Pàgines

dijous, 26 d’abril de 2012

És temps de marranades...

Darrerament tenim el peque bastant revoluciona't: fa cada marranada!

I cada dia! Ja sigui perquè no vol posar-se les sabatilles, perquè no vol vestir-se, perquè no vol posar-se el pitet, perquè no vol marxar de casa dels avis...I unes ploreres! Amb un sentiment i unes llàgrimes!

Aquest matí no volia posar-se el body ni el xandall -que s'havia triat ell mateix. M'he armat de paciència i l'he deixat plorar. M'he recordat a mi mateixa el consell d'una xerrada on vaig anar: " Les marranades fan madurar els nens". Quan m'ha demanat que l'agafes a coll doncs l'he consolat però sense compadir-lo ni renyar-lo. Com que no teniem pressa doncs hem anat fent,però quan no tens temps o paciència comences a posar-te dels nervis i....!

Després se li passa i torna Dr. Jekyll, afortunadament!!!

Elseu comportament em recorda bastant a aquest post on  l'Onavis explicava què feia la seva petita. Saber de la seva experiència em fa estar més tranquil·la i pensar que és un estat d'ànim temporal!!
Que encara no estic preparada per tenir un adolescent a casa!!!!

dissabte, 21 d’abril de 2012

Primera excursió fallida

Des de la setmana passada que li explicàvem al peque que ahir divendres se n'anava d'excursió a veure els animalons d'una granja. I que fins i tot es quedaria a dinar amb els companys allà.

A mi em feia molta gràcia: estava convençuda de que s'ho passaria genial.
Però dimecres va passar mala nit, tossint els mocs acumulats al coll i no el vaig portar al col·le per veure si ho podiem contenir i anar a l'excursió. No hi va fer res, el refredat/grip ha seguit el seu curs fent del peque una fontana d'esternuts i candeleres espectaculars, acabant amb febre. Avui li he mirat les amígdales i ja he vist  pus, així que directes cap al metge. Per variar, li han receptat Azitromicina i Paidoterin descongestionante. No m'agrada gens donar-li antibiòtic però si me'l recepten...doncs li dono.

Resulta que el peque té les amígdales bastant grossetes i exposades (se li veuen sempre al costat de la  campaneta). El vam portar a l'otorrino i no li va donar importància. Ens va dir que actualment ja no s'operen i que si no fa apnees i no té problemes per menjar doncs que res. De menjador mai ho ha estat però ara per ara no ens podem queixar (va fent i li agrada tot) i d'apnees no en fa (com dorm amb nosaltres ho sabem del cert!!)

En fi, que estem malaltons -per variar- però aquest cop amb una primera excursió del peque fallida...




dilluns, 9 d’abril de 2012

Santa Setmana

Hem estat una setmana fora de casa: primer la platja amb els cunyats i després a la Vall de l'Ebre amb encara més parents.
No han estat unes vacances perfectes però han servit per desconnectar.
Demà, sant-tornem-hi...