Pàgines

dissabte, 30 de juliol del 2011

Dos en un














Fa temps, l'Onavis em va passar un premi que no vaig recollir (digueu-me maleducada).
I darrerament, la Sol Solet em va passar aquest altre. Com em feia mandra, vaig a fer un matxambrat. Pareu atenció, mames!

Premi nº1: Stylish Blogger Award
Per poder ser propietari ufanós del premi d'Estil has de dir 7 coses sobre tu. Allá voy!

1. El meu nom real no és conxi. El vaig triar per ser el diminutiu de Concepció que era una cosa que em semblava impossible de fer! (segueix a la resposta nº1 del segon premi)

2. Aquest blog es titula "Oposicions a pares" perquè quan el vaig començar m'havia de treure les oposicions de secundària i veia difícils totes dues. (S'aproven algun dia les opos a pares??? )

3. Tot i ser profe de mates, sóc una devoradora de llibres i client habitual de la Biblioteca del meu poble. Hauria de fer la meme de llibres...algun dia d'aquests...

4. M'agrada el cinema que explica històries, amb bons guions i diàlegs, sense persecucions trepidants ni segrestos ni assassinats ni mals rotllos.

5. M'agrada el grup Manel, ha estat el meu darrer descobriment, aquest estiu. M'encanta el videoclip i aquesta cançó.

6. M'agrada cuinar, llàstima que al dia a dia no m'hi dediqui massa...

7. He trobat en el ioga un aliat pels meus mals d'esquena, ho recomano a tothom!

Premi nº2: Tu blog me alegra i emociona el Coraçón!
El què totes heu respost aquests darrers dies!
1. Perquè vas començar a escriure aquest blog?
Podria citar la resposta de la Sílvia. I afegir-hi que va ser per anar deixant constància de tots els passos que seguíem i recordar-ho. A més, quan estic depre em va molt bé escriure per desfogar-me i clarificar idees!
2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida?
Ara mateix estaria molt bé que el dia 4 d'agost em diguessin que estic embarassada...
3. Amb quina sensació et quedes quan escrius comentaris en d'altres blogs?
Són una manera de donar ànim, alegria, complicitat als seus autors/es. O almenys així m'ha prenc jo!
4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills.
El meu sogre és cepat i amb barba. Doncs el meu fill quan va veure el dibuix d'un típic cavernícola va dir "Aviiiiii!" (potser no té molta gràcia però no sóc objectiva, què voleu!)
5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills.
Emocionar-me tot sovint només mirant-lo: és tan dolç i tendre, tan innocent...!
Plorar encara no, crec...

Bueno, ja ho tinc fet. Espero no haver-vos avorrit i seguim llegint-nos!

divendres, 29 de juliol del 2011

Falten 6 dies

Doncs com va dir la Mirashka aquí estic, "betadesesperant"!

Dimecres vinent em toca l'anàlisi de sang on en miraran l'hormona HGC-Beta. Aquest cop ja sabré com interpretar el paper, no com la darrera vegada...!

Tinc bones vibracions, símptomes que em donen esperança...
No vull pensar-hi massa ni fer-me moltes il·lusions.
Només falten 6 dies per fer fora els dubtes: haurà volgut la bombolleta quedar-se amb nosaltres?

Mentrestant, gaudim de l'estiu i del nostre peque, que està per menjar-se'l.
Petonets per totes i moltes gràcies pels vostres ànims!

divendres, 22 de juliol del 2011

La Transfer 2

Ahir també va ser bastant déjà vu, però malauradament amb algunes pegues (segundas partes nunca fueron buenas? Bé, diuen que El Padrino 2 és millor...)

Per començar, els embrionets van alentir-se i no van seguir dividint-se com tocava, i dels 2 que destacaven al final només van donar el "visto bueno" al de Matrícula, que ja no era Matrícula sinó un Notable baix. De la resta, ni es van plantejar congelar-los.
Així que el resum és que de 14 fecundats només 1 va acabar el procés i no hi han més oportunitats. No ens ho esperàvem però era així i no s'hi podia fer res.

La biòloga ens va dir que el fet que l'embrió fos lent només afectava en la seva implantació a la matriu, que si aconseguia enganxar-s'hi llavors seria un embrió normal i corrent.

Li vaig demanar si s'atrevia a dir quina era la probabilitat de que fos un éxit i va dir que sobre un 35%.
És curiós però en aquell moment vaig pensar en un d'aquells concursos de la tele on hi ha tres portes i el premi està darrera d'una. És difícil encertar-lo però bastant més assequible que que et toqui la loteria!

Mitja hora més tard ja estava espatarrada, amb la infermera i la Dra Rip ero fent feina.
I el meu home es va tornar a marejar i va haver de sortir...(I de l'altre cop ja sabia on es podia prendre un cafè!)

Quan van avisar que el la cànula estava neta, la Dra em va dir que tot havia entrat molt bé i sense problemes. No vaig poder estar-me de plorar una miqueta: ja havíem acabat el procés ara només ens quedava esperar.

Bé, sí, només queda una darrera cosa, l'anàlisi de sang del 4 d'agost.

M'he promés 4 dies de vida de marquesa i que em deixaré mimar i no faré esforços i reposaré molt. Després ja faré vida normal: la suerte ja estarà echada!

dimecres, 20 de juliol del 2011

2 de destacats

Avui la trucada s'ha fet esperar: eren les 12 i encara no teníem notícies.

Així que he trucat jo i m'han dit que no passava res només que la biòloga estava sola i colapsada de feina i que segurament no havia tingut temps de mirar-se'ls i trucar-nos.

Bueno, vale, de acuerdo, a esperar pacientment.

I mentre feia les llenties ens ha trucat.
Resulta que tenim un embrió de matrícula d'honor i un altre d'Excel·lent. Que els altres 9 ja comencen a fer el tonto. Que per demà segurament tindrem per triar entre dos molt bons però que de cara a "vitrificar" la cosa anirà més justeta. (Només me'n posaran un pel meu hemiúter).

Pensava que no m'importaria però em fa una mica de pena pensar que potser només tindrem una oportunitat. Ja sabeu el que diuen "No importa que tinguis poques oportunitats, el que importa és que les aprofitis".
Llàstima que en aquest cas hi hagi tantes variables que afectin al procés!!
Igualment, i com l'altre vegada, penso parlar amb la "bombolleta" i a veure si la convenço perquè es quedi amb nosaltres. Ja va funcionar una vegada!!!

dimarts, 19 de juliol del 2011

Segueixen 11

M'he posat el despertador a les 9 perquè recordava que l'altre cop els biòlegs ens trucaven per aquells volts. Però s'han fet esperar fins les 10:15.

Resulta que en segueixen 11 amb bones expectatives i que demà ja es perfilaran millor els candidats. Com que només me'n posaran un, espero que n'hi hagi algun de "perfecte" (com van qualificar-lo l'altra vegada).

Ahir a la clínica, mentre ens esperàvem per veure el metge vam compartir sala d'espera amb una parella que teníen bessonets (nen i nena) de 9 mesos i volien fer-se una altra in-vitro al setembre!!! Ens va sobtar molt...I dic això perquè per mi, aquesta segona in-vitro, si bé no ha estat angoixant com la primera, no he deixat de veure-la com un "matxaque" pel meu cos. Però bé, potser volen ser família nombrosa!

dilluns, 18 de juliol del 2011

Crónica d'una punció 2

Després d'unes 6 visites de control alternades (amb la seva corresponent extracció de sang), dissabte 16 ens van donar les instruccions per preparar la punció per avui dilluns.

Tot el procès ha estat com un dejà vu. Primer, els meus òvuls anaven lents i després la cosa es va acabar animant i he acabat amb l'estradiol una mica alt.

Dissabte vem fem la darrera punxada de Procrin, dues banderilles d'Ovitrelle i un sobre de Zitromax (també pel meu home). Diumenge festa.

Aquest matí, a les 6:30, hem deixat el nen dormint amb ma mare i cap a la Clínica falta gent.
Ja teníem l'experiència del primer cop. Per mi, avui era el dia que em feia més mandra de tota aquesta història perquè entrar a un quiròfan...ni que siguin 15 minutets...no em fa gens de gràcia!

Però ha anat bé, si fa no fa com l'altra vegada.
Aquest cop no he passat tan de fred (i crec que m'ha portat a quiròfan el mateix xicot ple de pírcings!) i després a l'habitació m'han hagut de punxar un calmant perquè el meu ovari dret s'ha revoltat una mica. Hem mirat el Cuní i cap a les 13 hem passat a veure el Dr Sau ra.

M'han tret 21 òvuls, n'han fecundat 14 i d'aquests, 12 fan bona pinta.
Enllaç
Ara toca esperar fins dijous, dia de la transferència.
Ens esperen tres dies de trucades matineres amb el parte dels biòlegs. Cada dia ens aniran informant de l'evolució dels embrions i les "baixes".
Quants se'n quedaran pel camí? Aquesta pregunta (i moltes més) es respondran en propers posts!

dissabte, 2 de juliol del 2011

Els mocs dels nassos

Ja portem 5 dies lluitant contra els p***s mocs dels nassos.

La nit de dilluns a dimarts, el peque es desperta emprenyat i enfebrat, amb unes llargues candeleres transparents rajant-li nas avall. Li dóno Apiretal i al matí anem d'urgències al CAP.
Estem de sort i ens aten la pediatra oficial. Va dir que tenia la gola vermella però que el pit i les orelles estaven bé, que era víric i li anéssim combinant Apiretal i Dalsy per baixar-li la febre.

Passa un dia i els mocs evolucionen de líquid a sòlid, el meu fill no para de tossir pels "pollejus" que se li acumulen al coll. A la nit de dimecres a dijous torna a agafar febre (per què sempre a la nit?) i tornem d'urgències al CAP. En aquest cas ens aten una Dra. de reforç que no és pediatra i que gairebé fa vomitar al nen al mirar-li el coll amb el palet de fusta (la molt bruta!). Ens diu que seguim amb Dalsy i Apiretal i que si empitjora tornem. Tot i que no m'inspiri confiança, el meu home em recorda que ella ha estudiat medicina i jo no, així que li fem cas.

Som a dissabte i segueix bastant "carronyo", es posa vermell quan estossega i l'efecte del suero tampoc dura gaire...em sento molt impotent! P****s mocs dels nassos!!
Si avui torna a agafar febre, demà anirem d'urgències, a donar la llauna s'ha dit!
Em dic a mi mateixa que potser pateixo massa, que només és el primer refredat amb molts mocs del peque però com ho passa malament doncs em costa no preocupar-me!!!
Mames, m'enteneu, oi?