Pàgines

dijous, 26 d’abril de 2012

És temps de marranades...

Darrerament tenim el peque bastant revoluciona't: fa cada marranada!

I cada dia! Ja sigui perquè no vol posar-se les sabatilles, perquè no vol vestir-se, perquè no vol posar-se el pitet, perquè no vol marxar de casa dels avis...I unes ploreres! Amb un sentiment i unes llàgrimes!

Aquest matí no volia posar-se el body ni el xandall -que s'havia triat ell mateix. M'he armat de paciència i l'he deixat plorar. M'he recordat a mi mateixa el consell d'una xerrada on vaig anar: " Les marranades fan madurar els nens". Quan m'ha demanat que l'agafes a coll doncs l'he consolat però sense compadir-lo ni renyar-lo. Com que no teniem pressa doncs hem anat fent,però quan no tens temps o paciència comences a posar-te dels nervis i....!

Després se li passa i torna Dr. Jekyll, afortunadament!!!

Elseu comportament em recorda bastant a aquest post on  l'Onavis explicava què feia la seva petita. Saber de la seva experiència em fa estar més tranquil·la i pensar que és un estat d'ànim temporal!!
Que encara no estic preparada per tenir un adolescent a casa!!!!

3 comentaris:

montse ha dit...

Ostres, jo amb el petit també estic passant aquesta fase. De cop i volta, fa dues setmanes ha començat a fer de les seves, deslligar-se del cotxet o de la trona, pujar a la cadira i després a la taula. I quan el renyo o el faig baixar de la taula a sobre em pega!! Sembla que m'hagin canviat el nen.

MamaModerna ha dit...

El meu últimament també pega, snif snif..

Ester ha dit...

Com bé dius, el consol és que tot són fases i totes passen. Ànims perquè mentre duren semblen eternes, però et prometo que passen!!