Pàgines

dimarts, 30 d’agost del 2011

Futur venedor de cotxes?

De fa uns mesos que tinc el peque obsessionat amb els cotxes.

Tot va començar com una gràcia.
Quan veia un renault exclamava "At-tíiiiii" perquè és el nom del nen d'uns amics nostres que tenen un cotxe d'aquesta marca. "Com s'hi fixa!", ens meravellavem.
Però la cosa no havia fet res més que començar i ara els toyota són "papa" o bé "iaia" si són petits (té un yaris), els suzuki són "Aviiiiii" (meu pare) però també les furgonetes en general (sogro), els seat són "Iàaaaaa" (Adrià, cosí del meu home), els wolkswagen són "Aaaa-baaa" (Alba, amiga de ma germana) i els seus preferits que veu per tot arreu: "Titàaaaaa" (nissan, que també tenim un micra). Darrerament el meu home li ha ensenyat a fer "Grrrrr" quan veu un peugeut, pel lleó.
El curiós és que es fixa en el logo, no mira ni el color ni el model.
(no tenim ni els audi ni els bmw ni els mercedes assignats, això diu molt del nivell adquisitiu del nostre entorn??)

Així que ara anar pel carrer amb el meu fill és un festival de crits emocionats assenyalant tots els cotxes de totes les marques que coneix! I fins que no li dius "Molt bé, sí és un seat" no para de cridar! Arrel d'això també ens hem adonat que té molt bona vista, fins i tot a la nit!

Com que també li encanta asseure's al seient del conductor i jugar amb el volant i tocar tots els botonets i palanques potser resultarà ser un forofo dels cotxes (tot el contrari dels seus pares !).

Així estem de distrets, amb un futur venedor de cotxes de 22 mesos! Com li expliquem que el sector està en crisi?





divendres, 26 d’agost del 2011

Vacances volcàniques i radioactives

En total han estat 14 dies fora de casa. Per això, ahir quan estaven dutxats berenant i amb la rentadora centrifugant vaig pensar: "Hogar dulce hogar!!"

Primer vam passar 4 dies en aquesta casa de pagès que vam gaudir tota sencera per nosaltres. Un lloc molt tranquil i recomanable per fer trobades familiars. El peque s'ho va passar pipa obrint i tancant totes les portes que trobava, perseguint els gatets, i anant a buscar un tricicle que hi havia al cobert gran... Vam voltar per la zona (Olot, la fageda, Sta Pau, St Joan les Fonts, Beget, Camprodon...). Va estar bé tot i que en un parell d'ocasions, als restaurants, el peque s'impacientava i es convertia en "aquell nen de la taula del costat que grinyola"...

Vam tornar a casa per rentar la roba... i cap a la Ribera d'Ebre falta gent!
Per qui no s'ho coneix, en aquesta comarca fa un temps extrem: molt de fred a l'hivern i una calda terrible a la canícula. I sí, hem sobreviscut als dies més calorosos d'aquest estiu a la zona més calenta del país (la sensació d'estar completament suada d'11 del matí a 11 de la nit no és precisament una delícia estiuenca...)

Com ja vaig escriure l'any passat, no sóc entusiasta d'aquestes estades però no puc negar que hi ha moments que m'encanten, com ara les converses a l'hora dels àpats i les passejades pels camps d'oliveres i ametllers (aquest any també entre molins de vent!) . I el nen estava encantat de tenir tanta gent a la seva disposició, tothom mimant-lo i fent-lo jugar. A ell i al cosinet Pol, el meu fillol, un bebé molt trempat que va nèixer el mateix dia que el meu peque però del 2010. La veritat és que no calia engegar la tele per estar entretinguts!

En fi, aquestes han estat les nostres vacances. Una mica d'activitat volcànica, una mica de radioactivitat i sempre amb el peque al costat.

dilluns, 1 d’agost del 2011

La vida és un regal

Doncs ens va tocar la porta equivocada: la bombolleta va decidir no quedar-se amb nosaltres.

Onze dies després de la transfer, aquest matí m'he quedat com petrificada al lavabo, sense acabar-m'ho de creure: m'havia vingut la regla.

Ens ho hem pres molt bé, millor que la darrera vegada, quan tot va acabar abans de començar.

Estic convençuda que l'embrió es va enganxar quan tocava perquè durant uns dies vaig tenir mal de panxa i de pits...però després la cosa va anar a la baixa. Manteníem esperances, clar...

Però, com l'altra vegada, penso que he d'estar agraïda pel que tinc: salut, família meravellosa, feina...

I no he d'oblidar que la vida, malgrat tot, la vida és un regal.

(Adelantem les vacances. Petonets per tot@s. Ens veiem a la tornada!)