Pàgines

dilluns, 29 de juliol de 2013

Observacions

L'altre dia a la plaça em vaig convertir en una observadora científica del comportament del meu fill.

Observant...
Feia estona que un grup de nens de la seva edat i escola jugaven amb una pilota. Sense sort, el peque intentava treure-li al P, un nen molt àgil que coneix i que li treu un cap.

Al cap d'un moment, des de l'altra banda de la plaça veig com el P. arrossega al peque cap a uns matolls -amb dificultat, el peque s'hi resistia però l'altre és més fort. Desapareixen però veig que el P aixeca el puny com per pegar-lo. Vaig haver de dominar l'impuls de sortir corrents (i salvar-lo).

Al cap de res, apareix el peque plorós dient que el P l'ha picat. No aconsegueixo entendre el motiu però l'aconsolo, es calma i se'n torna a jugar, aquest cop amb el seu amiguet M. I aquí no ha passat res.

Vaig fer bé?  El P. no és bel·licós, em diuen que no és mal nen. I el meu fill, tan tímid que era, ara s'esvalota i s'atreveix a burxar com qualsevol altre. Vull que el peque sàpiga resoldre els seus problemes tot sol, que s'espavili. Potser és massa petit encara amb 3 anys i mig?