Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tv. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tv. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de gener del 2013

Mare "castradora"

Dos dies a la setmana la meva mare ve al matí a casa a fer de cangur i portar el nen a l'escola.
Els altres tres dies ho faig jo, i tan bon punt el desperto sempre em pregunta: "Que vindrà avui la iaia?".

I el motiu real -sí, també se l'estima!- és que amb la iaia fa el que vol i -sobretot- esmorza mirant la tele al menjador. Amb mi no: no em dóna la gana començar el dia amb un nen abduït.

Avui mateix també hem tingut sarau perquè no volia vestir-se.
"Primer esmorzar i després vestir"- em deia.
Segur que ahir ma mare sí que va complir les seves ordres.  En canvi jo li he dit que espabilés.
I ha fet una marranada...! Estirat a terra i tot...buff!
L'he deixat berrejant per anar a la cuina a fer l'esmorzar. Al cap d'una estoneta ha vingut a buscar-me perquè el vestís.

Tot i que em dic que les marranades fan madurar i que en això no vull cedir, no puc evitar sentir-me  com una mare "castradora".



diumenge, 20 de gener del 2013

Teleabducció

El club Super.3 exerceix una fascinació absoluta al meu fill.
Li agrada jugar amb els seu legos, puzzles, buzzligthyears...però tot d'un plegat et ve a buscar i et demana que vol veure el super.3.

I jo què li dic?
D'una banda penso que si li dic que no, les coses prohibides són encara més desitjables. Així que pacto amb ell una estona ("fins que l'agulla estigui al 9").

Llavors es teleabdueix.
Estirat o assegut al sofà o a terra o a l'estoreta, abraçat al seu nino, panxa a terra, boca avall...el món desapareix i el peque també. Comparteix les alegries i les penes dels personatges, la seva cara és un reflex de la pantalla.
S'empassa qualsevol dibuix que hi facin sense manies -excepte Bola de Drac que "surten monstres"-.
A mi no m'agraden gens el Fanboy ni el Supermalvats ni la Mofeta kung-fu ni Papawa. La resta encara trobo que són passables, el Rekkit em fa riure i tot.
A l'hora de sopar, posar el "Tom i Jerry" és èxit assegurat (com pot ser que no es cansi, si es sempre el mateix!!).

No m'agrada gaire la tele tot i que reconec que de petita m'hi vaig passar hores i hores.
Pensava que al meu fill li racionaria més.
Però una cosa és la teoria i l'altra les circumstàncies reals, a-que-sí?