Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris story. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris story. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 d’agost del 2011

La vida és un regal

Doncs ens va tocar la porta equivocada: la bombolleta va decidir no quedar-se amb nosaltres.

Onze dies després de la transfer, aquest matí m'he quedat com petrificada al lavabo, sense acabar-m'ho de creure: m'havia vingut la regla.

Ens ho hem pres molt bé, millor que la darrera vegada, quan tot va acabar abans de començar.

Estic convençuda que l'embrió es va enganxar quan tocava perquè durant uns dies vaig tenir mal de panxa i de pits...però després la cosa va anar a la baixa. Manteníem esperances, clar...

Però, com l'altra vegada, penso que he d'estar agraïda pel que tinc: salut, família meravellosa, feina...

I no he d'oblidar que la vida, malgrat tot, la vida és un regal.

(Adelantem les vacances. Petonets per tot@s. Ens veiem a la tornada!)

divendres, 29 de juliol del 2011

Falten 6 dies

Doncs com va dir la Mirashka aquí estic, "betadesesperant"!

Dimecres vinent em toca l'anàlisi de sang on en miraran l'hormona HGC-Beta. Aquest cop ja sabré com interpretar el paper, no com la darrera vegada...!

Tinc bones vibracions, símptomes que em donen esperança...
No vull pensar-hi massa ni fer-me moltes il·lusions.
Només falten 6 dies per fer fora els dubtes: haurà volgut la bombolleta quedar-se amb nosaltres?

Mentrestant, gaudim de l'estiu i del nostre peque, que està per menjar-se'l.
Petonets per totes i moltes gràcies pels vostres ànims!

divendres, 22 de juliol del 2011

La Transfer 2

Ahir també va ser bastant déjà vu, però malauradament amb algunes pegues (segundas partes nunca fueron buenas? Bé, diuen que El Padrino 2 és millor...)

Per començar, els embrionets van alentir-se i no van seguir dividint-se com tocava, i dels 2 que destacaven al final només van donar el "visto bueno" al de Matrícula, que ja no era Matrícula sinó un Notable baix. De la resta, ni es van plantejar congelar-los.
Així que el resum és que de 14 fecundats només 1 va acabar el procés i no hi han més oportunitats. No ens ho esperàvem però era així i no s'hi podia fer res.

La biòloga ens va dir que el fet que l'embrió fos lent només afectava en la seva implantació a la matriu, que si aconseguia enganxar-s'hi llavors seria un embrió normal i corrent.

Li vaig demanar si s'atrevia a dir quina era la probabilitat de que fos un éxit i va dir que sobre un 35%.
És curiós però en aquell moment vaig pensar en un d'aquells concursos de la tele on hi ha tres portes i el premi està darrera d'una. És difícil encertar-lo però bastant més assequible que que et toqui la loteria!

Mitja hora més tard ja estava espatarrada, amb la infermera i la Dra Rip ero fent feina.
I el meu home es va tornar a marejar i va haver de sortir...(I de l'altre cop ja sabia on es podia prendre un cafè!)

Quan van avisar que el la cànula estava neta, la Dra em va dir que tot havia entrat molt bé i sense problemes. No vaig poder estar-me de plorar una miqueta: ja havíem acabat el procés ara només ens quedava esperar.

Bé, sí, només queda una darrera cosa, l'anàlisi de sang del 4 d'agost.

M'he promés 4 dies de vida de marquesa i que em deixaré mimar i no faré esforços i reposaré molt. Després ja faré vida normal: la suerte ja estarà echada!

dimecres, 20 de juliol del 2011

2 de destacats

Avui la trucada s'ha fet esperar: eren les 12 i encara no teníem notícies.

Així que he trucat jo i m'han dit que no passava res només que la biòloga estava sola i colapsada de feina i que segurament no havia tingut temps de mirar-se'ls i trucar-nos.

Bueno, vale, de acuerdo, a esperar pacientment.

I mentre feia les llenties ens ha trucat.
Resulta que tenim un embrió de matrícula d'honor i un altre d'Excel·lent. Que els altres 9 ja comencen a fer el tonto. Que per demà segurament tindrem per triar entre dos molt bons però que de cara a "vitrificar" la cosa anirà més justeta. (Només me'n posaran un pel meu hemiúter).

Pensava que no m'importaria però em fa una mica de pena pensar que potser només tindrem una oportunitat. Ja sabeu el que diuen "No importa que tinguis poques oportunitats, el que importa és que les aprofitis".
Llàstima que en aquest cas hi hagi tantes variables que afectin al procés!!
Igualment, i com l'altre vegada, penso parlar amb la "bombolleta" i a veure si la convenço perquè es quedi amb nosaltres. Ja va funcionar una vegada!!!

dimarts, 19 de juliol del 2011

Segueixen 11

M'he posat el despertador a les 9 perquè recordava que l'altre cop els biòlegs ens trucaven per aquells volts. Però s'han fet esperar fins les 10:15.

Resulta que en segueixen 11 amb bones expectatives i que demà ja es perfilaran millor els candidats. Com que només me'n posaran un, espero que n'hi hagi algun de "perfecte" (com van qualificar-lo l'altra vegada).

Ahir a la clínica, mentre ens esperàvem per veure el metge vam compartir sala d'espera amb una parella que teníen bessonets (nen i nena) de 9 mesos i volien fer-se una altra in-vitro al setembre!!! Ens va sobtar molt...I dic això perquè per mi, aquesta segona in-vitro, si bé no ha estat angoixant com la primera, no he deixat de veure-la com un "matxaque" pel meu cos. Però bé, potser volen ser família nombrosa!

dilluns, 18 de juliol del 2011

Crónica d'una punció 2

Després d'unes 6 visites de control alternades (amb la seva corresponent extracció de sang), dissabte 16 ens van donar les instruccions per preparar la punció per avui dilluns.

Tot el procès ha estat com un dejà vu. Primer, els meus òvuls anaven lents i després la cosa es va acabar animant i he acabat amb l'estradiol una mica alt.

Dissabte vem fem la darrera punxada de Procrin, dues banderilles d'Ovitrelle i un sobre de Zitromax (també pel meu home). Diumenge festa.

Aquest matí, a les 6:30, hem deixat el nen dormint amb ma mare i cap a la Clínica falta gent.
Ja teníem l'experiència del primer cop. Per mi, avui era el dia que em feia més mandra de tota aquesta història perquè entrar a un quiròfan...ni que siguin 15 minutets...no em fa gens de gràcia!

Però ha anat bé, si fa no fa com l'altra vegada.
Aquest cop no he passat tan de fred (i crec que m'ha portat a quiròfan el mateix xicot ple de pírcings!) i després a l'habitació m'han hagut de punxar un calmant perquè el meu ovari dret s'ha revoltat una mica. Hem mirat el Cuní i cap a les 13 hem passat a veure el Dr Sau ra.

M'han tret 21 òvuls, n'han fecundat 14 i d'aquests, 12 fan bona pinta.
Enllaç
Ara toca esperar fins dijous, dia de la transferència.
Ens esperen tres dies de trucades matineres amb el parte dels biòlegs. Cada dia ens aniran informant de l'evolució dels embrions i les "baixes".
Quants se'n quedaran pel camí? Aquesta pregunta (i moltes més) es respondran en propers posts!

dijous, 30 de juny del 2011

Platja i punxades


Pel pont de la Revetlla vam anar a la platja i al peque li va encantar " l'aaa-baaa!"

L'hauríeu d'haver vist: directe a les onades, sense importar-li massa que l'aigua estigues fresqueta, fent xip-xap, jugant amb les pedretes...Tot un èxit! M'anima a tornar-lo a portar aquest estiu, o mirar de passar-hi uns quants dies!

Llàstima que ara estigui refredat, amb el nas ple de mocs (unes candeleres!) i tos. No sé si és per la tramuntana que hi bufava o per contagi del seu amiguet o del seu cosinet...qui-lo-sa!

I m'ha traspassat part dels seu virus perquè ahir em començava a fer mal el coll i avui estic ben xafada. Em torna a passar el mateix que al primer cicle: em poso malalta quan em droguen! El meu cos s'indigna! I parlant del tractament: A la clínica em van donar un nou pla de xoc per avançar la transfer. De les antibabies m'he pres 1 comprimit durant 10 dies i 2 durant 5 dies. Si tot va bé em vindrà la regla pels volts del 5 de juliol, que és quan torno a tenir visita. I des del 25 que ja em punxo els 0,2ml de Pro crin (no em va costar gens, encara sóc una experta en agulles!).

Una altra pega més a afegir en aquesta història és que al ser de Mu fa ce no em subvencionen els medicaments i això vol dir que haurem de pagar uns 1600€ per les drogues. Sort que tenim els diners! Aquest any el que ens tornen d'hisenda serà invertit íntegrament a l'operació tet@.
Diuen que "Quien algo quiere, algo le cuesta", no?

diumenge, 13 de febrer del 2011

Una punxada

Vam tornar a Granollers i va haver-hi una diferència: aquest cop érem tres.

Com de costum anàvem tard. Em van descarregar i vaig sortir pitant cap a la mútua.
Tot seguia al mateix lloc, dos anys després. Pujo per les escales fins el 3er pis.
Em van agafar de seguida. La Dra. Cel ades em va fer una eco vaginal per veure'm l'endometri i els ovaris. "Tot està parat i perfecte, ara mateix t'injecto el Deca peptyl".
Arriben els meus homes i tots tres escoltem el procés a seguir amb la graella de dosis.
Al tercer dia de la regla començo amb la Meri mestra i el dia 1 de març revisió del forn.
Si tot va com ha d'anar, la implantació serà al mes de març.
De moment no estic nerviosa, ho he d'assimilar.
Segur que serà menys angoixant: ja som pares i sabem que podem tornar a ser-ho.

dijous, 3 de febrer del 2011

Operació germanet@

Com que faré 34 anys i això juga molt en contra, hem començat l'operació germanet@.

Després de la quarentena, quan la llevadora o el ginecòleg deien que prenguéssim precaucions jo sempre pensava "Ojalà m'hi quedés!". Però ja ha passat gairebé 1 any i res de res: no hi ha hagut miracle.
Per això el dia 3 de gener vem tornar a veure al Dr. Sau ra de Fecu nmed i ens va explicar el què havíem de fer per anar preparant "el forn".

Vem comprar les drogues (uns 200 euros, no entra res per la SS per ser clínica privada) i vaig fer una ullada als prospecte no-sé-perquè (la tira d'efectes secundaris!).

De moment només m'he hagut de prendre unes antibabies (Dona bel) i demà cap a Grano llers, on amb la 12ena pastilla em punxaran Deca peptyl mensual. I ja ens diran.

Per aquestes mateixes dates fa 2 anys ens van fabricar uns quants embrions.
El més bufó me'l van implantar i en va sortir el meu fill. Esperem que algun dels seus tres germanets congelats tingui moltes ganes de viure i decideixi quedar-se enganxat al meu úter... We'll see.

dissabte, 17 d’abril del 2010

La Fruita

Als 4 mesos els dos pediatras ens van dir de donar-li fruita al nen.
Primer dos dies només amb suc de taronja aigualit. Després taronja i pera i així successivament fins afegir-hi també poma i plàtan.
Des del primer dia, el peque va obrir la boca a la cullera que li oferiem. I si li fregaven la cara també es menjava el paper de cuina o el pitet. Feia molta gràcia, tan petit!
Al començament de l'apat feia cares rares, com de fàstic, però s'ho empassava i en seguia menjant, ansiós. Ara seguim amb ganes, li agrada la papilla i es menja mig platet ràpidament.
L'altra meitat ens la migmengem cantant:
"Nyam nyam bon profit, nyam nyam bon profit, moltes gràcies igualment".
I per acabar, acostuma a fer un ressopó de teta, per baixar una mica, diguéssim.
I amb aquesta sessió de mitja tarda ja ha passat un mes!
Alguns dies deixa el platet buit, d'altres dies veus que no li baixa tant, que el pitet es torna moooolt pringós...
Sobretot intento no forçar-lo, potser perquè m'estic llegint "Mi niño no me come"!!! i no vull que es traumatitzi amb la teca. Però em fa l'efecte que aquest nen (afortunadament) serà com el seu papa i farà sempre els honors a qualsevol plat que hi hagi a taula. Perquè sinó seré TAN pesada!

dissabte, 13 de febrer del 2010

4mesets

Poc a poc però ràpidament, el menut va creixent. Ara és tot un senyoret de gairebé 4 mesos!

Al grup de lactància que vaig tots els dijous, les altres mames es meravellen de com ha crescut el peque: "Era tan petit!! Què gran que està!!!". La veritat que això m'omple de satisfacció!

Anem bé de llargada (62 cm) però de pes estem entre els petits i els mitjans (5600g).
La llevadora però em diu que com les persones (que n'hi ha de grosses i de primes, d'altes i de baixes), els bebés tampoc són tots iguals.
El que compta és que se'l veu bé: riu, fa pipi i caca, és molt curiós, mou cames i braços, s'aixeca bastant si el deixo bocaterrosa... A l'hora de dormir el patró més comú és quedar-se fregit amb la teta de les 00:00 i despertar-se a les 04:00 (fa mal!), a les 08:00 (amb canvi de bolquer) i a les 11:00 (i la seva mama fa igual). El dia que es despista i dorm 6 o 7 hores...no m'ho puc creure i penso "no li hauré donat el pit sonàmbula?"
Durant el dia fa becainetes a les 14:00 i a la tarda, i si sortim segur que pesa figues passejant.
Cada cop és més interactiu i fa més gràcia: veig que sempre serà per mi el nen més maco del món!!!

divendres, 22 de gener del 2010

Miracles

Dimarts passat vam ensopegar un documental molt xulo al 33.

Explicava de manera molt original el camí que han de recórrer els espermatozoides per arribar fins l'òvul. Les mil-i-una han de passar els pobres bitxos! I com va dir un dels científics que hi sortia, al final tot és qüestió de sort. I és que estem en aquest món de casualitat...

En el nostre cas, el camí va ser molt més curt (i car), vease potet-pipeta-placa de petri-pipeta-interior òvul. Resulta que el nostre fill és primer un miracle de la ciència i després un miracle de la Natura.
(I això sense comptar amb ajudes divines vàries encarregades a les iaies o pelegrinacions a Montserrat!)

dimecres, 13 de gener del 2010

Vaca lechera

El meu menut ja té 2 mesos.

Ens sembla que hagi estat amb nosaltres des de sempre. I poquet a poquet va creixent.
Ha augmentat 2 Kg i ha crescut 7 cm. I tot gràcies a la meva llet!

Els primers dies van ser durs perquè havia de guanyar pes i el nen no estava per la feina: s'adormia a mig dinar. Sempre l'havia de despullar, pessigar-li els talons, empipar-lo com pogués per despertar-lo. I a la nit era quan ho passava malament perquè prou feina tenia jo per estar desperta!! I això que pràcticament no vaig tenir problemes de clivelles...

La pediatra em va aconsellar que quan veiés al nen amb gana li donés un suplement de llet artificial. I unes quantes nits que plorava i no es calmava li'n vam donar. El cert és que se'l bevia gairebé tot d'una tirada però després seguia igual de neguitós...

Però ara es pot dir que mare i fill ja en sabem una mica més del tema. I com que veig que augmenta de pes, jo confio en l'acte de fe que és donar-li el pit.

Al començament prenia tots d'aliments que recomanen per fer llet: caldo, cervesa sense alcohol, ametlles, llet...Vaig deixar de prendre xocolata!!! Ara ja no estic tan obsessionada però al matí segueixo prenent complements: Natalben, alfals i equinàcia. I em permeto un bombonet i una mica de Nesquick cada dia, com a premi!!

dimarts, 8 de desembre del 2009

Cap a casa

Vaig parir un dilluns i el divendres al matí ja em trobava millor i em van venir unes ganes boges de marxar cap a casa: home sweet home!

El nen, que va nèixer amb 2890g, va baixar fins a 2650g però com portava dos dies estable de pes, ens van donar el passaport. Però dilluns haviem de tornar per fer-li un seguiment i veure com evolucionava el pes.

No recordo gaire bé els dies següents. Sé que dissabte vaig fer anar a comprar un coixí de lactància al meu home i que ens va anar molt bé.
Sé que estava molt pendent d'alletar al nen i/o donar-li un suplement si veia que es quedava amb gana (però el cert és que s'adormia sempre).
Que patia a l'hora de desperta-lo per menjar i quan s'adormia als cins minuts de la primera teta, sobretot a la matinada quan primer m'havia de despertar jo abans.
Que encara estava nerviosa i insegura, aclaparada totalment per la nova situació...
I que no tenia ganes de veure o estar amb els parents que s'empenyaven en venir a casa!

En resum, estavem vivint en primera persona "el gran canvi" que ens havien explicat!

A la Clínica (2)

L'endemà al matí s'emporten el bebé a la "nursery" per banyar-lo, canviar-lo i revisar-lo. Com està al costadet de l'ahbitació ens hi anem a veure com li fan.

L'infermera detecta que és un "baix pes" per les setmanes de gestació: 2890g per 39.5 setmanes. La pediatre diu que està al P10 (percentil 10) cosa que m'alarma una mica perquè matemàticament vol dir que el seu pes està en el 10% més baix de pesos de nadons. A partir de llavors el controlaran tres cops al dia (constants vitals i nivell de sucre).

El nen es passa el dia dormint i no té gens de ganes de xuclar calostre.
Les infermeres em diuen que és un gandulet, que jo de mugrons i areola ho tinc molt bé.
Em diuen que m'estimuli amb un tirallets per no tenir problemes amb la "pujada de la llet" i així ho faig. Em venen les primeres sensacions de "vaca lechera".

Com detecten que està baix de sucre, em recepten un biberó de suplement. Començo a preocupar-me per si no podré donar-li el pit, per si s'acostumarà a la tetina que raja més.
A més, estic neguitosa per la horrible sensació d'infecció d'orina que em molesta moltíssim més que la tibantor dels punts. El meu periné està en hores baixes i tinc problemes amb tots els orificis de la zona. Passo una nit en blanc a la tassa del water, sense descansar, incómoda al llit, plorant a estones...
Fins que decideixo que he de tornar a respirar!

A la Clínica

Després de cosir-me (i fer-me un brodat, segons fonts consultades) amb el nen a sobre, pugem cap a l'habitació, molt cofois!

És tan petit...! I té uns ullassos ben oberts. No em canso de fer-li petons.
De seguida li ofereixo el pit i li surt l'instint, busca i intenta xuclar el mugró. La cosa pinta bé per la lactància materna però n'haurem d'aprendre els dos!

Arriba ma mare i ma germana, que ha vingut expressament de Lleida per conèixer el seu nebot.
Més tard arriba tota la tropa de Bcn. Tothom diu que és molt guapo i els donem la raó.

El bebé passa la nit dormint plàcidament mentre sentim la nostra veïneta plorar com una desesperada. Jo no dormo gaire, l'adrenalina i els nervis em fan estar pendent del peque.

dimarts, 1 de desembre del 2009

El dia D (part 2)

I resulta que quan estem esperant un ascensor per baixar al quiròfan ... s'espatllen tots i em fan esperar una estoneta al passadís! Entre contracció i contracció jo pensava en la pinta que devia fer dalt de la camilla (per sort em van posar un llençolet per tapar-me les vergonyes, sinó em moro!!!)

Baixem al quiròfan, em col·loquen a la camilla d'operar i visc un moment de crisi. Per una banda la llevadora em canvia la via que se m'havia omplert de sang. Per l'altra l'anestesista es queixa que estic fatal per posar-me l'epidural. Per l'altra, una infermera m'intenta moure per seure millor. Entremig les contraccions dels nassos. L'anestesista es torna a queixar i jo crido " Però expliqueu-me que he de fer, cony!". Arriba el metge, el tranquilitza i m'abraça dient-me que estigui ben quieta que ara em punxen (i fins i tot em fa un petonet al cap).
Un parell de contraccions i l'epidural fa el seu efecte. El nen segueix fent el tontet però veuen que si m'estiro del cantó dret la cosa s'estabilitza. El metge diu que cal prendre-s'ho amb calma i s'estàn amb el meu home 1 hora asseguts parlant de cultura clàssica, història...tan ricamente!

Jo vaig respirant cada cop que sento la pressió de la contracció i el nen va fent. Quan estic a 7 cms el doctor em fa un tacte i ja veiem que tothom es prepara pel gran moment.
Arriba un infermer-doctor alt com un St Pau que resulta que m'apretarà la panxa des de dalt d'un tamboret.

Em diuen que agafi aire i apreti tot el que pugui. En aquest moment se m'oblida de com respirar o agafar aire i faig el que puc (el meu home diu que em poso bastant vermella).
Fem tres apretades bastant seguides i em donen temps per descansar. "Vinga, una més i ja sortirà". Em meravello de que sigui tant ràpid, agafo aire i sento com si surtís un tap de xampany. El meu home al·lucina: ja tenim aquí el nostre nen!

Ploro i ric i ja me'l posen a sobre i ens mirem i buf quina emoció tot plegat!

dilluns, 30 de novembre del 2009

El dia D

Ja fa 3 setmanes que vaig parir: com passa el temps!!!

Dilluns 9 al matí vaig anar a fer-me la meva 4rta prova de les "corretges" amb la meva mare (perquè el meu home treballava). Per segon cop, el nen va fer un "cor lent" que vol dir que va baixar el ritme cardíac un moment.

Després de la prova, el Dr em va fer un tacte i sense canviar el to de veu em va dir:
"Mira, ja crec que hauries de tenir el nen aquesta tarda. Ves a casa teva, posa't una lavativa, dutxat, dina un plat de pasta i a les 13:00 tornes cap aquí que et tornaré a mirar"
Em vaig quedar de pasta de moniato!!!

I sí sí, a les 13 hi tornem, em torna a palpar i remenar i ens diu que anem a caminar mitja horeta, que a les 14 ingressem a la clínica i que ja ens veurem allà.
Vem caminar i just quan tornàvem cap al cotxe trenco aigües: ben bé com si em pixés a sobre!

I quan a les 14:00 estavem a la porta de la clínica em ve la primera contracció. Com va dir l'Alba, la llevadora, ho vaig saber perfectament que ho era, una contracció! Em van portar en cadira de rodes a l'habitació i ja em van preparar per la feina que se'm girava.

Va aparèixer la llevadora, la Dolors, una dona d'uns 60 anys que només feia que demanar-me el nom i d'on era i com es diria el nen. Vaig pensar "L'experiència és un grau... però espero que no "chochegi". Em van monitoritzar, em van posar la via i apa, a esperar.

De les 15:00 a les 18:00, que va ser quan em van baixar al quiròfan, vaig estar amb oxitocina, respirant les contraccions. Em va anar molt bé les classes Pre-part. Ens havien ensenyat com respirar: ben profund, deixant anar l'aire ben a poc a poc, com si tinguessim una palleta a la boca. Va ser una estona dolenta però va anar passant. Jo pensava que eren 4 respiracions i que després el mal passaria i vindria un ratet de relax total. Crec que vaig trencar el son en algun dels descansos i així ho confirma el meu home.

El metge anava treient el cap i fent-me tactes. Pel monitor van veure que el nen feia el "tontet". Es veu que a les contraccions baixava el ritme cardíac. A les 18:00, estant jo dilatada 3 cms va decidir baixar-nos a quiròfan. La cosa pintava de cesàrea...

dijous, 5 de novembre del 2009

Les "corretges"

Ja fa dos divendres que ens passem 1 hora escoltant els batecs del nostre nen: és una monitorització fetal

No sé perquè en diuen "corretges" si només te'n posen una (espècie de cinturó elàstic) amb un sensor que està connectat a una màquina tipus "electrocardiograma" que va dibuixant unes muntanyes russes (tipus terratrèmol). Després et donen una espècie de "pipeta" també connectada no-sé-on (tinc mobilitat reduïda) que has d'apretar cada cop que sentis que el bebé és belluga. I tot queda enregistrat en una gràfica de paper.
El Dr. ens va dir que tot estava correcte i que només 1 de cada 100 testos surt malament. I que tenen de validesa 1 setmana.

Fa gràcia sentir els seus batecs i com es va acccelerant i alentint, en teoria sense cap motiu! I les dues vegades, quan el meu home arriba d'aparcar el cotxe i li comença a parlar, el nen es mou més.

Després d'una horeta, el Dr entra, es mira la gràfica i em fa un tacte. Els dos cops m'ha dit que el coll de la matriu estava tancat i que el nen hi tenia el cap apretant. I que encara estava verda. Demà sant-tornem-hi, si no pareixo aquesta nit!

El pitjor de tot és la incomoditat de la camilla. Sembla mentida que no tinguin en compte que et deixa les lumbars fetes caldo i quan m'aixeco després de tanta estona semblo un mix entre la meva iaia i el Chiquito...

divendres, 23 d’octubre del 2009

Visita a la Clínica

Fa uns dies vem demanar hora per visitar les instal·lacions de la clínica on aniré a parir.

Segons la llevadora que ens fa l'aquagym, l'Alba, tant el personal com els mitjans tècnics d'aquest centre estan per sota del que haurien de ser tenint en compte que es privat. Val a dir que totes les seves opinions són bastant radicals i que ella treballa a un hospital públic. I la contradicció de tot plegat és que la majoria de les seves "clientes" anirem a la clínica a parir!!

Com ja vaig escriure en un post anterior, l'Alba ens va explicar que el percentatge de cesàries allà és molt més alt que a la Seguretat Social.
També resulta que si el nen surt amb algun tipus de problema l'envien ràpidament a l'hospital, separant-lo de la mare.
I es veu que van curts de personal d'urgències (i això que, com a bons mamífers, acostumem a posar-nos de part a hores nocturnes intempestives!). L'únic avantatge resulta ser no haver de compartir habitació i tenir intimitat amb el teu fill des del primer moment...però "no hauriem de confondre un hospital amb un hotel!!". Així que en general normalment ens espanta una mica, cosa que no sé si hem d'agrair o tot el contrari...( El cert és que la majoria de gent que conec fa el que pot per parir allà i no he sentit queixes... )

En resum, que divendres vem amb una altra parella de prenyats amics nostres a fer-hi un tour i va estar bé. Ens van ensenyar la consulta on determinaran si ens quedem o ens envien a casa, una habitació estàndar (amb un cristo penjat...), la sala on renten i canvien els bebés, el lloc on tenene les incubadores i un dels quiròfans. La infermera va ser molt amable i ens va explicar i respondre tot el què vem voler.
I fins la propera, que serà ben aviat!!!
(Encara no me'n faig pagues i això que la panxa m'ho recorda constantment!! És normal?)