Pàgines

dijous, 10 de març de 2011

Agraïda

Diuen que de tot és pot extreure alguna cosa bona.

Mentre érem a la sala d'espera, jugant amb el peque, vam veure una parella que rondava els 40 i que estaven en tractament.
Em van agafar unes ganes de plorar.... Perquè nosaltres ja tenim un fill!

Tot ens va anar rodat la primera vegada: vàrem ser afortunats.
Però quantes parelles han de fer un intent darrere un altre i no hi ha manera d'aconseguir embarassar-se?

El dimarts va ser un dia trist perquè potser no tindrem més fills, però de veritat que l'experiència em va fer adonar de la sort que ja tenim i de com n'és de valuós aquest petitó que ara està fent la migdiada a l'habitació del costat.

3 comentaris:

montse ha dit...

Em sap molt de greu que no hagi sortit bé.

Però no us desanimeu. A moltes parelles els hi surt malament la primera vegada i després ho aconsegueixen. Vosaltres vau tenir la sort d'aconseguir-ho a la primera. Qui sap si ara potser a la segona també ho aconseguiu.

Ànims

Mirashka ha dit...

Nosaltres tenim bessones de la primera tanda de tractaments. No ho vem aconseguir a la primera ni molt menys. Aquest novembre passat ens vem decidir a anar a pels congelats i no van tirar endavant. Era molt difícil, els havien congelat després d'un DGP, vaja, després de treure'ls una cèl·lula. Tot i que ja tenim a les nenes va ser un cop molt dur i encara ara quan hi penso em fa mal, però sabem que som afortunats.

Una abraçada

onavis ha dit...

Tens un premi al meu bloc!