Pàgines

dimecres, 31 de desembre de 2014

El darrer dia del 2014

Aquest 2014 no ha estat dels millors anys de la meva vida.
La veritat és que tinc ganes que s'acabi i comenci una altra volta al sol més esplendorosa.
No puc oblidar els bons moments (clar que n'hi ha hagut!) però el regust amarg de les malalties i les pèrdues em queda a la boca.
He pensat en fer algun conjur per atraure energia positiva.
Però sé que, en realitat, tots els ingredients per la pòcima són a dins meu.
Que la vida és així i que un mateix s'ha de transformar en jonc, tigre, gota d'aigua, malabarista, pop, víbora, roca, liliputiense, esparver...i el què faci falta.
Que la sort us acompanyi i us trobi amb un somriure als llavis!

Feliç 2015!!!
selfie pallasso del peque


PD: Per si un cas, m'asseguraré que tots els de casa portin roba interior vermella aquesta nit...

diumenge, 31 d’agost de 2014

Bye Vacances!

Hem aprofitat l'agost...però se'ns ha fet curt.
Demà StTornem-hi...amb il·lusió!
(Sempre queden els records que fan somriure)
Bona rentrée!

dimarts, 12 d’agost de 2014

Paciència de mosquit / paciència de peix

Me n'adono que el peque s'està fent gran: ara és molt més impacient que abans!


Potser quan era més petit es distreia més o no sabia què passava però el cas és que ara quan per exemple seiem en un bar i demanem, no passen ni 2 minuts que ja pregunta: "Que no ho porten encara?". O quan cada dia, mentre el seu pare mira les notícies i sap que després li deixarem veure el Bugs Bunny (post pendent) no pot evitar preguntar-me tot dolcet, això sí: "Que avui no s'acaben?".

A l'escola ja devien parlar sobre això de la impaciència perquè ell mateix ens va explicar que hi havien dos tipus de paciència: la de peix i la de mosquit! 

La teoria se la sap però encara ha de practicar mooooolt la paciència de peix.
I nosaltres amb ell!!


dimarts, 5 d’agost de 2014

Juliol horribilis

Recordo que un dia el professor de probabilitat de la universitat ens va dir que la frase popular "les desgràcies van venen soles" era certa: s'havia demostrat que les desgràcies tendien a agrupar-se en el temps.Vem començar el mes de juliol amb el preoperatori del meu home i l'hem acabat amb l'enterro de la meva iaia. Un "juliol horribilis" en tota regla.

La meva iaia tenia 84 anys i una mala salut de ferro. Feia dos mesos que havia caigut i s'havia trencat la pelvis. Havia estat 7 setmanes ingressada però havia sortit caminant i valent-se prou bé.

El 23 de juliol se li va "anar el cap" i es va prendre sense voler totes les pastilles de la pressió de la setmana. Ma mare quan se'n va adonar -tenia la pressió pel terra-, va portar-la a l'hospital. La van estabilitzar però es va desorientar molt i va començar a tenir febre.
Va passar tres nits sense dormir, neguitosa, completament destarotada, fins i tot la van haver de lligar al llit.
A partir de la quarta nit, va dormir i poc a poc les seves constants vitals es van anar apagant.
D'un dia per l'altre, la doctora va dir que tenia pneumònia, que segurament la portava de casa i que potser li va fer accentuar el seu despiste habitual i per això es prengués les pastilles. No sé si aquesta és la hipòtesi correcta, suposo que alguna explicació han de donar.
El que importa és que va morir sense dolor, davant meu i la meva germana: respirava molt lentament i tot d'un plegat, va deixar de fer-ho.
El 31 vam sortir del tanatori per anar a l'oncòloga i que ens expliqués el resultat del TAC. Ens va donar la bona notícia de que el TAC havia sortit bé i que per les característiques del tumor no calia fer quimio, només revisions durant 5 anys.

Han estat dies de records i ploreres.
La meva mare està molt tocada.
Al meu avi li està sortint ara la pena.
Així és la vida, estones bones i d'altres de molt tristes.








dissabte, 19 de juliol de 2014

En ello

Fa una setmana que va sortir de l'hospital.
Dimecres tenim visita i segurament ens diran el nom precís de l'enemic i la munició amb la que haurem de combatre.

L'operació va ser curta i l'estada a l'hospital també.
La recuperació fins ara ha estat plena d'altibaixos, però des d'ahir que el meu home torna a fer bromes (o sigui que anem bé).

Jo remullo cada tarda la  meva impaciència a la piscina, amb el peque, i el deixo una estona relaxat amb les seves lectures i el seu hobby tranquil (anar a còrrer queda descartat).

Tot i l'enemic silenciós, intento cada dia ignorar-lo i treure suc d'aquells moments senzills que omplen en cor: fent mandres al llit, esmorzant a la terrassa, un massatge mirant la tele...


dimecres, 25 de juny de 2014

Passen més coses

Aquest estiu es presenta incert: un altre cop, la vida ens colpeja.

Fa cosa d'una setmana que sabem que el meu home té un tumor.
S'ha de treure i després segurament li hauran de fer quimio.
El percentatge de supervivència a 5 anys és del 90%.

Acabem el cole i l'1 de juliol, primer dia de les desitjades vacances, tenim el preoperatori.
Ens diuen que hem entrat al circuit ràpid i que abans del 15 ja estarà operat.

Ell va estar tocat.
Jo no podia assimilar-ho.
Ara que han passat uns dies i sabem el calendari, ens aferrem a la propera visita.
Ell diu que mentalment ja està operat, que tot anirà bé. Jo li dono ànims però estic una mica estabornida i molt espantada.

dissabte, 21 de juny de 2014

Adeu a P4

Aquest curs ha estat genial.
La mestra Laura ha resultat ser una canya i tots els nens de la classe l'adoren.
Els fa sentir especials...tan de bó continuï el proper curs!



Ens quedaran per sempre les expressions "Zero patatero", "Què estàs a la parra?" i "Xipi-xipi" (quan no està bé ni malament).
Han après un munt de coses (des de les "3 erres" fins a la Prehistòria!) i s'ho han passat superbé a classe. Fins i tot han après a fer les polseres aquestes de gomes!
I han començat a llegir. El peque segueix tenint problemes però ja se'n surt una mica més.


Com que l'escola no vol que els pares facin regals als mestres, hem gravat a tots els nens de la classe dient-li un missatge i un pare n'ha fet un vídeo. Va quedar molt xulo! De poc plorem tots el dia que li donem!


L'any passat a P3, el peque era encara petit.
Aquest any he notat com s'ha fet gran. Ja és més autònom i té més picardia.


Adéu P4, ens ho hem passat molt bé!

També van celebrar el dia de la pau!

diumenge, 15 de juny de 2014

Our family

L'altre dia el peque va fer aquestes figuretes amb L.E.G.O: la nostra petita família.

dimarts, 3 de juny de 2014

Anècdota

El meu home avui ha anat una mica tard a recollir el peque a l'escola.
Quan ha arribat, el meu fill s'estava esperant amb la mestra.
El peque li ha dit "Em pensava que venia la mama a buscar-me!".
Hem rigut molt amb el meu home quan m'ho ha explicat.
El peque quan ha vist que no hi érem cap dels dos ha pensat que hi anava jo, que sóc la tardona...

dijous, 29 de maig de 2014

Primeres colònies!

A l'escola del peque, els nens de P4 i P5 passen una nit fora de colònies.
Igual que al curs passat, han anat a l'alberg de Comarruga. Dóna la casualitat que nosaltres tres ja hi havíem anat un cap de setmana amb allò de "Vacances en família" (i ho he buscat pel blog però no vaig fer cap post). L'alberg és gran i està envoltat d'una pineda molt gran. A més té una passarel·la que el connecta directament amb la platja, sense haver de travessar la carretera. Entenc que a les mestres els agradi tant anar-hi!
Ahir preparàvem la motxilla (la llanterna, el més important!) i avui hem fet els entrepans plegats. Tot amb el nom marcat, m'he afartat de marcar-ho tot!!
Aquest matí, hi ha hagut una mica de caos a la sortida, amb tots els pares, els nens, els avis i dos autocars. El peque se m'ha abraçat, l'he petonejat i li he dit "Passa-t'ho molt bé!".
I ha pujat a l'autobús.
No he estat capaç de trobar-lo a les finestres, així que he dit adéu amb la mà a l'autocar.
A veure quines històries explica demà a la tornada!!!

dijous, 22 de maig de 2014

Collita de pèsols

La novetat aquest any al nostre hort urbà va ser una pesolera. I com ens ha sorprés! Sense pensar-nos-ho... hem collit pèsols i tot. Potser en tindrem per guarnir una paella!
La nostra pesolera.
Desgranant els pèsols.


dijous, 15 de maig de 2014

A can B.a.r.ç.a

Pel pont, també vem aprofitar l'horari familiar d'un partit del B.a.r.ç.a.
Vem anar amb temps, vam tenir sort per aparcar i  vem dinar en una cafeteria de la plaça del mercat de Collblanch.
Feia 4 anys que jo no apareixia per allà i potser per això se'm va accentuar la sensació de quan surts a les graderies i el camp se't presenta immens, que sense voler exclames "Guau!".
Al peque també li va agradar. El partit en sí, no el va gaudir gaire: abans de la mitja part ja demanava de marxar! Crec que no va veure fer cap gol...Però s'ho va passar pipa pujant i baixant pels seients del costat!
Potser el proper cop ho viu més intensament! (o potser no serà mai futbolero?).
Feia una solana!

diumenge, 11 de maig de 2014

Primer dinar a la terrassa

Tenim ganes de que arribi el bon temps per gaudir del nostre petit Edén.
Pel pont, vem dinar (faves, pebrot escalivat, pit de pollastre) a la terrassa...
Un plaer d'aquells que no tenen preu.
()
El peque, parant taula.

dimecres, 7 de maig de 2014

Bossetes d'olor

Vaig fer un cop de cap i amb uns brodats de punt de creu, l'espígol que tenia posat a assecar des de l'estiu (!) i una mica de farigola que vaig recol·lectar per les vacances de Setmana Santa, em vaig empescar dues bossetes d'olor per perfumar calaixos de roba.
Amb l'excusa que era el dia de la mare, ja ho vaig tenir tot fet.
Le voilà.

En seguiré fent. Trobo que és un detallet molt maco!!!


dijous, 1 de maig de 2014

Passen coses

Primer, farà un mes i mig, al meu pare li van trasplantar un ronyó. Feia 2 anys i mig que estava a diàlisi. Li van fer al Clínic i ha anat molt bé. Com que ma mare va estar amb ell, les rutines del peque es van veure afectades i es va haver de quedar al menjador. Des de llavors, un dia a la setmana s'hi ha de quedar -continuen les visites setmanals a Barcelona-  i sembla que li agrada:  hi ha d'altres nens de la seva classe i m'explica que posen molt menjar i que van a jugar al pati...

Coincidint amb tot l'enrenou, la mestra em va dir que trobaven al peque molt callat, xafat a estones.
I va pensar que potser era perquè a classe començaven a llegir i escriure, a ell li costava molt relacionar el so de la paraula amb la lletra i es bloquejava. Enlloc d'anar-li a demanar a la mestra el dubte, es quedava assegut al seu lloc sense saber que fer.

Li vaig explicar que també podia ser pel canvi de rutines, perquè havia passat dies sense la meva mare -cangur oficial-, també havia començat a quedar-se al menjador...
La Mestra em va recomanar que practiquéssim una miqueta durant les vacances i així ho vam fer, però només un miqueta i quan venia bé. A casa no el volem pressionar. Crec que cada nen va al seu ritme, i ell és dels petits de la classe. El què em preocupa és que ho visqui malament, que pateixi.

Durant les vacances vam explorar el Delta. Ja hi havíem estat però aquest cop hem vist més.
Ens ho vam passar molt bé anant en vaixell, bicicarro, a les platges interminables, menjant arrossos, musclos, fideuàs...Després vam passar uns dies riu amunt, a la casa familiar dels parents, per veure'ls i descansar.
observant ocells

Passejant pel Trabucador

rodejant l'Encanyissada

Aclarint nectariners.

Però diumenge de Pasqua, la meva iaia materna va caure, va trencar-se la pelvis i tot va tornar a canviar.  He intentat rellevar moltes estones a ma mare per cuidar-la ja que l'hospital és tan pesat, tan avorrit, tan depriment...Per sort ja està millor i la iaia s'espavila bastant sola. Però els 84 anys no els hi treu ningú.

La darrera cosa és que porto una setmana amb un mal d'esquena inusual i força molest. Em va aparèixer l'endemà d'una classe de ioga, vaig pensar que eren agulletes però encara no m'ha marxat. La pega és que em desperto al llit rabiosa de dolor i no sé com posar-me. Em vaig prenent ibuprofenos i se'm calma el dolor. Demà trucaré a tots els fisios del meu poble, a veure qui em dóna hora abans i m'arregla.
I aquest és un breu resum d'aquest mes i pico sense postejar. Perquè mira que han passat coses...

dijous, 13 de març de 2014

La nòvia del peque

El meu fill és molt carinyoset.
Tot sovint em diu "Mama, ets preciosa" amb la seva veu dolceta. I ho fa sense cap mena d'interès, sense buscar cap premi.
I em canta la cançó que surt en un episodi de Tom&Jerry :

 "Tuuuuuu, ets la meva noia. 
Perxò et canto aquesta cançóoooo".

Quan algú li pregunta qui és la seva nòvia doncs diu que la mama. El primer cop vaig pensar en el complex d'Èdip!

Quant han de canviar les coses en els propers anys!!
Però de moment, m'aprofitaré de les seves floretes, petons i abraçades!

dilluns, 10 de març de 2014

Un jardí de feltre

Feia temps que havia fet aquestes floretes de feltre.
Finalment els hi he trobat un lloc adient, al test de la Dracaena.

Aquesta planta ens la van regalar quan vam venir a viure al pis i era realment petita!
Ara s'ha recuperat d'una temporada força decaiguda perquè havia arribat a estar moooolt pelada! I ja es veu perquè té algunes branques seques que he folrat amb llanes i cintes. No sé si això la perjudica...potser les hauria de tallar i prou...

No els agrada la llum directa a les Dracaenes???

El jardinet amb algunes pedres que vaig trobant...
En fi, així la tenim al nostre menjador, ben guarnida!

dijous, 6 de març de 2014

Carnestoltes Again

Enguany el peque estava motivadíssim. Feia bastants dies que cantava el "Carnaval Te quiero".
La mare d'un seu company comentava el mateix. I ahir amb una mare de P3 també! Segurament a l'escola els deuen parlar i treballar molt del tema!

L'any passat no en vaig gaudir gens de la festa. Primer vam quedar atrapats a la rua. Després el peque se'm va quedar adormit als braços.
Aquest any vam estar de sort i -sense remordiments- ens vam colar a la rua a una distància prudencial d'una xaranga. Vam poder saltar i ballar pels carrers, gaudint-ho amb el peque i els seus amiguets!
I quan van estar cansats...cap a dins del carro de supermercat! I llavors vinga fer voltes i gresca amb 6 peques encabits a dins!! Va passar ràpid la tarda i no va fer el fred siberià que anunciaven.
O sigui que la valoració d'aquest any és molt positiva!!
I res, fins l'any que ve!
Aquest any, d'arlequins!

divendres, 28 de febrer de 2014

La conferència L.E.G.O (2)

Mireu com ens va quedar! Almenys vistosa sí que ho és!

Com no sabíem com encarar-ho, al final vam optar per fer fotos a les seves creacions i a algunes que va fer amb el seu pare. A sota de cada foto, ell va escriure que representava. Quan em vaig despistar ja havia encerclat el què li havia semblat! Ah i li vam fer les lletres en forma de peces de Lego i ell les va pintar.
També va retallar (cosa que li encanta fer) i enganxar algunes imatges de les instruccions que venen a les caixes, per omplir una mica més.
I
La mestra va comentar que ho va fer bé i que un parell de nenes van aixecar la mà per dir-li que estava molt guapo a la foto on mira per la finestra. "Va triumfar!"-em va dir.

diumenge, 23 de febrer de 2014

Mussolets

Abans les plantes de casa meva estaven espledoroses.
Les orquídies em florien sovint, la violeta africana també, la dracaena tenia fulles brillants, i els cactus gaudien de bona salut.
Tothom m'ho deia quan venia a casa "Noia, si que tens mà per les plantes!". Però no tenia cap secret, crec només que si te'n cuides una mica, les plantes són molt agraïdes!

Des de que va néixer el peque la situació ha anat canviat.

La "cochinilla" m'ha envaït un parell d'orquídies, el taronger i alguns dels cactus.
Diuen que la majoria de plantes d'interior móren per massa aigua: crec que jo ara els hi faig passar massa set i tot.
Quan m'hi poso, acabo de bon humor, em passen bona energia! M'agrada cuidar-les, netejar les fulles i treure'n les malmeses... I llavors sento no trobar el moment.

Avui que estic de "Rodríguez", m'hi he estat una hora mimant-les.
I fins i tot he guarnit una de les orquídies malaltones amb dos mussolets de feltre -patrons per internet, no recordo de quin web-.
Un altre dia us ensenyaré el jardí de flors que li ha sortit a la dracaena...



divendres, 21 de febrer de 2014

El plor del veí

Aquesta nit he tingut un malson.

Estàvem amb el peque en una petita plaça de pedra, envoltada d'edificis amb balcons, finestres i carrers que hi desembocàvem amb escales que m'ha fet pensar en Girona. De sobte l'he perdut de vista i he pensat que estava jugant a amagar-se.
L'he començat a buscar, una mica contrariada, però m'he posat histèrica quan he sentit el seu plor d'espantat. M'he situat al mig de la plaça cridant "Diga'm on ets!! Vine cap a la plaça!!". Però el nen seguia plorant i jo seguia cridant i no el veia...fins que m'he despertat -nerviosa- i m'he adonat que qui plorava era el nostre veí de 2 anys (i grans pulmons).
A algú més li passa, que perd els nens al somnis?

dimarts, 18 de febrer de 2014

6 dies enfebrats

Aquest any anàvem passant l'hivern amb algun moc, una mica de tos però dormint bé,  sense faltar a l'escola i jo em deia "Mira que ve, l'Equinàcea i el xarop de l'herboristeria que li estan anant prou bé...!" 
 Doncs era un miratge: finalment el peque va agafar febre 6 dies seguits, acompanyats de muntanyes de mocs i tos escanyussera per donar i per vendre. I quines nits!! Després de la 3era descansant poc, vaig passar per un moment de crisi personal i tot: allò que comences a preocupar-te per si el nen tindrà alguna cosa més que un refredat de cavall...

El vam portar dos cops al metge per estar tranquils. El visitàvem i ens deien que no tenia ni angines ni el pit carregat. Que tinguéssim paciència i seguíssim amb antitèrmics i el Terbas.min.

I al setè dia és va fer la llum. Al·leluia!

Ahir el peque li deia a ma mare que no volia anar al col·le, que millor anaven cap a casa seva.
Clar, tot i que al col·le s'ho passi de fàbula a qui no li agrada que el mimin tot el dia! 

Així que no sé si el grip o un virus punyetero ha visitat la nostra llar. Esperem que la primavera no tardi gaire més a venir per fer fora aquests indesitjables!




dilluns, 10 de febrer de 2014

L'entrevista de P4

Dijous vem trobar-nos amb la mestra del peque: era l'entrevista de seguiment de p4.

Ja n'he escrit de la Laura en aquest post. Només afegir que després de parlar una hora amb ella també vem fer-nos els fans seus (com el peque).

Ens va dir que el peque està molt motivat per aprendre, és treballador i es relaciona molt bé amb companys i adults.
L'únic però és que a vegades, a l'hora de posar-se a treballar, es queda empanat, com insegur del què ha de fer. I a la mínima, s'aixeca i li va a demanar qualsevol dubte.


També resulta que és xivato però que li està treient el costum:
"Laura, el tal ha picat al pascual!"
" I que no té boca el pasqual?"
"Sí"
"Doncs que vingui ell a dir-ho".

M'encanta el carinyo que transmetia pels seus nens! Quina bona feina que fan els mestres!


dimarts, 4 de febrer de 2014

"Parlo en anglès!"

Dinàvem arròs a la cubana, que li encanta al peque.
"Mama, mama està bueníssimo, bu-e-níii-simo. Mira mama, parlo en anglès!"

Qué bó! Ell sap que no és català i com que fa anglès a l'escola...doncs deu ser anglès!!
A casa dels meus pares parlem català-castellà indistintament. Al peque li parlem en català però ell sent converses en castellà i les entèn, és clar. Al cole hi ha molts nens castellano-parlants, ja era així quan jo era petita i ara són els seus fills!

La meva relació amb l'anglès és atípica.
A instàncies del meu avi que vaig començar a anar a classes d'anglès extraescolars quan tenia 9 anys. (Incís: a l'escola feiem francès i llavors ja era una raresa, però gràcies a això i que m'encanten els idiomes, ara em defenso en les dues llengües! Sóc afortunada!)
El meu home també havia anat a una acadèmia de petit i també parla prou bé l'anglès (a més és filòleg i estima les llengües!).

Per això, tots dos tenim el First Certificate (caducat!), jo el 4rt i ell el 5è de l'EOI.

Ell té claríssim que el peque quan creixi anirà a extraescolars d'anglès. Jo penso que malament no li anirà. Però ja se sap que si no utilitzes un idioma inevitablement es rovella i s'oblida.
O sigui que ja podem anar estalviant per portar-lo a l'estranger i que visqui les seves aventures "in english".


diumenge, 2 de febrer de 2014

La conferència L.E.G.O

A l'escola del peque, cada curs el nen ha de fer una activitat de parlar en públic, davant de tota la classe.


L'any passat, l'activitat consistia en parlar d'una joguina. Ell va triar una furgoneta de Lego.
Aquest any podia ser qualsevol tema i no vem ser gaire originals. El títol de la nostra "conferència" serà " Els Legos".
I és que ja li poden haver portat milers de joguines el Tió i els Reis que el peque es passa hores muntant torres, cases, castells, pastissos, grues, avions pistoles, robots i rams de flors de Legos.

Torre

Castell

Ciutat?

Però clar, el tema no té tanta miga ni gràcia com "Les estacions", "L'hort", "La meva mascota",...
Hem comprat la cartolina -vermella- i aquesta tarda pensarem com fer el pòster.
A veure què ens inventem...
I ja veureu el resultat!


dijous, 30 de gener de 2014

El bebé Guardiola

Cíclicament el peque em demana un bebé.
Suposo que deu ser perquè a l'escola, en el darrer mig any, hi ha hagut una explosió de germanet@s.
Jo no sé què respondre-li. A vegades li dic que ho tenim una mica difícil però no és una resposta gens clara. Li hauria de dir que segurament no en tindrà cap, de germanet, i jastà.
Deu ser que a mi també m'agradaria tenir-ne un.

No sé si és contradictori: m'agradaria tenir un altre fill però no vull tornar a passar per una clínica de fertilitat. Després de 4 anys sense prendre precaucions, lentament ja estic assumint que no succeirà cap miracle i que serem una família de 3.
I he de recordar-me que així ja som molt afortunats...

El peque diu que el nostre bebé és el Guardiola.
Encara dorm amb ell i quan marxa al cole li explica on va, el fica al llit i s'acomiada amb un petó.
A vegades li busca companyia i tot!

Qui no es conforma és perquè no vol!

dimarts, 28 de gener de 2014

Lentilles gastades

De tornada cap a casa vem passar per l'óptica.
"Mama què comprem aquí?"
"Lentilles"
"Per què ?"
"Doncs perquè la mama en porta per treballar i si fa molts dies doncs es gasten i s'han de tornar a comprar"
"Mama, les lentilles es gasten com les piles?"
(Em va fer riure la sortida)
"Sí guapo, això mateix".

M'encanten les nostres converses!


diumenge, 19 de gener de 2014

Les paraulotes

Tot i que el meu sogro és mestre jubilat, la seva manera de parlar inclou un munt de paraulotes (no és maleducat o groller, no et fa sentir incómode com amb altra gent però les "deixa anar").
Des de que va nèixer el peque que sovint, quan estem en família faig de cesuradora: Quan diu una paraulota faig "piiiiiip" més que res perquè s'adoni. Ell ho reconeix i llavors es censura ell mateix mentre parla.

Ahir van venir a casa a la tarda a veure el nen. I van estar jugant al "Hop hop hop" (de la marca Djeco, joc colaboratiu molt xulo). L'objectiu del joc és fer arribar a l'estable, entre tots els jugadors, la pastora, les seves ovelles i el gos abans que el vent destrueixi el pont. Es tira un dau que et diu quina jugada has de fer: que si avançar de la muntanya al camí, que si del camí al pont, que si dues peces on tu vulguis...Però si et surt el vent has de treure un dels suports del pont (en té 8). La gràcia - no ens enganyem- és que puguis salvar les ovelles amb el pont a punt de caure!!!
Doncs bé, estaven jugant el peque, els sogres i el meu home. I amb poques tirades van haver de treure molts suports del pont. El meu sogre (i també el meu home) s'exclamaven dient "Ostiii! Quina mala sort". Ho devien dirr un parell de cops seguits.
Quan va tornar a sortir vent, el peque va i diu abans que ningú "Òstia....Puta". Ens vem mirar tots amb les celles aixecades. Quan va tornar a sortir vent ho va repetir i no em vaigpoder estar de dir-li que no feia gràcia i que no ho digués.
A veure si serveix al menu sogre a parlar sense paraulotes. Nosaltres a casa no en diem a no ser d'exclamacions puntuals quan passa alguna cosa. I el peque no en diu -almenys davant de nosaltres.  Però aquestes coses se senten i s'aprenen ràpid.

dissabte, 4 de gener de 2014

Ja tenim nebodeta!

Finalment la nebodeta no va nèixer el mateix dia que el seu germà i el meu fill: va esperar 4 dies per tenir tota l'atenció i un dia propi.
Tot va anar perfecte: la mare va tenir contraccions dues horetes i ja la teniem aquí.
A diferència del seu germà, va sortir petiteta, peludeta, amb molt de cabell negre...

Quina tendresa tenir un bebé als braços! Ja no me'n recordava d'aquesta sensació...