Pàgines

dijous, 31 de gener del 2013

Jo també vaig prendre D.i.a.ne

Resulta que durant uns 5 anys vaig pendre píldores anticonceptives per prescripció del meu ginecòleg.
No és que tingui acné sever però no tinc un cutis de porcel·lana.També sóc peludeta i tinc ovaris poliquístics.  Per això i per no quedar-me embarassada, em va receptar D.i.a.n.e.35.

Recordo que el prospecte del medicament era molt gruixut i que dubtaves de prendre't la pastilla si el començaves a llegir. Per això la notícia no em va estranyar gens.

O sigui que ara, a més de fer broma sobre els diners malgastats en mètodes anticonceptius també hi podrem afegir el risc de poder-la palmar. I jo tan ipanxa.

Em pregunto si el meu metge ho sabia (estudis des del 2002!) i va despreciar la possibilitat de que jo tinguès un trombo. Em pregunto si el fet que fos una farmacèutica important té alguna cosa a veure amb el tema...

dissabte, 26 de gener del 2013

Amics bessonets en camí

Una de les parelles de la colla també té problemes d'esterilitat i també va tenir una filla amb FIV que es porta 1 mes i 20 dies amb el meu peque.

Ara ho han tornat a intentar i han tingut èxit: s'han enganxat els dos embrions introduïts.

Abans de fer la primera eco, feiem conya sobre si serien família nombrosa i ells no ho veien gens clar. "No cabrem ni al cotxe!".
Però des de la nostra perspectiva, jo els hi deia: "I si haguéssiu de triar entre 0 o 2?".

Estic contenta per ells: se'ls hi girarà feina però també moltes rialles!

Jo tinc bastant assimilat que el meu fill serà únic. Ho hem intentat dues vegades més a la clínica  i portem tres anys sense prendre precaucions. Res.

Per això no hi ha dia que no em meravelli de la sort que vem tenir a la primera.

dimarts, 22 de gener del 2013

Mare "castradora"

Dos dies a la setmana la meva mare ve al matí a casa a fer de cangur i portar el nen a l'escola.
Els altres tres dies ho faig jo, i tan bon punt el desperto sempre em pregunta: "Que vindrà avui la iaia?".

I el motiu real -sí, també se l'estima!- és que amb la iaia fa el que vol i -sobretot- esmorza mirant la tele al menjador. Amb mi no: no em dóna la gana començar el dia amb un nen abduït.

Avui mateix també hem tingut sarau perquè no volia vestir-se.
"Primer esmorzar i després vestir"- em deia.
Segur que ahir ma mare sí que va complir les seves ordres.  En canvi jo li he dit que espabilés.
I ha fet una marranada...! Estirat a terra i tot...buff!
L'he deixat berrejant per anar a la cuina a fer l'esmorzar. Al cap d'una estoneta ha vingut a buscar-me perquè el vestís.

Tot i que em dic que les marranades fan madurar i que en això no vull cedir, no puc evitar sentir-me  com una mare "castradora".



diumenge, 20 de gener del 2013

Teleabducció

El club Super.3 exerceix una fascinació absoluta al meu fill.
Li agrada jugar amb els seu legos, puzzles, buzzligthyears...però tot d'un plegat et ve a buscar i et demana que vol veure el super.3.

I jo què li dic?
D'una banda penso que si li dic que no, les coses prohibides són encara més desitjables. Així que pacto amb ell una estona ("fins que l'agulla estigui al 9").

Llavors es teleabdueix.
Estirat o assegut al sofà o a terra o a l'estoreta, abraçat al seu nino, panxa a terra, boca avall...el món desapareix i el peque també. Comparteix les alegries i les penes dels personatges, la seva cara és un reflex de la pantalla.
S'empassa qualsevol dibuix que hi facin sense manies -excepte Bola de Drac que "surten monstres"-.
A mi no m'agraden gens el Fanboy ni el Supermalvats ni la Mofeta kung-fu ni Papawa. La resta encara trobo que són passables, el Rekkit em fa riure i tot.
A l'hora de sopar, posar el "Tom i Jerry" és èxit assegurat (com pot ser que no es cansi, si es sempre el mateix!!).

No m'agrada gaire la tele tot i que reconec que de petita m'hi vaig passar hores i hores.
Pensava que al meu fill li racionaria més.
Però una cosa és la teoria i l'altra les circumstàncies reals, a-que-sí?

dijous, 17 de gener del 2013

Parc mòbil de casa

Els Reis de les Terres de l'Ebre van portar una bici sense pedals.

Jo era bastant escèptica sobre la seva utilitat tenint en compte que del "corepassillos", el cavallet i la moto n'ha fet més aviat poc cas.

Però m'equivocava!
Ara quan hem de sortir a la fruiteria o a fer un volt s'engresca de seguida a venir si hi anem sobre rodes.
Visca l'equilibri! (I a veure si de pas enfortim una mica les cames al peque...)

dilluns, 14 de gener del 2013

Mocs endins

Ja hi tornem a ser: el peque està fet una sopa.

I resulta que hi ha una altra cosa que no li ve de gust fer mai: mocar-se.
Amb l'angunia que em fa a mi sentir com un moc es desplaça nas avall!
Doncs al peque no, el veus tot panxo jugant amb la candelera. Ja ho posaven a les notes del trimestre: "Sent la necessitat de mocar-se: A vegades".  (Aquí casa, gairebé mai).

Quan sento que deliberadament, i amb tota la seva capacitat pulmonar, va aspirant els mocs nas endins m'agafa una mala llet que em mossego la llengua per no escridassar-lo tipus mamma napolitana "Els mocs han de sortir enfora! Te'ls estàs menjaaant!!!!!!". Perdo la paciència amb la seva primera inspiració.

El cert és que li costa mocar-se: no té clar com fer-ho. Però ja li pots explicar i posar-li el mocador al nas que no hi ha manera. Hem de practicar com si fos un joc però a la que veu de què va...s'escapa.

I així estem per aquí casa, nosaltres posant suero i fregant amb el mocador i ell, tossint i tibant mocs endins.

divendres, 11 de gener del 2013

El pipi mandrós

Fer un pipi és una tasca que el meu fill no sé si troba avorrida o desagradable.

Després de l'operació bolquer, quan ja els vem deixar,  pensàvem que potser era tan reticent a anar al lavabo perquè li feia mal (per la  fimosi).

Ara que ja està operat (i no es queixa per res), encara és l'hora que s'avingui sense problemes o negociacions a fer un pipi si tu li proposes. ("Va carinyo, anem a fer un pipi", "No, ja l'he fet", "Però si fa 5 hores!!!!!!").

Al migdia, abans d'anar al col·le, l'agafo i l' amenaço que fins que no surti un riu no ens movem d'allà. I es concentra i el fa. (Si mai no vol anar al col·le hauré de canviar d'estratègia).

La resta de moments li pregunto (però no el coacciono) amb l'esperança que hi vagi per iniciativa pròpia. Comptant comptant, potser només fa 4 pipis al dia...

D'acord que no beu litres d'aigua i que potser jo sóc una pixanera i no puc comparar però em semblen molt poques visites al Roca.
En fi, potser val més que no em preocupi perquè l'altre dia, el meu home va confessar-me que ell també va al WC quan està a rebentar. (Hi ha coses que mai podré entendre...)




dijous, 10 de gener del 2013

Masia portàtil

Quan ja no recordava que sóc una noia amb sort, va i em toca el premi gros del sorteig de l'Anna de lamama!!! Em vaig quedar perplexa!  Quina xamba!!
 De seguida els de barcelonakids es van posar en contacte amb mi per portar a casa el paquet.
I el dia que esperavem el matalàs del peque ens van sorprendre amb una capsa rectangular. Com que prometia ser espectacular, vem decidir deixar-la pels Reis.

I sí, el matí de Reis el peque va tenir 3 regals: un joc tipo Lince, un teatret amb figuretes de contes i una masia portàtil!!

Però parlem de la masia que s'ho val: Està molt ben feta, és plegable i ve amb una funda i tot!!! Això m'encanta perquè la podrem treure i posar a temporades.

 De moment ja hi ha posat la seva cuineta amb el joc de cassoles i fa entrar els ninos per la gatera del darrera. Esperem viure amb ella moltes aventures!!!
(Moltes gràcies Anna per fer-ho possible!!!)



dimarts, 1 de gener del 2013

Adeu llitet de baranes, hola llit gran!

Fa unes setmanes que el peque ja dorm al seu llit gran.

Com que l'habitació és petita, l'armari és petit. Per aprofitar espai ens vem quedar un d'aquests llits que a sota tenen calaixos per poder guardar roba i llençols, mantes, tresors...
També li hem posat una barana per evitar esllavissades.

Amb l'excusa de trobar un nòrdic, vem visitar el nou I.K.E.A Sbd (enorme!) i li vaig triar una funda ben alegre de números (com no!).

Mentre pintàvem de nou la seva habitació, vem transportar el llitet a la nostra cambra i fins que no ens van portar el matalàs vem compartir habitació. Lo curiós del cas és que aquests dies dormia d'una tirada tota la nit al seu llitet (ens devia olorar!). Ara, de nou a la seva habitació al seu llit gran, a vegades dorm seguit (i jo em meravello) i a vegades em crida a mitja nit per venir amb nosaltres i seguir clapant.

Però li encanta el seu llit gran! Quan se'n recorda, corre a treure's les sabates per pujar-hi i saltar.

(Vem acabar l'any portant el llitet de baranes a la Creu Roja (i el cotxet-cadireta-maxicosi). Segur que trobaran un nen petitó a qui li faci servei)