Pàgines

dissabte, 13 de desembre de 2008

Any nou, vida nova?

Vem sortir de la clínica amb una data: 7 de gener.

Aquest és el nostre darrer dia de les vacances de Nadal.
Aquest serà el primer dia d'un temps d'incerteses i esperances.

Ens donaran el resultat del seu FISH i els meus medicaments, per preparar una ovulació massiva.
Em pregunto com m'afectarà aquesta revolució hormonal.

Tinc molt clar que a les vacances hauré de preparar material per a l'insti, avançar-me per després anar jo més descansada.
La dona del meu cosí em va explicar que ella anava com una moto. Jo no sé com reaccionaré a les classes...Ja ho veurem! I els nanos ho patiran!

No sé si buscar informació sobre el tema...perquè ho hauré de fer igual... He de cuidar-me, fer esport, estar positiva...També he d'aprofitar les vacances per agafar bones rutines i fer salut!
Porto uns dies baixa de moral, s'ha d'acabar aquesta dinàmica...

Amb la Marta hem dit d'anar a posar un ciri a Mont serrat.
Entre això i les pregàries de les iaies del meu home, a veure si tot plegat ajuda una miqueta!


PD: Al final resulta que el FISH ens costa 80 euros, pel transport del missatger. Quins collons que te la clínica, són tan pesseteros...! Ens deixarem més de 6000 euros i ens ho cobren absolutament tot...Enfi, no val la pena enfadar-se perquè ho pagarem igualment...

diumenge, 30 de novembre de 2008

Via lliure

Dimarts 25 de novembre, l'andròleg havia de trucar per donar-nos el resultat de la meïosis.

En no fer-ho, el meu home telefona a F ec u n m e d i li diuen que encara no han arribat els anàlisis. Sona una mica estrany perquè feia 4 setmanes de la biopsia i, en teoria, havia passat temps de sobres. Ens puja una mica la mosca al nas perquè haviem demanat hora pel divendres 29 amb el Dr. S a u r a i sense el resultat no podiem decidir res.

Curiosament, l'endemà la secre ens truca dient que ja ha arribat el sobre amb els resultats i que ens esperen el dia previst a les 8:00.

Quan entrem, el Dr. Saura repassa davant nostre les dades del nostre tema. Ens va donar la impressió de qu no se'n recordava de nosaltres.

(Parèntesis)
Em va saber greu pensar que si fossim rics (i/o famosos), el metge de la clínica exclusiva sabria perfectament com anava el nostre cas...Porca misèria!
(tanca Parèntesis)

Arriba l'hora de la veritat: el metge obre el sobre i llegeix els resultats. Ens els llegeix. No entenem res. Ens aclareix que tot sembla normal i truca a l'andròleg.
Aquest, en principi, dóna via lliure cap a la FIV però ens recomana que fem un FISH , per si un cas.
El Dr S a u ra penja i ens diu que hi ha un laboratori adscrit a la UAB que està fent aquest tipus de prova per un estudi científic a individus amb anomalies al cromosoma 9 i que ens ho faran de franc a canvi de cedir les dades per participar en l'experiment. I a més, també li faran un cariotip d'alta resolució.
Acceptem encantats, la prova l'haguéssim fet igual i costa uns 250 euros...
Via missatger, enviaran una mostra de de sang (5 euros a pagar a la Mútua del C a r me) i una mostra de sèmen (segon peep-show) al mateix salonet de l'altre cop.

"Mira per on m'he ajuntat amb un individu digne d'estudi!"- dic jo
"Almenys servirà per alguna cosa això de tenir un cromosoma invertit" - diu ell

dissabte, 15 de novembre de 2008

Amics prenyats

Fa uns dies, quan encara erem a l'horari d'estiu, vem anar a caminar amb la meva amiga Meri.

Vem passejar pel camí dels horts fins arribar a la resclosa.
Allà em va confessar que estava embarassada.
Em vaig alegrar per ella i estic contenta perquè no vaig sentir enveja dolenta.
Però no podia deixar de repetir "Quina sort que heu tingut!".

Resulta que es un embaràs "a la primera", d'aquells que serveixen per fer fardar als homes de mascles. Però no crec que el meu amic ho faci mai, almenys davant meu, coneixent el nostre cas.

Li vaig dir que am una mica de sort, potser els nostres fills podrien ser del mateix any.
Tant de bó així sigui...

Ara, quan quedem, tot són símptomes, roba que es fa petita, ecografies, monovolums.....
El meu home i jo ho contemplem somrients. Per dins, intento convence'm que molt aviat jo també tindré aquest principal tema de conversa. I seré igual de pesada!

Biopsia

Finalment, el 28 d'octubre ens vem encaminar cap a F e c u n m e d, amb un suspensori del nº6 sota el braç.
Sembla mentida que ni en les clíniques privades, pagant 1125 putus euros, et puguis estalviar la impuntualitat. Vem estar esperant uns tres quarts d'hora abans que entrés el metge i la infermera.

Uns 20 minuts va trigar en total, entre l'anestèsia local, el tallet i la cura final. Mentrestant jo voltava per allà fora, una mica neguitosa i rara, fullejant una revista, passejant per la ciutat.

De tres a quatre setmanes per saber el veredicte Van passant els dies i van caient els puntets de l'operació. Com a mínim es pot dir que ha estat bó de curar!!
Si el resultat és correcte, l'andròleg ens ho dirà per telèfon i per si un cas ja tenim hora pel meu doctor, per tirar milles amb la FIV. Si no, quedarem per veure'ns i que ens expliqui la magnitud de la tragèdia.

Tinc la intuïció de que ens donarà el vist-i-plau.
Però mai he estat bruixa i no sé si és una intuïció o un desig.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Uròleg de la SS

Dimarts passat, 14 d'octubre, teniem visita amb l'uròleg de l'Hospital de Sant Joan de Déu.
Haviem demanat hora al juny, quan vem començar a moure el tema i es va descobrir el pastel.
Li vem ensenyar tota la paperassa.
Gairebé ens va donar el pèsam i ens va derivar a la unitat de fertilitat de la Fundació P u i g v e r t
Al taulell ens van dir que ja enviarien la petició per fax i que no tenien ni idea de quan ens avisarien.
Li vem donar les gràcies i vem marxar cap a casa.

Estem jugant a dues bandes. Mai se sap, potser quan ens avisin ja som pares i anem pel segon.
Potser quan ens avisin estem en llistes d'adopció.
Qui sap...

Subdesenvolupat

16 de setembre:Visita amb l'andròleg.

El meu home em va demanar que no l'acompanyés.
Em va decebre una mica: li feia vergonya.
Vaig respectar la seva voluntat encara que no l'entengués.

El metge va descartar varius als testicles però li va explicar que possiblement la baixa producció d'espermatozous era deguda a un subdesenvolupament dels seus collonets: no són prou madurs reproductivament parlant. I una mica més petits que la mitjana.
Una altra sorpresa pel sac...

Sabiem que eren pocs i suposavem perquè.
L'únic que faltava era donar el vist-i-plau al ADN dels bitxitus sans: per fecundar n'han d'agafar 1 de bó i s'han de basar en probabilitats a l'hora de fer-ho (fins i tot aquí jugaran un paper important les matemàtiques a la meva vida...). Tot i que escullin un que es mogui i tingui bona forma cal que la seva informació no estigui alterada.

L'andròleg li va donar dues proves a triar:
  1. FISH: Amb una mostra (extreta de forma manual) s'estudia un 20% de la informació genètica de l' esperma. Això vol dir que del 80% restant se'n desconeix com està. En general, un 70% dels estudis surten sense anomalíes i el 30% restant descarten els espermatozous.
  2. Biopsia Testicular: Operació amb anestèsia local. Consisteix en extreure teixit del testicle. Analitzen la meïosis de les cèl·lules que donaran lloc a l'espermatozou. Estudien un 90% de la informació genètica de l' esperma, sabent si està alterat o és normal. Pel 10% restant es pot fer un FISH que aportarà més informació.

Després de pensar-ho i demanar una (infructuosa) segona opinió amb un uròleg poc especialista en el tema (el Dr. P i n z ó n, que no va reconèixer la seva ignorància i ens va cobrar 75 euros com si res...), el meu home va decidir fer-se la biopsia.

I jo li agraeixo molt, perquè penso que és millor curar-se en salud i saber com més informació millor dels seus bitxitus. Millor descartar una FIV ara, que arriscar-se a fer tot el procès i que cap embrió fecundat prosperi...

Només queda esperar que les probabilitats ens siguin propícies...

diumenge, 14 de setembre de 2008

Segona opinió

Vaig demanar hora a la clínica on van fer-li la FIV a la dona del meu cosí, la dels bessonets.
Estic parlant de l'institut M a r q u è s i més concretament de la seva sucursal a Sabadell.
L'adreça és molt cèntrica, al costadet de la Rambla. L'edifici es veu una mica tronat, les recepcionistes portaven pircings i feia una calor insoportable a la sala d'espera.
Ens van fer omplir el qüestionari i ens van fer passar amb el Dr. L ó p e z.

Li vem anar ensenyant tota la documentació que tenim recopilada: Primer jo (anàlisis d'hormones, histerosalpingografia) i després ell (seminogrames, cariotip).

Ens va dir que ell ordenava els nostres problemes de la manera següent:
1)Qualitat del sèmen
2)Hemiúter
3)Ovaris poliquístics

Ens va recomanar una visita a l'andròleg i una anàlisi més curosa dels espermatozoides.
I després ja estimulariem amb molt de "carinyu" els meus ovaris per anar de cara a una FIV amb ICSI.

És a dir, que va coincidir un 100% amb F e c u n m e d.

Ens va donar un DVD del seu institut on ho expliquen tot, tot i tot (encara no ho hem vist...) i no ens va fer pagar la visita.
En acabat, la noia dels pírcings ens va donar el pressupost: 4760 euros.
Tanto monta, monta tanto.

Ho hem parlat i ens quedarem a F e c u n m e d.
Principalment perquè tindrem la comoditat de fer algunes visites a Mnrsa i estalviar-nos uns quants kms. No sé si és prou bon motiu per això...

dissabte, 6 de setembre de 2008

Cap a la FIV

L'administrativa ens va donar el consentiment FIV perquè ens el llegíssim. Després ens va explicar el pressupost (uns 4800 euros, però em fa l'efecte que falten moooltes coses).

Al sortir, com el meu home estava raret, jo li donava ànims i li feia bromes.
Però en el fons estava cagada (i encara ho estic una mica).
Perquè una cosa és que et facin una inseminació (ie, un "xeringaso", com diu la Marta) i l'altra que t'hagin de xuclar òvuls i després col·locar-te'ls a dins.
També em fa una mica de por el tractament, per com em posaré amb les hormones, i haver-me de punxar...

Crec que només necessito temps per pair-ho.
Sempre he estat valenta, ara no em puc acollonir.
Si és el que hi ha, haurà de servir.

Andròleg+Histerometria

A les 12:00, el Dr. S a u r a es va mirar el seminograma i els cariotips.

Els bitxitus tornàven a estar pel terra: si el normal són 40 mil·lions, només n'havien trobat 14'5, dels quals només 2 mil·lions eren dels "prenyadors" (quan haurien d'haver estat més de 10 mill).
Amb aquest panorama, el Dr. ja ens va parlar de passar directament a una FIV(amb ICSI).

Quan va arribar al Cariotip, ens va parlar d'enviar al meu home a l'andròleg de la clínica, un altre
Dr. G a r c í a.
"Ens assegurarem que l'aparell reproductor està saludable (q no hi tens res als testicles que et provoqui esterilitat) i li donarà el vist-i-plau al teu sèmen".

Quant a mi, em va fer una Histerometria (histero=matriu, metria=mesura) i em va dir que
1. el tros de matriu que tinc és gran i hi cabria un fetus (bessons potser no)
2. el coll de la matriu és ample (m'hi va fer passar la "cuberteria" que va voler).

Després d'això, ens va acompanyar amb l'administrativa perquè ens donès hores de visita i el pressupost de tot plegat.

Peep Show

El dia 4 de setembre vem anar a la nostra primera visita a F e c u n m e d.

A les 9:30, i després de fer una petita visita turística per Granollers, vem arribar al pis 3 de l'edifici de la mútua del C a r m e.

De seguida ens van donar un potet -per dipositar-hi la mostra- i ens van fer passar a una saleta. "Sobretot passeu la balda"-va dir la secretaria al sortir.

Era una habitació petitona amb 2 cadires-sofà, i separat per uns vidres, una pica i un wàter. Després vaig descobrir una taula amb tot de revistes porno.
"Vols una revista?"
"No cal, ja et tinc a tu!"


Espero que no hi haguèssin càmeres!
I també sort que ell va ser un campeón que no es va deixar intimidar per la situació!

A les 10:00 ja estavem fent temps per la visita, donant voltes pel mercadillo de la ciutat, mentre els biòlegs es dedicaven a comptar, classificar i separar els seus bitxitos.

El meu heroi

De tornada de les vacances i dos dies abans de la nostra visita a F e c u n m e d, vem passar a recollir els nostres cariotips per la Farmàcia N o g u e r a s (87 euros per cap).

Jo no sabia en què consistia la prova però resulta que és una foto dels teus cromosomes. I em va fer molta gràcia veure'n els meus, allà tots ordenadets amb les seves millors gales...
En el meu havien escrit:
"Cariotipo que presenta una población celular uniforme de 46 cromosomas, de sexo femenino. Sin observarse anomalías valorables. 46,XX"
Bueno, resulta que el meu hemiúter de naixement no és cosa genètica!

El meu home, que estava conduint, em va apressar perquè llegís el seu. Només obrir el sobre ja vaig veure que l'escrit era diferent:
"Cariotipo que presenta una población celular de 46 cromosomas, de sexo masculino. Inversión pericèntrica del cromosoma 9, sin repercusión fenotípica conocida. 46, XY inv(9) (i aquí unes lletres que no recordo).
Ell es va deprimir una mica: " Fins i tot això no surt normal!".
Jo intentava tranquil·litzar-lo: "Ja veuràs com no és res".

Ho va buscar per internet i va trobar aquesta web sobre anormalitats cromosòmiques. Resulta que és heretat dels pares, afecta al 1% de la població i es considera una variació "normal".

Ara resultarà que estic vivint amb un personatge en potència de la sèrie "Herois"!!!

divendres, 8 d’agost de 2008

Konrad

L'altre dia mentre passejàvem tot fent teràpia pel parc de l'Ag u lla amb la Marta, ella va fer un comentari del tipus " Estaria bé poder anar al super i agafar un nen dels prestatges com qui agafa una bossa de patates".
Llavors em vaig enrecordar d'aquest llibre que em van fer llegir a 6è o 7è:
Konrad o el niño que salió de una lata de conservas.
Què curiós que desprès de tants anys em vinguès al cap! Recordo que vaig tenir certs prejudicis al començar a llegir-lo (semblava infantil!) però després em va agradar.
Ara em toca pensar que estaria bé que a les parelles amb problemes de nens els arribés per sorpresa una llauna de conserva amb un nen, tot preparat per estimar...

dimecres, 6 d’agost de 2008

Estadístiques

El polític anglès Benjamin Disraeli va dir:
"There are three kinds of lies: lies, damned lies and statistics."

Amb tot i això, he estat curiosejant per internet intentant trobar dades estadístiques d'éxit de la Fecundació in vitro (FIV) i de la Inseminació Artificial (IA).

He trobat aquesta web, que sembla objectiva perquè no està subvencionada per cap clínica, però que no indica la procedència de les dades ni dóna autoria als articles.
Conclusió: observar a certa reticència. Si trobo una web més fiable ja ho canviaré...

Aquí les teniu:
Com que no arribo als 35 encara estic a la franja amb percentatge d'éxit més alt en qualsevol de les dues modalitats, però igualment no és un número com per llançar coets...

En termes d'atzar, resulta més fàcil guanyar a color a la ruleta francesa que embarassar-te artificialment. Així estan les coses i aquests nombres ens hauran de servir!

diumenge, 3 d’agost de 2008

Els bessonets

El meu cosí feia com 8 anys que s'havia casat i la descendència no arribava.
A la família se sabia que tenien problemes d'esterilitat però no se'n parlava obertament i sabia greu demanar-los sobre el tema.

Finalment els van fer una Fecundació in vitro (FIV) i ara són pares de dos preciosos bessonets. La vida els ha canviat un 200% però estan encantats.

L'altre dia els vaig trucar. Tot i que no estem massa units ni mai hem parlat gaire sobre res, els vaig plantejar el nostre problema sense embuts i vam estar mitja hora parlant per telèfon.

Com a ells la inseminació artificial no els va funcionar (van tenir la sort de fer-la per la Seguretat Social), recomanen tirar pel dret i anar directament a la FIV.

Per demanar una segona opinió, he demanat hora al setembre a l'inst. Mar quès de Sabadell, que és el lloc on ells van encarregar les criatures. Anirem amb totes les proves i que diagnostiquin. Total, com a molt perdrem diners i ja no ve d'aquí!!!

dissabte, 2 d’agost de 2008

L'aliança

Com sembla que la cosa va per llarg, el ginecòleg em va aconsellar que em fes d'una mútua, i la que més recomanava era l'Aliança.

Vem anar a informar-nos, ens ho vem rumiar i ja està fet: ja formo part de l'àmplia xarxa de sanitat privada d'aquest país. I per uns 50 Euros/mes - m'ho prenc com un rebut més del manteniment de la comunitat...)

Vull ser optimista i pensar que d'aquesta manera em pagaré poc a poc totes les despeses de l'embaràs. He de ser positiva, visualitzar la panxeta, després la panxota, i desprès un bebé als meus braços. I creure-m'ho i viure el sentiment com si fos real. I aleshores, si és veritat el que posa al llibre que m'estic llegint, aprovarem les oposicions a pares i tindrem un bebé.
Vinga va, faré l'esforç que per intentar-ho no es perd res!!!!

Més pastilles

Vem estar una setmana de vacances a França. Va ser un bon moment per desconnectar, tot i que de vegades, al veure parelles amb nens petits pensava en el tema.

L'endemà de la tornada, vem anar a fer-nos la prova del Cariotip (a la Farmàcia Nog uera s) que també ens demanava el Dr Sa i que triga 3 setmanes a estar fet.
Contràriament al que és habitual - i potser perquè a l'estiu les venes es dilaten - no em van fer cap escabetxina als braços!

També vam aprofitar per recollir els resultats del segon seminograma i del cultiu que li havien fet al meu home.
No hi havien detectat cap infecció al cultiu però el nombre de glòbuls blancs era un pèl més alt del normal.
El nombre de espermatozous havia augmentat considerablement (gràcies a la vitamina C ?) però el percentatge de bitxitus matxotes seguia sent baix."Ni curts ni perezosus" vem tornar a cal Sr. G a r c ia per ensenyar-li-ho i li va receptar un antibiòtic.

Així el meu home, a més de prendre's l'àcid ascòrbic (vit C) en dejú (que per la cara que fa no deu estar molt bó), ara també ha de prendre's dues pastilles més al dia.
"He de fer alguna cosa, sento que he de fer alguna cosa...". El meu rei!

dijous, 31 de juliol de 2008

El venedor

El consultori del meu ginecòleg té un acord amb una clínica de reproducció assistida (fe cun med) de Granollers, de manera que un dilluns de cada dos, un dels seus doctors puja cap a Manresa a visitar parelles estèrils.

Com que va haver-hi un buit d'última hora, vem poder veure al Dr. Sa u ra abans del previst.

Ens va fer un munt de preguntes, va mirar-se tots els anàlisis i ecos i va concloure categòricament: "Estem parlant d'una esterilitat mixta".

Ens ho va explicar tot molt bé però a mi em recordava al venedor que ens va vendre el pis per com gesticulava i donava ènfasi a les paraules. Si busques al Google el seu nom fins i tot el descriuen com venedor d'enciclopèdies i falses esperances. Però també és veritat que trobes gent contenta amb la clínica.

I ens va donar hora pel setembre a Granollers city amb el planning del matí següent:
  • A les 9:30, palla -segurament la més cara de la història-.
  • A les 11:30, ecografia i visita.
Només queda esperar...

dimecres, 30 de juliol de 2008

Eniutero

L'endemà de la H.G.S. vaig tornar al Dr. G. perquè veiès els resultats.

"Està molt mal fet aquest informe, ja miraré de no enviar a ningú més a aquesta clínica".

Havien escrit que tenia un "eniutero" derecho. En realitat volia dir "hemiútero" derecho, i això ja s'entèn més. Resulta que el meu úter no es va desenvolupar en forma triangular normal, només cap al cantó dret, i per això no va arribar a crear la trompa esquerra.

Però... per què el meu ginecòleg no es va adonar mai d'aquesta particularitat ?
A les ecografies rutinàries sempre mesurava la matriu i deia que tenia una grandària normal!

"No et preocupis, malgrat tot, el teu úter és prou gran per acollir un fetus"
I no sé si per pena o per vergonya, no em va cobrar la visita.



La H.S.G.

Com que a la clínica radiològica de Manresa feien vacances, el Dr. G em va enviar a la
clínica I m a g i n e de Barcelona, on a més de pagar 210 euros per la prova i fer-me un mal horrorós (potser el pitjor de la meva vida) em van entregar un informe incomplert i amb faltes d'ortografia.

La prova infernal (hidrosalpingografia) consisteix a injectar-te un costrast per fer-te radiografies que permetran veure si les trompes estan obstruides o bé deixen passar líquid (i conseqüentment també esperma).

Al recollir les radiografies i altres papers, li vaig demanar al Dr. Sa l va dor que m'expliqués com havia anat.
"La trompa dreta és permeable" - va dir el Dr.

"I l'esquerra?" (recordo que era on dos metges havien vist l'hidrosalpinx -aigüeta- a la eco)

"No tens trompa esquerra" i el van demanar al telèfon.

Vem quedar en estat de shock.

Ni quiste ni hidrosalpinx, ara resultava que els altres 3 metges s'havien imaginat que hi havia una trompa però que en realitat no existia!!!!

D'aquest episodi se'n poden extreure dues conclusions ben clares:

1era: Els metges molts cops no es mouen per certeses sinó per intuicions i probabilitats del què és més "normal".

2ona: La meva família és una estafa. El meu pare sense un ronyó i jo sense una trompa de Fal·lopi. On està el llibre de reclamacions?

dimarts, 29 de juliol de 2008

Més proves

El Dr. G a r c i a va arrufar el nas en veure els diferents diagnòstics de les dues ecos, i més tenint en compte que ell havia vist en directe, unes 10 vegades, aquells mateixos ovaris i mai havia percebut res d'estrany apart de molts micro quistes.
"Com pot ser que un et digui que tens un quiste a la trompa esquerra de 35 mm i l'altre et digui que només és una dilatació de 7 mm? Això no és fiable."

Va tornar a arrufar el nas en veure el senzill seminograma realitzat per la Seguretat Social.
"Aquí falta el desglose d'esperma superactiu, actiu, regular i dolent. Falta informació."

Conclusió: Un nou seminograma més complet -i pagant- per ell i una histerosalpingografia (¿lo cualo?) per mi.




Nova eco i llarga llista d'espera

A l'hospital, un metge cubà molt simpàtic va descartar el teratoma, tot i que sí que li va sembla que hi havia aigüeta dins la trompa esquerra i que per això estava dilatada i semblava un teratoma.
Però no ho veia clar i anava movent el catxarro tota l'estona amunt i avall.

Els metges diuen que a les ecografies veuen la matriu i els ovaris perfectes (?) però les trompes són "cegues". No les acaben de veure bé i per mi que juguen a endevinar què hi ha i què no -suposo que amb les probabilitats pel mig-.

La Dra. P de la Seguretat Social, en veure tots els resultats, ens va recomanar que marxéssim de vacances i ens relaxéssim. Però ens va fer els papers per derivar-nos a mi cap a l'hospital per fer l'estudi de l'esterilitat primària i al meu home cap a l'uròleg.

Al demanar jo hora a l'hospital va resultar que hi havia un any i mig de llista d'espera.
I per l'uròleg fins al novembre!

Així estan les coses a la Sanitat Pública. No els interessa tant fomentar la natalitat???

dissabte, 19 de juliol de 2008

Per la Seguretat Social

Després d'explicar-li les penes a la meva metgessa de capçalera, em va enviar a Ginecologia del CAP B a g e s, des d'on em podrien fer algunes proves per la Seguretat Social.

Em va visitar la Dra. P i q u é i des del primer moment em va fer molt bona impressió. "I t'han estimulat els ovaris sense haver fet mirar el teu home?? Aquests homes! Fent conxorxes entre ells!!".

En un tres i no res em va fer els papers per analítiques (dies 3 i 25 del cicle), una ecografia i el seminograma per ell. Ràpid i quan em tocava del cicle, sense cap problema.


El dia de l'ecografia, una altra doctora, molt amable, li va semblar veure un teratoma (quiste) a l'ovari esquerre i també un hidrosalpinx (aigua) a la trompa esquerra. La cosa semblava complicar-se...

Com la Dra. P estava de baixa, per mirar els resultats vaig demanar hora a l'altre ginecòleg, el Dr. B a r c o.
I aquest ens va caure fatal.
Va mirar els meus anàlisis hormonals i estaven correctes.
Per l'ecografia, em va fer el volant urgent a l'hospital, per confirmar la sospita del quiste amb un aparell de millor resolució.

Però amb el seminograma del meu home em va caure l'ànim als peus: la Dra. P tenia raó i va resultar que els bitxitus del meu home són pocs i no gaire espavilats. "Vaya dos os habeis juntado!" - us juro que va exclamar. I li va aconsellar que prenguès vitamina C per estimular la producció, durant tres mesos , abans d'esmorzar.

Vaig plorar una miqueta, la veritat.


La infermera, més humana, ens va dir que ens animessim, que almenys teniem salut...

Però el tema era que a més d'ovaris ganduls haviem d'afegir espermatozoides retardats. Ni amb els dos en fem un de bó!

El Dr. G


La meva família mai ha estat dins de cap mútua i s'ha servit amb més o menys fortuna de la Seguretat Social. Però al dentista, a l'oculista i al ginecòleg sempre hi han anat pagant (uns amb més motiu i ganes que d'altres)


Així que quan vaig tenir parella, ma mare em va encaminar cap al Dr. G a r c i a, que no era el seu ginecòleg però sí del seu equip. No tinc experiència en ginecòlegs però aquest és molt tendre i cuidadós, parlant i en les exploracions.

El primer cop que em va fer una ecografia ja em va dir que tenia els ovaris "peluts" (fins i tot allà m'arriben els pèls!) que volia dir que són poliquístics.

També em deia que m'esperés fins als 30 per buscar nens. I en això, ell i jo estavem ben d'acord (i el meu home s'havia d'aguantar).

En vaig fer 30 i el doctor va canviar el discurs.
Va començar a dir que no ho deixés estar, que haviem de fer "sin prisa pero sin pausa".

Com res de res ni prenent Omifin, em va recomanar de fer una anàlisis de sang, una histerosalpingografia i seminograma per ell.
I aquí vaig decidir demanar una segona opinió, jugar a dues bandes.


divendres, 18 de juliol de 2008

Tot va començar...

Tot va començar farà cosa d'un any.

Passades les oposicions a secundària (un funcionari més a la família!), i havent fet jo els 30 (forta connotació psicològica...), vem decidir posar-nos buscar descendència.

Ja estavem previnguts pel ginecòleg que la cosa podria trigar una miqueta més que la mitjana perquè una servidora té els ovaris poliquísitics i no sempre li venen bé d'ovular. I clar, sense òvul no hi ha projecte de nen disponible.

Després de 5 mesos, i amb un retard considerable que donava negatiu als tests, vem tornar a la consulta on es va descartar l'embaràs, i ens va receptar Omifin per prendre durant 4 mesos.

Vem passar per alts i baixos.
Algún cop la pressió no deixava "concentrar" al meu home (cosa rara en ell!). De vegades jo estava nerviosa i no hi havia manera de fer entrar res enlloc...


Ens vem adonar que embarassar-me seria com una carrera llarga de resistència, una extenuant preparació per oposicions:
la nostra oposició a pares particular.