Doncs aquest any m'ha tocat un Carnestoltes descafeïnat: què hi farem, l'any vinent segur que serà millor!
Resulta que vem arribar al punt de partida una mica tard i vem estar col·lapsats entre milers de persones en un creuament de camins. Després d'una hora sense arrancar, jo agobiada per les empentes i amb el nen a coll per por que el xaféssin, decideixo sortir d'allà i reunir-me amb la colla a una plaça propera quan la rua ja estés en marxa.
Fem tota la volta per carrers poc transitats. Quan els espero, el nen em demana braços per veure millor la desfilada. I se m'adorm!! El vaig dur a casa i després vaig anar a la recerca dels vaquers però l'aglomeració de gent era increible i jo sense mòbil, vaig optar per esperar a que passéssin. El fred em va fer desistir i me'n vaig tornar cap a casa a entrar en calor. Un altre any serà...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festa. Mostrar tots els missatges
diumenge, 10 de febrer del 2013
dijous, 15 de novembre del 2012
Que ja són 3!!
Divendres 9 de novembre el peque va fer 3 anys!!
A l'escola no volen que portem res de menjar.
Els fan una corona i el dia abans els donen una bossa per posar un objecte que sigui especial per ells i que hauran d'explicar a tota la classe (els fan protagonistes).
El peque té un nino preferit, el Guardiola (crec que això no ho explicat mai...), però no li feia gens de gràcia que els nens de la classe li toquessin. Així que va dubtar molt però finalment és va decidir i el va posar igualment a la bossa.
Quan el meu home el va anar a buscar a la tarda a 'escola, la mestra li va demanar "Com és diu el nino, Búbula?" (el peque no pronuncia bé el nom i no li van pas endevinar...).
Resulta que el peque no deia res -previsible- però quan li preguntaven sobre el nino sí que responia.
Així que la mestra -tot i no haver entès el nom- sabia que li havien regalat al nèixer i que quan dormia fora de casa també ens l'emportavem. Com m'agradaria haver-lo vist per un foradet!
Divendres mateix vem convidar tres amiguets a berenar coca a casa nostra. L'endemà vem celebrar-ho amb els meus sogres, cunyats (el meu fillol va nèixer el mateix dia que el meu fill però un any després!) i altres parents. I diumenge amb els de casa meva: la vedella i el pastís em va quedar boníssims!
Va ser un cap de setmana una mica golafre però tan de bó tot fóssin celebracions com aquestes!!!
(I de regals millor no parlar-ne...puc muntar un xiquiparc a la terrassa...)
A l'escola no volen que portem res de menjar.
Els fan una corona i el dia abans els donen una bossa per posar un objecte que sigui especial per ells i que hauran d'explicar a tota la classe (els fan protagonistes).
El peque té un nino preferit, el Guardiola (crec que això no ho explicat mai...), però no li feia gens de gràcia que els nens de la classe li toquessin. Així que va dubtar molt però finalment és va decidir i el va posar igualment a la bossa.
Quan el meu home el va anar a buscar a la tarda a 'escola, la mestra li va demanar "Com és diu el nino, Búbula?" (el peque no pronuncia bé el nom i no li van pas endevinar...).
Resulta que el peque no deia res -previsible- però quan li preguntaven sobre el nino sí que responia.
Així que la mestra -tot i no haver entès el nom- sabia que li havien regalat al nèixer i que quan dormia fora de casa també ens l'emportavem. Com m'agradaria haver-lo vist per un foradet!
Divendres mateix vem convidar tres amiguets a berenar coca a casa nostra. L'endemà vem celebrar-ho amb els meus sogres, cunyats (el meu fillol va nèixer el mateix dia que el meu fill però un any després!) i altres parents. I diumenge amb els de casa meva: la vedella i el pastís em va quedar boníssims!
Va ser un cap de setmana una mica golafre però tan de bó tot fóssin celebracions com aquestes!!!
(I de regals millor no parlar-ne...puc muntar un xiquiparc a la terrassa...)
dissabte, 27 d’octubre del 2012
Gegants, súpers i la fada Menta
Passen les setmanes a velocitat supersónica. Vivim experiències i no les escric (em fa ràbia no fer-ho!).
A hores d'ara queda una mica lluny parlar d'aquesta petita fira i dels 5 parells de gegants que van impressionar al peque. No sé si serà casualitat (o té a veure que el meu poble va ser arribar a ser ciutat gegantera!) però des de la guarde que treballen molt amb gegants: els gegants de les estacions, la geganta Marcelina, el gegant de guix...Així que el tenim molt sensibilitzat i quan en veu un no vol pas marxar. Ara, anar a tocar-los és una altra cosa...
També queda lluny la festa dels súpers. A la meva sogra li feia molta il·lusió portar-lo. Així que els vem descarregar a Montjuïc i nosaltres vem fer de nòvios. Jo no em trobava molt bé però igualment va vaig gaudir molt del dinar en aquest restaurant de la zona (després per internet he vist que té fama de ser el "millor couscous de tota Barcelona", quina xamba!). També vem visitar "Las Arenas" i no sé, potser m'estic fent gran però ja no m'agraden tant els centres comercials, massa gent.
Ahir divendres vem anar a l'hora del conte de la Biblioteca. Era la primera vegada. En arribar i veure tanta gent em va agafar de les cames i em va dir "Marxem!!!". "Tranquil, jo em quedo amb tu!". I sí sí, ens vem asseure al terra -ell enganxat a mi- i vem escoltar els dos contes de la fada Menta. Va ser un bon descobriment! Treballen l'educació emocional i hi ha tota una col·lecció de diferents temes.
Vem passar tota l'hora atents (jo també!) i tot i que no va participar en els balls que proposava la narradora, ell picava de mans i ballava -des de la meva falda.
Avui estava al sofà i em diu "Mama! Fa olor de menta!!" perquè és així com saps que la fada és ben aprop!! Qué mono!!
Ale, ja he resumit tres episodis recents. A veure si amb l'hora extra de demà (horari d'hivern...) tinc temps d'escriure una mica més.
A hores d'ara queda una mica lluny parlar d'aquesta petita fira i dels 5 parells de gegants que van impressionar al peque. No sé si serà casualitat (o té a veure que el meu poble va ser arribar a ser ciutat gegantera!) però des de la guarde que treballen molt amb gegants: els gegants de les estacions, la geganta Marcelina, el gegant de guix...Així que el tenim molt sensibilitzat i quan en veu un no vol pas marxar. Ara, anar a tocar-los és una altra cosa...
També queda lluny la festa dels súpers. A la meva sogra li feia molta il·lusió portar-lo. Així que els vem descarregar a Montjuïc i nosaltres vem fer de nòvios. Jo no em trobava molt bé però igualment va vaig gaudir molt del dinar en aquest restaurant de la zona (després per internet he vist que té fama de ser el "millor couscous de tota Barcelona", quina xamba!). També vem visitar "Las Arenas" i no sé, potser m'estic fent gran però ja no m'agraden tant els centres comercials, massa gent.
Ahir divendres vem anar a l'hora del conte de la Biblioteca. Era la primera vegada. En arribar i veure tanta gent em va agafar de les cames i em va dir "Marxem!!!". "Tranquil, jo em quedo amb tu!". I sí sí, ens vem asseure al terra -ell enganxat a mi- i vem escoltar els dos contes de la fada Menta. Va ser un bon descobriment! Treballen l'educació emocional i hi ha tota una col·lecció de diferents temes.
Vem passar tota l'hora atents (jo també!) i tot i que no va participar en els balls que proposava la narradora, ell picava de mans i ballava -des de la meva falda.
Avui estava al sofà i em diu "Mama! Fa olor de menta!!" perquè és així com saps que la fada és ben aprop!! Qué mono!!
Ale, ja he resumit tres episodis recents. A veure si amb l'hora extra de demà (horari d'hivern...) tinc temps d'escriure una mica més.
divendres, 22 de juny del 2012
La graduació
Divendres passat vem tenir la "graduació" del peque.
L'AMPA del centre s'ho va currar i va muntar una festa ben maca. Les tres classes de P2 van pujar a l'escenari on els van posar uns birrets i els van entregar unes orles. I després uns pallasos van fer el seu show: titelles, cançons, bombolles de sabó, jocs d'aigua, figures amb globus...
A casa ja li havia explicat al peque que anàvem a una festa, que hi hauria molta gent i molts nens i que segurament li posarien un barret. "Barret no!"-em deia. "Bueno, doncs els hi dius que no el vols i ja està".
Quan vem arribar, va fer el trenet amb els seus companys la mar de content però un cop assegut, a poc a poc va anar enfosquint-se i quan va veure els birrets ja va esclatar en plors. El vem mig consolar i quan va pujar a l'escenari no plorava però es va arrapar desesperat a les cames de la profe i no va deixar que li posessin res al cap. I no va ser pas l'únic de la classe. N'hi havia 3 més que ploraven com magdalenes!
Estic comprovant que al meu fill no li agraden les aglomeracions ni les situacions que s'escapen de la normalitat. Quan arribem a un lloc amb "mogollón" observa i diu "Marxem?".
L'actuació dels pallassos la va mirar des de la meva falda (no sigui que se m'acudís marxar!) i no va voler saber res ni de ballar ni dels jocs d'aigua .El globus-espasa sí que li va agradar (però se li va petar).
Després d'una rabieta considerable (ja no era una pregunta, era una ordre "Maarxemmmmm!!!!"), va decidir-se a pujar al castell inflable (quan gairebé el plegaven) ...i després no volia baixar!
"Ho veus com és divertit? Un altre dia hi voldràs pujar?" , "Síiiiiiii!". Espero que se'n recordi...
Només té 2 anys i mig i espero que amb el temps perdi vergonya i aprengui a passar-s'ho bé a les festes. Segur que sí perquè el penso portar a moltes!
L'AMPA del centre s'ho va currar i va muntar una festa ben maca. Les tres classes de P2 van pujar a l'escenari on els van posar uns birrets i els van entregar unes orles. I després uns pallasos van fer el seu show: titelles, cançons, bombolles de sabó, jocs d'aigua, figures amb globus...
A casa ja li havia explicat al peque que anàvem a una festa, que hi hauria molta gent i molts nens i que segurament li posarien un barret. "Barret no!"-em deia. "Bueno, doncs els hi dius que no el vols i ja està".
Quan vem arribar, va fer el trenet amb els seus companys la mar de content però un cop assegut, a poc a poc va anar enfosquint-se i quan va veure els birrets ja va esclatar en plors. El vem mig consolar i quan va pujar a l'escenari no plorava però es va arrapar desesperat a les cames de la profe i no va deixar que li posessin res al cap. I no va ser pas l'únic de la classe. N'hi havia 3 més que ploraven com magdalenes!
Estic comprovant que al meu fill no li agraden les aglomeracions ni les situacions que s'escapen de la normalitat. Quan arribem a un lloc amb "mogollón" observa i diu "Marxem?".
L'actuació dels pallassos la va mirar des de la meva falda (no sigui que se m'acudís marxar!) i no va voler saber res ni de ballar ni dels jocs d'aigua .El globus-espasa sí que li va agradar (però se li va petar).
Després d'una rabieta considerable (ja no era una pregunta, era una ordre "Maarxemmmmm!!!!"), va decidir-se a pujar al castell inflable (quan gairebé el plegaven) ...i després no volia baixar!
"Ho veus com és divertit? Un altre dia hi voldràs pujar?" , "Síiiiiiii!". Espero que se'n recordi...
Només té 2 anys i mig i espero que amb el temps perdi vergonya i aprengui a passar-s'ho bé a les festes. Segur que sí perquè el penso portar a moltes!
dilluns, 6 de febrer del 2012
Em sembla que tindrem un problema...
D'aquí dues setmanes serà Carnestoltes.
Al meu poble, aquesta festa té molta tirada. La rua de dissabte tranquil·lament pot durar 2 hores amb la quantitat de disfresses, comparses, orquestrines i carrosses (carrossa vol dir qualsevol cosa amb rodes) que s'hi concentren. I no exagero!
L'any passat vem ser una colla de pagesos que portava el seu espantaocells i els cotxets tunejats de tractors. Els nens anaven tots d'animalons, el meu de xaiet.
Aquest any serem pallas@s i encara ens hem de reunir per decidir com transportarem els peques: potser en un carret de súper ben llampant?
Com el meu home és de fora i no va mamar la festa (i bastant soso en aquest sentit, perquè no dir-ho), a la rua estic soltera. La veritat és que em fa una mica de ràbia perquè es disfressem totes les parelles d'amics però com ja fa anys que viu aquí i no s'ha animat encara, doncs ho he deixat per impossible. Deu tenir algun trauma infantil...I aquí és on entra la meva preocupació.

L'altre dia vaig anar a buscar les disfresses i no va haver-hi maneres d'emprovar-li la seva al meu fill. Literalment es tirava al terra. Ni tan sols el barret! Ai, els gens paterns!!!!
Però tinc un pla. Vaig penjar a la nevera una foto de la disfressa i li vaig dient que ell també anirà de pallasso. Aquesta setmana tornaré a la càrrega, a veure si puc emprovar-li els pantalons.
A la guarde també ho treballen, a veure si passen aquests freds siberians ( i virus varis) i el torno a portar, que portem unes setmanetes de vacances improvisades (com es nota que tinc una iaia disposada a quedar-se el nen per jugar amb ell)
Espero que dissabte, al veure els seus amiguets disfressats ell finalment s'animi...
Al meu poble, aquesta festa té molta tirada. La rua de dissabte tranquil·lament pot durar 2 hores amb la quantitat de disfresses, comparses, orquestrines i carrosses (carrossa vol dir qualsevol cosa amb rodes) que s'hi concentren. I no exagero!
L'any passat vem ser una colla de pagesos que portava el seu espantaocells i els cotxets tunejats de tractors. Els nens anaven tots d'animalons, el meu de xaiet.
Aquest any serem pallas@s i encara ens hem de reunir per decidir com transportarem els peques: potser en un carret de súper ben llampant?
Com el meu home és de fora i no va mamar la festa (i bastant soso en aquest sentit, perquè no dir-ho), a la rua estic soltera. La veritat és que em fa una mica de ràbia perquè es disfressem totes les parelles d'amics però com ja fa anys que viu aquí i no s'ha animat encara, doncs ho he deixat per impossible. Deu tenir algun trauma infantil...I aquí és on entra la meva preocupació.
L'altre dia vaig anar a buscar les disfresses i no va haver-hi maneres d'emprovar-li la seva al meu fill. Literalment es tirava al terra. Ni tan sols el barret! Ai, els gens paterns!!!!
Però tinc un pla. Vaig penjar a la nevera una foto de la disfressa i li vaig dient que ell també anirà de pallasso. Aquesta setmana tornaré a la càrrega, a veure si puc emprovar-li els pantalons.
A la guarde també ho treballen, a veure si passen aquests freds siberians ( i virus varis) i el torno a portar, que portem unes setmanetes de vacances improvisades (com es nota que tinc una iaia disposada a quedar-se el nen per jugar amb ell)
Espero que dissabte, al veure els seus amiguets disfressats ell finalment s'animi...
dilluns, 14 de novembre del 2011
Doble celebració
Dimecres va ser l'aniversari del peque: 2 anyets!
A la guarde vaig deixar la càmera de fotos a la profe i així hem pogut veure com va ser aquell matí: el procés de fer la corona (enganxant gomets tots els nens), l'esmorzar amb la coca i xocolata que vam portar (tots entaulats, qué monos!) i el fi de festa ballant i saltant per la classe.
El peque va sortir molt cofoi amb la seva corona i encara la vol portar a estones!
El cap de setmana vem fer dues celebracions (i hem sobreviscut!)
Dissabte a casa els meus sogres amb el seu cosinet (que és el meu fillol) que va nèixer justament el mateix dia 9 però del 2010 (casualitats de la vida!). Érem 14 entre besàvies, avis, tiets-avis, tiets i cosins del meu home. I això es va traduir amb una avalantxa de regals...(no tenen mesura).
Diumenge vem dinar a casa nostra amb els meus avis, pares, tiets i cosines. També 14 i vaig cuinar jo (sort que va ajudar-me ma mare...). Li van regalar 2 conjunts de roba que faran molt de servei.
Com us ho feu vosaltres? També us reuniu per famílies? Vaig acabar una mica farta de tant menjar i tant pastís...però clar, tots alhora no hi cabem enlloc, sap greu deixar de convidar a algú i el cumple del peque és un bon motiu per reunir-nos! No es pot tenir tot...
A la guarde vaig deixar la càmera de fotos a la profe i així hem pogut veure com va ser aquell matí: el procés de fer la corona (enganxant gomets tots els nens), l'esmorzar amb la coca i xocolata que vam portar (tots entaulats, qué monos!) i el fi de festa ballant i saltant per la classe.
El peque va sortir molt cofoi amb la seva corona i encara la vol portar a estones!
El cap de setmana vem fer dues celebracions (i hem sobreviscut!)
Dissabte a casa els meus sogres amb el seu cosinet (que és el meu fillol) que va nèixer justament el mateix dia 9 però del 2010 (casualitats de la vida!). Érem 14 entre besàvies, avis, tiets-avis, tiets i cosins del meu home. I això es va traduir amb una avalantxa de regals...(no tenen mesura).
Diumenge vem dinar a casa nostra amb els meus avis, pares, tiets i cosines. També 14 i vaig cuinar jo (sort que va ajudar-me ma mare...). Li van regalar 2 conjunts de roba que faran molt de servei.
Com us ho feu vosaltres? També us reuniu per famílies? Vaig acabar una mica farta de tant menjar i tant pastís...però clar, tots alhora no hi cabem enlloc, sap greu deixar de convidar a algú i el cumple del peque és un bon motiu per reunir-nos! No es pot tenir tot...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)