Aquesta nit he tingut un malson.
Estàvem amb el peque en una petita plaça de pedra, envoltada d'edificis amb balcons, finestres i carrers que hi desembocàvem amb escales que m'ha fet pensar en Girona. De sobte l'he perdut de vista i he pensat que estava jugant a amagar-se.
L'he començat a buscar, una mica contrariada, però m'he posat histèrica quan he sentit el seu plor d'espantat. M'he situat al mig de la plaça cridant "Diga'm on ets!! Vine cap a la plaça!!". Però el nen seguia plorant i jo seguia cridant i no el veia...fins que m'he despertat -nerviosa- i m'he adonat que qui plorava era el nostre veí de 2 anys (i grans pulmons).
A algú més li passa, que perd els nens al somnis?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plorar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plorar. Mostrar tots els missatges
divendres, 21 de febrer del 2014
dissabte, 4 d’agost del 2012
Prova de la Lactosa
Dimarts ven anar a la clínica a fer-li la prova de la lactosa, per descartar que en sigui al·lèrgic. (Continua d'aquest post)
La prova consisteix en beure un preparat de lactosa i anar bufant cada mitja hora.
El peque anava en dejú així que es va beure el got "d'aigua" sense problemes.
Però a l'hora d'omplir una bosseta a bufades...no hi va haver manera. Ell bufava quatre o cinc cops i ja es cansava. Deia "Jastà" i s'intentava treure la mascareta. Aleshores, molt a pesar meu, l'empresonavem de mans i peus i es posava a plorar, pobret. I llavors la bossa s'omplia en un moment amb els seus brams interminables.
Després de 5 hores allà, entrant i sortint, intentant bufar i acabant plorant, el veredicte va ser negatiu. Una cosa menys en què pensar!
Aquestes vacances portem dies de tot amb el menjar. Hi ha àpats que s'ho acaba tot i d'altres que marraneja i et desespera. Però s'ha engreixat, ha crescut i se'l veu content. Així que suposo que tout va bien!
divendres, 22 de juny del 2012
La graduació
Divendres passat vem tenir la "graduació" del peque.
L'AMPA del centre s'ho va currar i va muntar una festa ben maca. Les tres classes de P2 van pujar a l'escenari on els van posar uns birrets i els van entregar unes orles. I després uns pallasos van fer el seu show: titelles, cançons, bombolles de sabó, jocs d'aigua, figures amb globus...
A casa ja li havia explicat al peque que anàvem a una festa, que hi hauria molta gent i molts nens i que segurament li posarien un barret. "Barret no!"-em deia. "Bueno, doncs els hi dius que no el vols i ja està".
Quan vem arribar, va fer el trenet amb els seus companys la mar de content però un cop assegut, a poc a poc va anar enfosquint-se i quan va veure els birrets ja va esclatar en plors. El vem mig consolar i quan va pujar a l'escenari no plorava però es va arrapar desesperat a les cames de la profe i no va deixar que li posessin res al cap. I no va ser pas l'únic de la classe. N'hi havia 3 més que ploraven com magdalenes!
Estic comprovant que al meu fill no li agraden les aglomeracions ni les situacions que s'escapen de la normalitat. Quan arribem a un lloc amb "mogollón" observa i diu "Marxem?".
L'actuació dels pallassos la va mirar des de la meva falda (no sigui que se m'acudís marxar!) i no va voler saber res ni de ballar ni dels jocs d'aigua .El globus-espasa sí que li va agradar (però se li va petar).
Després d'una rabieta considerable (ja no era una pregunta, era una ordre "Maarxemmmmm!!!!"), va decidir-se a pujar al castell inflable (quan gairebé el plegaven) ...i després no volia baixar!
"Ho veus com és divertit? Un altre dia hi voldràs pujar?" , "Síiiiiiii!". Espero que se'n recordi...
Només té 2 anys i mig i espero que amb el temps perdi vergonya i aprengui a passar-s'ho bé a les festes. Segur que sí perquè el penso portar a moltes!
L'AMPA del centre s'ho va currar i va muntar una festa ben maca. Les tres classes de P2 van pujar a l'escenari on els van posar uns birrets i els van entregar unes orles. I després uns pallasos van fer el seu show: titelles, cançons, bombolles de sabó, jocs d'aigua, figures amb globus...
A casa ja li havia explicat al peque que anàvem a una festa, que hi hauria molta gent i molts nens i que segurament li posarien un barret. "Barret no!"-em deia. "Bueno, doncs els hi dius que no el vols i ja està".
Quan vem arribar, va fer el trenet amb els seus companys la mar de content però un cop assegut, a poc a poc va anar enfosquint-se i quan va veure els birrets ja va esclatar en plors. El vem mig consolar i quan va pujar a l'escenari no plorava però es va arrapar desesperat a les cames de la profe i no va deixar que li posessin res al cap. I no va ser pas l'únic de la classe. N'hi havia 3 més que ploraven com magdalenes!
Estic comprovant que al meu fill no li agraden les aglomeracions ni les situacions que s'escapen de la normalitat. Quan arribem a un lloc amb "mogollón" observa i diu "Marxem?".
L'actuació dels pallassos la va mirar des de la meva falda (no sigui que se m'acudís marxar!) i no va voler saber res ni de ballar ni dels jocs d'aigua .El globus-espasa sí que li va agradar (però se li va petar).
Després d'una rabieta considerable (ja no era una pregunta, era una ordre "Maarxemmmmm!!!!"), va decidir-se a pujar al castell inflable (quan gairebé el plegaven) ...i després no volia baixar!
"Ho veus com és divertit? Un altre dia hi voldràs pujar?" , "Síiiiiiii!". Espero que se'n recordi...
Només té 2 anys i mig i espero que amb el temps perdi vergonya i aprengui a passar-s'ho bé a les festes. Segur que sí perquè el penso portar a moltes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)