Diuen que de tot és pot extreure alguna cosa bona.
Mentre érem a la sala d'espera, jugant amb el peque, vam veure una parella que rondava els 40 i que estaven en tractament.
Em van agafar unes ganes de plorar.... Perquè nosaltres ja tenim un fill!
Tot ens va anar rodat la primera vegada: vàrem ser afortunats.
Però quantes parelles han de fer un intent darrere un altre i no hi ha manera d'aconseguir embarassar-se?
El dimarts va ser un dia trist perquè potser no tindrem més fills, però de veritat que l'experiència em va fer adonar de la sort que ja tenim i de com n'és de valuós aquest petitó que ara està fent la migdiada a l'habitació del costat.
3 comentaris:
Em sap molt de greu que no hagi sortit bé.
Però no us desanimeu. A moltes parelles els hi surt malament la primera vegada i després ho aconsegueixen. Vosaltres vau tenir la sort d'aconseguir-ho a la primera. Qui sap si ara potser a la segona també ho aconseguiu.
Ànims
Nosaltres tenim bessones de la primera tanda de tractaments. No ho vem aconseguir a la primera ni molt menys. Aquest novembre passat ens vem decidir a anar a pels congelats i no van tirar endavant. Era molt difícil, els havien congelat després d'un DGP, vaja, després de treure'ls una cèl·lula. Tot i que ja tenim a les nenes va ser un cop molt dur i encara ara quan hi penso em fa mal, però sabem que som afortunats.
Una abraçada
Tens un premi al meu bloc!
Publica un comentari a l'entrada