A primer cop d'orella, les melodies de les cançons són més lentes i s'assemblen entre sí.
Les lletres continuen sent genials, petits contes utilitzant les paraules precises.
Serà qüestió d'anar escoltant-lo amb calma.
Però hi ha una cançó que se'm va enganxar des del primer moment, la de la Teresa Rampell.
Que vagi de gust!
(PD:el meu avi se'n diu, de Manel)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada