Pàgines

divendres, 22 de gener de 2010

Frases estàndard

Quan estava embarassada, i sobretot a la recta final, persona que em trobava persona que a acomiadar-se em deia: "Que sigui una hora curta!". No fallava. Després d'haver viscut l'estona dolenta de les contraccions en el moment del part ho entenc que tothom et desitgi això. Però per encoratjar més realísticament a l'embarassada podrien dir: "Concentra't en les respiracions!" perquè això va ser realment el què em va ajudar...

Més tard, els primers dies que vaig sortir amb el nen (i només feia que aturar-me per ensenyar-lo) a l'acabar la conversa tothom em deia "Salut per veure'l créixer". El primer cop em va sobtar perquè no tinc pas cap intenció de dinyar-la fins d'aquí una bona pila d'anys! Després ja em vaig acostumar. No m'havia pas fixat que existien aquesta espècie de frases estàndard.
Em pregunto quantes més en descobriré al llarg dels anys...

Miracles

Dimarts passat vam ensopegar un documental molt xulo al 33.

Explicava de manera molt original el camí que han de recórrer els espermatozoides per arribar fins l'òvul. Les mil-i-una han de passar els pobres bitxos! I com va dir un dels científics que hi sortia, al final tot és qüestió de sort. I és que estem en aquest món de casualitat...

En el nostre cas, el camí va ser molt més curt (i car), vease potet-pipeta-placa de petri-pipeta-interior òvul. Resulta que el nostre fill és primer un miracle de la ciència i després un miracle de la Natura.
(I això sense comptar amb ajudes divines vàries encarregades a les iaies o pelegrinacions a Montserrat!)

dimecres, 13 de gener de 2010

Vaca lechera

El meu menut ja té 2 mesos.

Ens sembla que hagi estat amb nosaltres des de sempre. I poquet a poquet va creixent.
Ha augmentat 2 Kg i ha crescut 7 cm. I tot gràcies a la meva llet!

Els primers dies van ser durs perquè havia de guanyar pes i el nen no estava per la feina: s'adormia a mig dinar. Sempre l'havia de despullar, pessigar-li els talons, empipar-lo com pogués per despertar-lo. I a la nit era quan ho passava malament perquè prou feina tenia jo per estar desperta!! I això que pràcticament no vaig tenir problemes de clivelles...

La pediatra em va aconsellar que quan veiés al nen amb gana li donés un suplement de llet artificial. I unes quantes nits que plorava i no es calmava li'n vam donar. El cert és que se'l bevia gairebé tot d'una tirada però després seguia igual de neguitós...

Però ara es pot dir que mare i fill ja en sabem una mica més del tema. I com que veig que augmenta de pes, jo confio en l'acte de fe que és donar-li el pit.

Al començament prenia tots d'aliments que recomanen per fer llet: caldo, cervesa sense alcohol, ametlles, llet...Vaig deixar de prendre xocolata!!! Ara ja no estic tan obsessionada però al matí segueixo prenent complements: Natalben, alfals i equinàcia. I em permeto un bombonet i una mica de Nesquick cada dia, com a premi!!