Pàgines

dimecres, 12 d’agost del 2009

Literatura (III)

També m'he llegit aquest altre llibre ple de consells (tot i tenir el cervell aigualit encara llegeixo!)
Es titula: Estic embarassada (tot el que cal saber sobre l'embaràs i la maternitat).

Està escrit molt fàcil i és amè. L'autora, Lorraine C. Ladish (la "C" és de Carbonell, és mig espanyola, mig nordamericana) tracta amb gràcia i bon humor molts temes a partir de la seva pròpia experiència i de la informació que ha anat recopil·lant.

Dóna un munt de consells però en resum el què et va a dir és que està bé informar-te de les coses però que segueixis la teva intuïció (i el teu sentit comú!).
També recalca molt la idea de què hi haurà estones que estaràs KO però que mantinguis la calma perquè aquell moment passarà i ho superaràs de sobres.
Que val la pena alletar la criatura però que si no ho aconsegueixes doncs no passa res.
Que ja puc començar a fer els exercicis de Hegel perquè no se m'escapi el pipí!(i a l'article també s'hi mostra una altra utilitat...).

Doncs això que està molt bé el llibre, a veure si algú s'anima.

Literatura (II)


De la Biblio (la meva principal font de subministrament de llibres) vaig treure aquest llibre d'exercicis per prenyades. Està molt bé, la veritat.

T'explica els diferents tipus de respiració, com meditar i sobretot, t'ensenya una taula d'exercicis suaus de ioga, amb descripcions senzilles i fotos il·lustratives.

Ho he posat en pràctica i quan acabo de fer els exercicis sempre li dic al meu home "Recorda'm que els faci més sovint!" perquè em quedo ben relaxada, tranquil· la i optimista.

dissabte, 8 d’agost del 2009

Mares a la tele

Els dies feiners, cap allà a les 17:15, al canal 33, fan una repetició de la sèrie-documental "Mares".

Quan la van passar a tv3 en el seu moment no la vaig mirar, i trobar-la en aquests dies d'estiu ha estat una agradable casualitat. Sobretot ara que m'interessa el tema!

T'expliquen diferents històries amb continuïtat de dos o tres programes. Gairebé totes acaben amb el part: ja n'he vist uns quants! (quin serà el meu primer comentari com a mare?)
I m'ha servit per veure que:
1. És dolorós
2.Però el patiment val la pena.

Són històries tendres, entranyables, emocionen...Et fan adonar que no importa l'origen o la situació econòmica o social dels pares: en aquest moment tots som iguals.
I això ho hauríem de recordar sempre...

divendres, 7 d’agost del 2009

Més preguntes: ara la llevadora

Vaig anar al CAP del meu poble per informar-me sobre les classes de preparació al part.

La llevadora em va dir que començaran el 21 de setembre a les 15:30. Que les primeres sessions seran teòriques perquè hi ha dues noies que acaben a l'octubre i explicaran tot el tema de parir.
(Vaig pensar que aquestes noies encara els hi anava pitjor que a mi que a l'agost tothom faci vacances!).

També vaig aprofitar per fer-li algunes preguntes entre elles les virtuts de la infusió de comí. Em va respondre que si el nen havia de tenir còlics, en patiria igual.

Ja posats a contrastar informació, li vaig demanar la seva opinió sobre la crema Carreras i ella em va dir que era molt cara i que una altra de més barata també em faria igual servei. Em va donar mostre de la antiestries d'Isdin.

Després li vaig ensenyar el menú que fem a casa (ja que el meu home ha decidit cuidar-se i anar a la dietista). Li va semblar bé i em va dir que anava bé de pes i que si algun dia em venia de gust un gelat doncs que endavant (cosa que faig sense dubtar-ho!).

I per últim em va regalar dues "canastilles" de propaganda que em van fer molt il·lu d'obrir a casa: ja tinc 2 panyals per nounats, 16 tovalloletes amb aloe vera, un xumet anatòmic, una tetina, crema pel culet del peque... com mola!

Tinc una pregunta per vostè

En un llibre que m'estic llegint -i que ja en parlaré més endavant- posava que t'anessis apuntant les preguntes que se t'acudissin pel teu ginecòleg, per no quedar-te amb el dubte i recordar-les el dia de la visita. Amb el cervell aigualit que se m'està posant ho vaig fer. Són aquestes amb les seves respostes:

1.És normal tenir picors a la zona del melic? Pot ser per la calor i la crema hidratant?
Sí, és normal.
Si et poses crema pot ser que t'hagi fet una mica d'al·lèrgia. Prova una altra marca. Et donaré mostres de la crema Carreras.

2.Com em puc preparar els pits per l'alletament?
Posa't la crema aquesta als pits i als mugrons. Però interessa que estiguin secs i endurits per alletar. (?)

3.On puc fer les classes de preparació per al part? Seré a temps si començo al setembre?
Les pots fer al teu CAP. També al gimnàs V i al centre H d'aquí la ciutat. Tens temps.

4.M'han de fer un electrograma?
Per la teva edat i antecendents no cal que te'l fem.

5.Quines postures són les adequades per dormir?
Has de dormir de costat, amb un coixí entre les cames si estàs més cómoda. Per dormir panxa enlaire has de mirar de tenir un coixi que t'aixequi una mica el cul. Això és perquè l'úter al pesar més pot ser que axafi la vena cava i que dificulti el bombeig de sang (per tu i el bebe).

6.Si prenc infució de comí el nen tindrà menys còlics?
No ho havia sentit mai i no ho he llegit a lloc especialitzat.

dimarts, 4 d’agost del 2009

6ena visita

A falta del meu maromo, em van acompanyar al metge les futures iaia i tieta.
Primer va mirar els anàlisis i tot estava correcte. No li va donar importància a que estiguès una mica baixa de hematies i no em va receptar prendre ferro ni res.

I després allí dins el vem tornar a veure: què maco, ell!
Estava amagadet, mirant cap a dins i movent-se tota l'estona: gratant-se l'orella, fent patadetes, estirant-se...Només es va deixar veure de perfil i el metge va dir "té el nas de la mare" però ho va dir de broma. Se li veia un ullet i jo li vaig demanar si el tenia obert o tancat i va respondre que obert.
També li va fer una foto a la seva titoleta i li va posar el nom a sobre: Marc.

De mida va segons el que li toca: pesa 940 g i mesura uns 29 cm. Jo ja he augmentat uns 6kg però ara queda la fase de més engreix així que no sé amb quants acabaré. Però tampoc em preocupa perquè sé la constitució que tinc i que a la llarga hi tornaré.

Ma mare li va xivar al Dr que jo estava preocupada (tampoc tant!) i ell li va dir: "Fa bé de dir-m'ho" i em va fer una mica de teràpia: va assegurar que tot anava bé i que no em preocupés.

Després li vaig passar la meva llista de preguntes i fins d'aquí a 5 setmanes au revoir.