Pàgines

dimecres, 31 de juliol de 2013

Camí secret

Dues mares i tres nens acabàvem d'arribar a la caseta i feien plans sobre què fer durant la tarda.

"I si anem a fer un passeig per aquí darrera casa teva que és tot muntanya?"-proposa una.
"Sí, i ens emportem el berenar i els hi ensenyem el nostre camí secret, d'acord Mika?-diu l'altra mare.
"Síiiiiiii"- s'emociona el nen de 4 anys, mostrant el seu entusiasme tot saltant.

Decidits, comencen els preparatius: fan un pipí, canvien sabates... Quan s'adonen, el Mika ha desaparegut i la porta del carrer és oberta de bat a bat.

Comencen tots a cridar-lo.
La mare del Mika surt al pati cridant el seu nom. Baixa a la carretera, torna a pujar. Demana als veïns si l'han vist. Va amunt i avall del carrer, neguitejant-se cada cop més.

L'altra mare agafa el germà petit a coll i el seu fill de la mà i comença a buscar amagatalls per dins de la casa.
Sent com segueixen cridant al nen sense resposta, la veu de la mare cada cop més desesperada.
Pugen a l'habitació dels nens i la troben buida però fan una ullada per la finestra.

I veuen el Mika enfilat dalt d'unes roques, potser a uns 200 m, al final del "camí secret".
Obren la finestra i avisen a la mare. I observen el retrobament com si es tractés d'una pel·lícula: la carrera de la mare,  com insta a baixar al nen, com el renya i com l'abraça.

Més tard, la  mare del Mika comenta que li deuen haver sortit 30 cabells blancs en aquells 5 minuts.


No és el primer cop que aquest nen s'escapa sense dir res.
Com ensenyar-li a un nen de 4 anys i sense por a tenir consciència dels riscos que pren?

En ocasions com aquesta, agraeixo tenir un peque prudent!

dilluns, 29 de juliol de 2013

Observacions

L'altre dia a la plaça em vaig convertir en una observadora científica del comportament del meu fill.

Observant...
Feia estona que un grup de nens de la seva edat i escola jugaven amb una pilota. Sense sort, el peque intentava treure-li al P, un nen molt àgil que coneix i que li treu un cap.

Al cap d'un moment, des de l'altra banda de la plaça veig com el P. arrossega al peque cap a uns matolls -amb dificultat, el peque s'hi resistia però l'altre és més fort. Desapareixen però veig que el P aixeca el puny com per pegar-lo. Vaig haver de dominar l'impuls de sortir corrents (i salvar-lo).

Al cap de res, apareix el peque plorós dient que el P l'ha picat. No aconsegueixo entendre el motiu però l'aconsolo, es calma i se'n torna a jugar, aquest cop amb el seu amiguet M. I aquí no ha passat res.

Vaig fer bé?  El P. no és bel·licós, em diuen que no és mal nen. I el meu fill, tan tímid que era, ara s'esvalota i s'atreveix a burxar com qualsevol altre. Vull que el peque sàpiga resoldre els seus problemes tot sol, que s'espavili. Potser és massa petit encara amb 3 anys i mig?


dissabte, 27 de juliol de 2013

El nom del meu avi

Pel meu cumple em van regalar el seu darrer CD.
A primer cop d'orella, les melodies de les cançons són més lentes i s'assemblen entre sí.
Les lletres continuen sent genials, petits contes utilitzant les paraules precises.
Serà qüestió d'anar escoltant-lo amb calma.
Però hi ha una cançó que se'm va enganxar des del primer moment, la de la Teresa Rampell.
Que vagi de gust!



(PD:el meu avi se'n diu, de Manel)

dijous, 25 de juliol de 2013

Bons moments a l'Empordà

Vem repetir estada a la casa rural de l'any passat. Amb els tràfecs de final de curs, no tenia ganes de buscar coses noves així que vem decidir assegurar la jugada. Perquè el Baix Empordà ens encanta.

Et lleves al matí i en mitja hora tens quantitat de llocs interessants on anar.

Que al matí vols platja? Doncs mires el mapa i tries. Nosaltres aquest any vem anar a Platja de Pals, Tamariu, Llafranc i Sa Riera.
Que et ve de gust passejar per la civilització? Aquest cop vem estar a l'Estartit, Palafrugell, Palamós.
Ceràmica? La Bisbal! No em vaig firar gaire, tenia el temps cronometrat...
Descobrir poblets de pedra? Doncs vinga cap a Pals, Palau-Sator, Peratallada, Fontclara, Sant Feliu de Boada...
A més a més a més, vem dedicar un dia a Empúries: visita a les runes, bany a la idíl·lica platja del davant i dinar al preciós poblet de St Martí.

El peque s'ho va passar pipa. A la platja i a tot arreu es banyava amb el seu flotador (i això que l'aigua estava fresqueta, us ho asseguro!!). Ha dormit i menjat molt bé. Ha caminat força (tot i que intentava que el seu pare el portés a les espatlles) i s'ha atrevit a fer coses noves com ara pujar a una "nòria" (de les petites per nens!). Es va posar morenet, va curar-se dels mocs i va menjar com un campió.
Beneïdes vacances, que ràpid passen!
Llafranc i Calella de Palafrugell des del Far de St Sebastià


dilluns, 22 de juliol de 2013

Picardies

(Tornant de la platja, caminant cap al cotxe.)

PEQUE: Papa, em portes aquí dalt (assenyala les espatlles).
PAPA: No, peque, que porto la bossa de la platja.
PEQUE: Mama, li agafes la bossa de la platja al papa ?


(A l'habitació de la casa rural, amb el llum apagat i disposats per dormir. El peque es tira un pet i esclafim tots una rialla)
PAPA: Jo no he estat.
PEQUE (rient): Ha sigut la mama!


(A casa, després de dinar)
PEQUE: Mama, vull un carmelo!
MAMA: Peque, no menjaràs res més fins l'hora de berenar!!!
(Cinc segons més tard)
PEQUE: Mama, vull berenar.


(Al sofà de casa)
MAMA(abaçant el peque): Però quin nen més maco, me'l menjaré sencer!!
PEQUE: Mama, si te'm menges et quedaràs sense nen!!!


dimecres, 3 de juliol de 2013

De vacances

Els finals de curs al juny sempre són atrafegats: darrers exàmens, avaluacions, reunions per finiquitar el curs...i el clàssic sopar de cloenda.
Després d'aquests dies d'horaris estranys, diumenge els meus sogres van emportar-se el peque cap a les terres de l'Ebre.

Cada vespre truquem. El peque no s'enyora gens! Ja me l'imagino sent el rei de la casa! Asilvestrant-se amb el seu cosí! Anant a la piscina, menjant gelats cada dia i mirant molta tele!

Ens han explicat que la primera nit va despertar-se a les 5 de la matinada, i es van llevar a les 6:30 amb el meu sogro. Però es va compensar amb una migdiada de dues hores.

El primer dia, quan li van dir de trucar-nos, va saltar: "Per què? No vull que vinguin!"
Jo tampoc m'anyorava de petita: marxava 15 dies amb els avis a la platja sense cap problema.

El balanç d'aquests dies de nòvios és bó.
D'una banda el avis han pogut gaudir del nét. De l'altra, nosaltres hem aprofitat per netejar a fons la casa, anar a l'Ikea i a les rebaixes, enganxar-nos a "Juego de Tronos"...

Encara no he acabat de relaxar-me: normalment ja em passa, trigo una mica. Primer m'entra la dèria de fer moltes coses, tot allò que deixàvem pendent per fer a les vacances. Després ja em deixo anar: sort que tinc dies per fer-ho!

Demà marxem nosaltres cap allà per estar amb la família. I el cert és que...tinc unes ganes d'abraçar-lo i menjar-me'l a petons!!!