Vaig parir un dilluns i el divendres al matí ja em trobava millor i em van venir unes ganes boges de marxar cap a casa: home sweet home!
El nen, que va nèixer amb 2890g, va baixar fins a 2650g però com portava dos dies estable de pes, ens van donar el passaport. Però dilluns haviem de tornar per fer-li un seguiment i veure com evolucionava el pes.
No recordo gaire bé els dies següents. Sé que dissabte vaig fer anar a comprar un coixí de lactància al meu home i que ens va anar molt bé.
Sé que estava molt pendent d'alletar al nen i/o donar-li un suplement si veia que es quedava amb gana (però el cert és que s'adormia sempre).
Que patia a l'hora de desperta-lo per menjar i quan s'adormia als cins minuts de la primera teta, sobretot a la matinada quan primer m'havia de despertar jo abans.
Que encara estava nerviosa i insegura, aclaparada totalment per la nova situació...
I que no tenia ganes de veure o estar amb els parents que s'empenyaven en venir a casa!
En resum, estavem vivint en primera persona "el gran canvi" que ens havien explicat!
1 comentari:
No deixo gaires comentaris però et llegeixo sempre, tu vas una més mica avançada que jo amb el tema (jo pariré a finals de desembre) i m'agrada anar seguint la evolució.
Felicitats per la nova vida! ;-))
Publica un comentari a l'entrada