Pàgines

dimarts, 22 de gener de 2013

Mare "castradora"

Dos dies a la setmana la meva mare ve al matí a casa a fer de cangur i portar el nen a l'escola.
Els altres tres dies ho faig jo, i tan bon punt el desperto sempre em pregunta: "Que vindrà avui la iaia?".

I el motiu real -sí, també se l'estima!- és que amb la iaia fa el que vol i -sobretot- esmorza mirant la tele al menjador. Amb mi no: no em dóna la gana començar el dia amb un nen abduït.

Avui mateix també hem tingut sarau perquè no volia vestir-se.
"Primer esmorzar i després vestir"- em deia.
Segur que ahir ma mare sí que va complir les seves ordres.  En canvi jo li he dit que espabilés.
I ha fet una marranada...! Estirat a terra i tot...buff!
L'he deixat berrejant per anar a la cuina a fer l'esmorzar. Al cap d'una estoneta ha vingut a buscar-me perquè el vestís.

Tot i que em dic que les marranades fan madurar i que en això no vull cedir, no puc evitar sentir-me  com una mare "castradora".



8 comentaris:

anna ha dit...

Jo intento reduir els NOs al mínim imprescindible sinó és esgotador en aquestes edats per ells i per nosaltres. Com vaig sentir a algun especialista: s'han de escollir molt bé les batalles! :)

Esther ha dit...

T'entenc! El que passa que en el meu cas la situació és pitjor perquè tots els dies els porta la tieta i moltes tardes van els avis així que quan estan amb mi em converteixo amb la bruixa més bruixa de totes.

No em crec amb el dret d'aconsellar-te res però sí que et diré que a mi m'ha anat molt bé fer un canvi de xip. Abans m'emprenyava molt i ara intento respirar fons i pensar que els nens saben perfectament amb qui poden i amb qui no. Què sóc la bruixa per ells? Per mi no, sóc simplement la persona que posa límits i per tant la que fa bé la seva feina.

Per altra banda amb l'Andreu intento negociar. Ell vol cada dia xocolata per esmorzar i clar, no pot ser. Així que ara li dono un gomet que ell posa en el calendari sobre un dels dies de la setmana. Aquell dia és el de la xocolata i carai, ho accepta molt bé.

Per provar... Quin rotllo t'he pegat pobre :-P

Geoda ha dit...

Hola !

Realment fa molt poc que et segueixo i m´he llegit algún comentari del te blog, i són moltes les coincidències... El meu nen va vindre aquest món mitjançant IA a l´hospital de Sant Pau ( és a dir, la IA la vam fer a la fundació Puigvert. Us van arribar a trucar a vosaltres desde la Puigvert?) A finals d´octubre del 2009. Així que anem en paral.lel... jjejje

Be, que fujo d´estudi... el que anava a dir-te es que si creus que el nen ha d´esmorçar sense tele, doncs endavant. Els primers dies plorarà, però si no li fas cas ( paciencia), apendrà que la seva mama no vol que ho faci i al final ho aceptarà. Per evitar pasar males estones, també el pots distreure preguntant-li si avui li toca psicomotricitat, si ahir va faltar algún nen, si ahir van pintar o van escriure. No li donguis temps a que encengui la tele. Amb unes setmanes se n´oblidarà. ( almenys amb el meu ha funcionat !!)

Doncs això, ànims i fins aviat

conxi ha dit...

Sí Anna, jo també he sentit això de les batalles (també a l'insti!). Però hi ha dies que estàs més revolucionària i dies que no tant...

Merci ESther! Encara no hem fet servir cap "tècnica del gomet"...algun dia de poca paciència potser "canvio de xip" i m'hi poso.

Geoda, què curiós això d'anar en paral·lel!!! Nosaltres vem rebre carta de la Puigvert quan ja estava embarassada de 3 mesos... I també ets profe??

Geoda ha dit...

Hola,

No, no sóc profe, encara que sóc a la infinita llista d´interins, que en contes d´anar endavant, va cap endarrera. Algún dia m´estrenaré! DE mentres disfrutaré del meu nen que es lo més gran d´aquest món.
Per cert, avui hem anat a la Puigvert i a l´Hosp. de Sant Pau i tornem a fer IA!!!! Si, d´espermatozoids n´hi han menys que l´altre cop, però tenint en compte que ja no ens podien fer FIV per la SS, el metge ens ha donat l´Ok per fer uns cicles d´IA ( A Sant Pau te´n fan un màxim de 6 ) i si les mostres d´esperma surtissin molt dolentes, doncs llavors ens dirien de para el tractament. Però bé el cas es que de moment ens permeten tornar a intentar-ho. Toquem fusta perquè funcioni...

Per cert, l´esperma del meu home ha millorat força prenent unes pastilles de MACA que venen a l´herbolari. Potser us podrien servir. Molts ànims i no deixeu d´intentar-ho, que nomès es necessita 1 espermatozoid .!!

Pd- El meu nen es d´octubre del 2009. Es que llegint el post que vaig escriure l´altre dia, m´he adonat de que no quedava clar.

conxi ha dit...

Geoda, molta sort! Al meu home li van dir que prengués Vitamina C. Potser que li vaig a comprar Maca, mal no li farà pas! I si, les llistes estan ben f*****s!
Ànims! Però potser se't girarà una altra feina, no?

Mirashka ha dit...

je je je je aquesta setmana he tingut una conversa amb una de les meves filles sobre el paper dels avis i el dels pares... ella es queixava de que jo no li deixava menjar res més fins que no s'hagués menjat el plat de llenties que tenia al davant (si més no mig plat) i ella deia que l'àvia si que li deicava menjar el que volgués. Jo li vaig dir que l'àvia feia d'àvia i jo feia de mare i que a mi em tocava fer-li menjar les llenties. Que quan jo fos àvia ja faria com la seva àvia. Això va derivar en una nova conversa sobre si tindrien o no filles elles...

Estic amb l'Anna que cal triar les batalles que volem guanyar perque no les podem guanyar totes (si més no sense sentir-nos unes bruixes...). Si per tu és una batalla important endavant! per mi ho va ser la tele a l'hora de sopar. La vem guanyar i ara ho veuen com una cosa normal, a l'hora de sopar la tele es tanca.

conxi ha dit...

Buff! Apagar la tele per sopar serà una superbatalla!!!!