Darrerament tenim el peque bastant revoluciona't: fa cada marranada!
I cada dia! Ja sigui perquè no vol posar-se les sabatilles, perquè no vol vestir-se, perquè no vol posar-se el pitet, perquè no vol marxar de casa dels avis...I unes ploreres! Amb un sentiment i unes llàgrimes!
Aquest matí no volia posar-se el body ni el xandall -que s'havia triat ell mateix. M'he armat de paciència i l'he deixat plorar. M'he recordat a mi mateixa el consell d'una xerrada on vaig anar: " Les marranades fan madurar els nens". Quan m'ha demanat que l'agafes a coll doncs l'he consolat però sense compadir-lo ni renyar-lo. Com que no teniem pressa doncs hem anat fent,però quan no tens temps o paciència comences a posar-te dels nervis i....!
Després se li passa i torna Dr. Jekyll, afortunadament!!!
Elseu comportament em recorda bastant a aquest post on l'Onavis explicava què feia la seva petita. Saber de la seva experiència em fa estar més tranquil·la i pensar que és un estat d'ànim temporal!!
Que encara no estic preparada per tenir un adolescent a casa!!!!
3 comentaris:
Ostres, jo amb el petit també estic passant aquesta fase. De cop i volta, fa dues setmanes ha començat a fer de les seves, deslligar-se del cotxet o de la trona, pujar a la cadira i després a la taula. I quan el renyo o el faig baixar de la taula a sobre em pega!! Sembla que m'hagin canviat el nen.
El meu últimament també pega, snif snif..
Com bé dius, el consol és que tot són fases i totes passen. Ànims perquè mentre duren semblen eternes, però et prometo que passen!!
Publica un comentari a l'entrada