Pàgines

diumenge, 29 de juliol de 2012

Cargolant números


Em va agradar molt aquesta activitat que crec que vaig veure al blog de l'Inma de Paramipequeconamor (l'he buscada ara i no l'he trobada...).
Així que vaig començar a de guardar els taps dels bricks de llet.
Com que dies abans havíem pintat un cartró amb el peque, el vaig aprofitar.
Amb una mica de loctite i retolador permanent ja vaig tenir-ho tot fet.



Els números li agraden molt (he d'escriure un post sobre això), i tal com suposava, cargolar i descargolar també.
Quan va veure el taulell es va entusiasmar!! "Què és això, mama?". De seguida es va llançar a manipular i un cop ho va haver entès, va relacionar els puntets de cada tap amb el número corresponent. Vem quedar els dos ben satisfets!



També passa que de vegades ho fa expressament malament i em pregunta amb aquella carona seva "que està bé...?" i m'encanta perquè ha tingut cura que cap ni un coincideixi!!!! Bitxet!


Com veieu és una activitat molt senzilla però ben xula! Us la recomano!

dimecres, 25 de juliol de 2012

Operació bolquer (part II)

Volia acabar de parlar sobre el tema.
Al post anterior només feia una setmana que haviem començat sense bolquer, el nen es pixava a sobre quan ens descuidavem. Recordo que la fruitera em va dir "tres setmanetes i ja estarà". Doncs no van arribar que el  peque ja control·lava sel·lectivament.

Però -encara ara- si estem a casa, no acostuma a demanar per anar al Wc. Si li demanes tu "Tens pipi?", gairebé sempre contesta que no, i si diu que sí, ja podem fer un esprint olímpic pel passadís cap al lavabo perquè deu estar ben apurat.

Vem pensar de no dir-li res, a veure què passava. Doncs estava jo a la cuina i sento aigua com baixa, com si hi haguès una gotera/font/aixeta...trec el cap i el veig tot quietó al passadís que estava fent-s'ho a sobre: quin bassal va deixar! I és que té un dipòsit!!

Si et pregunta "Quina hora és?" llavors també és senyal que s'està fent pipi. Això va ser idea de la meva germana. Durant els primers dies sense bolquer, quan el posavem tot sovint a l'orinal hi havia cops que no volia asseure's i ma germana se'n va empescar el truc d'ensenyar-li el rellotge i negociar amb ell "Quan l'agulla estigui a les X vindrem i farem un pipi" i llavors acceptava.


En canvi si tenim convidats o som fora de casa...aleshores si que està al tanto del tema, t'ho demana  i a vegades creiem que és per cridar l'atenció o veure el lavabo perquè hi anem i li surten dues gotetes i mitja i diu "Ja està!". Ara pensp que de vacances no se li va escapar ni un sol cop...

La darrera anècdota escatolòdica va ser ahir mateix. Vam anar al parc i tot d'un plegat el veiem fent saltironets "Tinc caca!". Correm a sota un pi i fa la gran pixarada per després expulsar un "trullo com un puño" -que diria un amic nostre-. Tal com estava posat, es va mullar els calçotets i pantalons (i la mà del meu home que el sostenia a l'aire). "Tens més caca?" "Nooooo".
En el temps que el seu pare va anar a buscar la muda de recanvi, em ve i em torna a dir " Tinc caca!". Alsaquí! Mateix procediment i un altre "chicharro" de dimensions considerables. Com el dia anterior no havia fet caca...tot va sortir de cop! I per sort encara no l'haviem canviat de roba perquè ens vem tornar a mullar...

Seguirem informant!




dilluns, 23 de juliol de 2012

Mentres érem fora...

...vaig sumar-ne un.
I amb els meus dos homenets al costat, fent la migdiada, vaig escriure aquest verset:  (-AVIS per navegants- mai he estat una gran poeta)

Ja són 35. Tota una vida...
Encara no em pesen, encara tinc molt per viure!
Vindran tristeses, buscaré alegries.
Prometo riure ben fort, intentar patir menys.
Cuidar-me i cuidar-los a ells.
Aprendre sempre, saber una mica més.
Aprofitar el moment, aprofitar-lo bé. 
Fontclara, 13.07.12



diumenge, 22 de juliol de 2012

Tocats per la tramuntana

Hi haviem estat fa uns anys, acabem de tornar i sé que hi tornarem:M'encanta l'Empordà!!!

Primer de tot, recomanar la casa rural Ca la Paquita. Senzilla, neta i confortable. Amb una petita nevera per guardar els iogurts i la fruita del berenar. A 15 minuts de les platges de Pals, Begur i l'Estartit. I els seus propietaris molt propers, disposats sempre a ajudar-te.

Al final ja m'havia acostumat a la nostra rutina.  Esmorzar d'hora, "a quina platja anem avui?", tornem, dutxa i "dinem aquí al costat?", migdiada, berenar i "poble o platja?", sopar i a dormir, que la platja cansa!

I el peque encantat: ha jugat amb la sorra, menjat i dormit molt i se li ha curat la tos seca nocturna que arrossegàvem (l'aire de mar fa miracles!). També encara em meravello de que haguem pogut anar amb ell a tot arreu (botigues de ceràmica incloses!). És un solet...!

Penjo algunes fotos per il·lustrar la crònica.

La casa rural, amb el castell de Torruella al fons.

Aiguablava, fent honor al seu nom.

Peratallada, poblet medieval.

Dalt del castell de Begur.

dilluns, 9 de juliol de 2012

Aquests dies hem vist....

Aquests dies hem vist...
"ermetes" ombrívoles,

castells imponents,

dracs forjats,

i "lo riu", sempre present.

Demà, segona tongada de vacances. Aquest cop, a l'Empordà.
Ens llegim a la tornada!

dilluns, 2 de juliol de 2012

Primeres vacances

Demà marxem a la Vall de l'Ebre durant uns dies.

Amb la refrescada de temperatura del cap de setmana em vaig emocionar pesant que potser no ens torrariem com habitualment, però no, diuen que tornarà a fer calda i segur que l'enganxem (Em plantejo d'agafar un ventilador, ja no ve d'un trasto més...)

Aquests dies seran una excusa perfecte per acostumar al peque a la piscina: farà calor i no hi haurà res més a fer. Espero que amb el seu cosinet s'ho passin pipa xapotejant!

El primer dia i la primera nit se'm faran molt llargs però sé que després perdré les manies i tot anirà bé.

Ens veiem a la tornada!

diumenge, 1 de juliol de 2012

Cita a cegues

Era la segona vegada que anava a una "cita a cegues" i com l'anterior, no em va decebre.

Pensava "potser no sabrem de què parlar...." però m'oblidava que totes les assistents teniem un punt en comú que ens apassiona i que és una font inesgotable de conversa: els nostres peques!!!

Primer vaig trobar l'Onavis a la llibreria, inconfusible amb la seva superpanxa. Passades les presentacions, no vam saber molt bé que dir-nos i vaig dubtar una mica de com aniria la trobada. Però després quan vam pujar a la cafeteria, vam trobar l'Anna i vam seure, la conversa va anar-se trenant tranquil·lament. I així va continuar en arribar la Mirashka i durant unes quantes hores!!

Han quedat moltes coses per explicar, comentar, compartir. Ara penso "veus, els hi podies haver demanat això o comentat això altre" (sóc lenta de pensaments i d'assimilacions, sempre ho he estat...). Queda per la propera!

M'ha fet molta il·lusió coneixe-us. Us he posat cara i veu. Quan llegeixi els vostres blogs, us imaginaré explicant-me'ls. Una experiència molt enriquidora: un auténtic plaer!