Pàgines

dilluns, 31 de desembre del 2012

Planeta L.E.G.O




El dia que el van operar de fimosi, la meva mare li va portar aquest L.e.g.o (mercat) a l'hospital i de seguida vem veure que havia triumfat.
Va estar-se molta estona muntant i desmuntant-ho tot, provant, encaixant, fent enfilar el gat i els ninotets a tot arreu...Un èxit!





 
Pel seu cumple, li van regalar un bagul amb peces i es va entusiasmar amb la finestra: podia fer cases pels ninotets!!
El tió li va cagar aquest dels números (se'm veu el "plumero"?) i pels Reis, m'han dit que la granja.



No sé si en quedarà saturat però em fa l'efecte que seguirà tornant del col·le i se n'anirà corrents a la seva estoreta per construir les seves cases (ara me n'adono que no n'he fet fotos....)
I sinó, tant el seu pare com jo ja hi jugarem perquè ens encanten (mireu quins avions que fan!)



Feliç 2013!!

dissabte, 29 de desembre del 2012

Siluetes

Aquest estiu vem comprar un armari P.a.x a I.KE.A (de moment, ben contents!) i vem aprofitar els cartrons per fer una ciutat i les nostres siluetes.
Abans de llençar els cartrons definitivament -ocupen espai!!!!!-, vem treure'ls i tornar a jugar-hi una tarda amb el peque.
Vem pintar parts del cos, roba, complements...Una estona entretinguda i ben barateta!




PD: Aprofito per comentar que les bambes de colors són aquestes -regal de ma mare- i que per molt maques que siguin ja estan pelades (tenen 3 mesos) i es deslliguen constantment (he vist que també les fan amb velcro!).

divendres, 21 de desembre del 2012

Desmuntant el Pare Noel

Un altre dels detallets que ens va deixar la Iaiato va ser aquest Pare Noel per decorar les finestres.
L'any passat li va fer gràcia al peque. Però aquest any encara més.  No sé pas quants cops ja l'ha canviat de finestral.

I m'encanta perquè sense que ell ho sàpiga, està treballant el concepte de  la translació!!! 
Bon  Nadal a tothom!!!!

Avet de feltre

Vaig treure la idea de Pinterest (ves a saber on!) i em va semblar senzilla i xula.
Així que fa uns dies m'hi vaig posar i va ser més ràpid del què pensava.
  • Primer vaig fer les plantilles i vaig retallar els arbres (joc de dos), boles, regals, estrelles i lletres
  • Després vaig enganxar el velcro i el vaig planxar (perquè no es desenganxés).
  • Per últim vaig cosir el cordonet per penjar-lo (a mà) i  cada avet amb la seva parella (a màquina).
Aquest va ser el resultat:


Per embolicar-los vaig estendre a la taula del menjador paper llis i vam estar pintant tots tres una estona amb tèmperes i pinzells: va quedar un estampat molt wapo!! I el peque s'ho va passar pipa!
Els avets embolicadets els hem regalat a la iaia i a tres amiguets:  hem triomfat!!

dijous, 20 de desembre del 2012

El tió

El finde passat vem anar a buscar un tió (que cagués) a la muntanya. Perquè n'hi ha que van bé i n'hi ha que no, sabeu?

Em va fer molta gràcia tots junts anar amb la meva família a buscar-lo (erem 6 i el peque). Vem pujar en dos cotxes i la feina va ser nostra: no trobavem cap tronc que fes patxoca ( La moraleja del cas va ser que l'any que ve primer prepararem el terreny i després l'anirem a buscar - CaminemPlegats ho va fer molt bé!)

Al final, ens vem topar amb una soca prou maca. Vem provar a veure si cagava o no i va resultar que sí!! Va cagar llàpis de xocolata!! Així que cap a casa.

I ara el tenim ben abrigadet. Li posem mandarines i se les menja! I llavors anem a mullar el pal i piquem cantant la cançó (lo de mullar el pal ho té claríssim). I ha cagat monedes de xocolata i plastilina!


A veure el 24 què fa. Em sembla que tindrà cagarrines!



dimarts, 20 de novembre del 2012

Alto y delgado

Va tocar la revisió dels 3 anys.
El pediatra és tot un senyoràs, bon metge però millor que no li vinguis amb tonteries que t'engega ràpid. Quan ha passat alguna cosa (eccema a la pell raro, augment de pes estancat,...) l'ha solucionat amb rapidesa, trucant a l'especialista que tocava i fent-nos fer les proves que calguessin.
Així que hi confio.

El resum de la visita és que de talla va bé (92,5cm) però de pes és un "peso pluma" (encara no arribem als 12 Kg, farem una festa el dia que sí que els pesi!).  "Tens un nen Alto y Delgado!" i em tranquilitza que si  hi haguès un problema de creixement doncs no s'estiraria. D'aquí a mig any el vol tornar a veure per fer-li seguiment.

Jo estic convençuda que ara té més gana! Però deu gastar molta més energia al col·le i no en té per fabricar "chichas"...
Això em convindria a mi, no a ell!!!

divendres, 16 de novembre del 2012

Samarreta en 5 segons

Per aquest aniversari vaig fer una samarreta del 5 segons pel peque i pel meu fillol.
Jugant amb el guant, vaig fer un 3 i un 2 segons els anys que feia cadascú.
Vaig trigar més en dibuixar i retallar que en cosir-ho tot!
La simplicitat dels elements del Mic és una de les coses que més m'agraden.
I la voilà, aquí teniu la samarreta!

Com m'ha recordat el peque, només em queda per fer-li la mosca, i hi estic rumiant...

Aquí us poso els altres dos personatges que ja li he cosit.
El del Mic és el post més llegit de tots els que he publicat!!!


(Espero que no em denunciïn per plagi...)

dijous, 15 de novembre del 2012

Que ja són 3!!

Divendres 9 de novembre el peque va fer 3 anys!!

A l'escola no volen que portem res de menjar.
Els fan una corona i el dia abans els donen una bossa per posar un objecte que sigui especial per ells i que hauran d'explicar a tota la classe (els fan protagonistes).

El peque té un nino preferit, el Guardiola (crec que això no ho explicat mai...), però no li feia gens de gràcia que els nens de la classe li toquessin. Així que va dubtar molt però finalment és va decidir i el va posar igualment a la bossa.

Quan el meu home el va anar a buscar a la tarda a 'escola, la mestra li va demanar "Com és diu el nino, Búbula?" (el peque no pronuncia bé el nom i no li van pas endevinar...).
Resulta que el peque no deia res -previsible- però quan li preguntaven sobre el nino sí que responia.
Així que la mestra -tot i no haver entès el nom- sabia que li havien regalat al nèixer i que quan dormia fora de casa també ens l'emportavem. Com m'agradaria haver-lo vist per un foradet!

Divendres mateix vem convidar tres amiguets a berenar coca a casa nostra. L'endemà vem celebrar-ho amb els meus sogres, cunyats (el meu fillol va nèixer el mateix dia que el meu fill però un any després!) i altres parents. I diumenge amb els de casa meva: la vedella i el pastís em va quedar boníssims!
Va ser un cap de setmana una mica golafre però tan de bó tot fóssin celebracions com aquestes!!!

(I de regals millor no parlar-ne...puc muntar un xiquiparc a la terrassa...)



diumenge, 4 de novembre del 2012

Collita d'olives

Aquest és el primer any que recollim de les nostres oliveres de la terrassa.



Ens ha fet molta il·lusió! En tindrem per una amanideta!!

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Gegants, súpers i la fada Menta

Passen les setmanes a velocitat supersónica. Vivim experiències i no les escric (em fa ràbia no fer-ho!).

A hores d'ara queda una mica lluny parlar d'aquesta petita fira i dels 5 parells de gegants que van impressionar al peque. No sé si serà casualitat (o té a veure que el meu poble va ser arribar a ser ciutat gegantera!) però des de la guarde que treballen molt amb gegants: els gegants de les estacions, la geganta Marcelina, el gegant de guix...Així que el tenim molt sensibilitzat i quan en veu un no vol pas marxar. Ara, anar a tocar-los és una altra cosa...

També queda lluny la festa dels súpers. A la meva sogra li feia molta il·lusió portar-lo. Així que els vem descarregar a Montjuïc i nosaltres vem fer de nòvios. Jo no em trobava molt bé però igualment va vaig gaudir molt del dinar en aquest restaurant de la zona (després per internet he vist que té fama de ser el "millor couscous de tota Barcelona", quina xamba!). També vem visitar "Las Arenas" i no sé, potser m'estic fent gran però ja no m'agraden tant els centres comercials, massa gent.

Ahir divendres vem anar a l'hora del conte de la Biblioteca. Era la primera vegada. En arribar i veure tanta gent em va agafar de les cames i em va dir "Marxem!!!". "Tranquil, jo em quedo amb tu!". I sí sí, ens vem asseure al terra -ell enganxat a mi- i vem escoltar els dos contes de la fada Menta. Va ser un bon descobriment! Treballen l'educació emocional i hi ha tota una col·lecció de diferents temes.
Vem passar tota l'hora atents (jo també!) i tot i que no va participar en els balls que proposava la narradora, ell picava de mans i ballava -des de la meva falda.
Avui estava al sofà i em diu "Mama! Fa olor de menta!!" perquè és així com saps que la fada és ben aprop!! Qué mono!!

Ale, ja he resumit tres episodis recents. A veure si amb l'hora extra de demà (horari d'hivern...) tinc temps d'escriure una mica més.



dimarts, 16 d’octubre del 2012

Cançoneta

Fa molta gràcia quan el peque ens comença a cantar cançons noves del col·le.
L'any passat a la guarde ens passaven les lletres. Aquest any no, així que de vegades no entenem alguna paraula...Cap problema, repetim el que diu i a cantar!

Diumenge, a casa els sogres, vem trobar la cançó dels dies de la setmana.
Us aviso: se't fica al cervell i llavors estàs tot el dia taralejant-la.
Però és ben alegre i abans de pensar en segons què!

La cantant és la Dàmaris Gelabert i té una veu tan dolça! També canten "Bon dia"  (amb coreo i tot).
Li encarregat al padrí de  la criatura que li regali un CD pel cumple.
Vagi bé!



dimarts, 9 d’octubre del 2012

Garlandes de Kirigami

Hi ha uns paquets de manualitats de la marca D.j.e.c.o. que m'encanten.
Quan els veig m'estic quatre hores mirant-me'ls i remirant-los. Només un cop vaig comprar el kit de kirigami. No té cap secret: és un conjunt de papers de colors amb les figures impreses i instruccions de per on has de doblegar i per on retallar. M'ho vaig passar pipa retallant! En acabat et donen idees de com encadenar les formes per fer les garlandes. I així les vaig penjar.



M'agrada molt com queda! Us ho recomano!

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Circum cidit

Dilluns van operar de fimosi al peque. Ara fa 24 hores que som a casa i no m'esperava pas que estigues tan panxo: cantant i jugant pel menjador, content de la vida!

No vaig anar a treballar. Quan ens vem despertar em va demanar d'anar al col·le. "Carinyet, avui t'arreglen la pixurrina!". Havia d'estar en dejú a partir de les 10 i ni aigua a partir de les 13. Com que és tan frugal no va haver-hi cap problema amb el tema: vem fer passar el matí plàcidament, vem sortir als gronxadors al migdia, el vem banyar mentre feia el dinar i va mirar el Mic mentre nosaltres menjavem a la cuina.

A les 14 ingressavem i de camí se'ns va adormir. Va estar una horeta clapant al llit de la clínica, nosaltres esperant a que passés l'estona. A les 17:15 ens van dir de baixar a quiròfan. Era dia de fimosis i hi havia un nen berrejant com un desesperat. El peque estava tranquil, bem abraçat a mi. El vaig entregar (dissimulant  la meva inquietud) a un infermer simpàtic, la seva cara era de no saber què passava però confiat, ens deia adeu.

Se'ns va fer llarga l'espera a l'habitació. Finalment van trucar a les 17:45 perquè baixessim, que ja estava operat. En arribar, ell ens mirava desde la camilla, somnolent. Li van dibuixar un globus vermell i al cap d'un ratet ens van deixar pujar.

Fins les 19 va estar una mica neguitós: es volia treure la via, volia prendre's un suc, ara a la falda de la mama, ara grinyolant... Amb l'arribada del sopar vem aconseguir que fes pipi i el va fer tranquil·lament, sense mostres de dolor. La infermera ens va ensenyar què s'havia de fer després de cada cop que orinés: baixar la pell del glande, posar-hi un gel urològic i tornar a pujar-li la pelleta.

 L'anècdota del moment va ser que al meu home (que és aprehensiu per coses d'aquestes) li va fer angúnia i es va refugiar al WC per no caure tot llarg a terra. La infermera el va veure quan sortia i va cridar a dues infermeres més, que el van estirar al llit de l'acompanyant. El meu home estava tan blanc com avergonyit! Mentrestant, el peque content com un gínjol, devorava la sopa i les salsitxes amb patates...

La nostra intenció era passar la nit allà però al nen se'l veia tan normal, sense cap patiment quan li curava la ferida, que decidim marxar cap a casa.  Si té dolor li podem donar Dalsy.

Però no ha calgut: ha descansat molt bé. Algun cop ha grinyolat però sembla que pel somni.
Durant tot el dia d'avui ha seguit fent pipi sense problemes i només s'exclama quan el curo, cada cop menys. Només s'ha fet mal un cop baixant d'una cadira, fent cara de dolor, queixant-se i tocant-se l'entrecuix. Però hores després ha pujat a la moto sense adonar-se'n.

El què em deixa més tranquil·la és que està de bon humor: tot el dia corrent i cantant, xerrant pels descosits. Creo els dits perquè em sembla que ha passat el pitjor d'aquest capítol i resulta que ja està circum cidit i que sa mare ha patit més que no pas ell!!




diumenge, 30 de setembre del 2012

Por fin la lluvia!

Pel tió ens van regalar un impermeable (del Mickey), les botes d'aigua (del Barça) i un paraigua (del nan"gruñón"). Fins ahir que no els vem poder estrenar com Déu mana: per fi va ploure amb ganes!

No sé si s'ho va passar més bé el peque o la seva mare (també estrenant botes vermelles del Decat lhon!!). Feia taaaaaant que no xafava bassals!!!

divendres, 28 de setembre del 2012

Ciutat de cartró

Aquest estiu hem fet moltes cosetes amb el peque. Com diu la meva veïna, teniem temps lliure i un nen tranquil·let que ens deixava fer.

Volia fer-li una ciutat de feltre que havia vist en aquest post de l'Inma de Paramipequeconamor. Fins i tot vaig comprar feltre per començar a treballar-hi i vaig dibuixar un parell de croquis...però al final la mandra em va vèncer.

Amb els cartrons d'embalatge d'un armari PAX d'Ikea vam improvitzar una cosa semblant. I el meu home va redescobrir les seves dots -amagades- de dibuixant!


 


El cartró (doblegat) encara ronda per casa. Quan ens peta, el despleguem i seguim dibuixant. El peque no és que hi jugui molt però una mica sí que s'hi entreten: tot just ara comencem a fer joc simbòlic. (Però la veritat és que ell prefereix mil vegades més jugar a embolicar-se amb una estoreta de de ioga: "Mira mama sóc un macarró". Què hi farem!).

dimecres, 26 de setembre del 2012

Ram de kirigami

Quan em poso a navegar per la xarxa sovint em perdo. I ara amb el Pin terest, on tot és visual i veus una cosa i ja te n'hi vas i després en veus 50 més que t'encanten...i vaig obrint pestanyes i llavors les he de tancar perquè he de marxar a fer una altra cosa i les perdo...

Tot aquest rotllo perquè avui he tornat a trobar l'original d'una coseta que vaig fer fa un temps i em fa il·lusió penjar-ho. Com veureu qualsevol semblança amb l'original és pura coincidència però va ser una de les primeres idees que vaig treure d'internet i fer-lo em va fer sentir "artista".
Guaiteu la meva -senzilla- creació:
Ram de kirigami


Veureu el blog de les autores aquí i la foto del Flickr aquí.


Les branques són d'un romer silvestre que vem rescatar mig mort de la muntanya i que no vem poder salvar. Els retalls són restes d'un kit de kirigami (post pendent) i d'una revista de plantes que donen al garden. I el fil verd és dels que venen especials per jardineria. Amb això i cola blanca ja tenim tots els ingredients.

Tothom qui ho ha vist ha dit que era molt xulo...però no han pogut comparar amb l'original!!

dimarts, 25 de setembre del 2012

Entre B.l.a.n.e.s i C.a.d.a.q.u.é.s

Dissabte vem anar a dipositar les cendres de la Iaiato a C.a.d.a.q.u.é.s. Era una enamorada del mar i sobretot de la Costa Brava.

El viatge d'anada va estar salpicat per les 4 vomitades del peque (mai més li torno a donar un suc al cotxe, m'ha quedat clar) que semblava una font amb la facilitat que treia el líquid. Vem haver de comprar 2 samarretes perquè vam acabar els recanvis. A destacar el "Mama, dona'm la mà que et vomito" (Jo m'ho prenc en broma, li dono i no era broma).

Un cop allà, el peque, el meu nebodet, el meu cunyat i jo ens vem quedar a terra, tot passejant per la vora del mar.  A la barqueta, les cendres, els 3 nets, la seva filla i el seu gendre. El barquer va ser molt amable i fins i tot va portar una branqueta florida per llançar-la al mar. La van submergir on es fan les ofrenes a la verge del Carme, no gaire lluny de la costa.


Per sempre més la Iaiato estarà associada a un indret tan bonic com Cadaqués. Em sembla molt maco aquest punt final.

divendres, 21 de setembre del 2012

De Fimosi i rodalies

Ahir vem anar al cirugià i ens va confirmar l'opinió del pediatra: s'ha d'operar. El té molt tancat i a la llarga li pot provocar infeccions. També pot ser que tingui molèsties a l'hora de fer pipi i per això mai vol fer-ne (?).
 
Anàvem conscienciats i li vem dir que endavant. Ja tenim hora: dilluns 1 d'octubre. Altre cop he de dir que la Mútua ens funciona (suposo que confirmaran la petició).

He d'assimilar un parell de coses:
Primera, li han de posar anestèsia. "Però no és un senzill tallet? L'heu d'anestesiar?" "Serà una anestèsia superficial i després aplicarem anestèsia local". Això no m'ho esperava, potser és que sento anestèsia i ja em poso tensa. Així que dijous vinent tenim anàlisi de sang (com anirà la punxada?) i visita amb l'anestesista.

Segona, li posaran de 7 a 8 punts (però si la seva pixurrina és superpetita!!) i després de l'operació tindrà dolor. M'he de mentalitzar que el veuré patir.


Ens han dit que podrem marxar a casa o bé quedar-nos a  veure com passa la nit. Potser estarem més tranquils a l'hospital encara que nosaltres no dormim...

He comés l'error de buscar per internet i he llegit que la recuperació pot durar ben bé 15 dies...Paciència i a posar bona cara! Potser que li vagi a buscar un Lego ben xulo per distreu-re'l...(Continuarà)

dimarts, 18 de setembre del 2012

P3 i les migdiades

Ja fa 5 dies que el peque va a l'escola i la cosa ha anat així.
El primer dia van partir l'entrada del grup a classe i ens va tocar a les 9:30. El va portar el meu home i es veu que allò era un festival de plors. Li va dir a la mestra "Em quedo 5 minuts?" i ella li va contestar "Sí, si us plau!!!". Per sort el peque estava tranquil i es dedicava a consolar a la seva amigueta que plorava com una magdalena.
Aquella tarda vem anar al pediatra (així que no el vem portar).

Dijous el vaig portar jo (tinc festa). Pensava que continuava l'entrada esglaonada, però no, arribem a les 9:30 (bueno, potser eren i 35) i em trobo tots els nens asseguts, atents. Un em diu "Estem esperant una sorpresa!". Jo empasso saliva i li dic a la profe "Em pensava que era a les 9:30...". Assec al peque a la primera cadira lliure que trobo, li faig un petó i surto pitant d'allà. Reconec que sóc una mica impuntual però m'he proposat a mi mateixa no fer tard amb el peque...Espero que això no ho recordin!
Aquell mateix dia el vaig a buscar i en arribar a casa el peque em diu: "Vull dormir mama!". I sense dinar ni res, va fer una migdiada de 2 hores. I a les 15 va dinar. (Porta uns dies jalant com un lladre! Toco fusta!)

Divendres i dilluns el porta ma mare i el va a buscar el meu pare. Quan arribo a les 14:15 ja estava al llit però dinat

Em preocupava això de faltar a les tardes.
La meva veïna que es mestra m'ha dit que potser estic quedant una mica malament i que quan faci 6è en alguna reunió es comentarà "Doncs aquests pares no el portaven a les tardes!".
Després, una amiga meva em pregunta "Que no portes el nen a les tardes?" "Es que em demana per dormir!" "El meu també però el fem jugar i li portem!".

Avui li he explicat a la mestra i m'ha deixat tranquil·la. Diu que millor que no el forcem a anar, que millor que es quedi a casa que portar-lo de mala gaita.
Jo penso que encara és petit (no té ni els 3 anys) i que tampoc es perd gran cosa ja que a les tardes surten al pati a jugar (que és important però que no li quedarà cap experiència o treball endarrerit). 

Així que de moment, ell mana: quan no faci migdiada ja el portarem, això segur!



dissabte, 8 de setembre del 2012

Allò que més interessa

Dijous vem anar a la reunió d'inici de curs de P3.

Erem ben bé unes 50 persones, penso que prou bé sent 40 nens.
De primer, la dire ens va explicar el funcionament del menjador (6€/tiquet) i ja ens vem dispersar una miqueta amb el rotllo (que en principi no m'interessa gaire perquè tibaré dels avis pel dinar)

I tot seguit, la primera cosa que van fer les mestres, abans d'explicar res sobre el funcionament del curs, va ser presentar la mestra de cada classe i cantar-nos en veu alta els alumnes de cada grup. Ben bé ho van fer perquè deu ser la informació més esperada i així els pares es queden tranquils per la resta de reunió. Nosaltres no estavem especialment capficats en això, suposàvem que aniria amb algun dels seus amiguets de la guarde amb qui juga i ha estat així.
I de mestra, ens ha tocat una que m'havia fet classe i que m'agrada prou. La pega és que ara està de baixa i la substituirà la profe que els farà anglès (que és la secretària del centre).

Ens van tenir 1h i mitja acalorats i asseguts en una cadira de P3, explicant-nos que "el nen és el centre del coneixement" i etc etc. Com som profes, coneixem una mica la teoria i vivim la seva pràctica, potser per això ens ho mirem una mica amb distància.
Sigui com sigui, ho facin com ho facin, espero que el peque s'adapti ràpid a la novetat i el curs vagi molt bé!
I amb iiiil·lusió!


divendres, 24 d’agost del 2012

The number obsession

Tinc un peque amb fixacions.
  • Des de ben petit que sent un plaer inexplicable en "tancar portes". No importa quina: les de casa, les dels armaris, les del cotxe, la de ferro forjat del parc, la de la fruiteria que tenen falcada...Ell veu una porta oberta i  vol tancar-la. El meu sogro diu que serà porter de discoteca!
  • També vem tenir una temporada que les claus el tornaven boig. Sobretot les claus del Micra. Era entrar el meu home per la porta i corria a trobar-lo perquè li donés les claus. Ni hola li deia! (Perquè vol les claus que tenen el clauer de la marca Nissan i no les meves que tenen un mussol). I encara ara les demana per jugar però de tant en tant.
Ara la seva principal dèria són el números. I com que n'hi han pocs al nostre voltant! A les matrícules, al pàrking, als llibres/diaris, als canals de la tele, als preus,...festival numèric!

Quan anem pel carrer podem tenir converses del tipus "Mama, on és el 12?" perquè resulta que no hi és (he de fer un post de les preguntes que no tenen resposta fàcil).

Li encanta recitar els números:1,2,3,4,... Ja arriba fins el 29 i després torna a ser vint o vint-i-deu! A l'hora de comptar ja no ho té tan clar: si hi ha molts elements no segueix cap ordre i li li surten quantitats diferents cada vegada.

Ens demana que li escrivim números. Li encanta el puzzle de la jirafa que per una banda té números i per l'altra lletres. Per Nadal ma mare li va regalar un joc semblant a aquest i es passa estones jugant  amb les targetes. Li encanta pitjar tecles de la calculadora i marcar números de telèfon!

Per no parlar dels rellotges!! No li passen pas per alt arreu on anem! I t'ho fa saber, ufanós, que acaba de veure que són les 12 i 6!! (I com li fas entendre que en realitat són les 12 i 30?).

I no, jo  no l'he forçat. Bueno, és veritat que li vaig fer el joc aquest i potser em deu haver vist fent números per casa (tot i que darrerament estic més per d'altres coses!).
Potser és innat.(?)
Segurament deu tenir a veure amb el fet que als nens els agradin les coses segures.
 I què hi ha més segur i cert que la successió dels números naturals??



dimarts, 21 d’agost del 2012

Circuit de "caniques"

Això ho vaig veure al web de la Inma, Para mi peque con amor, en aquest post. I a posteriori vaig veure aquest altre a "Reciclando en la escuela" (web també molt xulo!! Me'l posaré per seguir-lo!). 

La veritat és que ens ho vem passar pipa amb el meu home fent-lo, tirats pel terra del menjador amb els cartró, els tubs, la cinta aïllant i les tisores. El peque sempre al mig, no entenia gaire però volia ajudar a fer-ho tot! 
 Després de poca estona: le voilà! Tirem les primeres bales i calibrem els tubs perquè no surtin fora. 

Després el vem pintar una miqueta.
 
Ha corregut per casa unes quantes setmanes, hi hem jugat 4 cops fins que va visitar-nos un amiguet "destroyer" que el va rematar...

Però aquest és l'avantatge de les joguines fetes a partir de material reciclat: no passa res si és trenquen, tornem a guardar el material i ja tornarem a fer-lo en versió 2.0!!




dilluns, 20 d’agost del 2012

Projecte rinyonera

Estic molt contenta i orgullosa d'haver participat en aquest projecte de la Inma de Paramipequeconamor.


La feina és molt senzilla (i a més he fet la rinyonera més fàcil) però m'ha servit per posar una cremallera, recordar com es cosia a màquina, enganxar un velcro...
El resultat m'encanta i m'ha quedat el cuquet de fer més cosetes!



(PD:És una rinyonera 100% reciclada perquè la roba, la cremallera i també la floreta texana són reaprofitades)

diumenge, 19 d’agost del 2012

Gaudint de l'estiu



Potser perquè també hem passat estones tristes que me n'adono que estem gaudint molt d'aquest estiu.
El peque és pura energia positiva que se t'encomana vulguis o no. Descalç i a la carrera, es passa el dia cantant, fent voltes pel pis o la terrassa amb la moto o el "carri-cotxe", demanat-te que li expliquis un conte o facis un puzzle amb ell, xerrant pels colzes...
Com diuen totes les mares..."El veig taaaan gran!". I em sento molt satisfeta perquè alguna cosa devem tenir a veure els seus pares amb la seva felicitat, no?


dijous, 9 d’agost del 2012

Anècdota

Ahir vem anar a la font amb uns amics i el seus fills: va estar molt bé sopar a la fresqueta!
"Vaig fer un pipi!" - li dic al meu home.
Salta el meu fill, ben seriós: "Mama, apunta bé".
(i tot caminant, m'anava pixant de riure!)

dimecres, 8 d’agost del 2012

De peus a terra

Darrerament aquesta és la pinta que té la planta dels peus del meu fill.
Confesso que pateixo una mica quan el veig descalç però em recordo a mi mateixa que a mi, de petita, també m'encantava anar sense sabates (fins i tot a l'hivern) i que a casa meva sempre m'instaven a posar-me les pantufles. "Las enfermedades se cogen por los pies!!!"- em deia la meva iaia. Jo li vaig posant les sabatilles però ell triga molt menys en treure-se-les. Així que millor em concentro en una altra cosa i penso per exemple en el plaer que suposa xafar la gespa artificial o sentir l'escalfor de les rajoles de la terrassa a la planta del peu. I em convenço de que el peque, descalç, és ben bé feliç.

dilluns, 6 d’agost del 2012

El tren de la setmana

Al blog de la Marina, Pell a pell, vaig veure fa temps un tren amb els dies de la setmana, Podeu veure'l aquí. Ella el feia servir per encabir-hi una activitat diferent per dia.

Com que estem de vacances i ara casa meva és diu anarquia, vaig decidir fer el tren només amb els dies i la posició que ocupen. (si hi ha números, tinc éxit assegurat!).

No està gaire treballat (podria dir que és un Tren versió 1.0) però al peque li va agradar: posa els vagons en ordre, després els desordena, repinta les rodes...
I també ha servit perquè el peque digui frases com ara "Avui som al tres!" si som a dimecres.


Potser de cara a setembre el torno a fer i inspirant-me amb el tren de la Marina, hi incloc alguna activitat setmanal, per recordar que el dia a dia s'enriqueix si fem coses noves i diferents!

dissabte, 4 d’agost del 2012

Prova de la Lactosa


Dimarts ven anar a la clínica a fer-li la prova de la lactosa, per descartar que en sigui al·lèrgic. (Continua d'aquest post)

La prova consisteix en beure un preparat de lactosa i anar bufant cada mitja hora.
El peque anava en dejú així que es va beure el got "d'aigua" sense problemes.
Però a l'hora d'omplir una bosseta a bufades...no hi va haver manera.  Ell bufava quatre o cinc cops i ja es cansava. Deia "Jastà" i s'intentava treure la mascareta. Aleshores, molt a pesar meu, l'empresonavem de mans i peus i es posava a plorar, pobret. I llavors la bossa s'omplia en un moment amb els seus brams interminables.
Després de 5 hores allà, entrant i sortint, intentant bufar i acabant plorant, el veredicte va ser negatiu. Una cosa menys en què pensar!

Aquestes vacances portem dies de tot amb el menjar. Hi ha àpats que s'ho acaba tot i d'altres que marraneja i et desespera. Però s'ha engreixat, ha crescut i se'l veu content. Així que suposo que tout va bien!

dijous, 2 d’agost del 2012

Pèrdua

Acabem de passar uns dies tristos: una besàvia del peque va morir dijous passat. Li havíen diagnosticat un càncer al març i durant aquests mesos va anar empetitint-se, setmana a setmana.
Va esperar que tots els seus néts (i besnéts) haguéssin tornat de vacances per marxar ella. I ho va fer quan érem tots junts a casa, després d'un petonet del meu fill (quan hi penso, m'emociono).


Era una iaia especial, començant pel nom: tothom la coneixia com la iaiato.
Sempre tenia algun detallet pels besnéts: cosa que li feia gràcia, els hi comprava, ni que fos per majors de 6 anys! Tenim la casa plena de contes, quaderns, colors i joguines seus pels propers anys.

Quan anem a casa dels meus sogres encara penso que la trobaré al sofà jugant al tetris amb la seva Nintendo DS. Se'm fa estrany saber que no tornarem a sentir les seves històries de la mamà i el papà i el C/Diputació, del seus estius a S'Agaró, de quan el meu home era petit...

El meu fill va demanar on era quan va veure el llit buit: li vem dir que havia marxat. Després va veure una fotografia seva en un àlbum de fotos i va exclamar: "Mira, aquí la Iaiato està desperta!".
Quan vem anar al seu pis, feia veure que trucava per telèfon i li deia "Com estàs, Iaiato?".
Vida i mort, sempre de la mà encara que no ho volguem veure.


PS:Un darrer detall de la Iaiato va ser regalar-nos la loteria que sempre ens portava per Nadal i estava convençuda que "ens arreglaria"!

diumenge, 29 de juliol del 2012

Cargolant números


Em va agradar molt aquesta activitat que crec que vaig veure al blog de l'Inma de Paramipequeconamor (l'he buscada ara i no l'he trobada...).
Així que vaig començar a de guardar els taps dels bricks de llet.
Com que dies abans havíem pintat un cartró amb el peque, el vaig aprofitar.
Amb una mica de loctite i retolador permanent ja vaig tenir-ho tot fet.



Els números li agraden molt (he d'escriure un post sobre això), i tal com suposava, cargolar i descargolar també.
Quan va veure el taulell es va entusiasmar!! "Què és això, mama?". De seguida es va llançar a manipular i un cop ho va haver entès, va relacionar els puntets de cada tap amb el número corresponent. Vem quedar els dos ben satisfets!



També passa que de vegades ho fa expressament malament i em pregunta amb aquella carona seva "que està bé...?" i m'encanta perquè ha tingut cura que cap ni un coincideixi!!!! Bitxet!


Com veieu és una activitat molt senzilla però ben xula! Us la recomano!

dimecres, 25 de juliol del 2012

Operació bolquer (part II)

Volia acabar de parlar sobre el tema.
Al post anterior només feia una setmana que haviem començat sense bolquer, el nen es pixava a sobre quan ens descuidavem. Recordo que la fruitera em va dir "tres setmanetes i ja estarà". Doncs no van arribar que el  peque ja control·lava sel·lectivament.

Però -encara ara- si estem a casa, no acostuma a demanar per anar al Wc. Si li demanes tu "Tens pipi?", gairebé sempre contesta que no, i si diu que sí, ja podem fer un esprint olímpic pel passadís cap al lavabo perquè deu estar ben apurat.

Vem pensar de no dir-li res, a veure què passava. Doncs estava jo a la cuina i sento aigua com baixa, com si hi haguès una gotera/font/aixeta...trec el cap i el veig tot quietó al passadís que estava fent-s'ho a sobre: quin bassal va deixar! I és que té un dipòsit!!

Si et pregunta "Quina hora és?" llavors també és senyal que s'està fent pipi. Això va ser idea de la meva germana. Durant els primers dies sense bolquer, quan el posavem tot sovint a l'orinal hi havia cops que no volia asseure's i ma germana se'n va empescar el truc d'ensenyar-li el rellotge i negociar amb ell "Quan l'agulla estigui a les X vindrem i farem un pipi" i llavors acceptava.


En canvi si tenim convidats o som fora de casa...aleshores si que està al tanto del tema, t'ho demana  i a vegades creiem que és per cridar l'atenció o veure el lavabo perquè hi anem i li surten dues gotetes i mitja i diu "Ja està!". Ara pensp que de vacances no se li va escapar ni un sol cop...

La darrera anècdota escatolòdica va ser ahir mateix. Vam anar al parc i tot d'un plegat el veiem fent saltironets "Tinc caca!". Correm a sota un pi i fa la gran pixarada per després expulsar un "trullo com un puño" -que diria un amic nostre-. Tal com estava posat, es va mullar els calçotets i pantalons (i la mà del meu home que el sostenia a l'aire). "Tens més caca?" "Nooooo".
En el temps que el seu pare va anar a buscar la muda de recanvi, em ve i em torna a dir " Tinc caca!". Alsaquí! Mateix procediment i un altre "chicharro" de dimensions considerables. Com el dia anterior no havia fet caca...tot va sortir de cop! I per sort encara no l'haviem canviat de roba perquè ens vem tornar a mullar...

Seguirem informant!




dilluns, 23 de juliol del 2012

Mentres érem fora...

...vaig sumar-ne un.
I amb els meus dos homenets al costat, fent la migdiada, vaig escriure aquest verset:  (-AVIS per navegants- mai he estat una gran poeta)

Ja són 35. Tota una vida...
Encara no em pesen, encara tinc molt per viure!
Vindran tristeses, buscaré alegries.
Prometo riure ben fort, intentar patir menys.
Cuidar-me i cuidar-los a ells.
Aprendre sempre, saber una mica més.
Aprofitar el moment, aprofitar-lo bé. 
Fontclara, 13.07.12



diumenge, 22 de juliol del 2012

Tocats per la tramuntana

Hi haviem estat fa uns anys, acabem de tornar i sé que hi tornarem:M'encanta l'Empordà!!!

Primer de tot, recomanar la casa rural Ca la Paquita. Senzilla, neta i confortable. Amb una petita nevera per guardar els iogurts i la fruita del berenar. A 15 minuts de les platges de Pals, Begur i l'Estartit. I els seus propietaris molt propers, disposats sempre a ajudar-te.

Al final ja m'havia acostumat a la nostra rutina.  Esmorzar d'hora, "a quina platja anem avui?", tornem, dutxa i "dinem aquí al costat?", migdiada, berenar i "poble o platja?", sopar i a dormir, que la platja cansa!

I el peque encantat: ha jugat amb la sorra, menjat i dormit molt i se li ha curat la tos seca nocturna que arrossegàvem (l'aire de mar fa miracles!). També encara em meravello de que haguem pogut anar amb ell a tot arreu (botigues de ceràmica incloses!). És un solet...!

Penjo algunes fotos per il·lustrar la crònica.

La casa rural, amb el castell de Torruella al fons.

Aiguablava, fent honor al seu nom.

Peratallada, poblet medieval.

Dalt del castell de Begur.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Aquests dies hem vist....

Aquests dies hem vist...
"ermetes" ombrívoles,

castells imponents,

dracs forjats,

i "lo riu", sempre present.

Demà, segona tongada de vacances. Aquest cop, a l'Empordà.
Ens llegim a la tornada!