Pàgines

dissabte, 27 d’octubre de 2012

Gegants, súpers i la fada Menta

Passen les setmanes a velocitat supersónica. Vivim experiències i no les escric (em fa ràbia no fer-ho!).

A hores d'ara queda una mica lluny parlar d'aquesta petita fira i dels 5 parells de gegants que van impressionar al peque. No sé si serà casualitat (o té a veure que el meu poble va ser arribar a ser ciutat gegantera!) però des de la guarde que treballen molt amb gegants: els gegants de les estacions, la geganta Marcelina, el gegant de guix...Així que el tenim molt sensibilitzat i quan en veu un no vol pas marxar. Ara, anar a tocar-los és una altra cosa...

També queda lluny la festa dels súpers. A la meva sogra li feia molta il·lusió portar-lo. Així que els vem descarregar a Montjuïc i nosaltres vem fer de nòvios. Jo no em trobava molt bé però igualment va vaig gaudir molt del dinar en aquest restaurant de la zona (després per internet he vist que té fama de ser el "millor couscous de tota Barcelona", quina xamba!). També vem visitar "Las Arenas" i no sé, potser m'estic fent gran però ja no m'agraden tant els centres comercials, massa gent.

Ahir divendres vem anar a l'hora del conte de la Biblioteca. Era la primera vegada. En arribar i veure tanta gent em va agafar de les cames i em va dir "Marxem!!!". "Tranquil, jo em quedo amb tu!". I sí sí, ens vem asseure al terra -ell enganxat a mi- i vem escoltar els dos contes de la fada Menta. Va ser un bon descobriment! Treballen l'educació emocional i hi ha tota una col·lecció de diferents temes.
Vem passar tota l'hora atents (jo també!) i tot i que no va participar en els balls que proposava la narradora, ell picava de mans i ballava -des de la meva falda.
Avui estava al sofà i em diu "Mama! Fa olor de menta!!" perquè és així com saps que la fada és ben aprop!! Qué mono!!

Ale, ja he resumit tres episodis recents. A veure si amb l'hora extra de demà (horari d'hivern...) tinc temps d'escriure una mica més.



dimarts, 16 d’octubre de 2012

Cançoneta

Fa molta gràcia quan el peque ens comença a cantar cançons noves del col·le.
L'any passat a la guarde ens passaven les lletres. Aquest any no, així que de vegades no entenem alguna paraula...Cap problema, repetim el que diu i a cantar!

Diumenge, a casa els sogres, vem trobar la cançó dels dies de la setmana.
Us aviso: se't fica al cervell i llavors estàs tot el dia taralejant-la.
Però és ben alegre i abans de pensar en segons què!

La cantant és la Dàmaris Gelabert i té una veu tan dolça! També canten "Bon dia"  (amb coreo i tot).
Li encarregat al padrí de  la criatura que li regali un CD pel cumple.
Vagi bé!



dimarts, 9 d’octubre de 2012

Garlandes de Kirigami

Hi ha uns paquets de manualitats de la marca D.j.e.c.o. que m'encanten.
Quan els veig m'estic quatre hores mirant-me'ls i remirant-los. Només un cop vaig comprar el kit de kirigami. No té cap secret: és un conjunt de papers de colors amb les figures impreses i instruccions de per on has de doblegar i per on retallar. M'ho vaig passar pipa retallant! En acabat et donen idees de com encadenar les formes per fer les garlandes. I així les vaig penjar.



M'agrada molt com queda! Us ho recomano!

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Circum cidit

Dilluns van operar de fimosi al peque. Ara fa 24 hores que som a casa i no m'esperava pas que estigues tan panxo: cantant i jugant pel menjador, content de la vida!

No vaig anar a treballar. Quan ens vem despertar em va demanar d'anar al col·le. "Carinyet, avui t'arreglen la pixurrina!". Havia d'estar en dejú a partir de les 10 i ni aigua a partir de les 13. Com que és tan frugal no va haver-hi cap problema amb el tema: vem fer passar el matí plàcidament, vem sortir als gronxadors al migdia, el vem banyar mentre feia el dinar i va mirar el Mic mentre nosaltres menjavem a la cuina.

A les 14 ingressavem i de camí se'ns va adormir. Va estar una horeta clapant al llit de la clínica, nosaltres esperant a que passés l'estona. A les 17:15 ens van dir de baixar a quiròfan. Era dia de fimosis i hi havia un nen berrejant com un desesperat. El peque estava tranquil, bem abraçat a mi. El vaig entregar (dissimulant  la meva inquietud) a un infermer simpàtic, la seva cara era de no saber què passava però confiat, ens deia adeu.

Se'ns va fer llarga l'espera a l'habitació. Finalment van trucar a les 17:45 perquè baixessim, que ja estava operat. En arribar, ell ens mirava desde la camilla, somnolent. Li van dibuixar un globus vermell i al cap d'un ratet ens van deixar pujar.

Fins les 19 va estar una mica neguitós: es volia treure la via, volia prendre's un suc, ara a la falda de la mama, ara grinyolant... Amb l'arribada del sopar vem aconseguir que fes pipi i el va fer tranquil·lament, sense mostres de dolor. La infermera ens va ensenyar què s'havia de fer després de cada cop que orinés: baixar la pell del glande, posar-hi un gel urològic i tornar a pujar-li la pelleta.

 L'anècdota del moment va ser que al meu home (que és aprehensiu per coses d'aquestes) li va fer angúnia i es va refugiar al WC per no caure tot llarg a terra. La infermera el va veure quan sortia i va cridar a dues infermeres més, que el van estirar al llit de l'acompanyant. El meu home estava tan blanc com avergonyit! Mentrestant, el peque content com un gínjol, devorava la sopa i les salsitxes amb patates...

La nostra intenció era passar la nit allà però al nen se'l veia tan normal, sense cap patiment quan li curava la ferida, que decidim marxar cap a casa.  Si té dolor li podem donar Dalsy.

Però no ha calgut: ha descansat molt bé. Algun cop ha grinyolat però sembla que pel somni.
Durant tot el dia d'avui ha seguit fent pipi sense problemes i només s'exclama quan el curo, cada cop menys. Només s'ha fet mal un cop baixant d'una cadira, fent cara de dolor, queixant-se i tocant-se l'entrecuix. Però hores després ha pujat a la moto sense adonar-se'n.

El què em deixa més tranquil·la és que està de bon humor: tot el dia corrent i cantant, xerrant pels descosits. Creo els dits perquè em sembla que ha passat el pitjor d'aquest capítol i resulta que ja està circum cidit i que sa mare ha patit més que no pas ell!!