. A casa no el volem pressionar. Crec que cada nen va al seu ritme, i ell és dels petits de la classe. El què em preocupa és que ho visqui malament, que pateixi.

Durant les vacances vam explorar el Delta. Ja hi havíem estat però aquest cop hem vist més.
Ens ho vam passar molt bé anant en vaixell, bicicarro, a les platges interminables, menjant arrossos, musclos, fideuàs...Després vam passar uns dies riu amunt, a la casa familiar dels parents, per veure'ls i descansar.
observant ocells

Passejant pel Trabucador

rodejant l'Encanyissada

Aclarint nectariners.

Però diumenge de Pasqua, la meva iaia materna va caure, va trencar-se la pelvis i tot va tornar a canviar.  He intentat rellevar moltes estones a ma mare per cuidar-la ja que l'hospital és tan pesat, tan avorrit, tan depriment...Per sort ja està millor i la iaia s'espavila bastant sola. Però els 84 anys no els hi treu ningú.

La darrera cosa és que porto una setmana amb un mal d'esquena inusual i força molest. Em va aparèixer l'endemà d'una classe de ioga, vaig pensar que eren agulletes però encara no m'ha marxat. La pega és que em desperto al llit rabiosa de dolor i no sé com posar-me. Em vaig prenent ibuprofenos i se'm calma el dolor. Demà trucaré a tots els fisios del meu poble, a veure qui em dóna hora abans i m'arregla.
I aquest és un breu resum d'aquest mes i pico sense postejar. Perquè mira que han passat coses...

divendres, 28 de febrer del 2014

La conferència L.E.G.O (2)

Mireu com ens va quedar! Almenys vistosa sí que ho és!

Com no sabíem com encarar-ho, al final vam optar per fer fotos a les seves creacions i a algunes que va fer amb el seu pare. A sota de cada foto, ell va escriure que representava. Quan em vaig despistar ja havia encerclat el què li havia semblat! Ah i li vam fer les lletres en forma de peces de Lego i ell les va pintar.
També va retallar (cosa que li encanta fer) i enganxar algunes imatges de les instruccions que venen a les caixes, per omplir una mica més.
I
La mestra va comentar que ho va fer bé i que un parell de nenes van aixecar la mà per dir-li que estava molt guapo a la foto on mira per la finestra. "Va triumfar!"-em va dir.

dilluns, 10 de febrer del 2014

L'entrevista de P4

Dijous vem trobar-nos amb la mestra del peque: era l'entrevista de seguiment de p4.

Ja n'he escrit de la Laura en aquest post. Només afegir que després de parlar una hora amb ella també vem fer-nos els fans seus (com el peque).

Ens va dir que el peque està molt motivat per aprendre, és treballador i es relaciona molt bé amb companys i adults.
L'únic però és que a vegades, a l'hora de posar-se a treballar, es queda empanat, com insegur del què ha de fer. I a la mínima, s'aixeca i li va a demanar qualsevol dubte.


També resulta que és xivato però que li està treient el costum:
"Laura, el tal ha picat al pascual!"
" I que no té boca el pasqual?"
"Sí"
"Doncs que vingui ell a dir-ho".

M'encanta el carinyo que transmetia pels seus nens! Quina bona feina que fan els mestres!


diumenge, 2 de febrer del 2014

La conferència L.E.G.O

A l'escola del peque, cada curs el nen ha de fer una activitat de parlar en públic, davant de tota la classe.


L'any passat, l'activitat consistia en parlar d'una joguina. Ell va triar una furgoneta de Lego.
Aquest any podia ser qualsevol tema i no vem ser gaire originals. El títol de la nostra "conferència" serà " Els Legos".
I és que ja li poden haver portat milers de joguines el Tió i els Reis que el peque es passa hores muntant torres, cases, castells, pastissos, grues, avions pistoles, robots i rams de flors de Legos.

Torre

Castell

Ciutat?

Però clar, el tema no té tanta miga ni gràcia com "Les estacions", "L'hort", "La meva mascota",...
Hem comprat la cartolina -vermella- i aquesta tarda pensarem com fer el pòster.
A veure què ens inventem...
I ja veureu el resultat!


dijous, 14 de novembre del 2013

La mestra de P4

I resulta que ens va tocar una mestra interina molt maca! Qué bé!
Ja havia estat anteriorment a l'escola i havia causat molt bona impressió.
La Laura és jove, hippy, dinàmica, carinyosa...ben diferent de la Rosa de l'any passat.
Però al peque li encanta.  No va trigar ni una setmana a ficar-se'ls a tots a la butxaca.
De moment, cap problema, el peque va content a col·le. Per això no hem xerrat gaire, hi faig confiança.
Tot va bé.
Doncs que duri!

dissabte, 7 de setembre del 2013

Reunió de P4

Vem anar a la reunió de P4 l'altra tarda.
Les classes ja estaven guarnides amb els noms dels nostres nens i les fotos de l'any passat. Feien molt de goig!
Enguany van acompanyar les explicacions sobre el curs amb una presentació i es va fer més distret. Les mestres també anaven més depressa, no s'encantaven perquè no hi havien preguntes.

Però no vem poder veure la cara de la seva tutora: serà una interina que nomenaran el dia 9 i que aterrarà el mateix dia 12 per l'escola. El primer dia ja ens van dir que estarien amb la mestra d'anglès, que ja els coneix de l'any passat i que els va tenir de tutora tot el primer trimestre.

Com a mare vaig pensar "Ostres quina mala sort! Sempre els hi toca canviar!" (Incís: els de l'altra classe segueixen amb la mateixa tutora, una noia molt competent).
Com a docent vaig pensar després: "Doncs la/el que vingui, ben bó/na serà". Quin remei!

La majoria de les mestres de l'escola viuen al poble i ja les coneixes una mica. Vulguis o no, tens les teves preferències!
El què tindrà de bó aquesta mestra és que serà sorpresa.
Però ja ho diuen a la Bíblia:"Por sus actos los reconocereis!"

Espero i desitjo que tots plegats tinguem un bon curs escolar 2013-14!!!!


dijous, 20 de juny del 2013

Adéu a P3

M'ha passat volant aquest curs.

La setmana entrant hem de passar a recollir els informes del 3er Trimestre. La seva mestra, la Rosa, va molt per feina i no ens ha donat hora: "Si no he de dir res especial és tonteria!"- va exclamar.
Això vol dir que tot va bé  i que haurem de confiar plenament en el seu criteri!

No tinc cap queixa sobre res. El peque va content a escola i s'ha espavilat molt durant el curs. Es nota una evolució com a personeta.
Sempre ens explicava que pintava i que feia "feines". Avui hem comprovat amb l'àlbum que ha treballat molt! Han practicat resseguint moltes lletres i pintant molts dibuixets. I ho fa molt bé, la veritat!
Han fet tantes coses diferents: Han cantat molt, memoritzat poemes, cuinat, fet una flashmob...coses que m'han sorprés gratament! Com ha canviat l'escola des de que jo vaig anar-hi!


D'amiguets, que era el que més m'inquietava, s'ha obert i té el seu grupet. Sobretot hi ha el M -el seu amiguet de l'ànima- però també parla d'altres. És curiós que durant el primer trimestre només parlava de la B i ara, en canvi, prefereixi estar amb d'altres nens (en masculí).


El curs vinent ja no serà dels més petits del cole. Fa peneta, el temps passa però... c'est la vie!

Adéu a P3! Ens ho hem passat molt bé!




dimarts, 12 de febrer del 2013

Entrevista amb la mestra de P3

Vem fer la primera entrevista de P3 amb la mestra del peque, la Rosa.

La Rosa va ser mestre meva de català i francès de 6è a 8è. Recordo que ens portava tots ben rectes! Els seus mètodes no eren especialment innovadors. Recordo els exercicis repetitius de francès, escrivint moltíssim, repetint les mateixes frases canviant subjecte o complements: avorrits o no em van servir per interioritzar les conjugacions dels verbs francesos abans dels 13!

Ens va explicar que amb la implantació de la ESO li van donar l'opció de passar-se a l'institut i ella, veient com pintaven les coses i com pujaven els nens, va retrocedir amb els més petits. "Els darrers cursos que vaig fer a 7è i 8è ja rebia unes respostes i unes actituds que no m'agradaven gens".
Remarco que està parlant de 3 cursos per sota del meu, és a dir, dels nascuts a començaments dels 80. La cosa es remunta a fa uns quants anys!
 "A mi que no em diguin que el fracàs és escolar, el fracàs és de la societat!". Coincidim totalment amb ella. "Amb els petits m'ho passo genial i encara creuen".

Diu que la classe del peque és molt maca, que s'hi treballa molt bé. Que el peque és tímid però que quan ha de parlar, parla i que quan necessita alguna cosa, la demana. Que és treballador i que gaudeix aprenent i escoltant. Que té amics i que quan hi ha alguna "juergueta" també s'hi apunta i que ja està bé. Que al ser dels petits de la classe i petitet de mida, sembla més indefens del que realment és i s'espabila prou bé tot sol.

O sigui que amb el meu home vem babejar molt. I que duri!!!

dimarts, 18 de setembre del 2012

P3 i les migdiades

Ja fa 5 dies que el peque va a l'escola i la cosa ha anat així.
El primer dia van partir l'entrada del grup a classe i ens va tocar a les 9:30. El va portar el meu home i es veu que allò era un festival de plors. Li va dir a la mestra "Em quedo 5 minuts?" i ella li va contestar "Sí, si us plau!!!". Per sort el peque estava tranquil i es dedicava a consolar a la seva amigueta que plorava com una magdalena.
Aquella tarda vem anar al pediatra (així que no el vem portar).

Dijous el vaig portar jo (tinc festa). Pensava que continuava l'entrada esglaonada, però no, arribem a les 9:30 (bueno, potser eren i 35) i em trobo tots els nens asseguts, atents. Un em diu "Estem esperant una sorpresa!". Jo empasso saliva i li dic a la profe "Em pensava que era a les 9:30...". Assec al peque a la primera cadira lliure que trobo, li faig un petó i surto pitant d'allà. Reconec que sóc una mica impuntual però m'he proposat a mi mateixa no fer tard amb el peque...Espero que això no ho recordin!
Aquell mateix dia el vaig a buscar i en arribar a casa el peque em diu: "Vull dormir mama!". I sense dinar ni res, va fer una migdiada de 2 hores. I a les 15 va dinar. (Porta uns dies jalant com un lladre! Toco fusta!)

Divendres i dilluns el porta ma mare i el va a buscar el meu pare. Quan arribo a les 14:15 ja estava al llit però dinat

Em preocupava això de faltar a les tardes.
La meva veïna que es mestra m'ha dit que potser estic quedant una mica malament i que quan faci 6è en alguna reunió es comentarà "Doncs aquests pares no el portaven a les tardes!".
Després, una amiga meva em pregunta "Que no portes el nen a les tardes?" "Es que em demana per dormir!" "El meu també però el fem jugar i li portem!".

Avui li he explicat a la mestra i m'ha deixat tranquil·la. Diu que millor que no el forcem a anar, que millor que es quedi a casa que portar-lo de mala gaita.
Jo penso que encara és petit (no té ni els 3 anys) i que tampoc es perd gran cosa ja que a les tardes surten al pati a jugar (que és important però que no li quedarà cap experiència o treball endarrerit). 

Així que de moment, ell mana: quan no faci migdiada ja el portarem, això segur!



dissabte, 8 de setembre del 2012

Allò que més interessa

Dijous vem anar a la reunió d'inici de curs de P3.

Erem ben bé unes 50 persones, penso que prou bé sent 40 nens.
De primer, la dire ens va explicar el funcionament del menjador (6€/tiquet) i ja ens vem dispersar una miqueta amb el rotllo (que en principi no m'interessa gaire perquè tibaré dels avis pel dinar)

I tot seguit, la primera cosa que van fer les mestres, abans d'explicar res sobre el funcionament del curs, va ser presentar la mestra de cada classe i cantar-nos en veu alta els alumnes de cada grup. Ben bé ho van fer perquè deu ser la informació més esperada i així els pares es queden tranquils per la resta de reunió. Nosaltres no estavem especialment capficats en això, suposàvem que aniria amb algun dels seus amiguets de la guarde amb qui juga i ha estat així.
I de mestra, ens ha tocat una que m'havia fet classe i que m'agrada prou. La pega és que ara està de baixa i la substituirà la profe que els farà anglès (que és la secretària del centre).

Ens van tenir 1h i mitja acalorats i asseguts en una cadira de P3, explicant-nos que "el nen és el centre del coneixement" i etc etc. Com som profes, coneixem una mica la teoria i vivim la seva pràctica, potser per això ens ho mirem una mica amb distància.
Sigui com sigui, ho facin com ho facin, espero que el peque s'adapti ràpid a la novetat i el curs vagi molt bé!
I amb iiiil·lusió!


divendres, 29 de juny del 2012

Change happens!

El curs vinent tots els membres de la nostra petita família canviarem de col·le.

El peque passa al col·le dels grans a començar el P3 i hi estarà uns quants anyets.
Avui quan ens hem llevat ja hem parlat que era el seu darrer dia al Globus i que al setembre aniria a l'escola dels grans. També he fet campanya perquè li fes un petó molt gros i una abraçadeta a la seva mestra (suposo que li farà perquè és molt petoner però no per iniciativa pròpia sinó que ella l'haurà d'agafar).  Quan l'he portat ara al matí, jo mateixa m'he acomiadat d'ella. L'he felicitada per l'àlbum de fotos que s'han currat amb totes les activitats que han anat fent durant el curs. I li he donat les gràcies per tot. Ha estat una mestra molt dolça. El peque es quedava panxo amb ella. Però el cert és que ni jo ni crec que ell hem establert un vincle estret amb ella. Potser perquè no hem tingut cap problema. Jo li confiava el nen ben tranquil·la i jastà. Suposo que millor això que trobar problemes!

El meu home anirà a la seva plaça definitiva. Passarà d'un insti petit de poble a un megainsti de ciutat. Li ha fet pena haver de marxar perquè tenia molt bons companys però a nivell de classes, el què li oferia l'equip directiu pel curs vinent, no li agradava gens.

I jo... jo no sé on pararé el curs vinent i fins mitjan juliol viuré amb aquesta incógnita. Però no em vull preocupar massa perquè en algun lloc o altre em col·locaran. Quan vaig pendre la decisió (difícil) de canviar de centre ja va estar. Vull recuperar una mica d'intimitat perquè és difícil treballar a l'institut del teu poble! Arreu on vas et trobes alumnes, pares o parents varis... El que és segur és que trobaré a faltar els 5 minuts de trajecte que ara trigo en arribar a la feina!

...because change happens!

dijous, 17 de maig del 2012

La Vella/Bella escola

No he explicat encara res sobre l'escola de l'any vinent: potser perquè no hem tingut ni dubtes ni problemes!

Al poble hi ha dues escoles: una de concertada i una de pública.  I el peque anirà a la meva "vella" escola on hem anat tota la família: la meva germana,  la meva mare, els meus avis... O sigui, la pública.

A la jornada de portes obertes ens van dir que pels naixements censats del 2009 (uns 50) esperaven una matrícula d'uns 30 nens.

A l'hora de la veritat se n'han preinscrit 40!!
En saber-ho, vaig desil·lusionar-me una mica perquè no és el mateix tenir 15 nens per classe a tenir-ne 20. Però ara, havent-ho rumiat, potser fins i tot és millor ja que d'aquesta manera estan assegurades les dues línies per tota l'educació primària (i el departament no tindrà intencions d'ajuntar classes - us recordo que amenacen amb ratios d'un màxim de 35 alumnes per classe-).

Suposo que ha pesat la crisi entre els pares (la concertada cobra uns 60€/mes) i les fantabuloses instal·lacions que estrenaran els nostres nens (però que encara estan construint...). La directora va dir que era optimista, no sé si ens va vendre la moto. El que puc assegurar és que hi treballen perquè cada dia passem pel davant de camí a la guarde.

La meva vella escola quedarà molt bella, de veritat que l'han remodeladaconservant l'edifici històric i afegint un edifici pels pàrvuls i un gimnàs espectacular...
(continuarà)