El meu home em va demanar que no l'acompanyés.
Em va decebre una mica: li feia vergonya.
Vaig respectar la seva voluntat encara que no l'entengués.
El metge va descartar varius als testicles però li va explicar que possiblement la baixa producció d'espermatozous era deguda a un subdesenvolupament dels seus collonets: no són prou madurs reproductivament parlant. I una mica més petits que la mitjana.
Una altra sorpresa pel sac...
Sabiem que eren pocs i suposavem perquè.
L'únic que faltava era donar el vist-i-plau al ADN dels bitxitus sans: per fecundar n'han d'agafar 1 de bó i s'han de basar en probabilitats a l'hora de fer-ho (fins i tot aquí jugaran un paper important les matemàtiques a la meva vida...). Tot i que escullin un que es mogui i tingui bona forma cal que la seva informació no estigui alterada.
L'andròleg li va donar dues proves a triar:
- FISH: Amb una mostra (extreta de forma manual) s'estudia un 20% de la informació genètica de l' esperma. Això vol dir que del 80% restant se'n desconeix com està. En general, un 70% dels estudis surten sense anomalíes i el 30% restant descarten els espermatozous.
- Biopsia Testicular: Operació amb anestèsia local. Consisteix en extreure teixit del testicle. Analitzen la meïosis de les cèl·lules que donaran lloc a l'espermatozou. Estudien un 90% de la informació genètica de l' esperma, sabent si està alterat o és normal. Pel 10% restant es pot fer un FISH que aportarà més informació.
Després de pensar-ho i demanar una (infructuosa) segona opinió amb un uròleg poc especialista en el tema (el Dr. P i n z ó n, que no va reconèixer la seva ignorància i ens va cobrar 75 euros com si res...), el meu home va decidir fer-se la biopsia.
I jo li agraeixo molt, perquè penso que és millor curar-se en salud i saber com més informació millor dels seus bitxitus. Millor descartar una FIV ara, que arriscar-se a fer tot el procès i que cap embrió fecundat prosperi...
Només queda esperar que les probabilitats ens siguin propícies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada