Pàgines

dilluns, 23 de juliol de 2012

Mentres érem fora...

...vaig sumar-ne un.
I amb els meus dos homenets al costat, fent la migdiada, vaig escriure aquest verset:  (-AVIS per navegants- mai he estat una gran poeta)

Ja són 35. Tota una vida...
Encara no em pesen, encara tinc molt per viure!
Vindran tristeses, buscaré alegries.
Prometo riure ben fort, intentar patir menys.
Cuidar-me i cuidar-los a ells.
Aprendre sempre, saber una mica més.
Aprofitar el moment, aprofitar-lo bé. 
Fontclara, 13.07.12



2 comentaris:

Esther ha dit...

Noia t'ha quedat prou bé, eh¿? :-))) Per molts anys!

Mirashka ha dit...

Per molts anys mossa! que en trobis moltes d'alegries!